Des dun punt de vista losòc, els textos dOparin i Haldane comparteixen una posició que combina antivitalisme i evolucionisme. Duna banda, prenen partit clarament a favor de la continuïtat entre matèria i vida mentre que els vitalistes defensen la divisió categòrica entre ambdues; sense deixar de reconèixer la fabulosa complexitat bioquímica de la cèl·lula, que començava a prendre cos en les primeres dècades del segle XX, ambdós autors rebutgen el vitalisme i opten per les explicacions estrictament materials. Daltra banda, els dos argumenten, en perfecta harmonia amb Darwin, que lorigen de la vida és una transició successiva, gradual i lenta, entre graons de complexitat material creixent, una visió igualment allunyada dun mecanicisme simplista com el postulat per la generació espontània.
En tot cas, encara ens manca molt destudi del conjunt de lobra cientíca dOparin, una anàlisi no sols de la inuència del materialisme dialèctic sinó de leclecticisme amb què anava perfeccionant i modicant els detalls de la seua teoria a mesura que la bioquímica i altres coneixements cientícs seixamplaven i aprofundien.
Sha suggerit, potser massa esquemàticament i simplicada, que la proposta dOparin inaugurà la visió metabòlica de lorigen de la vida, mentre que el text de Haldane podria representar una de les primeres perspectives genètiques del problema. La consideració per part dels dos autors de descobertes en diverses disciplines, per bé que més exhaustiva en el cas dOparin que no en el de Haldane, els permeté donar versemblança a les propostes. Lespecicitat i detallisme de les explicacions dOparin no tenien precedents. La teoria col·loïdal de la matèria viva i les propostes (errònies) de Dimitri I. Mendeleev sobre lorigen del petroli fonamenten largument dOparin. Les descobertes de Félix dHérelle sobre els bacteriòfags (virus de bacteris) o els experiments de Edward Baly sobre la síntesi de sucres amb llum ultraviolada i molècules més simples, serveixen de base a Haldane.
La sòlida formació bioquímica dOparin es deixa veure en lèmfasi en lorigen dels éssers primitius consumidors de materials orgànics, un tipus de metabolisme anomenat heterotròc, dací la denominació dhipòtesi heterotròca que han rebut els postulats dOparin i els que se nhan derivat. En canvi, Haldane posa laccent en els bacteriòfags i en el raonament que aquests poden representar un graó intermedi entre la matèria inanimada i la vida. Els bacteriòfags sorgirien de levolució a partir de la matèria orgànica acumulada als mars, allò que Haldane anomena sopa primitiva, una afortunada metàfora que ha arribat ns als nostres dies. Així doncs, per a Oparin laparició de materials col·loïdals i la capacitat de transformació metabolisme de compostos presents a lambient serien les primeres manifestacions de la vida. Haldane, per contra, imagina levolució de molècules orgàniques cap a la formació duna estructura duna complexitat semblant als virus, semiviva, amb capacitat de reproduir-se. Aquest dualisme metabòlic o genètic en lenfocament del problema ha perdurat ns avui encara que en anys posteriors Haldane trauria protagonisme als virus i aproximaria postures amb Oparin. Les recerques actuals sobre lorigen de la vida es fonamenten bé en lautoorganització de materials en protocèl·lules i xarxes catalítiques simples, bé en laparició dels primers polímers portadors dinformació amb capacitat dautocopiar-se. Els detalls, com és obvi, han canviat molt però la base epistemològica continua sent essencialment la mateixa, un mèrit notable de les hipòtesis pioneres dOparin i Haldane.
Ambdós autors remataren els seus textos amb expressions de conança sobre el futur de la recerca cientíca de lorigen de la vida, remarcant el caràcter històric, contingent, del problema. Aquest optimisme i conança en el poder de la indagació sistemàtica els emparenta també amb Darwin. El 1872, el naturalista britànic li escrivia una carta al codescubridor de la selecció natural, Alfred R. Wallace, en què compartia amb ell els pensaments que li havia suggerit la lectura del llibre més recent de Henry C. Bastian, un metge que tractava de demostrar que Pasteur sequivocava i que la generació espontània era possible.
Magradaria viure per veure conrmat un descobriment tan transcendent [com el de la generació espontània] deia Darwin, o, si resulta ser falsa, magradaria veure-la refutada i conèixer lexplicació alternativa per a les observacions [de Bastian]; però no viuré prou per veure-ho [...]. Què fort és limpuls progressiu de la ciència; és tan fabulós que ens consola dels nostres abundants errors, condemna a loblit els nostres esforços i els colga sota un munt dobservacions i nocions noves que apareixen cada dia.
