JAUME I A TRAVÉS
DE LA HISTÒRIA
Ernest Belenguer
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Esta publicación no puede ser reproducida, ni total ni parcialmente,
ni registrada en, o transmitida por, un sistema de recuperación de información,
en ninguna forma ni por ningún medio, ya sea fotomecánico, fotoquímico,
electrónico, por fotocopia o por cualquier otro, sin el permiso previo de la editorial.
© Ernest Belenguer Cebrià, 1984, 2008
Primera edició: Eliseu Climent, editor, 1984
Segona edició revisada: Publicacions de la Universitat de València, 2009
© De la present edició: Publicacions de la Universitat de València, 2009
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es
publicacions@uv.es
Disseny de la maqueta: Inmaculada Mesa
Il·lustració de la coberta: Jaume I, conquesta de Mallorca, 1285-1290.
© MNAC-Museu Nacional dArt de Catalunya, 2008 Fotògrafs: Calveras/Mérida/Sagristà
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Realització ePub: produccioneditorial.com
A la memòria del meu pare, Vicent Belenguer Mateu,
que arribà a confiar en el meu treball més que el mateix autor.
ÍNDEX
PORTADA
PORTADA INTERIOR
CRÈDITS
DEDICATÒRIA
PRESENTACIÓ A LA SEGONA EDICIÓ
INTRODUCCIÓ
PRIMERA PART VALÈNCIA I LA SEVA HISTÒRIA: LA CONQUESTA EN LA HISTÒRIA. REFLEXIONS PRÈVIES
I. LA CONQUESTA, UNA CONJUNTURA AMB REPERCUSSIONS HISTÒRIQUES
DOS PROCESSOS CONQUERIDORS AMB CERTES DIFERÈNCIES: MALLORCA I VALÈNCIA
EL MALESTAR ARAGONÈS DEL SEGLE XIII DAVANT LA FRUSTRACIÓ DE LES SEVES EXPECTATIVES VALENCIANES
EL PUNT DEQUILIBRI DE MITJAN SEGLE XIV
LAFIRMACIÓ DEL PARTICULARISME VALENCIÀ DEL SEGLE XV
LOFENSIVA DE LAUTORITARISME MONÀRQUIC I LA IMPOSSIBLE POLÍTICA DUNITAT SOTA ELS ÀUSTRIES
ELS SEGLES DE LA CENTRALITZACIÓ DE LESTAT: ELS COSTOSÍSSIMS ESFORÇOS PER LA RECUPERACIÓ HISTÒRICA VALENCIANA
SEGONA PART VALÈNCIA I LA SEVA HISTÒRIA: LA HISTÒRIA EN LA CONQUESTA JAUMINA
JAUME I, UN REI PER A LA HISTÒRIA
II LÈPOCA FORAL I JAUME I
JAUME I A LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES
JAUME I I EL PARTICULARISME VALENCIÀ: DEL RECORD HISTÒRIC A LOBLIT HISTORIOGRÀFIC
LA IRRUPCIÓ DE LA HISTÒRIA ERUDITA: JAUME I I ELS CRONISTES VALENCIANS
JAUME I I ELS ANYS DE LA DECADÈNCIA HISTORIOGRÀFICA
III. LA FRUSTRACIÓ DUNA ESPERANÇA: JAUME I EN EL CRITICISME HISTÒRIC
PANORÀMICA REAL DE LA HISTORIOGRAFIA DEL SEGLE XVIII
EL REMOT PRECEDENT DE LA COMPILACIÓ ECONÒMICA: VICENT BRANCHAT
RESPOSTES A UNA INCÒGNITA: EL FRACÀS DEL MÓN MEDIEVAL EN LA MODERNITAT IL·LUSTRADA
UNA APROXIMACIÓ ERRÒNIA A JAUME I: EL LIBRE DELS FEYTS I JOSEP VILLARROYA
IV. JAUME I EN EL ROMANTICISME VUITCENTISTA: EL PRIMER TERÇ DEL SEGLE
LEPIGONISME INICIAL DE COMENÇAMENT DEL VUIT-CENTS
UNA NOVA I POLÍCROMA INTERPRETACIÓ DEL REI CONQUERIDOR: JAUME I I ELS FURS DE VALÈNCIA
V. JAUME I EN EL ROMANTICISME VUITCENTISTA: CAP A MITJAN CENTÚRIA
LA PRIMACIA DE LA PRAXI POLÍTICA EN EL PLET ABSOLUTISTALIBERAL: LESCASA ATENCIÓ PER JAUME I
EL TRIOMF DEL LIBERALISME I EL RETORN A LA TRADICIÓ CRONISTA AL PAÍS VALENCIÀ: VICENT BOIX
VI. JAUME I EN EL ROMANTICISME VUITCENTISTA: ELS DARRERS ANYS DEL SEGLE
VI. LA RENAIXENÇA VALENCIANA I JAUME I: DE TEMA POÈTIC A TRACTAMENT HISTORIOGRÀFIC
EL RETORN DEL GÈNERE BIOGRÀFIC: CHARLES DE TOURTOULON
UN CONTINUADOR: JOAN BAPTISTA PERALES
LÚLTIM DELS CRONISTES: TEODOR LLORENTE
