Arguments - Tomás Miranda Alonso

Tomás Miranda Alonso

ARGUMENTS

Un curs introductori a la Filosofia

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Aquesta publicació ha comptat amb lajut de la Generalitat de Catalunya.

Títol original: Argumentos

Editorial Marfil i Publicacions de la Universitat de València, 2002

© Del text: Tomás Miranda Alonso, 2008

© De la traducció: Ofèlia Sanmartín Bono, 2008

© Daquesta edició: Universitat de València, 2008

Producció editorial: Maite Simon

Disseny interior i maquetació: Inmaculada Mesa

Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera i Maite Simon

Realització de ePub: produccioneditorial.com

Posseir lart de conversar pertany a les autèntiques persones. En cap activitat humana es necessita més la prudència, perquè és la més comuna de la vida. Ací es decideix guanyar o perdre. Si la prudència és necessària per a escriure una carta, que és una conversa pensada per endavant i per escrit, encara més en la conversa ordinària on un sexamina de discreció de manera precipitada! Els perits prenen el pols de lànim en la llengua, i el Savi en va dir: «Parla si vols que et conega». Alguns creuen que lart de conversar és no tenir art i que la conversa ha de ser folgada com la roba. Així sha dentendre entre els que són molt amics. Quan té lloc entre persones de respecte, ha de ser més substancial i indicar la molta substància de la persona. Per a encertar-hi, cal ajustar-se al caràcter i a la intel·ligència dels que intervenen. No cal pretendre ser censor de paraules, perquè serà tingut per gramàtic i pedant; tampoc fiscal de frases, perquè tots evitaran el tracte. Quan es parla importa més la discreció que leloqüència.

(B. GRACIÁN: El arte de la prudencia, Madrid, Ediciones Temas de Hoy, 1994, pp. 86-87)

Índex

Preàmbul: Arguments, un curs introductori a la fi losofia

Introducció: Com es pot justifi car una opinió o una acció?

1. Lestudi dels arguments: diverses perspectives

1. Per a què necessitem els discursos argumentatius?

2. Es pot convèncer sense vèncer?

3. Però també hi ha ciències que socupen dels arguments?

4. La retòrica, o lart de convèncer sense enganyar

5. Es pot convèncer sense persuadir? Es pot persuadir sense convèncer?

6. Són igualment respectables totes les opinions?

7. Perspectives teòriques per a lestudi dels arguments

2. Estructura dels arguments: aproximació logicodialèctica

1. Elements constructius dun argument

2. Quin esquema cal seguir en una dissertació argumentativa?

3. Típics tòpics

4. Etapes i regles del diàleg argumentatiu

3. Esquemes argumentatius

1. El bosc de les fal·làcies

2. Arguments que estableixen relacions causals

3. Arguments per analogia, o com raonar sobre un tema que sassembla signicativament a un altre

4. Anàlisi formal darguments

4. Propostes per a lacció

1. El pensament crític ha de ser dialògic

2. Però criticar, què?

3. A què mobliga la participació en una comunitat de diàleg argumentatiu?

4. Com es poden establir unes normes que ens permeten viure junts duna manera desitjable?

5. Limperatiu moral pressuposat per lètica discursiva

6. Estat de dret: poder sotmès a la raó, o raó sotmesa al poder?

7. Estat de dret: làmbit de les certeses discutibles

8. Com es pot democratitzar la societat globalitzada en què vivim?

5. Proposta dactivitats

6. Bibliografia (per a continuar llegint)

Preàmbul

Arguments, un curs introductori a la filosofia

Una de les funcions que la matèria de Filosoa ha dacomplir és potenciar la capacitat de pensar de manera coherent i autònoma, adoptant davant els problemes una actitud personal. Tan substantiva és aquesta funció que, siga quina siga la pràctica docent, no hauria devitar-se si no es vol deixar de banda la possibilitat mateixa dintroduir en losoa. Aquesta actitud, reiteradament recollida en els decrets reguladors daquesta matèria a partir de la Llei de 1970, no és fruit del capritx ni arbitrària, sinó que, al contrari, ha de poder ser raonada i justicada mitjançant arguments en contextos de diàleg, on es potencia lexercici de la raó com a instrument de persuasió. Ara bé, qui vol introduir-se en lestudi de la losoa, com qui vol organitzar la seua vida, ha daprendre a fer servir la raó, llavors, aquest decret reconeix, «hauran de conèixer, almenys de manera pràctica, les principals regles de la lògica». Daltra banda, entre els objectius propis daquesta matèria té un lloc bàsic el dargumentar de manera racional i coherent els propis punts de vista, utilitzant el diàleg com a marc apropiat per a tenir en compte altres opinions i poder desenvolupar més i millor un pensament crític. Consegüentment, entre els continguts daquest camp de coneixement sinclou el coneixement de les regles que possibiliten una argumentació coherent i rigorosa; regles que són objecte destudi de la lògica, tant formal com informal.

