X
El cristianisme sense vels,
o examen dels principis i dels efectes de la religió cristiana
Paul Thiry d'Holbach
Traducció i introducció
de Josep Lluís Teodoro
PUV
Títol original: Le Christianisme devoilée, ou examen des principes et des effets de la religion chrétienne (1761)
© Traducció: Josep Lluís Teodoro
© daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València
Abril 2006
Publicacions de la Universitat de València
Arts Gràques, 13 - 46010 València
Disseny de la col·lecció: Enric Solbes
Maquetació: Inmaculada Mesa
Realització d'ePub: produccioneditorial.com
Introducció
Holbach, lhostatger de la losoa
Tot i el poc renom de què gaudeix, el baró Paul Henri Thiry dHolbach és una de les gures capdavanteres de lateisme il·lustrat. El relatiu oblit que pesa sobre la seua persona no és perquè la seua obra no tingués una àmplia difusió; ans al contrari, els seus llibres van ser repetidament motiu descàndol i de censura pública, però Holbach va fugir sempre del protagonisme, ama-gant-se darrere dun pseudònim o atribuint les seues produccions a altres autors, i donant a la impremta amb el seu nom únicament obres cientíques sense relació amb el debat losòc.
Holbach va nàixer el 1723 a la vila de Edesheim, al Palatinat, però la mort del seu pare el va posar sota la custòdia del seu oncle Franz Adam, ric propietari ennoblit per la cort de Viena i resident a París. Després duns anys destudi a Leiden, el jove Holbach es va establir a la capital francesa i hi va romandre per tota la vida. Pels volts del 1754 van morir el seu oncle i el seu sogre, cosa que va posar en les mans dHolbach una considerable fortuna i el va permetre dedicar-se enterament a qüestions intel·lectuals. Des de llavors, la seua mansió de la rue Royale es va convertir en el referent de la intel·lectualitat del seu temps. Pels salons del baró que sobrien amb regularitat dijous i diumenges hi va passar la gent més granada de tot el panorama europeu: Diderot, DAlembert, Helvétius, Buffon, Marmontel, Raynal, Saint-Lambert, Naigeon, Boulanger, es creuaven amb Melchior Grimm, Adam Smith, David Hume, Lawrence Sterne, Edward Gibbon, Benjamin Franklin, Cesare Beccaria, Ferdinando Galiani, etc. Les ments més lliures del moment gaudien de la conversa més lliure, però alhora de la més instructiva i edicant... les agudeses i les bromes daltre tenor estaven prohibides, i era tanta la formalitat del cap de casa, que un esperit viu com Diderot es referia a aquestes reunions mundanes com «les dîners de la synagogue». Al costat de la intel·lectualitat europea, els nobles francesos i els ambaixadors dels més importants països del continent Dinamarca, Anglaterra, Saxònia, Wurtemburg, Suècia es disputaven les invitacions per als sopars del baró, que gaudia de la consideració de ser a França «le premier maître dhôtel de la philosophie», per tal com la seua mansió es convertia en el primer lloc que visitaven els més importants personatges de la cultura del moment quan arribaven a París.
Entre tanta i tan rica vida social, lactivitat subversiva del baró dHolbach sempre va romandre oculta; redactor de tres-cents setanta-sis articles de lEncyclopédie entre els quals «capellà», «representant» i «teocràcia», Holbach va traduir de lalemany una trentena de tractats de química, de mineralogia i de metal·lúrgia que li valgueren ser admès en les acadèmies de Berlín (1752), de Mannheim (1766) i de Sant Petersburg (1780), però sota aquesta respectable façana, la prohibició de lEncyclopédie el va llançar a la lluita antireligiosa, i el va fer desplegar entre els anys 1760 i 1780 una intensa i escandalosa activitat dassagista losòc, redactant, traduint o publicant les principals obres del pensament antireligiós i ateu del moment, cosa que el va convertir en el més important divulgador del materialisme i del fatalisme losòc del segle il·lustrat.
Amb lajut de Diderot i de Nageon, Holbach va promoure i nançar laparició clandestina duna trentena de tractats antireligiosos i teistes que per la seua radicalitat van commoure la França de lAntic Règim. Els títols són signicatius: entre les traduccions i adaptacions angleses, hi trobem De limposture sacerdotale de
J. Davisson, Lesprit du clergé de John Trenchard, i Les prêtres démasqués, dautor anònim, apareguts el 1767; a lany 1768 pertanyen lExamen des Prophéties qui servent de fondement à la religion chrétienne dA. Collins, unes Lettres philosophiques, sur lorigine des Préjugés, du Dogme de lImmortalité de lAme, de lIdolâtrie et de la Superstition; sur le Système de Spinoza et sur lorigine du mouvement dans la matière de J. Toland i un tractat De la cruauté religieuse, dautor anònim; del 1769 és el Discours sur les miracles de T. Woolston.
