Lletres de batalla de la València medieval - AAVV




Directors de la col·lecció

Antoni Furió i Enric Guinot

© Vicent Pons Alós, 2021

© Daquesta edició:

Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2021

Universitat de València, 2021

Disseny de la col·lecció: J.P.

Il·lustració de la coberta:

Detall del Retaule de Santa Creu (princ. s. XV),

atribuït a Miquel Alcanyís.

Museu de Belles Arts de València

Coordinació editorial: Maite Simón

Correcció: Elvira Iñigo

Maquetació: Inmaculada Mesa

Edició digital

Al professor Josep Trenchs i Òdena, in memoriam

Mossén Crespí Valdaura e lo fill de mossén Vidal de Blanes, los pus pacífichs cavalés del regne, per hun poch de terme de sos lochs vengueren a gran congoxa, que los jurats de València ni altres gens no·ls pogueren concordar. De què lo senyor rey los asignà camp de batalla en la ciutat de Çaragoça per al dia de Aparici, a la qual jornada foren los dits cavalés, e lo senyor rey los poroguà per al dia de sant Johan. E per a la jornada foren los dits cavalés ab molta puxança, e foren en Navarra, hon lo dit senyor rey los asignà lo camp, e lo senyor rey los porogà fins que fos en València e hun mes aprés. E de aquí avant no sé què feren.

Melcior MIRALLES,

Crònica i dietari del capellà dAlfons el Magnànim

Introducció

Crespí contestà a Blanes el 6 dabril que elegia com a jutge Joan II, rei dAragó, i per armes:

Les cartes foren remeses de lun a laltre mitjançant trompetes i procuradors, bé entregades personalment o bé amb una còpia de la missiva clavada a la porta de la casa. Altres còpies foren col·locades en llocs públics, com la Llotja o les portes de la ciutat, i cadascun dels actes era registrat per notaris.

DE F. BERENGUER VIDAL DE BLANES A LLUÍS CRESPÍ DE VALLDAURA DE LLUÍS CRESPÍ DE VALLDAURA A F. BERENGUER VIDAL DE BLANES 1462, abril 2. València [3]. Lletra de deseiximent. 1462, abril 6. València [4]. Accepta el desafiament, tria armes i es compromet a elegir jutge i plaça. 1462, juny 1. València [9]. Comunica acceptació de Joan II com a jutge i fixació de lloc i plaça. 1463, juny 3. Olit [16]. Queixa per les pròrrogues de Joan II i petició de buscar un altre jutge o de buscar-lo ell. 1463, juliol 4. Olit [17]. Assenyala que si el rei torna a prorrogar la batalla, serà ell qui busque un altre jutge. 1463, juliol 12. Falces [20]. Comunica que va a buscar un altre jutge perquè laltre contrincant nha perdut el dret. 1463, juliol 23. Saragossa [22]. Adverteix que és a ell a qui correspon buscar un altre jutge i parteix per a fer lelecció. 1463, agost 22. Alcalá la Real [27]. Comunica que ha triat com a nou jutge el rei Ismaïl de Granada i una nova plaça per a dur a terme la batalla. 1463, octubre 22. Bolonya [31]. Comunica que ha triat com a nou jutge Borsio, duc de Mòdena i marqués de Ferrara, i un nou emplaçament.

Joan II, que havia acceptat ser jutge en la batalla Crespí-Blanes, prorrogà reiteradament la celebració de lacte, tal vegada buscant acabar amb el problema sense necessitat darribar a les armes:

1a convocatòria: 7 de gener de 1463 (Sant Julià) 1a pròrroga: 24 de juny de 1463 (Sant Joan). Tudela 2a pròrroga: 3 de juliol de 1463 3a pròrroga: 10 de juliol de 1463 4a pròrroga: 15 de juliol de 1463 5a pròrroga: per a 60 dies després

El mateix Zurita es fa ressò als seus Anales daquesta batalla i les pròrrogues corresponents:

Les successives pròrrogues ens informen tant del recorregut dambdós combatents, com de litinerari reial:

1462: 19 de maig, Saragossa; 22 dagost, Tàrrega; 30 de novembre, Balaguer.

1463: 7 de gener, Belxit; 23 de juny, Tudela; 2-4 de juliol, Olit; 9 de juliol, Falces; 14 de juliol, Olit.

1464: 13 de gener, Cascant; 20-22 de gener, Saragossa; 25 de juliol, Guimerà.

Després de tantes pròrrogues, ambdós cavallers decidiren buscar un nou jutge. Lluís Crespí trobà el rei Ismaïl de Granada, i Francesc Berenguer feu al comte de Borsio, duc de Mòdena i marqués de Ferrara. Les citacions per als dos arribaren creuades a València sense localitzar els destinataris, que estaven lun a Íllora (1 de novembre de 1463) i laltre a Ferrara (24 dabril de 1464). El mateix va ocórrer amb lordre de Joan II dacatar una nova pròrroga, raó per la qual, com que cap dels dos litigants no va comparèixer al lloc de la batalla, ambdós cavallers se sentiren vencedors. La voluntat de Joan II de posar pau a la situació és testimoniada pels jurats de València en una lletra de 30 de juny de 1463:

La nòmina de persones i llocs no acaba ací. Per part de Lluís Crespí actuen com a procuradors Pere Llorens i Andreu Mateu, trompetes; Pere Guerau i Andreu Mateu, notaris; mossén Antoni Joan, Francesc Valeriola i Francesc Martí, cavallers de València; Guillem Mascó, donzell; Joan Benedit i Luis Tornero, notaris de Saragossa; Juan Galán i Pascual García de Galve, notaris i oficials dAlcalá la Real. Per part de Francesc Berenguer de Blanes, Bernat Martines, trompeta, Bernat de Penya-roja, ciutadà de València, i Joanot Ivarra, «moço de espuelas». El seguici de cavallers i generosos, familiars i amics, que acompanyaren en Blanes i en Crespí encara sallarga: Guillem Crespí, fill de Lluís, i Jofre de Blanes; a més del testimoni duns viatgers que coincidiren amb Francesc Berenguer al seu pas per França en uns moments de tensió amb el rei dAragó, i un llarg etcètera que apareix als índexs.

Vinculats a lescenari i el protocol de les justes i batalles hi havia els reis darmes o heralds (herauts): Aragon, rei darmes de Joan II; Calàbria, rei darmes per part de Lluís Crespí i herald de Ferran dAragó, rei de Nàpols i Sicília, i Jerusalem, herald per part de Francesc Berenguer de Blanes.

Дальше