Una altra part daquest arxiu (fitxes i transcripcions de documents, biblioteca manuscrits, articles, etc.) es troba a la Biblioteca de Catalunya. La raó per la qual va anar a parar a aquesta biblioteca part de la documentació recopilada per lesmentat autor es deu al fet que els seus hereus (la neboda) la van vendre a aquest centre per mediació del seu marmessor, el canonge Josep Sanchis Sivera. Entre aquesta documentació, formant part dun «varia» mèdica, es troba el que sembla ser una còpia del receptari dacord amb com apareix catalogat en aquesta Biblioteca: «Copia de José Rodrigo Pertegás dun manuscrit del s. XV procedente de la biblioteca de Vicente Hernandez Máñez». Per tal de comprovar-ho, el Servei de Biblioteques de la nostra Universitat demanà a la Biblioteca de Catalunya un exemplar digitalitzat a fi de confrontar-lo amb el manuscrit original. La comparació permet afirmar que es tracta duna còpia literal del mateix, si bé, prèviament a la transcripció del manuscrit, Rodrigo Pertegás va fer un llistat dels fàrmacs que hi apareixien.21
DESCRIPCIÓ DEL MANUSCRIT
El manuscrit recopila una sèrie de receptes destinades a guarir o alleujar nombroses malalties que es manifesten en diferents parts o òrgans del cos. El va registrar Gutiérrez del Caño, com ja sha assenyalat,22 i actualment ha estat descrit i catalogat pel profesor Francisco Gimeno Blay.23 De petit format,24 està escrit en paper i la seua enquadernació és de taula recoberta de pell. Va ser restaurat el 1973 pel Servicio Nacional de Restauración de Libros y Documentos. La seua escriptura és lletra gòtica cursiva. Les caplletres estan en tinta vermella i blava, algunes amb filigranes; els calderons, amb tinta vermella i blava, alternant. Els títols i líndex també estan en tinta vermella. En algunes ocasions presenta reclams.
El receptari probablement es va escriure a linici del segle XV. El seu autor o compilador és desconegut, tot i que, atès que està escrit en català (només en alguna ocasió sintrodueix alguna terme o recepta en llatí), això fa suposar que pertanyia a làmbit de parla daquesta llengua i que sescriguera en els territoris de la Corona dAragó. No comptem amb més informació; potser un estudi més detallat des de la perspectiva lingüística i filològica puga permetre conèixer una mica més sobre la seua autoria.
El manuscrit està incomplet,25 ja que falten una sèrie de folis tant a líndex com al final del mateix, a més, en algunes ocasions saprecia que els quadernets estan desordenats.26 En total té 140/CLX folis rectes i vers. És important ressaltar, així mateix, que el manuscrit és acèfal, sense cap autor ni títol. Sincia amb un índex incomplet, que ocupa els folis 1r al 6v. En ell es numeren amb xifres aràbigues (numerats possiblement al segle XVI-XVII) i senuncien els capítols de què constava el receptari, 73 en total, indicant la pàgina del text en què comença el capítol corresponent. Els primers fulls de líndex probablement es van perdre, ja que no hi apareix lenunciat dels 12 primers capítols i comença pel 13.
El text, on es desenvolupen les receptes corresponents als capítols enunciats a líndex, té numeració romana, loriginal, i aràbiga, aquesta última moderna i a llapis. Comença en el foli XVIIIr/6bis i acaba inconclós al foli CLX/140. El títol dels capítols està escrit amb tinta vermella i el seu enunciat sol ser més explícit que el de líndex. Així mateix, al marge superior del foli apareix escrita amb el mateix color la paraula clau del capítol i, de vegades, el tema del capítol anterior. Cal remarcar que els sis primers capítols desenvolupats en el text i que apareixen amb el seu títol específic, corresponen als 12 primers capítols que, com abans sha dit, no consten en líndex, si bé desconeixem el nombre dordre que tindrien. El text, que acaba al capítol 61 de líndex, «Ítem, a levar e fer passar tota dolor que sia en la persona», està incomplet, com ja sha indicat i posa de relleu el reclam del marge inferior del foli 160v: «prenets de la rael». Dels capítols restants (62 a 73) només coneixem el seu contingut a partir de lenunciat de líndex. El receptari conté 845 receptes.27
CONTINGUT DEL MANUSCRIT
García Ballester28 indica que, per regla general, en aquest tipus dobres lenumeració de les receptes seguia un ordre establert: apareixien ordenades del cap als peus i continuaven amb receptes per a malalties dorigen universal (febres, apostemes, etc.); aquesta ordenació apareix un tant alterada en el receptari objecte daquest treball. A líndex, senumeren i senuncien els capítols, referits al tractament de patologies que afecten diversos òrgans, aparells i sistemes (estómac, ronyó, fetge, melsa, pulmons/lleu, dermis, aparell genital masculí i femení, nervis, etc.),29 i altres amb receptes per a malalties específiques (llebrosia, cranc) o per alleujar afeccions i molèsties, com per exemple linsomni, les hemorroides, febre, vòmit, embriaguesa, etc.
