Archivo Histórico Nacional, Madrid (=AHN), Clero, còdex 1.149-B: Marqués, F., et al., Sumari de la fundatió y edificatió del monestir de Valldechrsit [anterior a 1567, amb afegits del segle XVII].
Arxiu de la Catedral de València (=ACV), Varia Portaceli, lligall 72, ff. XXIr-XXIIIr.
Arxiu del Regne de València, València, Clero, llibre núm. 2.951: Navarro, H., et al., Fundación de la cartuja de Ara Christi [redactat des del primer terç del segle XVII amb afegits fins al segle XVIII].
Arxiu dels PP. Dominicans, València, Mss., 18: Pastor, J., Catálogo de benefactores (1272-1688) [1780-1781], transcripció del Catalogus benefactorum domus Portae-Coeli [1563] del P. Joan Antoni Eixarch, continuat per altres cartoixans fins lany 1688.
Biblioteca de la Hispanic Society of America, Nova York, Mss., núm. B 1.141: Civera, J. B., Segunda parte de los Anales de la presente casa de Portaceli. En que se escriben las vidas de algunos religiosos della señalados en santidad, con un catálogo de los que escribieron libros y otro de las fundaciones de la presente provincia [1645-1653].
Biblioteca Municipal de Valencia, Valencia, Mss.: Sucías Aparicio, Los monasterios del Reino de Valencia, 3 toms, «Monasterios Cartujos: Porta Coeli, Vall de Christi, Ara Christi», t. II [1907].
Bibliografia
Actas del Congreso Internacional sobre las Cartujas Valencianas, Analecta Cartusiana, 208, 2 toms, Salzburg-el Puig, Universität Salzburg-Ajuntament del Puig, 2004.
FERRE DOMÍNGUEZ, J. V., Joan Baptista Civera, el cronista de Portaceli, Analecta Cartusiana, 219, Salzburg, Universität Salzburg, 2004.
«Civera i Alfaura: els cronistes de les cartoixes valencianes», dins A. Ferrer Orts, J. M. Gómez i Lozano i E. Ferrer del Río (dirs.), Actes del seminari Bonifaci Ferrer (1355-1417) i el seu temps, Analecta Cartusiana, 338, Salzburg, Universität Salzburg, 2018, pp. 99-121.
FERRER ORTS, A. (coord.), «Les cartoixes valencianes. El silenci de la memòria», Saó, 306 (monogràfic), 2006.
Bonifacio Ferrer (1355-1417) y su tiempo según sus primeros biógrafos, los cartujos Civera y Alfaura, Analecta Cartusiana, 336, Salzburg, Universität Salzburg, 2018 (2a ed.).
«Christus rex venit in pace, Deus homo factus est. Lobra de laqüeducte de la cartoixa de Portaceli en temps de Francesc dAranda (1393-1438)», Afers, 94, 2019, pp. 745-766.
FERRER ORTS, A. i E. FERRER DEL RÍO, «Sant Benet de Mahuella, un priorat desconegut a lHorta Nord», en Turisme cultural desenvolupament territorial i sostenibilitat, Actes del 1r Congrés Universitat de València-Instituts dEstudis Comarcals, València, Universitat de València, 2013, pp. 223-230.
FERRER ORTS, A., J. M. GÓMEZ I LOZANO i E. FERRER DEL RÍO (dirs.), Actes del seminari Bonifaci Ferrer (1355-1417) i el seu temps, Analecta Cartusiana, 338, Salzburg, Universität Salzburg, 2018.
FERRER ORTS, A., J. M. GÓMEZ I LOZANO i F. ORTS HURTADO (coords.), Les cartoixes valencianes. Guia (ed. trilingüe), el Puig, Ajuntament del Puig, 2003.
FUSTER SERRA, F., Cartuja de Portaceli. Historia, vida, arquitectura y arte, col. Estudis, 5, València, Ajuntament de València, 1994 (reed. 2003).
Legado artístico de la cartuja de Portaceli. Obras, iconografía, benefactores y artífices en su contexto histórico, Analecta Cartusiana, 296, Salzburg, Universität Salzburg, 2012.
GIMENO BLAY, F. M., El Compromiso de Caspe (1412). Diario del proceso, Fuentes históricas aragonesas, 63, Saragossa, Institución Fernando el Católico (CSIC), 2012.
GINER Y ARAGÓN, J. B., Fundación y progressos de Ara Christi, convento de religiosos cartuxos, Ed. a cura dAlbert Ferrer Orts, Analecta Cartusiana, 196, Salzburg, Universität Salzburg, 2003.