DE LA RENAIXENÇA A LINICI DEL POSITIVISME HISTÒRIC: ROC CHABÀS
VII. EL NOSTRE SEGLE: LA DISPERSIÓ ANALÍTICA DELS ESTUDIS JAUMINS. ELS PRIMERS ANYS
LINCIPIENT TRIOMF DE LA INVESTIGACIÓ HISTÒRICA: EL PRIMER CONGRÉS DHISTÒRIA DE LA CORONA DARAGÓ
UNA DARRERA TEMPTATIVA DE COMPILACIÓ: MARTÍNEZ ALOY I LA GEOGRAFÍA GENERAL DEL REINO DE VALENCIA
VIII. EL NOSTRE SEGLE: LA DISPERSIÓ ANALÍTICA DELS ESTUDIS JAUMINS. PANORAMA BIBLIOGRÀFIC
COL·LECCIONS DOCUMENTALS I EDICIONS DE LA CRÒNICA
ELS POLIFACÈTICS ASPECTES DE LA CONQUESTA
REPERCUSSIONS SOCIOECONÒMIQUES DE LA CONQUESTA: REPOBLAMENT, REPARTIMENT I MINORIES CONFESSIONALS
REPERCUSSIONS JURÍDICO-ECLESIÀSTIQUES DE LA CONQUESTA: DE LA INSTAURACIÓ DE LESGLÉSIA CRISTIANA A LA PROMULGACIÓ DELS FURS DEL NOU REGNE
UNS ALTRES ASPECTES HISTORIOGRÀFICAMENT MENYS TRACTATS
REFLEXIONS SOBRE EL BALANÇ PRESENTAT
IX. EL NOSTRE SEGLE: LA DISPERSIÓ ANALÍTICA DELS ESTUDIS JAUMINS. HISTÒRIA I POLÍTICA
JAUME I ALS DELIBERATS ANACRONISMES AVANT LA LETTRE DE LES NOSTRES CONJECTURES PASSIONALS
EPÍLEG
TERCERA PART LA CONQUESTA DE VALÈNCIA PER JAUME
X. ELS PRECEDENTS DE LA CONQUESTA
LINICIAL PREDOMINI MILITAR DARAGÓ COM A REGNE I COM A CONFEDERACIÓ
LA NECESSÀRIA MATISACIÓ DE LEXPANSIÓ ARAGONESA: PRESÈNCIA SIMULTÀNIA DE CATALUNYA EN TERRES VALENCIANES
LA PRIMACIA DE CATALUNYA SOBRE ARAGÓ EN LES RELACIONS MONETÀRIES AMB ELS MUSULMANS VALENCIANS
XI. LA CONQUESTA DEL PAÍS VALENCIÀ I LA SEVA CONVERSIÓ EN REGNE
PRIMERA FASE: INICI I CULMINACIÓ DE LA CONQUESTA AL NORD. DE MORELLA A BORRIANA
SEGONA FASE: LA INCORPORACIÓ DE LA PLANA CENTRAL VALENCIANA I LA CONQUESTA DE LA CAPITAL
TERCERA FASE: LA CONQUESTA AL SUD DEL XÚQUER. ELS LÍMITS DEL NOU REGNE: ALMIRRA
XII. ELS PROBLEMES AL VOLTANT DE LA CONQUESTA. LESTAT DE LA QÜESTIÓ
ELS TÍMIDS DESACORDS HISTORIOGRÀFICS: LEMPRESA DE PENÍSCOLA I LES OCUPACIONS DE BEGÍS I XELVA
LA POLÉMICA HISTORIOGRÀFICA PER LA PRESA DE MORELLA I LA CONFERÈNCIA DALCANYÍS: VALORACIONS CRONOLÒGIQUES I DISCREPÀNCIES INTERPRETATIVES
LES ESPECULACIONS DE LA CONCRETA PRESÈNCIA NUMÈRICA DE NOBLES ARAGONESOS I CATALANS A LA CONQUESTA
ARGUMENTS DESQUALIFICADORS DE LA CONSTANT PERMANÈNCIA DE CATALUNYA EN EL PROCÉS DE CONQUESTA
FRAGILITAT DELS ARGUMENTS EXPOSATS: LA REALITAT DE LEMPRESA COMUNA DARAGÓ I DE CATALUNYA
LA REVISIÓ DE LA LOCALITZACIÓ DE LA BATALLA DEL PUIG
APÈNDIXS
I
II
III
IV
EPÍLEG A LA SEGONA EDICIÓ
ÍNDEX TEMÀTIC
ÍNDEX TOPONÍMIC
ÍNDEX ONOMÀSTIC
PRESENTACIÓ A LA SEGONA EDICIÓ
En el número 60 (2008) de la revista Afers sacaba de publicar un dossier sobre la Catalunya del segle XVI. La coordinació daquest recull darticles va anar al meu càrrec i vaig començar el meu escrit de presentació citant la conegudíssima frase atribuïda al filòsof alemany Goethe: «cada generació ha descriure la seva història». He de confessar que sempre mha atret aquesta expressió potser per la influència del meu mestre Joan Reglà que solia repetir-la. Al cap i a la fi amb ella es volia subratllar, dins duns límits és clar, el relativisme de les idees absolutes i dominants de qualsevol pensament que volgués perpeturar-se en el poder amb un cert aire de feixisme. Calia, contràriament, manifestar la necessària evolució del pensament, que sentenia progressista i de perspectives més innovadores, malgrat que aquest pogués cometre certs errors, com tot el que prové del ser humà.
