VIURE
FÀCIL
VIURE
FÀCIL
67 Pràctiques
per aprendre a cuidar els nostres infants
Esther Masdeu
TÍTOL: Viure fàcil. 67 pràctiques per aprendre a cuidar els nostres infants.
AUTORA: Esther Masdeu©, 2021
COMPOSICIÓ: HakaBooks - Optima, cuerpo 12
DISSENY COBERTA: Hakabooks©
IL·LUSTRACIÓ COBERTA: Hakabooks©
EDICIÓ I CORRECCIÓ: Tu voz en mi pluma
1ª EDICIÓ: octubre 2021
HAKABOOKS
08204 Sabadell - Barcelona
+34 680 457 788
www.hakabooks.com
editor@hakabooks.com
Hakabooks
Queden prohibits, dins dels límits establerts per la llei i sota les disposicions legalment previstes, la reproducció total o parcial daquesta obra per qualsevol mitjà o procediment, ja sigui electrònic o mecànic, el tractament informàtic, el lloguer o qualsevol forma de cessió d lobra sense autorització escrita dels titulars de drets dautor.
Tots els drets reservats.
PRÒLEG
En moments dinquietud, solitud o patiment, la possibilitat de ser feliç sembla una utopia. Perllongar aquesta situació tindrà greus conseqüències per a mi i per a les persones que menvolten. Com més aviat pugui superar aquesta circumstància, abans podré obtenir millors resultats. Qüestionar-me qui soc, cap on vaig o quins canvis cal fer en el meu interior per reprendre el lideratge de la meva vida no ha de ser una utopia. Com diu lEsther Masdeu en aquestes pàgines: «Viure fàcil és una possibilitat que està a les mans de cadascú».
La manera com pensem la realitat i ens pensem a nosaltres mateixos pren una gran rellevància a lhora de fer-nos més o menys fàcil la nostra vida. Cal ser conscients del nostre diàleg interior, de quina manera ens parlem i amb quina finalitat ens diem el que ens diem.
Quan lEsther em va fer lhonor dencomanar-me aquest pròleg em vaig sentir molt honrada: que una exalumna em fes aquest encàrrec em va omplir el cor de felicitat. Especialment pel vincle que compartim, ja que les dues som mestres. Goso dir que compartim una visió molt semblant de lésser humà com una criatura capaç daprendre, estimar, crear i gaudir duna vida amb sentit. Un ésser humà vulnerable que necessita empatia, comprensió i tracte respectuós, digne i just. El nostre amor per leducació, la importància que donem a la maduració emocional, i que ens agraden les persones, ha creat entre nosaltres un lligam especial, i diria que fins i tot una certa complicitat.
Tornant al tema del diàleg interior que mantenim amb nostres mateixos, entenc que les preguntes que ens fem han de néixer de la curiositat i no pas del judici, han de cercar la nostra veritat i no el que sempre sens ha dit; cal que cerquin el positiu de cada situació i que ens engresquin a trobar solucions que ens facin avançar i ens enriqueixin, a nosaltres i a la comunitat de la qual formem part. Preguntes senzilles i alhora profundes que requeriran coratge i valentia per a ser respostes. Audàcia per afrontar la veritat, per no ser vençuts pel desànim ni confinar-nos en la queixa. Preguntes que ens retornin el protagonisme i ens facin conscients que tenim el poder interior per canviar la manera dinterpretar i viure la situació actual.
Existeixen molts i diversos camins per aconseguir experimentar la felicitat entesa com un estat natural de les persones que saben gaudir duna vida plena, bona i significativa, i un dells és la proposta que ens fa lEsther en aquest llibre: fem-ho fàcil. No compliquem el que no cal complicar, acostem-nos a les nostres experiències vitals des de lamor, lalegria, lagraïment, la generositat i la bondat. En quins moments som capaços de connectar amb la felicitat? Què omple de significat la teva vida? Què et fa la vida més planera? Com contribueixes a generar felicitat en el teu entorn personal, familiar o laboral?
Podem ser feliços desenvolupant competències que treguin els nostres millors sentiments i que connectin amb els nostres valors, com per exemple el bon humor, lalegria, lentusiasme, lentrega, la creativitat, la serenor, la pau, loptimisme, lesperança, la tranquil·litat o la gratitud.
Una de les accions que fan més fàcil la meva vida és enfocar-me en una brúixola que marqui el meu nord: allò que faig té a veure amb mi? Estic posant algun talent al servei de la comunitat? Em satisfà el que estic sentint, pensant i fent? La meva actitud és constructiva? El que faig momple denergia positiva? Si la resposta és positiva em dic: endavant. Si la resposta és negativa, reviso què mestà allunyant de ser qui vull ser i de fer la meva vida més fàcil.