GÓMEZ I LOZANO, J. M., «LAnnunciata de Porta Coeli, una efímera fundació cartoixana en lHorta de València», Actes del II Congrés dEstudis de lHorta Nord, València, CEHN, 2004, pp. 129-135.
GUINOT, E., Els fundadors del Regne de València. Repoblament, antroponímia i llengua a la València medieval, col. Biblioteca destudis i investigacions, 39-40, 2 vols., València, Ed. Tres i Quatre, 1999.
HINOJOSA MONTALVO, J., Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia, col. Historia/Estudios, 4 toms, València, Biblioteca Valenciana, 2002.
HOGG, J., G. SCHLEGEL (eds.), Monasticon Cartusiense, vol. IV, España: Pars I, Provincia Cataloniae, Analecta Cartusiana, 185:4, Salzburg, Universität Salzburg, 2006, pp. 72-107.
MONTERO TORTAJADA, E., «The oligarch and the paintbrushes: a biographical sketch of Andreu Garcia, priest», Espacio, Tiempo y Forma, Serie VII Historia del Arte, 1, 2013, pp. 25-43.
PÉREZ GARCÍA, P., «La nobleza valenciana del Quinientos en su contexto europeo», dins L. Arciniega García (coord.), Aproximaciones de contexto al catillo palacio de Alaquàs. Sangre, tinta y piedra, València, Universitat de València, 2019, pp. 11-137.
PUIG-RIGAU, J. O., Excritores cartujos de España (edición corregida y aumentada 1976), t. I, Analecta Cartusiana, 161, Salzbur, Universität Salzburg, 2001.
RIBES TRAVER, M. E., Los anales de la cartuja de Porta-Coeli, col. Documents històrics, València, Institució Alfons el Magnànim, 1998.
RUBIO VELA, A., M. RODRIGO LIZONDO, Antroponímia valenciana del segle XIV. Nòmines de la ciutat de València (1368-69 i 1373), València-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1997.
SIMÓN AZNAR, V., Historia de la Cartuja de Vall de Cristo, Sogorb, Fundación Bancaja, 1998.
TARÍN Y JUANEDA, F., La cartuja de Porta-Coeli (Valencia). Apuntes históricos, València, Establecimiento tipográfico de Manuel Alufre, 1897 (ed. facsímil, València, Librerías París-Valencia, 1986).
VILLALMANZO CAMENO, J. (ed.), Fundació de la cartoixa dAra Christi, col. Fonts històriques valencianes, 16, València, Universitat de València, 2004.
¶ 1 No podem obviar altres esforços per a donar a conéixer Portaceli en els darrers lustres, casos del Congrés Internacional sobre les Cartoixes Valencianes, celebrat simultàniament al Puig de Santa Maria, Altura i Serra labril de 2003 i les seues actes, editades en 2004, com tampoc tres publicacions de caire divulgatiu, com A. FERRER ORTS, J. M. GÓMEZ I LOZANO I F. ORTS HURTADO (coords.), Les cartoixes valencianes. Guia (ed trilingüe), el Puig, Ajuntament del Puig, 2003, A. FERRER ORTS (coord.), «Les cartoixes valencianes. El silenci de la memòria», Saó, 38 (monogràfic), 2006 i J. HOGG i G. SCHLEGEL (eds.), Monasticon Cartusiense, vol. IV, España: Pars I, Provincia Cataloniae, Analecta Cartusiana, 185:4, Salzburg, Universität Salzburg, 2006, pp. 72-107.
¶ 2 Com a resum actualitzat de les seues personalitats i obres, vegeu linteressant estudi de J. V. FERRE DOMÍNGUEZ, «Civera i Alfaura: els cronistes de les cartoixes valencianes», dins A. FERRER ORTS, J. M. GÓMEZ I LOZANO i E. FERRER DEL RÍO (dirs.), Actes del seminari Bonifaci Ferrer (1355-1417) i el seu temps, Analecta Cartusiana, 338, Salzburg, Universität Salzburg, 2018, pp. 99-121, en què recull a més tota la bibliografia sobre tots dos cronistes i les seues circumstàncies.
¶ 2 Com a resum actualitzat de les seues personalitats i obres, vegeu linteressant estudi de J. V. FERRE DOMÍNGUEZ, «Civera i Alfaura: els cronistes de les cartoixes valencianes», dins A. FERRER ORTS, J. M. GÓMEZ I LOZANO i E. FERRER DEL RÍO (dirs.), Actes del seminari Bonifaci Ferrer (1355-1417) i el seu temps, Analecta Cartusiana, 338, Salzburg, Universität Salzburg, 2018, pp. 99-121, en què recull a més tota la bibliografia sobre tots dos cronistes i les seues circumstàncies.
