(...)
Aquest pla combinat destudi dels documents i dobservació dels homes és el que, al llarg de la nostra investigació de sis anys, hem intentat seguir. En els capítols següents mirem de presentar al lector una exacta descripció dels mètodes i regulacions practicats actualment pels sindicats britànics. Veurem que els sindicalistes, des de principi del segle xviii fins a lactualitat, estableixen els seus models de regulació mitjançant tres instruments o mecanismes distints (...): el mètode de lassegurança mútua, el mètode del conveni col·lectiu i el mètode de la sanció o promulgació legal (2004: 125-126).
(...)
(...) en la indústria de la construcció, hi trobem els sindicats de fusters, paletes, llauners, guixaires (...) elaborant normes de treball formals, que són vinculants per a tots els empresaris i treballadors de la ciutat o districte. Aquest conveni col·lectiu esbossat en una reunió entre els patrons constructors locals i els funcionaris locals dels sindicats nacionals estableix, per un període específic, les hores dinici i dacabament de la feina, el nivell salarial mínim, el preu de les hores extres, ledat i el nombre daprenents que poden ser acceptat, els acords sobre preu fet, les vacances que han de ser concedides, la notificació prèvia que han de realitzar els empresaris o els treballadors quan acaben els contractes, la provisió despais per al descans per menjar i per a la salvaguarda i custòdia de les eines, així com nombroses prestacions o pagaments extra per desplaçament, allotjament, pel temps per arribar a la feina, o una compensació pel desgast dels instruments (...). Aquests elaborats codis, inalterables si no és mitjançant la notificació formal de les organitzacions de qualsevol de les parts, posen així en una base digualtat, respecte a la contractació de treball, el més ric empresari, el constructor a punt de la fallida i la firma atapeïda dencàrrecs però que roman pràcticament inactiva. Daltra banda, el treballador superior reté la seua llibertat per obtenir beneficis més alts pel seu treball especial (...).
(...) El nivell general dels salaris a totes les ciutats cotoneres és, per exemple, establert per un acord nacional entre lAssociació Unificada de Treballadors Filaners del Cotó i lAssociació dEmpresaris Cotoners. Cap empresari, cap grup de treballadors, associació dempresaris de districte o província del sindicat, no pot proposar un augment o acceptar una reducció especial dels nivells salarials establerts. Els augments o reduccions generals són negociats en llargs intervals, i molt pausadament, pels representants nacionals de cada part. Així, podem veure reglamentades, no solament les exigències personals o locals, sinó també les eventuals expansions o contraccions del mercat, siga en la matèria primera o en el producte acabat. Atès que totes les empreses dun districte, i tots els districtes de la indústria, són situats, tant com és possible, en una base idèntica a les condicions en què poden obtenir treballadors, sentén que la competició entre aquelles prendrà la forma duna millora de la maquinària, de lobtenció del material millor i més barat, i de lèxit dels mercats més avantatjosos per als seus productes.
En algunes altres indústries hi ha models semblants dacords col·lectius (...).
(...)
Aquest pràctic mètode del conveni col·lectiu ha suplantat lantic contracte individual entre patró i treballador en una àmplia proporció de làmbit industrial. Pagaré a cada treballador segons la seua necessitat o mèrit, i no tractaré amb ningú més que amb els meus propis operaris, això (...) se sent rarament avui dia en qualsevol indústria important, excepte en districtes perifèrics, o per part dindustrials de caire excepcionalment arbitrari. És interessant remarcar, però, que el conveni col·lectiu ni és extensiu ni està limitat a les organitzacions sindicals. (...) Així, el conveni col·lectiu sestén sobre una part molt més ampla de làmbit industrial que no el sindicalisme. No nhi ha estadístiques precises, però la nostra impressió és que, en tots els treballs especialitzats, en els quals els treballadors actuen concertadament, en locals dels seus empresaris, el noranta per cent dels treballadors troba els seus salaris o les seues hores de treball (...) predeterminats per un conveni col·lectiu en què personalment no ha pres part, però en el qual els seus interessos han estat tractats pels representant de la seua classe» (146-149).
Activitats
1. Indiqueu com deriven els Webbs els continguts dels convenis col·lectius.
2. Assenyaleu les innovacions que suposa el mètode de lacció col·lectiva respecte al mètode de lacció individual.
3. Extraieu les implicacions que té la regulació col·lectiva per als empresaris considerats globalment.
4. Indiqueu les conseqüències que té el mètode de lacció col·lectiva per als treballadors.
Pràctica 2
Llegiu i comenteu fragments extrets del llibre de Karl Korsch, Lucha de clases y derecho del trabajo, pp. 24-44.
Context
A lhora dexposar els primers antecedents històrics de la constitució de les relacions laborals com a àmbit acadèmic, una figura clau és la de Karl Korsch, un membre de lesquerra comunista, que en sistematitza el desenvolupament.
Objectius
1. Conèixer la tipificació i conceptualització que fa Korsch dels drets laborals, i també la valoració que fa del grau de desenvolupament que ha assolit a Alemanya.
2. Conèixer alguns dels plantejaments que fa Korsch per arribar a la «democràcia industrial».
3. Acostar-se a un dels plantejaments que diferencia el discurs de Korsch del dels Webb.
El text
«(...) la regulació de la relació docupació en la societat capitalista per mitjà del contracte lliure de treball signat entre un ocupador i un ocupat té el caràcter duna constitució del treball estrictament autoritària, que consisteix en la submissió total de la massa de súbdits obrers a un dèspota del treball, el propietari de lempresa capitalista i els seus capatassos.