El llibre Arguments presenta materials i exercicis per a donar resposta a aquestes necessitats educatives que la Filosoa ha dassumir de manera prioritària. Dacord amb la línia de la collecció, el tractament dels problemes es fa a partir de textos de procedència diversa, capaços de plantejar la qüestió que sha de tractar en connexió, per exemple, amb els interessos dels joves de Batxiller, o amb els problemes propis de la nostra societat i del moment històric. Els textos escollits en aquest llibre pretenen ajudar els estudiants a pensar sobre els arguments, en la mesura que es converteixen en objecte de la seua reexió, i a conèixer les regles lògiques que cal utilitzar en la seua construcció i avaluació. La lectura i lanàlisi daquests textos a laula també haurien de contribuir al desenvolupament duna actitud compromesa apassionadament per lexercici duna racionalitat que, per descomptat, és encarnada, perquè té a veure amb la nostra constitució biològica, és contextual, provisional i fal·lible. Estem parlant duna racionalitat comunicativa, que es constitueix en diàleg, duna racionalitat crítica, lúnica disposició sobre la qual es pot conar la millora i la consecució de la cohesió i larticulació socials.

Lheterogeneïtat dels textos presentats mostra que el tema objecte del nostre estudi ha ocupat un lloc central en la tradició losòca; al mateix temps, els textos extrets de la premsa i de revistes pretenen mostrar que la reexió sobre largumentació no es pot fer des del buit formal, sinó analitzant raonaments concrets amb què lhome i la dona actuals pensen la realitat davui i amb els quals justiquen decisions importants que afecten lorganització personal i social de la nostra vida. Hem procurat que els textos dactualitat seleccionats no es referisquen a problemes excessivament circumstancials, ja que aquests podrien perdre linterès passat un cert temps; en realitat, aquests textos sobrin i, al mateix temps, obrin els problemes propis dun curs introductori de losoa. Almenys creiem que aquesta forma dendinsar-se en la losoa és la més adequada. Del que sí que podem oferir garantia és del caràcter incentivador del diàleg i de la reexió daquest curs de losoa que, en realitat, sobri sobre la totalitat del temari ocial adoptant la lògica de largumentació.

En el primer capítol sexposen els ns de largumentació, la qual es presenta com una acció encaminada a lentesa aconseguida per mitjà de raons i susceptible de crítica. La lògica és la disciplina que des dAristòtil socupa destudiar les regles dels arguments. Però aquests poden ser considerats com a estructures formals ideals (dimensió sintacticosemàntica) o com a exemplars concrets que utilitzem en un context determinat i amb unes intencions particulars (dimensió pragmàtica). El primer punt de vista ha sigut ladoptat per la lògica formal, i el segon, per la lògica informal o teoria de largumentació, el que antigament sanomenava retòrica. Aquesta disciplina ha tingut mala premsa, perquè sha presentat, ben sovint, com un conjunt de recursos estilístics encaminats més aviat a embellir el discurs i a persuadir, sense interessar-se per la veritat del que es diu i, en molts casos, servint exclusivament als interessos dun o altre poder (eclesiàstic, econòmic, dun grup social). Però a mitjan segle XX, coincidint també amb linterès que el llenguatge ordinari i la seua dimensió pragmàtica cobra entre els lòsofs, ressorgirà una retòrica (la nova retòrica) que, com en Plató i Aristòtil, té a veure amb la dialèctica i la veritat o, millor dit, amb la versemblança. El nostre interès en aquest llibre se centra més en la consideració dels arguments tenint en compte la seua dimensió pragmàtica (lògica informal), encara que també hem introduït algunes consideracions pertanyents a la lògica formal; les valoracions de les diverses pràctiques docents associades a la difusió de la primera edició dArguments han posat en relleu que la motivació generada per aquestes consideracions i pel context danàlisi han requerit ampliacions que han comptat amb una excel·lent recepció per part de lalumnat que, adoptant altres estratègies i les formes tradicionals del programa de losoa, sol ser poc favorable als tractaments formals.

