Francesc Berenguer de Blanes o Francesc Vidal de Blanes, un dels protagonistes de la batalla, era fill de Vidal de Blanes, conegut també com a Vidal Castellà dOris de Blanes (1435-1478), virrei de Mallorca, i de Joana Berenguer. El 1478 fou nomenat, com el seu pare, virrei de Mallorca. Els textos de la batalla documenten també el seu oncle Jofre de Blanes i els seus germans Jofre de Blanes i Vidal Castellà dOris de Blanes. Francesc Berenguer de Blanes va contraure matrimoni amb Isabel de Vallterra. El seu fill, com va ocórrer en molts altres llinatges valencians, canvià el cognom patern pel de la mare: Joan de Vallterra, olim Vidal de Blanes.
Per la seua part, Lluís Crespí de Valldaura (1491), laltre protagonista, era fill de Guillem Crespí de Valldaura (1451), qui el 1433 va adquirir el senyoriu de Sumacàrcer i des del 1415 havia deixat de ser ciutadà i havia ingressat en la nòmina de nous cavallers, i de Yolant Mascó, i net de Nicolau Valldaura, tots ells llinatges de la oligarquia urbana de la ciutat. Aquesta política denllaços va contribuir al matrimoni de Lluís amb Damiata Bou (1487), filla de Guerau Bou. Lluís no sols va mantenir el prestigi i posició del seu pare, sinó que el va superar amb diversos privilegis que consolidaven la seua posició en el grup de cavallers i generosos del regne de València, i en el seu senyoriu de Sumacàrcer. Especialment, els que li va concedir Joan II per lajut a la Corona en les campanyes de Catalunya, França i Granada: jurisdicció total del lloc, barca, castell i diverses franqueses. Sobre el seu destacat lideratge dintre de la noblesa valenciana, emparentat ja amb els llinatges més importants, cal assenyalar les prop de 50 marmessories que va assumir, o les reiterades vegades que ocupà el càrrec de síndic i portaveu de lestament militar. El 1491, als 91 anys, moria al seu palau de Sumacàrcer, com un autèntic patriarca, mantenint el càrrec de síndic del braç militar. Els testaments i codicil de Lluís Crespí, jurat i justícia de València en diverses ocasions, a més del seu dietari autògraf, documenten un fill il·legítim i dotze de legítims (alguns morts poc després de nàixer): Gaspar, Guillem que lacompanyà en la batalla amb Blanes, Baltasar, Jeroni, Delfina, Pere, Lluís, Lluïset, Ausiàs i Francesc, el segon dels quals serà el protagonista de laltre combat a ultrança que documentem. Ausiàs Crespí de Valldaura (1522), després dun procés amb el seu germà bessó Francesc, va heretar títols i senyorius després de la mort del seu germà major Guillem en la guerra el 1472. Havia nascut primer i per tant li corresponia legítimament la successió.30
El 1514-1515 els Crespí de Valldaura tornen a ser protagonistes dun altra batalla a ultrança, ara entre Francí Crespí de Valldaura, fill de Lluís Crespí, senyor de Sumacàrcer, i Jeroni dÍxer, senyor dAlfarrasí i cavaller de lorde de Santiago.31 Aquesta vegada sí que es durà a terme la lluita armada a Burgos el dia 1 de juny de 1515, davant el rei Ferran II el Catòlic com a jutge.32 Aquesta segona batalla entre els dos llinatges segueix els mateixos passos, però amb nous protagonistes. Un encontre en el camí reial de Xàtiva entre Jeroni dÍxer i Francí Crespí de Valldaura serà el desencadenant del litigi. Segons Crespí, Íxer havia fugit fins arribar a la Pobla Llarga
e a llançades vos derroquí als peus del meu ginet, e vehent-vos en tanta necesitat, me mogué lo ànimo a haver de vós pietat, no fent en vós més del que fins allí fet havia, deixant-vos la vida com de aquella ninguna necesitat tingués. E que millor que vós sen deuria recordar e com vos portaren a Xàtiva en andes.