(...)
(...) de la mateixa manera com en la comunitat política la lluita del tercer estat per la llibertat burgesa i la cogestió en lestat va començar amb els principis del règim absolut, així també ara, amb la instauració del despotisme il·limitat en la comunitat del treball, comencen a encendres les noves i tenaces lluites a què el quart estat, la classe dels assalariats proletaris, oposa a la classe capitalista el seu propi objectiu de classe: lalliberament de lhome treballador i la conquesta de drets de cogestió del ciutadà treballador en la comunitat del treball (...). Els drets de cogestió dels treballadors en la comunitat del treball aconseguits per aquesta lluita revolucionària es divideixen en tres grups:
a) La primera limitació del domini absolut de locupador capitalista sobre les condicions de treball dels seus obrers i sobre la totalitat del procés de producció va tenir lloc per la intervenció de lestat en les llibertats burgeses dindústria i del contracte de treball. Els treballadors han exercit també una certa influència en la conformació daquesta legislació politicosocial de lestat i en la seua aplicació pràctica per part dels funcionaris administratius, influència que ha anat creixent amb la democratització de la constitució de lestat. Així, el treballador aconsegueix, encara que no directament com a treballador, sinó indirectament en la seua qualitat de ciutadà de lestat, una primera espècie de dret de participació i cogestió en la vida econòmica de la comunitat (...).
(...)
b) La segona limitació dels poders absoluts del patró capitalista va tenir lloc per mitjà de les associacions sindicals dels treballadors i les lluites i negociacions dutes per aquestes. Amb aquestes concessions de locupador capitalista, aconseguides per la força o lhabilitat, els treballadors van assolir un dret de cogestió en la configuració de les condicions de treball com a propietaris i venedors de la mercaderia força de treball (...).
(...)
c) La tercera i darrera forma de limitació del domini absolut del propietari capitalista té lloc per mitjà de la conquesta de drets de cooperació per al treballador com a tal, per al treballador com a membre de la comunitat de treball, com a pertanyent a lempresa (...). Aquest dret de cooperació, que consisteix en el dret de ser escoltat, sembla un dret massa feble. Però, els primers drets polítics de les representacions elegides pel poble en els estadis més primerencs de la monarquia constitucional no posseïen una extensió més gran. Per això, el dret que els membres de lempresa siguen escoltats i fins i tot el mer fet que es garantisca un reglament de treball escrit, obligatori per a ambdues parts mentre no siga reformat dacord amb la llei, i que per tant algunes qüestions, encara que depenguen de la voluntat de locupador, no estan ja lliurades al seu caprici del moment, sha de considerar com un primer pas cap a la democràcia industrial, com un feble començament en la marxa cap al constitucionalisme industrial.
(...)
(...) actualment, no es pot parlar a cap lloc duna democràcia industrial plenament realitzada, el desenvolupament de la comunitat del treball no ha arribat fins ara ni tan sols al parlamentarisme. Per contra, la constitució del treball que reina actualment a països com ara Alemanya i Àustria sha de caracteritzar com un constitucionalisme que encara es troba en el primers passos.
(...)
Així com en el desenvolupament de la comunitat política el constitucionalisme sols ha estat una fase de la transició entre la monarquia absoluta i la completa democràcia burgesa, de la mateixa manera, en el desenvolupament de la constitució de la comunitat del treball, una fase completa de democràcia industrial haurà de seguir a la fase del constitucionalisme industrial, que encara no ha assolit el desenvolupament total, sinó que es troba, per contra, encara en bolquers.
(...)
Finalment, i pel que fa a la interacció entre el desenvolupament de la comunitat política i la comunitat industrial, es pot dir el que segueix: la conquesta del poder polític per part de la classe treballadora i la instauració de la democràcia proletària en lloc de la democràcia burgesa accelerarà sens dubte, considerablement, el desenvolupament de formes més directes de democratització industrial (...) amb el desenvolupament de la societat comunista, els drets de participació directa han de deixar les formes poc elaborades en què es troben en el seu sorgiment i passar ràpidament al primer pla, fins que, amb la mort de lestat, siguen els únics que romanguen.
Qui pretenga afirmar, però, que mitjançant un desenvolupament planificat de totes aquestes diferents formes de cooperació dels treballadors en la conformació de la producció i de les condicions de treball es podria realitzar totalment la desitjada democràcia industrial sense necessitat denderrocar violentament les institucions de lactual estat democraticoburgès (els representants més importants daquesta teoria a Anglaterra han estat Sidney i Beatrice Webb), desconeix la gran diferència que hi ha entre lestat burgès capitalista, el capitalista col·lectiu ideal, i lestat de la dictadura proletària, el proletari col·lectiu ideal».
Activitats
1. Feu una descripció de la societat alemanya durant els anys anteriors que Korsch escriguera Lucha de clases y derecho del trabajo.
2. A partir de la lectura dels fragments anteriors, com entén Korsch la relació docupació en la societat capitalista? I els drets laborals (o industrials)? I el constitucionalisme industrial? I la democràcia industrial? De manera abreujada, com definiria Korsch les relacions laborals?
3. En què es diferencia la perspectiva de Korsch de la dels Webb?