Pel costat francès, la primera publicació que va gaudir de difusió fou Le Christianisme dévoilé (1761), seguit el mateix any de les Recherches sur lorigine du despotisme oriental i més tard de Lantiquité dévoilé par lusage (1766) de Boulanger; la Lettre de Thrasybulle à Leucippe (1765), un Examen critique des apologistes de la religion chrétienne (1766) i la Recherche sur les miracles (1772) de Nicolas Fréret.
Els treballs més personals del baró són a més de Le christianisme dévoilé, del qual parlarem tot seguit la Théologie portative, ou Dictionnaire Abrégé de la Religion Chrétienne (1768) i lobra que recull un intent més complet i sistemàtic dexposició del seu materialisme, el Système de la Nature, ou Des Loix du Monde Physique et du Monde Moral atribuïda a «M. Mirabaud, Secrétaire Perpétuel et lun des Quarante de lAcadémie Française», apareguda lany 1770.
Holbach ultrapassa en abundància, amplitud i sistematicitat lobra daltres pensadors materialistes de lèpoca com Fontenelle, La Mettrie o Fréret. Allò que aquests amb prou feines havien esbossat en curts opuscles, és matèria de voluminosos tractats en lobra del baró, que sesforça per donar unitat al seu pensament i basteix els fonaments de lexplicació antropològica i psicològica de lorigen de la religió. Les fonts dHolbach són nombroses i eclèctiques; hi trobem alguns manlleus de lestoïcisme i de lepicureisme antics, dels quals rebutja el teisme; de la losoa de Spinoza, Bayle i sobretot Hobbes del qual va traduir el tractat De la natura humana i, dins de la losoa del seu segle, nombroses inuències del deisme anglès: Shaftesbury, Toland i Hume i, en lanàlisi dels drets de lhome, idees preses del Dei delitti e delle pene de Cesare Beccaria. No va oblidar tampoc el vessant social de la seua crítica, i així donava a la llum el 1773 el Système Social, ou principes naturels de la moral et de la politique, avec un examen de linuence du governement sur les moeurs, i pocs anys després, el 1776, un assaig sobre Ethocratie ou le gouvernement fondé sur la morale. En realitat com comentava Diderot en una carta del 1767, de la synagogue de la rue Royale va sorgir una «nova biblioteca anticristiana» que va obrir noves perspectives a la discussió losòca i que superava, de molt, la posició dalguns dels pensadors més importants del moment.
La reacció de les autoritats franceses tot i que desconeixien lautor o promotor daquestes edicions va ser consonant a latac que rebien les institucions, i un decret del Parlament de París del 18 dagost de 1770 va condemnar els següents títols patrocinats per Holbach: La Contagion sacrée, ou Histoire Naturelle de
la Superstition, el Discours sur les Miracles, lExamen des Apologistes,lExamen impartial des principales religions du Monde, Le Christianisme dévoilé i el Système de la Nature, que van ser esquinçats i cremats pel botxí en una cerimònia pública.
Lobra losòca dHolbach suscita generalment dues crítiques, la primera pel que fa a lestil, la segona sobre el seu contingut. El baró deien alguns dels seus contemporanis, entre els quals Voltaire escrivia malament; la seua llengua era àrida, dures les construccions, pesat i reiteratiu el seu estil. Al seu Dictionnaire philosophique, Voltaire ironitzava sobre la redacció del Système de la nature, lautor del qual desconeixia:
La profusió de mots és el gran vici de lestil de gairebé tots els nostres lòsofs i antilòsofs moderns. El Système de la nature nés un bon exemple. Hi ha en aquest llibre confús quatre vegades més paraules de les que calien.
El delicat bon goût volterià patia davant de lestil del baró, que encara hauria estat pitjor sense les contínues correccions de Naigeon, Lagrange i Diderot, que denominava aquesta activitat «laver le linge sale du baron». No convé, però, exagerar; si bé la ploma del baró no és gaire elegant, la seua redacció és neta, el seu estil incisiu, i exposa amb precisió i amb riquesa de vocabulari tècnic les idees que pretén transmetre, encara que no té gaire cura amb les repeticions de mots i de construccions sintàctiques.
La segona crítica, la del contingut, és més important. Al contrari que Rousseau, Montesquieu o Diderot, el baró dHolbach no és un lòsof major de la Il·lustració; el seu pensament no destaca per la seua originalitat, més aviat es limita a combinar idees manllevades a diverses fonts, però amb unes característiques que donen valor a la seua obra: el radicalisme i la sistematicitat. Així, després denunciar una física determinista, basada en la causa i lefecte necessari, en deriva una ètica daquesta concepció del món natural, en la qual destaca una explicació de la natura humana basada en lleis psicològiques que impulsen lhome a buscar la seua felicitat pel seu propi interès. La ignorància dels veritables interessos de lésser humà no només és la causa de la infelicitat, sinó també de laparició de conceptes absurds i nocius, com és la idea religiosa. En lanàlisi dHolbach, la ignorància més perillosa és la que toca a les lleis naturals: «El desconeixement de les causes naturals», arma al Système de la Nature, «ha creat déu, i la impostura lha fet terrible. Lhome viu infeliç perquè està convençut que déu lha condemnat a la desgràcia».