Segons Íxer, Crespí mentia, lhavia abordat a traïció acompanyat dun grup de quatre homes a cavall, «e contra tot stil de cavalleria».
DE JERONI DÍXER A FRANCÍ CRESPÍ DE VALLDAURA DE FRANCÍ CRESPÍ DE VALLDAURA A JERONI DÍXER 1514, juny, s.d. Saragossa. Lletra de deseiximent. Lletra primera missiva 1514, juliol, 4. Xàtiva. Resposta de Francí Crespí amb evasives. 1514, juliol, 15. Saragossa. Lletra segona de deseiximent. 1514, juliol, 31. Xàtiva. Segona resposta de Francí Crespí amb evasives. 1514, setembre, 1. Íxer. Tercera lletra de batalla tot indicant que en la propera indicarà jutge, camp, armes i dia de la batalla. 1514, octubre, 1. Xàtiva. Tercera lletra de resposta de Francí Crespí en què manifesta que no està disposat a eixir del regne de València i declara que els arguments de laltre són mentides. 1514, octubre, 20. Íxer. Lletra quarta de batalla en què retorna lacusació de mentider a Francí Crespí i demana que trie jutge, camp, armes i data per a la batalla. 1514, novembre, 10. Sumacàrcer. Lletra quarta de resposta de Francí Crespí en què tria armes i deixa en mans dÍxer lelecció del lloc dins de sis mesos. 1514, novembre, 26. Castell dOrpesa. Cinquena lletra en què desmenteix els arguments de Crespí. 1514, desembre, 23. Sumacàrcer. Cinquena lletra de resposta de Francí Crespí. 1515, febrer, 8. Sumacàrcer. Lletra de Francí Crespí en què comunica a Jeroni dÍxer que ha escollit com a jutge Ferran II, rei dAragó, que els ha convocat per a la batalla, segons carta feta a Valladolid el 18 de gener de 1515, per a l1 de juny.El 10 de novembre de 1514, en lletra escrita des de Sumacàrcer, Francí Crespí trià armes:
les armes vos divise a cavall, ab cavalls de la brida, encubertats ab cubertes ab franqualets de brufol, testera de acer e coll de malla, sellets aserades acostumades a portar en guerra; e les nostres persones ab cuyraces cubertes sens rests, gocets y falda de malla, [c]alces e guardes e miges mànegues de malla, en la mà squerra manyopla de llargària que cascú portar-la volrà y en la mà dreta guar(da) de malla, armas de cama y de cuxa, ab scarpre de malla, cabacet o biqoquet ab bavera e alpartàs de malla, llances de mà de onze palms de asta e un palm de ferro, dues spases, cascuna de quatre palms y mig del cap del pom fins a la punta, e copagorges de dos palms del pom fins a la punta. Les quals armes, axí de les persones nostres com dels cavalls, sien del pes que cascú portar-les volrà e sens ninguna maestria, segons se acostuma portar en gue[r]ra.
Hi actuen com a procuradors: don Ferrando dÍxer, I duc dHíjar o Íxer, pare del comte de Belxit, don Joan dAlagó, Alonso Escobar, hidalgo, i Jaume Ramon, trompeta, per part de Jeroni dÍxer, qui tria com padrí en el camp de batalla don Luis (Fernández) dÍxer i Beaumont, II duc dÍxer i I comte de Belxit;33 Joan Crespí, Joan Estellós i Joan de Crespo, trompetes, per Francí Crespí, qui pren com padrí el comte don Hernando de Andrada. Com a reis darmes actuen Aragó, Leon i Calalunya, i com a cronista, el del rei: Gonçalo dAiora.
e a llançades vos derroquí als peus del meu ginet, e vehent-vos en tanta necesitat, me mogué lo ànimo a haver de vós pietat, no fent en vós més del que fins allí fet havia, deixant-vos la vida com de aquella ninguna necesitat tingués. E que millor que vós sen deuria recordar e com vos portaren a Xàtiva en andes.
