Actualment, el concepte de criança respectuosa està de moda, sobretot si posem la mirada a lescola; però si mirem lescola que requereix el nostre cos, lensenyament de casa nostra, laprenentatge que ens apliquem nosaltres mateixos, veurem que de respectuosa en té poc, i de criança en el sentit amorós de la paraula tampoc no gaire. Per això cal revisar bé aquest concepte, per adonar-nos com el podem millorar.
El primer que necessitem en arribar a aquest món és el cos (com el daquest infant que avui sestrena a la llum), és un espai sagrat que sens atorga i al qual hem de procurar-li una cura exquisida com aniré insistint. Per això relaciono el concepte criança amb la infància, amb la criatura que creix a través de les diferents etapes de la vida. I respectuosa perquè tot té el seu procés, i a cada moment li pertoca una fase de levolució.
La vida, ens agradi o no, segueix unes lleis que són les que són. Jo, de petita, ja mimaginava gran i sent mare de família, però encara no em tocava. Havia de passar les diferents etapes de creixement. Tenia pressa per fer-me gran! Us sona? Ara ja no puc tornar enrere, i després de prendre el sol, riure, plorar i viure amb passió, he dacceptar que la vida mha marcat el rostre amb algunes arrugues que vull saber don venen i què dibuixen cadascuna delles.
Avui dia, sabent el que sé, entenc moltes situacions viscudes des duna criança poc respectuosa del meu cos que mhan portat a no trobar-me bé. I estic segura que molts de vosaltres, si hi penseu, recordareu experiències pròpies i nextraureu teories perquè segur que nhi ha hagut de bones i males pràctiques amb aquest cos que la vida us ha regalat; de vegades no calen els consells mèdics o dexperts, perquè nosaltres mateixos podem arribar a conclusions, i som els mateixos experts.
Hi ha abundants exemples amb què ho podem il·lustrar: si prenem massa el sol, la nostra pell senrogeix i fins i tot ens podem arribar a cremar; si ingerim massa sucre, ens podem sentir lents, cansats, ens poden sortir granets, inclús ens pot minvar la lucidesa mental; i si bevem begudes alcohòliques, més tard o més dhora ens disminuiran els reflexos i ens trobarem malament. Passen coses semblants si respirem aire tòxic, prenem substàncies nocives, medicació en abundància, o si mantenim relacions que no volem.
Sense adonar-nos podem fer patir el nostre cos, maltractar-lo i, en casos extrems, posar en perill la seva supervivència. Per això hem de fer-nos conscients des de ben petits de la importància de respectar-lo i vetllar per la seva cura, perquè és el mitjà que ens permet viure; el vehicle del qual ens servim per passar per les diferents etapes vitals: naixem, creixem, ens podem reproduir, i morim. En totes elles adquirim aprenentatges, i com més aviat apliquem les diferents accions damor i respecte, menys remeis caldrà posar-hi.
No som responsables de tot el que ens succeeix, però sí de com ho encarem. Una de les grans pors de què ningú se nescapa és la mort; per tant, primer siguem conscients dallò sobre el qual sí que podem incidir quan parlem de vida: la cura del nostre cos. Repassem, doncs, quines són les actuacions bàsiques que podem fer per cuidar-lo. Mhi acompanyes?
1.1. Respiro
1.1.1 RESPIRAR LA VIDA
En respirar la vida, em veig a mi mateix com laigua quieta.
En exhalar, reflexiono les coses com són.
Thich Nhat Hanh
Memociono en recordar les carones dels meus dos tresors quan van néixer i van arrencar a respirar. Dic arrencar perquè durant el temps que som al ventre de les mares, la placenta fa les funcions dels pulmons, que no funcionen talment com ho faran a lexterior. Fora, en sortir a la llum, respirem la vida per primera vegada.
Respirar és un acte necessari per viure. Si no respirem morim. Respirar i viure van de la mà. Respirar ens nodreix i ens ajuda a créixer, perquè mentre som vius mai deixem de fer-ho.
