INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA
PRAXI, ESTRUCTURA I CANVI
Marc Baldó Lacomba
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment,
ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació,
en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic,
per fotocòpia o per qualsevol altre, sense permís previ de leditorial.
© Del text, lautor, 2009
© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2009
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es
publicacions@uv.es
Disseny de la maqueta: Inmaculada Mesa
Il·lustració de la coberta, Josep Renau: La marxa de la joventut cap al futur (bcet 9B), 1974.
Acrílic sobre paper i fusta, 68,5 x 125,6 cm, IVAM
Diseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Realització ePub: produccioneditorial.com
ÍNDEX
PORTADA
PORTADA INTERIOR
CRÈDITS
INTRODUCCIÓ
I LA HISTÒRIA COM A CIÈNCIA
1. DEFINICIÓ DHISTÒRIA
EXPERIÈNCIA HISTÒRICA I CONEIXEMENT HISTÒRIC
CARACTERÍSTIQUES DE LA MATÈRIA HISTÒRICA
DEFINICIÓ DHISTÒRIA
2. CIÈNCIA, CIÈNCIES NATURALS I CIÈNCIES SOCIALS
LA CIÈNCIA
LEXPLICACIÓ CIENTÍFICA
RELACIÓ ENTRE EXPLICACIÓ I COMPRENSIÓ
CIÈNCIES NATURALS I CIÈNCIES SOCIALS
3. LA PERSPECTIVA DEL CONEIXEMENT HISTÒRIC
CAMP DE TREBALL I OBJECTIUS DESTUDI DE LA HISTÒRIA
ESPECIFICITATS DEL CONEIXEMENT HISTÒRIC
FUNCIÓ I USOS PÚBLICS DE LA HISTÒRIA
4. EL MATERIAL DE LA HISTÒRIA
ELS FETS HISTÒRICS
FETS DE MASSES, FETS INSTITUCIONALS I ESDEVENIMENTS
ORGANITZACIÓ I SELECCIÓ DELS FETS
LES FONTS HISTÒRIQUES
ELS LLOCS DE LA MEMÒRIA
5. EL MÈTODE CIENTÍFIC: PREGUNTES, HIPÒTESISI RECERCA DE MATERIALS
EL MÈTODE CIENTÍFIC COM A DIÀLEG
PREGUNTES, HIPÒTESIS I RECERCA DE MATERIALS
6. ELS PROCEDIMENTS DINVESTIGACIÓ
LES PRÀCTIQUES METODOLÒGIQUES
LES TÈCNIQUES DINVESTIGACIÓ
7. DISCURS I ENUNCIATS CIENTÍFICS DE LA HISTÒRIA
NARRACIÓ I EXPLICACIÓ
ENUNCIATS CIENTÍFICS: CONCEPTES, LLEIS I MODELS
TEORIA I PLURALITAT TEÒRICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS
BREU PERSPECTIVA DE LEXPLICACIÓ HISTÒRICA
II PRAXI, ESTRUCTURA I CANVI
8. INDIVIDU I SOCIETAT
LÉSSER HUMÀ
LA SOCIETAT
INDIVIDU I SOCIETAT
CULTURA I CIVILITZACIÓ
9. ACCIÓ, PRAXI I HISTÒRIA
RELACIONS SOCIALS, ACCIONS SOCIALS I PRAXI
PRAXI CONCRETA I PRAXI SOCIAL GLOBAL
CAMPS DE LA PRAXI
10. DIALÈCTICA I HISTÒRIA
LA DIALÈCTICA
DE LA IDEA A LA SOCIETAT
LA DIALÈCTICA SOCIAL
11. ESTRUCTURA SOCIOHISTÒRICA I CANVI SOCIAL
EL CONCEPTE DESTRUCTURA SOCIAL
MODE DE PRODUCCIÓ COM A GLOBALITAT
LA PRODUCCIÓ I LORGANITZACIÓ SOCIAL DE LA VIDA
CANVI I DESENVOLUPAMENT SOCIAL
EL CARÀCTER SOCIAL DEL CANVI
12. EL DESENVOLUPAMENT HISTÒRIC
ETAPES TECNICOPRODUCTIVES DE LA HISTÒRIA
DE LHOMINITZACIÓ A LES SOCIETATS DE CAÇADORS-RECOL·LECTORS
DEL NEOLÍTIC A LA CIVILITZACIÓ
LES SOCIETATS PRECAPITALISTES DE CLASSE
LA TRANSICIÓ DEL FEUDALISME AL CAPITALISME
EL CAPITALISME
BIBLIOGRAFIA
ÍNDEX ANALÍTIC I ONOMÀSTIC
INTRODUCCIÓ
La investigació històrica té un clar propòsit: serveix per a orientar-nos, per a entendre els problemes que, al nostre món, presenten una aparença complexa, si no confusa. Tracta, per tant, daportar una explicació profunda, exacta i exhaustiva de la realitat social. En efecte, el món on vivim és un món històric. Els problemes que shi plantegen són, en gran mesura, resultat del passat, deriven directament daquest, han sorgit dins del procés històric. Per interpretar el món actual amb rigor, cal conèixer el passat humà, cal descobrir-ne les arrels. En això consisteix la història. El repte de la història és el present.
Però, a més, la història intenta donar compte de les experiències humanes, de les societats anteriors i les actuals. Conèixer-la, per tant, ens ajuda a saber més exactament i objectivament, el món que vivim, el que hem heretat i les experiències socials, humanes anteriors. Com funciona i ha funcionat, quins han estat els mecanismes mitjançant els quals els humans han fet i fan la història. Si alguna cosa ha fet lésser humà al món, veritablement, és la seua història. Esbrinar-la, explicar-la, és lobjecte de la disciplina.
Aquest llibre tracta daquest coneixement. Si es titula Introducció a la història és perquè tracta dels fonaments daquest saber, de com es construeix i com pot interpretar-se aquesta experiència. Té el mateix títol que un llibre anterior meu que va publicar la universitat de valència el 1992. Tanmateix, malgrat aquesta semblança en el nom del llibre, no arribarà ni a l1 per cent el que és igual en aquest i en lanterior. No es tracta, per tant, duna reedició ni duna segona edició retocada i actualitzada, sinó dun llibre nou al qual safegeix un subtítol Praxi, estructura i canvi que bé podria ser intercanviable amb el títol.
Si, en el que és fonamental, lorientació dara és la mateixa de fa setze anys, ací sacaben les coincidències. El present llibre assumeix i integra el pas del temps, la maduració crec i el desenvolupament personal. Com lanterior, també es proposa ajudar i donar pautes als que sinicien en la reflexió i lestudi de la història, especialment als estudiants, però pense que no és tan senzill com lanterior, i no perquè tinga molta més informació, sinó perquè, probablement, veig la matèria duna manera més complexa, ja que fa molts anys que lescric i el reescric en un debat teòric continu, deixant enrere anys pensant-lo i repensant-lo. Evidentment, si no fóra per laula, pels estudiants, aquest llibre no existiria. En bona part es deu també, com laltre, a la reflexió a la qual obliga la praxi docent i a lestímul que aporta.
El treball està estructurat en dues parts. La primera aborda la història com a coneixement científic. Segons el meu criteri, que lexplicació històrica tinga caràcter científic o no el tinga no és adjectiu, sinó substancial. Paga la pena intentar conèixer la història objectivament i des del mètode científic. Aquesta part es desglossa en set capítols que van des de la definició dhistòria fins a com sexposa o sexpressa el resultat de la recerca, passant per una reflexió sobre el coneixement científic, les especificitats del coneixement científic de la societat i la història, les fonts històriques i les estratègies de treball. En aquesta part sintenta ajudar amb força lestudiant, raonant pas a pas com es construeix el saber històric amb rigor: com es construeix lexplicació de la història humana, des de les preguntes fins a la narració, passant per les hipòtesis, els conceptes i la teoria.
La segona part dóna compte de què és o què entenc que és la història: el desenvolupament de les societats humanes en el temps. Si es titula Praxi, estructura i canvi, és perquè considere que aquest és el trípode de la història. La praxi, perquè és lactivitat humana que produeix, realitza i transforma el món, lactivitat que crea la història, el més propi, específic i nostrat que fa lésser humà. Lestructura (sociohistòrica, és clar), perquè la societat i la història estan organitzades i convé esbrinar com ho fan, i també perquè entendre lestructura de les coses, de la història en aquest cas, ens ajudarà a relacionar el que és concret amb el que és general. El canvi és laltre peu del trípode perquè és sinònim dhistòria, de procés, de desenvolupament. Que el canvi històric siga diferent del canvi daltres àmbits del cosmos no és estrany: darrere del canvi social o històric hi ha la praxi, lactivitat humana que transforma el món en unes condicions i lhumanitza.