Segons Íxer, Crespí mentia, lhavia abordat a traïció acompanyat dun grup de quatre homes a cavall, «e contra tot stil de cavalleria».
DE JERONI DÍXER A FRANCÍ CRESPÍ DE VALLDAURA DE FRANCÍ CRESPÍ DE VALLDAURA A JERONI DÍXER 1514, juny, s.d. Saragossa. Lletra de deseiximent. Lletra primera missiva 1514, juliol, 4. Xàtiva. Resposta de Francí Crespí amb evasives. 1514, juliol, 15. Saragossa. Lletra segona de deseiximent. 1514, juliol, 31. Xàtiva. Segona resposta de Francí Crespí amb evasives. 1514, setembre, 1. Íxer. Tercera lletra de batalla tot indicant que en la propera indicarà jutge, camp, armes i dia de la batalla. 1514, octubre, 1. Xàtiva. Tercera lletra de resposta de Francí Crespí en què manifesta que no està disposat a eixir del regne de València i declara que els arguments de laltre són mentides. 1514, octubre, 20. Íxer. Lletra quarta de batalla en què retorna lacusació de mentider a Francí Crespí i demana que trie jutge, camp, armes i data per a la batalla. 1514, novembre, 10. Sumacàrcer. Lletra quarta de resposta de Francí Crespí en què tria armes i deixa en mans dÍxer lelecció del lloc dins de sis mesos. 1514, novembre, 26. Castell dOrpesa. Cinquena lletra en què desmenteix els arguments de Crespí. 1514, desembre, 23. Sumacàrcer. Cinquena lletra de resposta de Francí Crespí. 1515, febrer, 8. Sumacàrcer. Lletra de Francí Crespí en què comunica a Jeroni dÍxer que ha escollit com a jutge Ferran II, rei dAragó, que els ha convocat per a la batalla, segons carta feta a Valladolid el 18 de gener de 1515, per a l1 de juny.El 10 de novembre de 1514, en lletra escrita des de Sumacàrcer, Francí Crespí trià armes:
les armes vos divise a cavall, ab cavalls de la brida, encubertats ab cubertes ab franqualets de brufol, testera de acer e coll de malla, sellets aserades acostumades a portar en guerra; e les nostres persones ab cuyraces cubertes sens rests, gocets y falda de malla, [c]alces e guardes e miges mànegues de malla, en la mà squerra manyopla de llargària que cascú portar-la volrà y en la mà dreta guar(da) de malla, armas de cama y de cuxa, ab scarpre de malla, cabacet o biqoquet ab bavera e alpartàs de malla, llances de mà de onze palms de asta e un palm de ferro, dues spases, cascuna de quatre palms y mig del cap del pom fins a la punta, e copagorges de dos palms del pom fins a la punta. Les quals armes, axí de les persones nostres com dels cavalls, sien del pes que cascú portar-les volrà e sens ninguna maestria, segons se acostuma portar en gue[r]ra.
Hi actuen com a procuradors: don Ferrando dÍxer, I duc dHíjar o Íxer, pare del comte de Belxit, don Joan dAlagó, Alonso Escobar, hidalgo, i Jaume Ramon, trompeta, per part de Jeroni dÍxer, qui tria com padrí en el camp de batalla don Luis (Fernández) dÍxer i Beaumont, II duc dÍxer i I comte de Belxit;33 Joan Crespí, Joan Estellós i Joan de Crespo, trompetes, per Francí Crespí, qui pren com padrí el comte don Hernando de Andrada. Com a reis darmes actuen Aragó, Leon i Calalunya, i com a cronista, el del rei: Gonçalo dAiora.