¶ 3 Alguns daquests escrits apareixen recollits en J. O. PUIG-RIGAU, Escritores cartujos de España (edición corregida y aumentada 1976), t. I, Analecta Cartusiana, 161, Salzburg, Universität Salzburg, 2001, pp. 71-72. Recollim ací el que diu dell don Joan Baptista Civera en la Segunda parte de los Anales de la presente casa de Portaceli [1645-1653], concretament en el Catálogo de los religiosos eminentes en letras: «Joan Antonio Exarch, hermano de la madre de san Lluís Bertran, tomó el hábito el año 1516. Después, fue prior tres años y, quando le eligieron, no tenía más que treynta años (cosa pocas vezes usada). Padeció largas enfermedades de estómago y cabeza con mucha paciencia y sufrimiento. No salió de la celda de la V en veynte años, allí le dezían missa cada día en su oratorio. Murió el año 1565. Tuvo suficiencia de letras y no poca noticia de historia eclesiástica, por lo qual hizo unas anotaciones muy doctas al Martyrologio romano sin haver alcansado los tomos de Lipomano, Surio, Baronio y otros muchos autores que, después, han escrito vidas de santos. Y assí es de alabar su trabajo por haver sido el primero que le enprendió y le quadran con tanta razón (si no mayor) las palabras que dixo el cardenal Baronio en alabança del Doctor Joan Molano, por haver hecho otras semejantes <a>notaciones al Martyrologio de Usuardo. Qui primus (dize) omnium in densissimam sylvam istam falcem missit. Pero lo que este venerable más trabajó fue en nuestro archivo, pues hizo el libro llamado Substancial, donde están registrados todos los censos que la casa tiene. Continuó el Libro de los benefactores, que empessó el prior don Pedro Ferrer el año 1431, y le prosiguió hasta el año 1559. También los catálogos de los priores, de los monges, frayles y donados, todos son escritos de su mano, y assí los hizo de principio (o lo que yo más creo), continuó los antiguos con grande estudio. Por lo qual digo que si no fuera por su diligencia huviera gran confusión en nuestro archivo. Y assí merece mucho agradecimiento, principalmente de los padres archiveros, por la luz que les dexó» (pp. 301-302).
¶ 4 E. M. RIBES TRAVER, Los anales de la cartuja de Porta-Coeli, col. Documents històrics, València, Institució Alfons el Magnànim, 1998, pp. 20-28, aporta una visió panoràmica sobre les diverses motivacions daquests manuscrits i els seus autors.
¶ 5 J. V. FERRE DOMÍNGUEZ, Joan Baptista Civera, el cronista de Portaceli, Analecta Cartusiana, 219, Salzburg, Universität Salzburg, 2004, pp. 41-44. En les altres dos grans cartoixes de Valldecrist (Altura, 1385) i Aracristi (el Puig de Santa Maria, 1585) coneixem dos manuscrits que tindrien una funció semblant: Archivo Histórico Nacional (=AHN), Madrid, Clero, còdex núm. 1.149-B: F. MARQUÉS et al., Sumari de la fundatió y edificatió del monestir de Valldechrsit [anterior a 1567, amb afegits del segle XVII] i Arxiu del Regne de València, Clero, mss., llibre núm. 2.951: H. NAVARRO et al., Fundación de la cartuja de Ara Christi [redactat des del primer terç del segle XVII amb afegits fins al segle XVIII]. Daquest darrer hi ha una transcripció a cura de J. VILLALMANZO CAMENO (ed.), Fundació de la cartoixa dAra Christi, col. Fonts Històriques Valencianes, 16, València, Universitat de València, 2004. Laltre manuscrit referit a Aracristi que intenta seguir les pautes de Civera es troba en lAHN, Clero, còdex 1.372B: J. B. GINER Y ARAGÓN, Fundación y progressos de Ara Christi, convento de religiosos cartuxos, editat críticament i transcrit per Albert Ferrer Orts, Analecta Cartusiana, 196, Salzburg, Universität Salzburg, 2003.
¶ 6 M. E. RIBES TRAVER, op. cit., pp. 28-34, i J. V. FERRE DOMÍNGUEZ, op. cit., pp. 36-40. Sobre el seu priorat a Valldecrist, vegeu V. SIMÓN AZNAR, Historia de la Cartuja de Vall de Cristo, Sogorb, Fundación Bancaja, 1998, p. 271. La data de lòbit laporta F. TARÍN Y JUANEDA, La cartuja de Porta-Coeli (Valencia). Apuntes históricos, València, Establecimiento tipográfico de Manuel Alufre, 1897 (ed. facsímil, València, Librerías París-Valencia, 1986), p. 301.