En fi, val a dir que la primera i la segona part del llibre no són parts separades, sinó entroncades. De res aprofitaria saber com es produeix o es fa la història si no es pretenguera saber-ho científicament. Dací que les reflexions sobre la història com a ciència siguen tan bàsiques com les que es fan sobre què és la història.
Considere que en aquestes pàgines hi ha una perspectiva teòrica definida. Dins de tota la variació dinterpretacions i propostes teòriques hi ha un decantament, un compromís amb el coneixement objectiu de la història i amb les ganes que el món canvie. Com que sóc dels que creuen que la nostra espècie coneix el món transformant-lo, i com que, a més, crec que aquest món ha de canviar, pense que conèixer com sha produït i es produeix la història malgrat les foscúries de lenteniment és una bona eina per a superar-se.
Per acabar, vull expressar el meu agraïment als estudiants i als companys amb els quals, dia a dia, estudie i reflexione sobre aquesta disciplina, especialment a aquells estudiants dhistòria que han compartit amb mi lexperiència dentendre-la. Amb el professor Enric Sebastià (in memoriam) tinc un gran deute.
I LA HISTÒRIA COM A CIÈNCIA
1. DEFINICIÓ DHISTÒRIA
EXPERIÈNCIA HISTÒRICA I CONEIXEMENT HISTÒRIC
La història estudia la història. Mil voltes sha dit, i caldrà dir-ho una més. En efecte, la paraula història té un significat doble: fa referència, per una part, a lexperiència històrica i, per altra, al coneixement que socupa destudiar aquesta matèria o experiència. Dit així sembla quasi un joc de paraules, però si hi parem atenció aviat detectarem la diferència de continguts.
Per experiència històrica entenem el que ha ocorregut en la vida social dels humans, les diverses experiències històriques daquests, incloent-hi la que vivim, la conjunció de factors pels quals les societats i els individus que les integren sorganitzen, actuen, es desenvolupen i canvien. Aquestes experiències, des de lhominització fins avui, constitueixen la matèria de la història. Conseqüentment amb el que sacaba de dir, considerem que lexperiència o matèria de la història és objectiva: és a dir, existeix (o ha existit) per si, té (o ha tingut) entitat pròpia fora de nosaltres i és independent de les interpretacions que sen puguen fer. Objectives són, per exemple, les experiències històriques de lImperi romà, la Corona dAragó, la conquesta i la colonització dAmèrica o la transició democràtica espanyola.
Per coneixement històric entenem lestudi, lanàlisi, lexplicació científica que la historiografia elabora daquesta matèria. Lobjectiu de la investigació històrica consisteix a explicar científicament lexperiència històrica. Explicar és fer entendre una cosa, saber-ne les causes, omplir un buit en la nostra concepció del món. Lexplicació científica és un procés dassimilació de la realitat objectiva a la raó. En aquest sentit, lexplicació històrica es proposa fer-nos comprendre les societats humanes i la seua dialèctica social al llarg del temps. És a dir, es tracta de capir els mecanismes de fons de les societats, mostrar-nos com funcionen, com hi viuen els individus que les integren i com canvien aquestes estructures socials.
Es tracta, per exemple, dexplicar com sarticula i funciona una societat determinada, en quin espai sorganitza, com actua sobre aquest espai; quantes persones la integren, com hi viuen; com produeix béns aquesta societat, quines relacions socials shi estableixen per produirlos, com shi distribueixen; com shi articula el poder, quines idees constitueixen la consciència social de les persones que viuen aquesta experiència social, des de quines bases materials sarticulen aquestes consciències; com canvien o no tots aquests factors amb el transcurs o procés històric de lexperiència social i per què, quins esdeveniments (polítics, econòmics, sociològics, culturals) es generen i per què, quina connexió hi ha entre els esdeveniments i la dinàmica de les estructures socials; quines relacions o nexes hi ha entre la societat que sestudia i altres de coetànies, quines connexions sestableixen entre la societat tractada i altres que la precedeixen o la continuen, què hereta de formacions socials anteriors i què canvia, què en conserven societats posteriors i què transformen.