Le Christianisme dévoilé i lheretatge de Boulanger
La publicació de Le Christianisme dévoilé està lligada a la gura de Nicolas-Antoine Boulanger i a la seua obra LAntiquité dévoilée par les usages, ou examen critique des principales opinions, cérémonies et institutions religieuses et politiques des différents peuples de la terre, que va ser publicada per Holbach a Amsterdam el 1766. Aquesta obra, basada en un manuscrit original de Boulanger, va aparèixer amb una excel·lent «carta a leditor» sobre la vida i les obres daquest autor, escrita per Diderot. Nicolas-Antoine Boulanger va nàixer en 1722 i va cursar els estudis dhumanitats en el col·legi dels jesuïtes de Beauvais. Mostrava en aquell temps poques aptituds per a les lletres, i els seus mestres de la infantesa se sorprenien més tard de la penetració i intel·ligència a què havia arribat. «Aquests exemples», arma Diderot, criticant la pedagogia jesuítica, «dinfants que es tornen ineptes entre les mans dels pedants que els embruteixen a despit de la més fèrtil de les naturaleses, no són pas infreqüents, però sempre sorprenen». Boulanger va estudiar matemàtiques i arquitectura, i va guanyar una plaça denginyer responsable de la construcció i manteniment de camins i ponts de les regions de Xampanya, Lorena i Borgonya; més tard, a la regió dOrleans. Durant aquest període va compaginar els treballs a laire lliure amb profunds estudis dhistòria, losoa i llengües antigues i modernes. Lobservació dels estrats del sòl i de les restes fòssils li va despertar la curiositat per conèixer la inuència daquests enormes cataclismes en la formació de les diferents mitologies i religions del món, i mercè a un estudi constant, va arribar a ser un expert en aquest camp. Va redactar signicativament els articles «diluvi», «impost» i «societat» per a lEncyclopédie. El mètode de Boulanger va resultar revolucionari. Diderot mateix, analitzant-lo, sexclamava:
Si la losoa ha trobat tants entrebancs entre nosaltres, és perquè hem començat per on hauria calgut acabar, per les màximes abstractes, per raonaments generals, per reexions subtils que han revoltat per la seua estranyesa i el seu atreviment, i que hauríem admès sense dicultat si haguessen estat precedides de la història dels fets.
Aquest lligam que Boulanger estableix entre les revolucions físiques del planeta, els seus canvis orogràcs i climàtics, els establiments de les primeres civilitzacions i laparició dels primers conceptes culturals va fornir Holbach del mètode necessari per a la crítica de les idees religioses. És per això i també per una elemental prudència que aquest, després dhaver imprès uns pocs exemplars a Nancy de Le Christianis- me dévoilé el 1761, va encarregar el 1767 una segona edició molt més nombrosa de lobra a Amsterdam, que va aparèixer atribuïda al «difunt senyor Boulanger» i portant Londres com a lloc de publicació. Ladjudicació a un autor reconegut i ja mort va contribuir a desviar les sospites sobre el veritable redactor i a augmentar-ne la difusió. Ja circulaven còpies manuscrites de la primera edició de Nancy, però lèxit de lobra va ser tan rotund que poc després de laparició daquesta segona edició els exemplars clandestins es venien a deu escuts i eren introduïts a França sous le manteau a costa de veritables riscos. Diderot, en una carta a Mlle. Volland del 8 doctubre de 1768 ens relata un cas esgarrifós:
Un aprenent havia rebut, com a pagament o daltra manera, dun venedor ambulant anomenat Lécuyer, dos exemplars de Le Christianisme dévoilé, i nhavia venut un al seu mestre. Aquest el porta al tinent de policia. El venedor, la seua dona i laprenent són arrestats i posats a la picota, fuetejats i marcats; i laprenent condemnat a nou anys de galeres, el venedor a cinc anys i la dona a lhospici per tota la vida.
La crítica contemporània no va ser, però, unànimement favorable amb la primera obra personal del baró. Voltaire escrivint a Mme. de Saint-Julien el desembre de 1766 comenta:
Em feu saber que en el vostre cercle matribueix Le Christianisme dévoilé del difunt senyor Boulanger, però us assegure que la gent que està ben assabentada no me latribueix pas. Confesse amb vós que a lobra hi ha claredat, calor i algunes vegades eloqüència, però està plena de repeticions, de negligències, de faltes contra la llengua, i estaria ben disgustat dhaver-la fet, no solament com a acadèmic, sinó com a lòsof i encara més com a ciutadà. [...] És completament oposat als meus principis. Aquest llibre condueix a un ateisme que deteste. Sempre he vist lateisme com la major desviació de la raó, perquè es tan ridícul dir que lordre del món no prova pas [lexistència d]un suprem artista, com ho seria dir que un rellotge no prova la dun rellotger.