Però els perills que podia portar lexcés de relativisme tampoc no són admissibles en qualsevol pensament que ha de saber mirar amb bons ulls el passat que lha portat fins al seu present i que lenviarà més enllà, cap a un futur en part desconegut i, per suposat, no controlat. Què difícil és mantenir un equilibri enmig dels nyics i nyacs entre passat, present i, fins i tot, un possible futur que vol endevinar-se! Personalment en aquella presentació vaig defensar lavenç de la investigació i levolució històrica. Faltaria més! Però vaig posar unes condicions per a caminar sobre segur. Creia i crec que les noves generacions han de fer-se amb el poder és la seva obligació, però han de respectar els temps passats i investigar-los des de nous aspectes. I sobretot no han daprofitar-se egoistament dallò que ja shavia dit abans. Tampoc han de deixar de citar aportacions investigadores arXIVístiques incloses que ja varen fer-se anteriorment i que es pensa que ja ningú recordarà. En tot cas, això sho creu tot aquell mediocre i oportunista historiador que sempre existeix. Perquè molt sovint altres varen començar a caminar abans que ell i aquest no se nadona que serà denunciat finalment.
Si passo de lalemany goethe al castellà Antonio Machado, potser que tanqui el cercle començat amb aquestes línies. Perquè sempre hi ha camins traçats i els nous rodamons investigadors no deuen abusar dels historiadors que els precedeixen sense esmentar-los com cal, sense respectar la base anterior més o menys sòlida que llença als darrers a noves visions en el sentit òptim de la paraula. Perquè, en el sentit pèssim, funambulistes de la paraula sabonen al plagi dissimulant-lo de vegades, citant lautor trepitjat en algunes ocasions i en altres citant com a propis materials darxius ja investigats i que no els pertanyen. El temps posa tothom en el seu lloc i la mala feina feta per aquests ambiciosos rodamons es veurà a la fi.
El que dic ha passat, passa i passarà en el dissortat i holywoodenc món universitari en el qual vivim. Quan canviaria més dun batibull si aquests oportunistes que es mostren fins i tot com manses ovelles quan són llops pensessin per un moment que ells també moriran i que els seus treballs per dir-ho dalguna manera poden ser víctimes de semblants actuacions en el futur!
Per tot això vull agrair que una editorial de la categoria de les Publicacions de la Universitat de València mhagi suggerit reeditar el meu llibre de 1984 Jaume I a través de la història. Antoni Furió va insistir en aquesta qüestió i el llibre es recupera així vint-i-cinc anys després de ser publicat. Ara bé, com lautor encara viu, he mantingut el text original però he afegit tot un estudi posterior en aquesta edició. Així podrà veures, sobretot a València, quins fruïts ha donat levolució de la història medieval del segle XIII, que no són pocs. Per tot això recomano al lector que es miri aquest llibre amb tot lafecte. Podrà contemplar les diverses generacions dhistoriadors que al llarg dels segles varen qualificar a Jaume I de distintes maneres segons el pensament que imperava en els diferents temps dels cronistes esmentats. I podrà adonar-sen de lincrement destudis valencians sobretotque ha aportat la investigació jaumina en els darrers trenta anys.
Abans dacabar aquesta nota vull agrair molt el suggeriment que se mha fet perquè així puc protegir el meu Jaume I a través de la història. De fet aquest llibre és un cas gairebé excepcional. Diria que és tota una referència històrica que valgui lexpressió no ha creat escola ni en el món català, ni en el mallorquí, per no dir laragonès sempre més allunyat de Jaume I. Penso que si aquest model valencià shagués aplicat a cronistes i historiadors catalans i mallorquins, el resultat no hagués estat molt diferent malgrat les matisacions que ben segur shaguessin fet al llegir les visions daquests.
Dit tot això, crec que el lector ha de començar a endinsar-se en aquest llibre sobre Jaume I, i al final podrà veure els avenços que hi ha hagut en la historiografia sobre lèpoca del Conqueridor.
INTRODUCCIÓ
Crec que el lector que pensa arribar fins a la fi del llibre amb què ara senfronta es mereix, si mes no, un petit aclariment del perquè daquesta obra, ja que els estímuls per a la realització dun estudi poden ser molt diversos i de vegades no necessàriament responen a una planificació deliberada. Pot ser que mecanismes una mica fortuïts hagen catalitzat aquesta vegada el meu treball.