Les cèl·lules del cos necessiten lenergia que obtenen a través de la respiració per mantenir-se vives. Així, lorganisme incorpora oxigen (O2) en inhalar, i allibera diòxid de carboni (CO2) en exhalar. Un ball amunt i avall. Si observem la respiració genuïna dels nadons mentre dormen, i posem suaument la nostra mà sobre el seu abdomen, comprovarem que ho fan amb un ritme compassat i connectarem amb la pau de la seva respiració en calma. Respiren talment com ho hauríem de fer sempre els adults; laire els entra per les dues vies: els dos foradets del nas i la boca. A mesura que ens anem fent grans, deixem de fer-ho així i desaprofitem la capacitat pulmonar i abdominal per respirar en profunditat. Si poguéssim sortir del nostre cos i observar la nostra respiració des de fora, ens adonaríem que en algun moment satura, es bloqueja, i no arriba al fons del nostre potencial. Ser conscients daixò és el primer pas per poder fer alguna cosa al respecte.
Es diu que la manera correcta de respirar és inspirar pel nas i espirar per la boca. Però segons les diferents situacions i pràctiques això pot variar; hi ha qui només respira pel nas o qui només respira per la boca; en aquest últim cas, podem patir dificultats i acabar esgotats. El millor és que laire entri i surti lliurement per les dues vies.
Hem devitar funcionar només amb la respiració toràcica, i anar augmentant el temps de la respiració abdominal. Fes-te conscient de com laire entra pel nas, travessa la tràquea i omple els pulmons distenent labdomen; després, deixa sortir aquest aire lentament per la boca, i observa com es buiden els pulmons i es contreu labdomen; per tornar a començar de nou el cicle. Mirem-ho, observem-ho, si més no per reaprendre, practicar i ser conscients de com ho fem. No respirem a mitges, no visquem a mitges. Respirar és lacte més important de la nostra vida, i sovint sens oblida aprofitar-lo al nostre favor. Respirar bé comporta beneficis per al nostre organisme, tant físics com mentals i emocionals.
De vegades, el primer que diem a algú que sesvera o es posa nerviós es «respira!» o «compta fins a deu i fes tres respiracions profundes». Però ja sabem com hem de fer aquestes respiracions? Algú ens ho ha ensenyat? Hauríem daturar-nos a prendre consciència de la manera com respirem.
Les darreres investigacions en neurociència, les aportacions del mindfulness i tot el que fa referència a viure amb consciència, ens ajuden a posar llum a aquest com, per reaprendre a fer-ho, sobretot els adults, perquè de petits ja en sabíem, però molts ho hem desaprès.
Sí, naixem i el primer que fem és arrencar a respirar per viure. I, si en som conscients, la respiració ens ajudarà a calmar-nos en situacions destrès, a pujar les muntanyes més altes si ens entrenem, a bufar les espelmes del nostre aniversari, a xiular, a potenciar els sentits de lolfacte i el gust, i, també, a expulsar les toxines del nostre cos quan emmalaltim. En definitiva, val la pena aturar-nos, revisar la nostra respiració i fer-nos-en conscients per poder millorar-la.
1.1.2. quan el món ofega. on és laire?
Respirar lentament és com una àncora enmig
duna tempesta emocional:
làncora no farà que la tempesta sen vagi,
però et mantindrà ferm fins que passi.
Russ Harris
Respirar és el que ens permet viure i mai deixem de fer-ho; però si parem atenció i ens hi enfoquem una estona cada dia, ens adonarem del benestar que ens aporta. Quan et llevis, agraeix cada matí el bon funcionament del teu aparell respiratori que et permet ser i gaudeix, present i amb consciència, de lacte que et regala vida: la teva respiració.