Cadascú de nosaltres posseïm fortaleses que ens fan únics i especials, que ens aporten satisfaccions cada dia de la nostra vida, en tots els nostres àmbits dactuació. Quan posem les nostres qualitats personals al servei dalguna causa que ens transcendeix, carreguem de sentit la nostra vida i tot es fa possible. Al meu entendre, viure una vida fàcil no representa eludir les frustracions inevitables al fet dexistir i ser; tampoc es tracta de negar realitats que no ens agraden ni devitar afrontar reptes complexos. Segons em diu la meva experiència, el més important és confiar en la nostra capacitat daprendre a recuperar-nos i connectar amb allò que realment treu el millor de nosaltres mateixos. Entenc que la felicitat té a veure amb el domini personal (dominar el nostre caràcter) i amb la responsabilitat (fer-nos responsables de les nostres decisions). Per aconseguir connectar amb la plenitud, la pau, lalegria i la riquesa interior, ens caldrà enfocar-nos en certs aspectes que requereixen la nostra atenció: el propòsit que ens guia, la passió que ens mou a lacció, els pensaments positius i les ganes de viure, no només sobreviure. En poques paraules, es tracta de connectar amb laquí i lara.
Si assolim aquestes fites dominar la nostra ment, tenir un propòsit que ens complagui i doni sentit a allò que fem, si ens fem responsables de la nostra evolució constant, si ens comprometem amb el temps de vida que sens ha donat, si aportem desinteressadament el nostre suport als altres, significa que estem invertint en el nostre domini personal i liderant-nos per superar les crisis que apareixeran en el nostre esdevenir quotidià. En el nostre interior hi ha un gran tresor, no el desaprofitem!
Si com a éssers humans ens caracteritza el fet de poder aprendre, caldran persones com lEsther, que ens transmetin els seus coneixements fruit de lexperiència, per poder fer el recorregut de les nostres vides amb passes més fàcils. El que aquest llibre ens transmet està escrit amb unes grans habilitats pedagògiques, com no podia ser daltra manera. Ara ens caldrà practicar amb constància, per tal dintegrar-ho plenament a les nostres vides i assolir un domini complet.
Esther Masdeu escriu com parla i com ensenya amb una gran empatia i sensibilitat, agafant cinc eixos principals per arribar a copsar de manera holística el fet de viure: el cos i el seu tracte respectuós, lenergia que cal fer conscient, la importància del desenvolupament de la intel·ligència emocional, el domini de la nostra ment i la possibilitat de ser en la nostra essència. Eixos i maneres destar i ser que porta veritablement integrats en ella. És un llibre clar i didàctic que no admet una lectura en diagonal; ans al contrari, ens fa reflexionar per comprendre el que implica ser persones amb humanitat. Aquest llibre que ara teniu a les vostres mans és un tresor que us ajudarà a millorar cada dia com a individus i com a membres dels col·lectius dels quals formeu part.
Hermínia Gomà Quintillà
Barcelona, abril 2021
INTRODUCCIÓ
Us dono la benvinguda i us convido a passejar per les pàgines daquest llibre. Un llibre que he pogut escriure gràcies a una aturada, entre voluntària i forçosa, de la meva vida laboral durant el curs 2019-2020. Des de la calma, he pogut anar endreçant el munt de reflexions i aprenentatges que he anat experimentant al llarg dels anys i que, a més de portar-me a fer canvis, també han anat donant sentit a tot el que jo era i feia, tant en làmbit personal com laboral.
El fet de no atendre les diferents parts del meu ésser em desequilibrava; el canvi va esdevenir quan vaig adonar-me que no podia posar latenció només en la part mental de la meva persona. Aleshores vaig veure clar el sentit descriure el que us trobareu en aquestes pàgines. I ho faig amb una intenció alliberadora i pedagògica de compartir-vos des de la meva experiència i amb humilitat i amor la meva vida viscuda, el meu saber; tot el que a mi mha ajudat a trobar lequilibri i ser on soc ara: en lamor, la pau i la plenitud.
Abans de començar, permeteu que em presenti. Soc lEsther, una persona altament sensible que viu una vida plena i amb sentit. Soc la gran de quatre germans i sé el que és viure un trencament familiar dolorós. Comparteixo vida amb el meu primer amor dadolescència; som pares de dues persones excepcionals. També soc mestra deducació especial i una coach que acompanya persones des del cor; des de sempre he tingut clar que aquesta era la meva vocació: el servei a les persones és la meva passió. Tots tenim un passat i un present; ens defineixen unes qualitats i unes capacitats, i conformem la nostra història segons ledat i la intensitat amb què vivim o ens va la vida. Tot explica qui som.
Si miro enrere, madono que la vida, tant en els èxits com amb els entrebancs, ha estat generosa amb mi; mha anat posant les coses cada cop més fàcils per aconseguir els meus somnis. Amb la perspectiva del temps tot lliga. La vida no mho va posar fàcil quan no vaig entrar a Belles Arts, però em va guiar cap a Magisteri, i allà va honrar-me amb dues matrícules dhonor en dues assignatures significatives dels meus talents: Diagnòstic i Orientació, i Pedagogia. Quina gran revelació! Em sento feliç daquests reconeixements. Ara sí! Molts venim duna criança on no sens han reconegut gaire els èxits, ni hem treballat lautoestima ni la intel·ligència emocional; per tant, amb el permís dels meus pares (a qui adoro) i els mestres de la meva infància (que ho feien el millor que sabien amb els mètodes i la pedagogia daleshores), magrada reconèixer els meus èxits. I tant! Per què no?
He acabat tenint èxit en allò que la vida mha atorgat com a capacitats i talents. És la confirmació del que, com a mestra, em surt de dins: lànim i el reconeixement de laltre des de lamor i lacompanyament amable, siguin quines siguin les circumstàncies de la persona que tinc al davant. A vegades no importa quina és la casuística o la forma; el que importa és la persona, el fons. Aquell «tu vals per a alguna cosa!». Ets valuós només pel fet de ser qui ets.
La meva referència més propera són els miracles que produeixen les sessions de reforç i suport a alumnes amb dificultats. Escoltant-los des don ells són i acompanyant-los en lassoliment de petites fites, els encoratgem dins les possibilitats que tots tenim. Perquè tots som únics, irrepetibles i valuosos, i tenim un tresor dins nostre.
Lamor infinit i profund als infants, als joves, a totes les persones, siguin quines siguin, és el que em mou en el meu dia a dia, i el sentit de la meva vocació de servei. Però va arribar un moment en què aquesta vocació es va debilitar i va emmalaltir; quan em vaig adonar que a lescola les coses es podien fer millor, perquè només omplíem els infants de continguts i ens descuidàvem de tot allò que conforma el ser de les criatures, totes les altres parts de què parlo en el llibre. I és gràcies al fet dadonar-me que havia de cuidar primer tota la meva persona, que he pogut escriure-ho i compartir-ho. Tots tenim un nen interior que hem de reconèixer, guarir i estimar incondicionalment. I per sentir-lo sa i en pau, ell mateix ens porta records, ens confronta i ens posa en situacions que hem de resoldre per estar bé.
Beneïda aturada per cuidar-me i curar el meu ésser. Des daquest lloc puc dir-te, tant si ets petit com gran, que viure des de lamor és el regal més bonic que un mateix es pot fer. Espero que us sentiu identificats i reconfortats mentre llegiu. I que el llibre també faci servei als més petits de casa, que ens empenyen i, sovint, ens fan de mirall; qui em coneix bé sempre mho sent dir: són els nostres grans mestres.
1
EL COS.
LA CRIANÇA RESPECTUOSA DEL COS
El teu cos és temple de la naturalesa i de lesperit diví.
Conserval sa, respectal, estudial;
concedeixi-li els seus drets.
Henri-Frédéric Amiel
Començo a escriure aquest capítol justament el dia que una de les meves millors amigues ha estat àvia. Néixer, el miracle de la vida. En néixer, totes les persones som miracles. Som a partir del cos que veiem, el de laltre o el nostre. Aquest petit que ha arribat avui al món omple de felicitat a les persones que ja lestimaven abans de veurel, a les que lhan ajudat a sortir, i a les del voltant que des de diferents vincles lesperàvem, també; és un nou ésser a qui donem la benvinguda. Néixer, sortir a la llum, brotar, originar-se; paraules totes que evoquen un inici ple de joia. Néixer és màgia pura, per totes les oportunitats que sesdevindran, tant per al nadó com per a qui estarà al seu costat.
El primer que som és un cos físic. A lescola sens ensenya com funciona lanatomia bàsica: les parts del cos, laparell digestiu, laparell reproductor, els cinc sentits, i, algun cop, fem classe al laboratori i analitzem algun òrgan animal; però no sens ensenya el coneixement necessari per tenir cura daquest temple meravellós i perfecte que ens acompanyarà tota la nostra vida. Perquè, com una planta a què hem de procurar claror i aigua, el nostre cos també requereix atencions per poder sobreviure. I això ens ho haurien densenyar, les persones que en saben, també a les llars i a les escoles, perquè del nostre cos ens nhem docupar nosaltres.
Venim al món amb aquest regal tan preuat. I, i si ho pensem bé, potser tenim més cura de qualsevol aparell de casa abans que del nostre cos; un temple sagrat que tots portem de sèrie. Que sí, que el rentem, el pentinem, fins i tot lempolainem; però li donem les atencions de descans i calma que necessita?, li procurem exercici físic per mantenir una energia vital saludable? I tantes altres atencions que ignorem o sens escapen.