En el text es desenvolupen les receptes corresponents a cada capítol enunciat en líndex. Aquí el títol del capítol sol ser més ampli que el de líndex, que és molt més concís. Cal lamentar la pèrdua dels últims capítols, donat linterès de la seua temàtica. Axí mateix, sha de remarcar la importància que té per a la història de la llengua i, particularment del lèxic, la terminologia utilitzada per a descriure i anomenar les malalties esmentades a fi didentificar-les amb més precisió.
Entre les dolències i malalties citades en el receptari trobem, per exemple, receptes per a guarir la alopècia, el carboncle, la epilèpsia o epilència, la mancança de desig sexual, el mal de cranc, de llop, de llebrosia, de mare, de pedra, de xentiri o sintiri, les morenes, poagre, la ranera, per a dolències dels òrgans genitals, a més de contraverins i exorcismes, entre altres.
Les receptes estan compostes per tres tipus de productes, tant dorigen vegetal, com animal o mineral.30 Les herbes, fonamentalment plantes medicinals, conformen el grup més nombrós; pràcticament són el remei base, combinat en ocasions amb altres drogues; en alguns casos ha estat una mica difícil la seua identificació atès que moltes plantes sanomenen de la mateixa manera, depenent de la zona. Els seus noms pràcticament sempre apareixen en català, ja que aquesta és la llengua del receptari, encara que en algunes ocasions també sutilitza el llatí per anomenar-les. La major part de les plantes medicinals citades son vegetals simples, com per exemple el cascall, la mandràgora, el jusquiam o herba de Santa Maria, etc. També entre els vegetals sinclouen gomes i resines como la goma aràbiga, lambre, la mirra o lapoponac.
Entre els productes dorigen animal i/o derivats dells trobem lalmesc o mesch, ànecs, lescorpí, la mòmia o múmia, les ungles de rata penada, de boc o de cabra, etc.
Per últim, en el grup dels minerals i composts dells cal citar com a exemple la utilització de lalum, largent, la maragda (esmarachda), la sal gemma, el blanquet, la terra segellada o bolarmeni, el vidriol, el sofre, etc.
Cal ressaltar un compost molt important en la farmacopea medieval, la triaca magna, que apareix citada en el receptari com triaga o triaca. Es tractava dun antídot elaborat amb un gran nombre dingredients, al voltant de setanta, entre ells la carn de vibra, emprat principalment com a contraverí, com assenyala Cardoner i Planas: «tenia moltes aplicacions però en particular lantitòxica i que obligava a prendre certes precaucions durant el seu ús».31 En aquest receptari la triaca sutilitza per a guarir malalties como les febres podrides (o febre de sang podrida: febres infeccioses daccessió diària durant llarga temporada), el mal de epilència (epilènsia, epilèpsia) e de ylíaca passió (passió ilíaca: oclusió intestinal), per a calmar el dolor produït per la puagra (poagre, gota) i, tal com indica el citat autor, es donen indicacions sobre la forma dadministrar-la:
Per últim, en el grup dels minerals i composts dells cal citar com a exemple la utilització de lalum, largent, la maragda (esmarachda), la sal gemma, el blanquet, la terra segellada o bolarmeni, el vidriol, el sofre, etc.
Cal ressaltar un compost molt important en la farmacopea medieval, la triaca magna, que apareix citada en el receptari com triaga o triaca. Es tractava dun antídot elaborat amb un gran nombre dingredients, al voltant de setanta, entre ells la carn de vibra, emprat principalment com a contraverí, com assenyala Cardoner i Planas: «tenia moltes aplicacions però en particular lantitòxica i que obligava a prendre certes precaucions durant el seu ús».31 En aquest receptari la triaca sutilitza per a guarir malalties como les febres podrides (o febre de sang podrida: febres infeccioses daccessió diària durant llarga temporada), el mal de epilència (epilènsia, epilèpsia) e de ylíaca passió (passió ilíaca: oclusió intestinal), per a calmar el dolor produït per la puagra (poagre, gota) i, tal com indica el citat autor, es donen indicacions sobre la forma dadministrar-la:
Ítem, prenets mige dracme de triague, que sia fina, e ab una pocha de aygüe calda bevets-la en dejú en temps de livern, e per .X. dies vinents. Aprés que la haurets beguda, guardar-vos-ha de totes febres pudrides e de tot mal de epilència e de ylíaca passió, e conservarà tots los membres en sa natura, varí no li porà fer mal. E emperò qui la reebra estigue dejú fins a .VIIIIo. hores (.XXVIII.).32
Els remeis recomanats es presentaven i administraven sota diverses formes farmacològiques o medicamentoses, ja fos sols, combinats entre si o com a diluents, eixarops, píndoles, etc.