Hi ha situacions, però, que ens interrompen el benestar de la nostra respiració compassada. La seva causa pot ser física, psíquica o ambiental; pot ser que estiguem fent un sobreesforç, que hàgim rebut una mala notícia o que ens afecti la contaminació ambiental. Aleshores, pot ser que la respiració costi, que sentretalli, que no arribi fins al fons, que es faci pesada o ràpida, o que ens faci mal, i podem sentir que ens falta espai on albergar tot laire que ens entra i que necessitem. Per a les persones fumadores això pot ser habitual, per això és molt important fer pedagogia de bons hàbits perquè els nens adquireixin un sentit crític que els permeti decidir en clau de benefici i no de perjudici. A més, per a les persones amb patologies respiratòries, aconseguir una respiració que els aporti benestar passa per ladministració de diferents fàrmacs, inhaladors o concentradors doxigen.
Davant de la necessitat que laire que respirem sigui el més beneficiós possible i que la nostra respiració sigui tranquil·la i compassada, quan ens trobem davant dalguna daquestes situacions haurem daturar-nos, connectar amb nosaltres mateixos i cercar la causa que afecta la nostra respiració per poder aplicar-nos el remei adient. Si invertiu a respirar bé, el benefici serà permanent.
Com que aquest llibre és compartit, us convido a practicar junts (infants i adults) la respiració. (Per a les activitats que anireu trobant al llibre, us pot ser útil un quadern de pràctiques on anar anotant les vostres experiències, fer dibuixos, graelles o esquemes. És un recurs interessant per complementar la lectura i les pràctiques del llibre.)
PRÀCTICA
1. RESPIRAR AMB ATENCIÓ PLENA
Estimat infant o jove que també llegeixes aquest llibre, aquesta part és per a tu. Pots escollir llegir-la sol o en companyia. Tu decideixes. Després, serà bonic i enriquidor compartir la pràctica i el que hagis après amb els teus éssers estimats.
Respirar amb atenció plena vol dir que has de recordar sempre lacció més important que vas fer en sortir del ventre de la mare: respirar bé.
Si observes com respires comprovaràs que és tan senzill i fàcil com deixar que succeeixi. Sí, deixar que passi, perquè passa sol. Laire entra pel nas, es passeja per la boca, visita les dents i el paladar, després baixa per la gola, entra a la faringe, i travessa la laringe i la tràquea fins a arribar als pulmons; des daquí loxigen viatja per les artèries i es reparteix per aportar energia a totes les cèl·lules del nostre cos i mantenir-lo viu; després retorna per les venes convertit en el diòxid de carboni que expulsarem per la boca i el nas. Hi ha un animal al qual és molt fàcil observar com respira: la granota; quan inhala se li infla el coll, i quan exhala se li desinfla.
Et proposo una pràctica ben fàcil per començar. Es tracta dobservar cada dia una estona la teva respiració; no et fa falta cap joguina, ni conte, ni música, ni aparell; tan sols la mare o el pare; o ambdós. A continuació et descric els passos a fer perquè els puguis explicar com es fa:
ESPAI: Escolliu un lloc tranquil que tingui una il·luminació suau i una temperatura agradable.
POSICIÓ: Seieu com si fóssiu indis o estireu-vos.
DISTRIBUCIÓ PERSONES: Si sou bastants, poseu-vos en rotllana.
QUÈ I COM: Si voleu, tanqueu els ulls (el que us faci sentir millor). Si esteu estirats, col·loqueu les mans damunt el pit i la panxa per notar com puja i baixa. Si esteu asseguts amb les cames creuades o en una cadira, poseu les mans damunt les cames recolzades luna damunt de laltra.
DINÀMICA: Observeu la respiració, com entra laire i fa el recorregut que abans hem llegit: entra pel nas i la boca, travessa el coll, baixa als pulmons i sinfla la panxa, i després laire torna fent el recorregut a la inversa. Fixeu-vos cadascú en la vostra respiració. Podeu començar fent una conjunta amb algú que la guiï.
