VICENT FERRER
Projecció europea dun sant valencià
VICENT FERRER
Projecció europea dun sant valencià
Edició a cura dAlbert G. Hauf i Valls i Francisco M. Gimeno Blay
Acadèmia Valenciana de la Llengua
Universitat de València
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra.
© Del text: els autors i autores, 2021
© De la present edició:
Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2021
Universitat de València, 2021
© Imatge de la coberta:
Miguel del Prado, Retaule de Sant Vicent Ferrer (detall). València. Museu de Belles Arts
Disseny de la coberta:
Celso Hernández de la Figuera
Edició digital
Índex
PRELIMINARS
Mª VICENTA MESTRE ESCRIVÀ, Presentació
RAMON FERRER NAVARRO, Pròleg
FRANCISCO M. GIMENO BLAY, 600 anys després: celebració duna efemèride
ACTES DEL CONGRÈS
FRANCISCO M. GIMENO BLAY, Sant Vicent Ferrer: petjades duna vida itinerant
ALFONSO ESPONERA CERDÁN, El oficio del predicador en san Vicente Ferrer
CARLO DELCORNO, Vicent Ferrer e la predicazione medievale
LUCIANO CINELLI, I Domenicani e lo studio
TOMÀS MARTÍNEZ ROMERO, Notes sobre la Bíblia i el salteri dels post-reportadors vicentins
FRANCO MORENZONI, Problèmes linguistiques et intercompréhension: quelques remarques à propos de la prédication à la fin du moyen âge
ANTONI FERRANDO FRANCÉS, La poliglòssia en la predicació de Vicent Ferrer
JORDI COLOMINA, Les llengües dels sermons vicentins
MARIE ANNE POLO DE BEAULIEU, La prédication comme performance aux derniers siècles du Moyen Age (13e - 15e siècles)
SOPHIE DELMAS, Parler de rire et pour rire dans les sermons médiévaux, des exempla aux recueils de distinctiones
MARINA MONTESANO, Musulmani ed ebrei nella predicazione di San Vincenzo Ferrer
PAUL-BERNARD HODEL, Saint Vincent Ferrier et le schisme dOccident
GIAN LUCA POTESTÀ, Vicent Ferrer e lAnticristo
ALBERT G. HAUF VALLS, El misteri eucarístic i la celebració de la Missa en la predicació vicentina
Col·laboradors
PRELIMINARS
Joan Reixach, Sant Vicent Ferrer. València. Museu de la Catedral.
Presentació
El nostre territori ha estat obert al món des de sempre: cruïlla de civilitzacions, larticulació territorial de València com a regne per Jaume I ens situà en un context internacional en el qual València destacà com a eix comercial i, també, com a centre cultural de referència en un segle quinze desplendor de les nostres lletres i arts, de la nostra economia i duna societat que sendinsava en un Renaixement cosmopolita.
Societat que aportà valencians il·lustres que contribuïren a vertebrar un món que es trobava en constant canvi, des de Vives fins els Borja, personatges dabast mundial.
Sant Vicent Ferrer és un dels més destacats personatges de la seua època. Erudit però, alhora, predicador de proximitat, el seu record ha perdurat generacions rere generacions.
A nosaltres ens correspon continuar contribuint a estudiar la seua figura i la seua projecció per comprendre millor aquest personatge i el seu temps, marcat pel Compromís de Casp.
La Universitat de València, fundada pels Jurats de la ciutat en 1499, ha projectat València al món, com feu el sant valencià, i ha apostat decididament per lextensió de llaços amb altres països amb més de mil convenis actius amb universitats, institucions públiques i entitats privades, tant a làmbit de la gestió acadèmica com al de la innovació, la transferència de coneixement, la recerca i, per descomptat, lintercanvi destudiants Erasmus, aspecte en el qual la UV és capdavantera a Europa.
És un honor, donats els lligams que uneixen la institució amb Sant Vicent Ferrer, que la Universitat col·labore en una publicació resultat dhaver estat part activa deixa València «capital del món vicentí», fent ús de lexpressió emprada pel Dr. Ramón Ferrer, president de lAcadèmia Valenciana de la Llengua, al pròleg daquesta publicació.
És un honor, a més, haver posat a disposició daquesta commemoració de la vida i obra de Sant Vicent Ferrer els recursos humans, el saber i lespai per al desenvolupament del congrés internacional Sant Vicent Ferrer. Projecció Europea dun sant valencià que ara es consolida en aquesta publicació.
I si la seu del saber consolidat a aquest congrés és dalguna manera la Universitat a través del seu Servei de Publicacions, quin millor emplaçament per al desenvolupament del congrés es podria haver triat que La Nau, ledifici històric i el més antic i emblemàtic de la Universitat de València, edifici principal de la Universitat des de la seua fundació a finals del s. XV i fins a meitat del s. XX.
Així, amb aquesta publicació a cura dels professors Albert G. Hauf i Valls i Francisco M. Gimeno Blay, la Universitat de València continua donant suport a un dels valencians més internacionals que ha conegut la nostra terra, un valencià universal.
Mª VICENTA MESTRE ESCRIVÀ
Rectora
Universitat de València
Pròleg
Pròleg
Vicent Ferrer no va ser només un sant miraculós, com popularment se lha venerat a València, sinó molt més. La seua dimensió humana, intel·lectual, religiosa i també política fan del mestre Ferrer, sis segles després de la seua mort, un personatge universal, com va quedar de manifest en el Congrés Internacional «Vicent Ferrer, projecció europea dun sant valencià», que, organitzat per lAcadèmia Valenciana de la Llengua, es va inaugurar en la catedral de València i celebrat en laula magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.
El congrés va servir per a homenatjar el sant valencià, però sobretot per a aprofundir en labundant obra del dominic, per a posar en relleu el seu caràcter universal i presentar nous treballs sobre la seua extensa col·lecció de sermonaris per part dels màxims especialistes i investigadors del seu llegat en universitats de França, Itàlia, Suïssa i Espanya.
El pare Vicent va implantar un model de predicació innovador i atractiu. La teatralització dels seus sermons, vinculada sovint al seu suposat do de llengües, va aconseguir un impacte popular mai conegut en el segle XV. En els seus sermons era capaç de fer-se entendre igualment entre un públic valencià, occità, aragonés, bretó o francés. Es podria dir que, en certa manera, practicava un plurilingüisme actiu per tot arreu.
El congrés va evidenciar, a més, la importància dels sermonaris del mestre Ferrer per a conéixer i comprendre la realitat de la societat en lEdat Mitjana, tant en lantic Regne de València com en la resta de terres que va recórrer el sant. Coincidint amb la reunió dexperts, a València es va presentar un estudi exhaustiu de lanomenat sermonari dAvinyó, a càrrec de Francisco M. Gimeno Blay i Mª Luz Mandingorra Llavata.
La trobada internacional que va suposar el congrés estava plenament justificada per la dimensió universal del pare Vicent, lobra i la imatge del qual, sis segles després del seu traspàs, han sobreviscut al pas del temps. El seu impacte en la societat de lèpoca, però encara també en lactual, resulta més que evident. València va ser durant eixos dies la capital del món vicentí.
Com a president de lAcadèmia Valenciana de la Llengua va ser un honor i un orgull inaugurar el congrés internacional al costat de tan il·lustres congressistes, i ara també ho és prologar el llibre dactes de les conferències presentades amb un altíssim nivell intel·lectual i científic, sense el qual aquella reunió dimminents experts en la vida i obra de sant Vicent Ferrer no estaria completa.
RAMON FERRER NAVARRO
President
Acadèmia Valenciana de la Llengua
600 anys després: celebració duna efemèride
Francisco M. Gimeno Blay
Universitat de València
http://orcid.org/0000-0002-4883-2960 0000-0002-4883-2960
Vicent Ferrer traspassà a Vannes el 5 dabril de 1419. Sis-cents anys després, lAcadèmia Valenciana de la Llengua decidí honorar aquet valencià universal designant-lo escriptor de lany 2019. Per tal de commemorar el susdit esdeveniment proposà organitzar diferents activitats culturals amb la intenció de mostrar els valencians la rica personalitat del dominic valencià, mestre de teologia i confessor papal. Algunes de les actuacions estaven destinades a descobrir el personatge en el seu vessant més popular, altres ajudarien, però, a conèixer millor la dimensió històrica de sant Vicent així com la projecció internacional, començant per la reedició de la biografia: Sant Vicent Ferrer. Vida i llegenda dun predicador, de Joan F. Mira. Exposicions i jornades divulgatives es desenvoluparen tot al llarg de lany 2019 en diferents localitats de la geografia valenciana. Lallau de manifestacions mobilitzà estudiosos i, també, encuriosits pel mestre dominic.