Hi ha tres elements bàsics, aigua, vi i oli, que sutilitzaven per a fer decoccions i per a mesclar o dissoldre-hi altres productes. Laigua sutilitza per a coure, fer decoccions, diluir, remullar; a més, sindica si ha destar freda, calenta, tèbia. Amb ella selaboraven aigües específiques, com per exemple laygua-ros (aigua de roses) o laiguamel. Quan sempra vi en les receptes, sen detallen les qualitats i caràcterístiques, per exemple, si el vi és agre, si és amerat (està mesclat amb aigua: que sia amarat), si ha de ser bo o fi; si ha destar calent o tebi; si shi han de coure altres productes, etc. Els olis, de diversa procedència (olives, ametlles), sutilitzen, ja siga sols o barrejats amb altres productes per fer ungüents, emplastres, donar fregues, beurels, indicant-sen també les qualitats: que sigui vell, tebi, etc.
Un exemple de lús dels elements esmentats el tenim en una de les receptes recomanades per «A sanar e guorir tot tremolament qui sia en la persona ne en los nirvis»:
Prenets del castoreum,33 spaciés ne venen, e bullit-lo en oli que sie veyll, e de aquell oli untats-lin tots los nirvis axí dels peus com de les mans, e les junctures dels nirvis, e que loli sie calentet, continuant tot lo refrenarà que no tremolarà.
Emperò mentra li farets les untadures cascun die a matí e a vespre, dats-li a beura vin que sie cuyt ab del castoreum e ab ruda e ab sàlvia, no és cosa vuy al mon pus apropiade en aquesta malaltia que ha nom paràlisi, ço és tremolament (.XLVII.).
Pel que fa a les plantes, sassenyalen les parts que shan demprar (arrels, fulles, tija, gra, llavor) i com fer-ho; les seues qualitats, si ha de ser verda, tendra, seca; si sha dutilitzar molta, com a pólvora, com a suc; si només es fan servir les flors, el seu color, si aquestes han de ser fresques o seques, etc.:
Ítem, prenets de la murta verda e picats-la e fets-na such e daquell such continuatsvos-en de lavar la bocha, totes les genives refermarà e estancarà tota sanch qui nisqua (.LIV.)
El mateix passa amb els productes dorigen animal, detallant la part de lanimal que sutilitza i com es fa servir:
Ítem, prenets ungles de rata panade e prenets ungles de boch o de cabra e tot ensemps, cremats-ho e fets-ne cendra, e de aquella cendra axí feta metets-la en vinagra, e daquell vinagre, com sia ben mesclade aquella cendra, untats-ne aquella persona qui ha mal de al·lopícia, continuant serà (.XXVI.).
I igualment amb els de procedència mineral: «Qui ha pahor de lebrosia continuu de beura such de borrages e mesclar limadures dor e no lin calrà haver pahor (.LVIII.)».
La confecció de les receptes, en termes generals es presenta amb molt detall, fins i tot, de vegades, de forma molt minuiciosa:
Sindiquen els productes que shan dutilitzar (dorigen animal, vegetal i mineral, ja siga sols o combinats), les seues particularitats i en algun cas sespecifica la quantitat (onça/unça, dracma).34
De vegades es donen les instruccions per elaborar un compost en concret:
Ítem, prenets de loli de la spica e continuats-vos-en de untar, e fer-vos-a passar tot tremolament qui sie en la persona. E lo oli de la spica se fa axí: Prenets la spica e molets-la ben, e puix metes-la en oli e estigue-y per .XX. dies e puys coets-ho ben al foch e colats aquell oli, lavons serà oli de espica (.XLVII.).
En algunes receptes es fa referència a la doctrina galènica dels temperaments (càlid fred, humit i sec) i dels graus (primer, segon i tercer grau), com sindica en aquest remei per linsomni:
Ítem, prenets del gran del papàver que és cascayl e molets-lo ben, e metets-lo en oli com sia molt, e mesclats-lo ben e untats-lin lo front e tot lo cors, meravellosament lo farà dormir. Fret e humit és en lo terç grau e lo blanch, fret e sech en lo seguon (.XLIV.).
Sindica, a més, lestat físic en què han dutilizart-se els components de la recepta: si han de estar crus, cuits, diluïts, reduïts a cendres; afegint algun detall: que no siga vell, que siga tendre, que no siga salat o un altra dada a destacar, com per exemple sassenyala en la següent recepta, recomanada per curar el mal de cranch:
Ítem, prenets .I. cadell petit, e tot viu metets-lo en una olla ben cuberta que no puscha baborar, e cogue al foch sens aygüe tro que sia tot pólvora e daquella pólvora posats-ne sobre lo cranch, continuant lo sana (.XLVIII.).
O en la recomanada per aturar les hemorràgies (astancar sanch):
Ítem, prenets femna de guat e picats-la ben, o si és frescha no la cal picar, e prenets rasina de pi e roses seques e molets-ho tot, e puys mesclats-ho ab la dita femna, e posats-ho en forma de emplastra a la boca de la mara baix, tota sanch qui isque de la mare, continuant estancarà e sanarà meravellosament (.LIV.).
Sespecifica, a més, sota quina forma medicamentosa shan delaborar i presentar aquests preparats o fórmules: aigües, exarops, pólvores, electuaris,35 olis, ungüents, píndoles o pastilles, com com shan de prendre: beguts (diluïts en aigua o vi), brous, suchs, glopejos, píndoles, aixarops, banys, emplastres, així com les seues pautes dadministració i com shan dutilitzar: