Els millors professors universitaris creen el que podríem anomenar un entorn per a laprenentatge crític natural en què insereixen les habilitats i la informació que volen ensenyar mitjançant treballs (preguntes i tasques) que els estudiants trobaran fascinants; autèntiques tasques que aixecaran curiositat, tot reptant els estudiants perquè repensen els seus supòsits i examinen els seus models mentals de realitat. Creen un entorn segur en què els estudiants poden provar, fer curt, realimentar-se i intentar-ho de nou. Els estudiants comprenen i recorden el que han après perquè controlen i fan servir les capacitats deductives necessàries per tal dintegrar-ho amb conceptes més amplis. Es fan conscients de les implicacions i les aplicacions de les idees i les informacions. Reconeixen la importància de mesurar el seu treball intel·lectual a mesura que el fan i en el procés apliquen habitualment els estàndards intel·lectuals de diverses disciplines. Deixen de ser físics aristotèlics i esdevenen newtonians perquè allò els ha arribat a importar prou per qüestionar-se ells mateixos.
* Les regles: secrets per conquistar el cor dEn Perfecte que el temps ha provat que funcionen. [N. dels T.]