El tractament que fem dels arguments i lelenc de problemes que presentem dista molt de ser complet. El caràcter limitat de lextensió daquest material ens ha obligat a seleccionar els aspectes que hem considerat més bàsics i més interessants per a ser tractats en el curs de Filosoa, la nalitat del qual és introduir comptant únicament amb les motivacions intel·lectuals personals. Hem de conar que aquest punt de partida i linterès del tema puguen donar de si o generar altres motivacions més estrictament losòques. Tot sha fet assumint que no tenim cap raó per a exigir o pressuposar des de linici de curs que lalumne daquesta matèria, siga comuna o no, tinga vocació losòca i, en funció daquesta, en regule la presència i participació a laula. Ara bé, com reconeixia José Gaos en «La losofía y sus públicos»,[1]no tenir vocació losòca no vol dir que els alumnes no posseïsquen inquietuds intel·lectuals. Aquestes inquietuds han estat clarament considerades en lorganització daquest curs i, sobretot, han de ser considerades en el seu desenvolupament.

En el segon capítol ens ocupem de lestructura dels arguments i de les dissertacions argumentatives. Analitzem els diversos elements de què consten i prestem especial atenció al paper important que els llocs comuns (tòpics) acompleixen en el procés argumentatiu. La perspectiva adoptada per a estudiar els arguments és la pragmadialèctica, és a dir, considerem largumentació com un acte de parla (dimensió pragmàtica) en el qual se cerquen, es presenten i es contrasten raons per a justicar els nostres coneixements i les nostres accions en el context dun diàleg (dimensió dialèctica). Concloem amb lexposició de les etapes i de les regles que shan de respectar en tot diàleg argumentatiu.

En el capítol tercer sanalitzen diverses mostres argumentatives. Considerem fal·laç un argument quan violenta les regles del diàleg argumentatiu, exposades en el capítol segon, per a evitar la consecució del seu propi . Per això, la decisió de si un argument determinat és o no una fal·làcia cal prendre-la tenint en compte el context comunicatiu en què es produeix. També dediquem atenció als raonaments analògics i als que sutilitzen per a establir una relació de causa-efecte. Finalment, ens ocupem dalguns esquemes argumentatius que poden ser analitzats tenint en compte només la seua estructura formal, en virtut de la qual seran o no vàlids. Entre aquest tipus de raonaments mereixen una especial atenció els sil·logismes, tant per la importància que han tingut en la història de la lògica, com per la relativa freqüència amb què sutilitzen en la vida quotidiana com a formes de demostració.

Finalment, dediquem lúltim capítol a presentar lestreta re-lació que hi ha entre lexercici duna racionalitat argumentativa i el desenvolupament de la capacitat crítica de la raó. Pensem que laula i lescola haurien desforçar-se per convertir-se en una comunitat dinvestigació, on estudiants i professors pensen críticament la realitat que els ha tocat viure i, mitjançant el diàleg argumentatiu, tracten de donar i trobar sentit a lexperiència. La participació en una comunitat de diàleg daquest tipus exigeix el compromís amb uns determinats valors morals, sense els quals aquest no és possible. La construcció de la democràcia exigeix ciutadans que siguen capaços de pensar críticament i de dialogar amb els altres per a construir, entre tots, formes de vida raonables.

Presentem, nalment, la relació estreta que es pot establir entre la teoria de largumentació i la fonamentació de lètica i del dret.

No cal analitzar tots els textos que apareixen en aquest llibre: el professorat pot seleccionar aquells que considere més interessants per al seu grup concret destudiants. El que sí que és convenient és seguir el mateix ordre de lexposició. Després de llegir cada text convindria fer les activitats corresponents. Aquestes estan ordenades amb referència a cadascun dels textos que apareixen en el capítol, de tal manera que a cada text li correspon una activitat pensada per a formar un nivell tal de familiaritat amb el tema que faça possible la reexió.

Aquesta proposta pot ser utilitzada de maneres molt diferents. A això contribueix la formulació dactivitats incloent-hi qüestions que bé obliguen a familiaritzar-se amb tècniques necessàries per a portar endavant el treball textual, bé contribueixen a posar en clar la comprensió prèvia de lalumne dels problemes presentats en els textos o vinculats a aquests, bé a qüestionar les armacions formulades en els textos, bé a atorgar la necessària orientació o perspectiva que requereix la interpretació del text. En tots els casos hem procurat deixar clars els possibles objectius de lanàlisi i de la discussió. Daquesta manera considerem que sexemplica quelcom de fonamental: la pretensió dargumentar i discutir és un model de conducta democràtic i necessari, a més de ser imprescindible en els procediments cientícs. Els grups de valoració[2] daquest material en la presentació de la primera