La celebració daquesta efemèride invitava a fer una reflexió al voltant del personatge per tal de recuperar-lo integralment. Interessava, amb tot, escatir les raons per les quals Vicent Ferrer assolí al llarg de la seua vida, especialment dençà la visió dAvinyó, un gran prestigi personal. Els dies del predicador itinerant, entre el 22 de novembre de 1399 i el moment del seu òbit, proporcionen testimonis que palesen, abastament, el gaudiment duna ben merescuda reputació. Ho prova el fet que viatjà arreu dEuropa predicant sent invitat per les autoritats civils i eclesiàstiques. Tot al llarg dels seus desplaçaments es veié acomboiat per la seua «companyia».
El sisè centenari del decés del dominic valencià invitava a pensar-hi especialment, a reflexionar sobre el tarannà personal, religiós i polític de Vicent Ferrer i, sobretot, esperonava a esbrinar les raons per les quals el dominic assolí la reputació aconseguida. Arribà, dhora, a ser el prior del convent al qual ell mateix havia professat a la ciutat del Túria, fou professor en làmbit dominicà i ocupà la càtedra de teologia de la Catedral de València, entrà aviat en contacte amb el cardenal Pedro de Luna i prengué posició a favor de lobediència avinyonesa; la consagració del cardenal Pedro de Luna com a papa Benet XIII i el seu nomenament com a confessor papal, el situaren en una talaia privilegiada des de la qual guaitar el món occidental amb els ulls dun teòleg dominic i, també, amb els duna persona interessada per la política del seu moment, sent magna pars en la solució dalguns dels conflictes, com ara el compromís de Casp o el cisma dOccident.
Lany 1399 Vicent Ferrer havia abandonat la ciutat papal dAvinyó i caminava pels vells camins dEuropa estenent la paraula de Deu. El missatge evangèlic el va difondre fins la seua mort. Succeïda aquesta, les seues paraules continuaren escoltant-se des de les trones, pronunciades ara per altres dominics que feien servir les edicions manuscrites i, després, incunables dels sermons de mestre Vicent. No ens poden estar dassenyalar que de les edicions incunables dels seus sermons cap delles es publicà a la Península Ibèrica, i, òbviament, cap delles simprimí als territoris de la Corona dAragó. Algunes ciutats europees com ara Colònia, Estrasburg, Lió o Venècia, entre altres, pogueren accedir fàcilment a les col·leccions de sermons del valencià. Aquest èxit editorial descobreix, sense més, un interès continuat per les prèdiques de mestre Ferrer, loratòria del qual celebrava Lorenzo Valla com a excel·lent i magnífica. Fou la de Vicent Ferrer una vida intensa, si més no, dençà lany 1399. Ha estat un encert per part de lAVL traduir al valencià la biografia publicada per lhistoriador nord-americà Philip Daileader1, elaborada i enllestida tot fent servir un riquíssim i variat ventall de fonts de primera mà i escrita, a la fi, sense apassionament; lautor ha sabut conjuminar amb intel·ligència les informacions proporcionades pels sermonaris (en valencià, en castellà i en llatí), pel procés de canonització, per les obres escrites per mestre Vicent Ferrer així com les noticies que poden llegir-se en els documents de natura administrativa.
Seguint els testimonis del procés de canonització, Vicent Ferrer encisava lauditori congregat al moment de la seua predicació, la qual cosa ajudaria a copsar linterès que suscità la seua persona. Ara be si fem un seguiment de les edicions dels seus sermons hom se nadona que, fins i tot després de la seua mort, gaudiren dun predicament mantingut en el temps fins èpoques recents. I aquesta dimensió nés un dels elements que esperonaren lAcadèmia Valenciana de la Llengua per estudiar les raons daquest prestigi i notorietat. Vicent Ferrer apareix com una persona la fama del qual ultrapassà els límits de lantic Regne de València, i també dels territoris que constituïen la Corona dAragó. Latractiu per la seua personalitat polièdrica sha conservat fins lactualitat com ho proven abastament el contingent important destudiosos europeus i americans que han analitzat diversos aspectes de la seua vida. El congrés volia fer palesa la seua projecció internacional.