Nota bibliogràca
El text on Lamarck proposa que «els éssers vius més simples que es troben en lextrem de cada regne orgànic» es formen per generació espontània és a: Recherches sur lorganisation des corps vivants, de 1802 (Corpus des Oeuvres de Philosophie en Langue Française, París, Fayard, 1986, pp. 73-77). Les cites de Haeckel són de la monograa dels radiolaris (Die Radiolaren, Berlín, Druck und Verlag von Georg Reimer, 1862, p. 232, nota al peu). La millor referència biogràca sobre Oparin, incloent-hi testimonis i records personals, lofereix el seu amic i especialista en origen de la vida Antonio Lazcano a «Oparin: apuntes para una biografía intelectual» (dins Orígenes de la vida. En el centenario de Aleksandr I. Oparin, a cura de F. Morán,
J. Peretó i A. Moreno, Madrid, Ed. Complutense, 1995, pp. 15-39). La nota commemorativa del centenari de Haldane escrita per James F. Crow ofereix dades biogràques dinterès («Centennial:
J. B. S. Haldane, 1892-1964», Genetics, 130, 1992, pp. 1-6). Sobre la signicació històrica dels treballs de Miller es pot consultar el text de J. Peretó i A. Lazcano «Qui va cuinar la sopa? Lexperiment de Miller i linici de la química prebiòtica» (Mètode, 39, 2003, pp. 25-28). La cita de Haldane sobre el paper de la divulgació cientíca és del pròleg del recull darticles: What is life? (Nova York, Boni and Gaer, 1947). La presentació dOparin per Haldane tingué lloc durant el congrés dorigen de la vida celebrat a Wakulla Springs, Florida, del 27 al 30 doctubre de 1963 (The Origins of prebiological systems and of their molecular matrices, a cura de Sidney W. Fox, Nova York, Academic Press, 1965, pp. 89 i 98). Del llibre de Huxley, Wells i Wells (The science of life, Londres, Cassell, 1931) hi ha una versió castellana (La ciencia de la vida, Madrid, Aguilar, dècada de 1930). El llibret de Bernal a què fan referència Urey i Miller és The physical basis of life (Londres, Routledge, 1951). El vers inicial del poema de Haldane dedicat al seu càncer és citat per Crow (1992) op. cit. La rellevància del materialisme dialèctic en lobra dOparin ha estat discutida, entre altres, per Loren R. Graham a Science, philosophy, and human behavior in the Soviet Union (Nova York, Columbia University Press, 1987, cap. 3) i Lazcano (1995) op. cit. Una discussió avançada del signicat cientíc de les propostes dOparin i Haldane en el seu context històric es troba a lexcel·lent llibre dIris Fry The emergence of life on Earth. A historical and scientic overview (New Brunswick, Rutgers University Press, 2000, cap. 6), així com en els treballs de Michael Ruse «The origin of life: philosophical perspectives» (J.Theor. Biol., 187, 1997, pp. 473-482) i de Stanley
L. Miller, J. William Schopf i Antonio Lazcano «Oparins Origin of life: sixty years later» (J. Mol. Evol., 44, 1997, pp. 351-353). La carta de Darwin a Wallace està datada el 28 dagost de 1872 i gura a la correspondència publicada: The life and letters of Charles Darwin, a cura de Francis Darwin (Nova York, D. Appleton & Co., 1905, vol. 2, cap. 7, pp. 346-348). Nhi ha versió en línia, a cura de John van Wyhe (<http://pages.britishlibrary.net/charles. darwin/texts/letters/letters2_index.html>).
L. Miller, J. William Schopf i Antonio Lazcano «Oparins Origin of life: sixty years later» (J. Mol. Evol., 44, 1997, pp. 351-353). La carta de Darwin a Wallace està datada el 28 dagost de 1872 i gura a la correspondència publicada: The life and letters of Charles Darwin, a cura de Francis Darwin (Nova York, D. Appleton & Co., 1905, vol. 2, cap. 7, pp. 346-348). Nhi ha versió en línia, a cura de John van Wyhe (<http://pages.britishlibrary.net/charles. darwin/texts/letters/letters2_index.html>).
La referència completa del text dOparin que sofereix ací és: Proiskhozhedenie zhizni (Moscou, Moscovksii Rabotchii, 1924). El text de Haldane fou publicat originalment a The Rationalist Annual for the Year 1929 (a cura de Charles A. Watts, pp. 3-10). Lobra de Bernal The origin of life (The Windenfeld and Nicolson Natural History, a cura de R.
Carrington, Londres, Weidenfeld and Nicolson, 1967) conté com a annexos la versió anglesa de lopuscle dOparin i larticle de Haldane a més duns comentaris del mateix Bernal. El treball de Haldane també aparegué dins Science and life. Essays of a rationalist (Londres, Pemberton, The Humanist Library, 1968), recull dels seus articles a The Rationalist Annual. En temps més recents també shan reproduït els facsímils dambdós textos a: Origins of life. The central concepts de D. W. Deamer i G. R. Fleischaker (Boston, Jones and Bartlett, 1994). Es pot accedir també als textos en línia a: <http://www.valencia.edu/~orilife/Autors/Oparin.htm> i <http://www.valencia.edu/~orilife/Autors/Haldane.htm>, així com als comentaris de Bernal de 1967: <http://www.valencia.edu/~orilife/Autors/Bernal.htm>.
JULI PERETÓ