TEMPS: Feu 10 respiracions completes ben fetes. Lentament. No cal córrer. Gaudiu de lactivitat i de fer-la plegats però cadascú amb si mateix.
COMPARTIR: Quan acabeu, obriu els ulls i, per torns, comenteu com us ha anat i com us heu sentit. Abraceu-vos si sentiu que ho heu de fer, doneu les gràcies per estar junts i seguiu amb la vostra rutina diària.
1.2. Menjo i bec
1.2.1. som el que mengem
Si menges bé avui, el cos tho agrairà demà.
Lara Lombarte
Després de respirar, una de les necessitats bàsiques i vitals de lésser humà és nodrir-se: menjar i beure. Els nutrients són el combustible que el cos humà necessita per funcionar.
La persona ha dabastir el seu cos amb aliments per subsistir. A més, com deia Ludwig Feuerbach amb la seva afirmació: «Som el que mengem», tot el que ingerim ha de ser sa i procurar-nos benestar. Si mengem aliments en mal estat o amb una càrrega de nutrients desequilibrada, amb excés de sucres o greixos, el nostre cos sen ressentirà i ens trobarem malament. Hem de procurar-li els millors nutrients perquè estigui sa i facilitar-li així el desenvolupament. És important alimentar-lo i hidratar-lo de manera equilibrada perquè tot funcioni correctament: des dels òrgans interns fins als externs, com la pell o els sentits.
(Em sembla important fer un parèntesi i apel·lar a leducació sobre les begudes alcohòliques. Primer des de les llars, després des de lentorn, i finalment des de les escoles, shauria de conscienciar els infants sobre els efectes i els perills del consum dalcohol.)
Dun temps ençà, han augmentat els casos dal·lèrgies i intoleràncies alimentàries, i a les escoles els menús shan diversificat (a més de comptar amb menús específics): sense carn, sense peix, vegetarians, vegans, i en algunes comencen a introduir el menú halal. El ventall és extens i som lliures descollir el combustible que volem per al nostre cos.
Limportant és prendre consciència del nostre cos al final del dia per esbrinar si les reaccions que experimentem tenen relació amb el que hem menjat (mal de ventre, panxa inflada, mal de cap, restrenyiment, diarrea, mareig, etc.) i poder posar-hi remei; observar-nos amb atenció per conèixer què ens cau bé i què no, quins excessos hem fet o quin nutrient ens falta per obtenir benestar.
1.2.2. cuinem receptes saboroses i saludables
Que la teva medicina sigui el teu aliment i
el teu aliment la teva medecina.
Hipòcrates
De petits sempre menjàvem el que els pares ens posaven al plat, ells eren els responsables de la nostra alimentació. Dadults, som nosaltres qui decidim què mengem i què no. Tot i això, per les xarxes abunden vídeos on nens petits es neguen a menjar-se el que hi ha al plat al·legant que ells no volen menjar-se un animal. Mentendreix veure aquest sentit crític tan aviat, en criatures que qüestionen el seu progenitor davant un plat que diuen que no es volen menjar perquè allò abans havia sigut un ésser viu. És linfant qui vol decidir lliurement què es posa a la boca per nodrir el seu cos.
Des daquesta visió entenem que cadascú tria què menja. Des dels estudis científics i des de lexperiència, sabem que una bona nutrició prové daliments sans, daquells que com més naturals són millor, daquells que no han passat per un processament, o sí que lhan passat però ha estat un bon i mínim processament. Si no tenim cap intolerància, un tomàquet acabat de collir pot ser un regal per al cos. La mare natura ens dona tot el que necessitem per subsistir. El problema sorgeix quan ultraprocessem els aliments; això inclou tot el que sentén per preparats precuinats i «menjar ràpid», com les típiques hamburgueses acompanyades dun refresc ensucrat i postres dolces: un cop, molt de tant en tant, no ens farà mal; però sí, si ho convertim en un hàbit.