Francí Crespí de Valldaura, fill de Lluís Crespí, proposa finalment com a jutge per a la batalla el rei de la Corona dAragó Ferran II, qui els cita per al divendres 1 de juny de 1515, a Burgos:
Su alteza mandó dar campo e batalla al dicho don Jerónimo dIxer e mosén Crespí, y los dos entraron en la liça, segunt e como eran obligados e segunt los carteles que entre ellos eran pasados, donde después de hechos todos los auctos e solemnidades, que en tal caso se requieren, por su alteza e por el illustre señor don Yñigo Fernández de Velasco, condestable de Castilla e duque de Frías, les fue dada licencia para la lid, donde los dichos don Jerónimo dIxar y mosén Crespí lo hizieron como muy buenos y honrados cavalleros, y ansi su alteza echó el bastón y los mandó despartir y dar por buenos y honrados. Y ansi mandó el dicho condestable lo diesse por sentencia para guardar de su derecho cada una de las partes, absolviéndolos, como así mismo su alteza los absolvía e dava por libres e quitios de la querella e defendimiento e de todas las cosas della dependientes.
Ambdós contrincants protestaren davant el rei, però una vegada més el litigi acabà sense perdre cap dels combatents. Lactitud del rei de no permetre que ningú dels dos morira està en relació amb la nova actitud de la Corona davant aquest tipus de combats, i també amb el pes dun dels llinatges més importants del moment: els Íxer/Híjar, ducs dHíjar, comtes de Belxit i cavallers de lorde de Santiago, a la qual pertanyia un dels protagonistes. La branca valenciana, de la qual era membre Jeroni dÍxer, eren senyors dAlfarrasí, de la Vall de Xaló i Gata, senyorius valencians als quals més tard suniran Sollana, lAlcúdia i el Ressalany, a més de la comanda de Montalbà, de lorde de Santiago, al regne dAragó.
La llista de desafiaments i batalles augmentà significativament a les darreries del segle XV amb els conflictes entre senyories i la concessió de lalta jurisdicció a molts senyors de vassalls. Ja el 23 de novembre de 1461 una carta de Joan II des de Calataiud al lochtinent de governador de València documenta problemes en la vall de Càrcer entre Lluís Crespí de Valldaura, Pere dEslava i Miquel Joan Cervató, senyors respectivament dels llocs veïns de Sumacàrcer, Càrcer i Antella.34 En juliol de 1485, Ausiàs Crespí de Valldaura, primogènit i hereu de Lluís Crespí, senyor de Sumacàrcer, desafiava a batalla a ultrança a Joan Martínez dEslava, senyor del lloc veí de Càrcer, pels mateixos problemes de termes i aemprius. El litigi, que acabà amb el segon ferit, va rebre labsolució del rei en atenció als serveis prestats por ambdós cavallers, a petició de Lluís Crespí, i per la seua participació en la guerra de Granada.35
Encara el 1516, Eximén Peres Escrivà citarà a la montanya del Puig de Xàtiva per a combat i batalla a ultrança a Perot Crespí de Valldaura, un altre fill de Lluís Crespí. Aquesta vegada la batalla no es podia celebrar a la llum del dia, i Perot Crespí no va tenir tanta sort com el seu germà Francesc o el seu pare. Va morir després de quinze dies a conseqüència de les ferides.
Des de finals del segle XV, la celebració de batalles a ultrança deixà de ser un estil honorable i oficial de solucionar problemes i defensar lhonor entre cavallers, i passà a ser substituïda per la celebració de justes o tornejos. El 1493, el papa Alexandre VI escrivia al seu fill Joan de Borja, duc de Gandia, pregant-li que lacompanyaren a Roma «dos bons justadors» com mossén Crespí i mossén Alegre. La seua habilitat per als exercicis de batalla seria una bona ensenyança per al duc i un bon espectacle per a la societat romana. Encara el 1507, Lluís Crespí de Valldaura, segurament el «Lluïset, fill bort meu» de qui parla el testament de Lluís Crespí de Valldaura, senyor de Sumacàrcer, participava en les justes que el Consell de València organitzà a la plaça de Sant Joan del Mercat amb motiu de la visita del rei Ferran II el Catòlic i la seua nova esposa Germana de Foix.36 El Llibre de memòries descriu altres justes en què també intervingué aquest segon Lluís Crespí: