Herbes per a guarir. - Mercedes Gallent Marco 5 стр.

(5 receptes)

[XLI]

A GUORIR E SANAR E FER FONDRE LES ESCRÒFOLES, VULLATS AQUELLA MALALTIA QUE HA NOM PORCELLANES QUI·S FA AL COLL

(24 receptes)

[XLII]

A LAVAR E CURAR TOTA ASPREDAT QUI SIE EN LA LENGUA

(3 receptes)

[XLIII]

A CURAR E SANAR TOTES NAFRES QUI SIEN EN LA BOCHA O EN LES GENIVES

(1 recepta)

[XLIV]

A FER DORMIR LOS MALALTS O LOS SANS QUI NO PODEN DORMIR

(7 receptes)

[XLV]

A FER PASSAR SUOR A TOTS AQUELLS QUI MASSA SUEN EN TEMPS DE MALALTIA

(4 receptes)

[XLVI]

A CURAR E FER PASSAR TOTA FEBRA DE QUALSEVULLA MANERA SIA, NE PER QUALSEVULLA RAHÓ I VINGUA

(32 receptes)

[XLVII]

A SANAR E GUORIR TOT TREMOLAMENT QUI SIA EN LA PERSONA NE EN LOS NIRVIS

(11 receptes)

[XLVIII]

A ARRANCAR E A CURAR PERFETAMENT TOT MAL DE CRANCH

(10 receptes)

[XLIX]

A MATAR E ARRADICAR AQUELLA MALATIA QUE HA NOM CARBONCLA

(7 receptes)

[L]

A MATAR E ARRENCAR TOT FICH DE QUALSEVULLA NATURA SIA

(3 receptes)

[LI]

A CURAR E PERFETAMENT SANAR E MATAR TOTES FÍSTOLES

(12 receptes)

[LII]

A CURAR E GUORIR TOTA ÚLCERA QUE SIA EN LA PERSONA

(46 receptes)

[LIII]

A CURAR E SANAR TOTES NAFRES DE QUALSEVULLA MANERA SIEN

(28 receptes)

[LIV]

A ASTANCAR SANCH DE QUALSEVULLA PARTIDES DE LA PERSONA ISQUA

(54 receptes)

[LV]

AA CURAR E A SANAR PERFETAMENT TOT MAL DE LOP

(4 receptes)

[LVI]

A MATAR E ERRADICAR TOTA MORFEA O MALA BUA QUE SIA EN LA PERSONA E A CURARLA

(13 receptes)

[LVII]

AA CURAR E GUORIR TOT MAL DE MORENES E FER-LES DESFER E DEXUNFLAR

(19 receptes)

[LVIII]

AA CURAR E AJUDAR A MAL DE LEBROSIA QUE NON TEMBRAN RES

(10 receptes)

[LIX]

A GUORIR E SANAR PERFETAMENT TOT MAL DE TRENCADURA DELS COYONS

(6 receptes)

[LX]

A FER AXIR LES SANGUONERES DE TOTS LOS LOCHS ON SIEN BEGUDES NE ESTIGUEN EN CORS DE PERSONA O DE BÍSTIA

(2 receptes)

[LXI]

A GUORIR E A SANAR TOTA DOLOR EN QUALSEVULLA LOCH DE LA PERSONA SIA

(10 receptes)

1 Biblioteca Històrica de la Universitat de València (BUV), M. 652. M. GUTIÉRREZ DEL CAÑO, Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, València, Llibreria Maraguat, 1913, 3 vols. (reimpressió Llibreria París-Valencia, 1992). Cfr. vol. 3, pp. 83-85.

2 F. ARROYO i M. D. CABANES PECOURT, «Notas sobre un recetario valenciano del siglo XV», dins III Congreso Nacional de Historia de la Medicina, 1969, vol. III, pp. 67-71.

3 A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina a la Corona dAragó (1162-1179), Barcelona, Ed. Scientia, 1973, pp. 179-185.

4 L. CIFUENTES, La ciència en català a lEdat Mitjana i el Renaixement, Barcelona, Edicions de la Universitat de Barcelona, 2001, pp. 113-121.

5 A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina, op. cit., p. 184. L. CIFUENTES, La ciencia en català, op. cit., p. 114. L. FARAUDO DE SAINT GERMAIN (ed.), El «Libre de les medicines particulars». Versión catalana trescentista del texto árabe del tratado de los medicamentos simples de Ibn Wáfid, autor médico toledano del siglo XI. Transcripción, estudio proemial y glosarios por, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 1943.

6 L. CIFUENTES, La ciencia en català, op. cit., p. 113.

7 L. CIFUENTES, ibid, p. 116.

8 Ibid., p. 116 i 119.

9 Furs e ordinacions fetes per los gloriosos reys de Aragó als regnícols del regne de València. Furs dAlfons IV, rúbrica XVII, De metges, València, Lambert Palmart, 1482 (ed. facsímil, València, Gráficas Soler, 1976, pp. 209-210).

10 A. CCARDONER I PLANAS, Història de la Medicina, op. cit., p. 184. L. CIFUENTES, Laciencia en català, op. cit., p. 119. D. COMENGE, Receptari de Manresa (siglo XIV), Barcelona, Tip. Enrique Redondo, 1899.

11 A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina, op. cit., p. 185. L. CIFUENTES, La ciencia en català, op. cit., pp. 119, 329. E. CANIBELL I MASBERNAT (ed.), Bibliografía medical de Catalunya: inventari primer, pres dels llibres antics i moderns presentats en lExposició Bibliogràfica anexa al segon Congrés de Metges de Llengua Catalana celebrat a Barcelona del 21 al 28 de juny de 1917 (cedulari posat en ordre alfabètic dautors, entitats i noms geogràfics), Barcelona, Associació General de Metges de Llengua Catalana, 1918.

12 A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina, op. cit., p. 185. L. CIFUENTES, La ciencia en català, op. cit., p. 120. E. MOLINÉ I BRASÉS, «Receptari de Micer Johan», BRABLB, 54 (abriljuny 1914), pp. 321-336, 55 (juliol-setembre 1914), pp. 407-440.

13 L. GARCÍA BALLESTER, La Medicina a la València medieval, València, Edicions Alfons el Magnànim, 1988, p. 99. ÍD., Artifex factibus sanitatis. Saberes y ejercicio profesional de la Medicina en la Europa pluricultural de la Baja Edad Media. Introducció i selecció de textos per G. Olagüe de Ros i E. Rodríguez Ocaña, Granada, Universidad de Granada, 2004, pp. 34, 81-155.

14 L. GARCÍA BALLESTER (dir.), «La ciencia y el oficio de la boticaría», dins Historia de la ciencia y de la técnica en Castilla, Vol. I, Edad Media, Junta de Castilla y León, 2002, p. 878.

15 L. CIFUENTES, La ciencia en català, op. cit., pp. 282-285. A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina, op. cit., p. 183. F. BARBERÁ MARTÍ, «Medicina Valenciana de Antaño», Revista Valenciana de Ciencias médicas, 7 (1905), pp. 286-289 i 373-380; 8 (1906), pp. 154-59 i 334-236; 9 (1907), pp. 157-159, 190-191, 205-207, 221-223 i 236-238; 10 (1908), pp. 24-27, 203-206, 220-222, 251-253, 262-269, i 281-287. J. RIBELLES COMÍN, Bibliografía de la lengua valenciana, Madrid, Tip. de la Revista de Archivos Bibliotecas y Museos, 1915, 1929,1931 i, Servicio de Publicaciones del MEC, 1978, 4 vols. L. FARAUDO DE SAINT GERMAIN, «Una versión catalana del Libre de les herbes de Macer», Estudis Románics, 5 (1955-1956), pp. 1-54.

16 Cfr. nota 1.

17 M. CORACHAN (dir.), Diccionari de Medicina, 1a ed., Barcelona, Salvat, 1936. Cfr. Fonts i Bibliografia, pp. XVI. Aquest diccionari fixà la terminología mèdica en català. M. Corachan (Xiva, Comunitat Valenciana, 1881-Barcelona, 1942) estudià a Barcelona especialitzant-se en cirurgia. Al 1936 va ser conseller de Sanitat de la Generalitat de Catalunya.

18 Cfr. nota 2.

19 L. CIFUENTES, La ciencia en català, op. cit., pp. 67 i 120.

20 J. RODRIGO PERTEGÁS, «Boticas y Boticarios. Materiales para la historia de la Farmacia en Valencia en la centuria décima quinta», Anales del Centro de Cultura Valenciana, 1929, pp. 110-153, cfr. p. 123.

21 Biblioteca de Catalunya. Fondo Rodrigo Pertegás. Libre de receptes [Manuscrito]: M.S. de la Biblioteca de la Universidad de Valencia. Ms. 1151. En el registre, quan se cita la Font dadquisició de la esmentada còpia consta: «Compra a la neboda de Rodrigo Pertegàs per mediació del canonge José Sanchis Sivera».

22 Cfr. nota 1

23 Se segueix la descripció i catalogació del manuscrit feta pel Prof. Francisco Gimeno Blay que apareix en el catàleg de la Biblioteca Històrica de la Universitat de València.

24 140 folis; 210 × 140 mm; enquadernació 220 × 150 mm.

25 Cfr. F. GIMENO BLAY: «El text està incomplet com ho prova líndex on la primera recepta mencionada és transcrita al full 43; així mateix, aquesta taula acaba incompleta al f. 6v. El text del receptari comença acèfal en el f. XVIIIr/6bis i acaba inconclós al full CLX/140 com posa de relleu el reclam situat al marge inferior del full (item prenets de la rael). Arran de la restauració alguns quaderns es presenten incomplets i desordenats, altres hi manquen». Cfr. Apèndix I - Taula de correspondències.

26 Quan els quadernets estan desordenats i la foliació no segueix lordre correcte, es fa constar en nota a peu de pàgina i en la transcripció se segueix lordre correlatiu.

27 Cfr. Apèndix II - Foliació índex i capítols. Nombre de receptes per capítol.

28 L. GARCÍA BALLESTER (dir.), «La ciencia y el oficio de la boticaría», cit., p. 888: « las recetas seguían un orden establecido según la estructura de la patología que hizo canónica el galenismo bajomedieval: remedios para las enfermedades, ordenados de la cabeza a los pies; remedios contra las enfermedades de origen universal, como las fiebres, los apostemas, los venenos».

29 «Els aparells difereixen dels sistemes per llur constitució histològica: laparell es format per diversos tipus de teixits (aparell digestiu: teixit epitelial, muscular i conjuntiu) i el sistema per un de sol (sistema nerviós: teixit nerviós)», O. CASASSAS (dir.), Diccionari enciclopèdic de Medicina, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2002, pp. 133-134.

30 Cfr. Glossari de productes. En ell es recopilen tots els remeis i productes esmentats, donant el seu nom en català, castellà i llatí.

31 A. CARDONER I PLANAS, Història de la Medicina, op. cit., p. 184. J. RODRIGO PERTEGÁS, «La tríaca en Valencia», Revista Valenciana de Ciencias Médicas, 26 (1901).

32 Aquí i en els exemples següents la numeració entre parèntesi remet al nombre de capítol.

33 Castoreum, castori, castóreo: Espècie dungüent pardós i aromàtic, segregat per una glàndula especial que té el castor a cada banda de laparell genital.

34 «Ítem, prenets .X. dracmes de les fulles de la savina e picats-les ben, e prenets .X. dracmes de let de ovelles, e prenets .X. dracmes de sucra de pan, e metets-ho tot ensemps a coura al foch, e com sia cuyt tot ensemps, vullats ab vin, vullats ab brou calent, dats-ne a beura a tota persona qui hage dolor de les emoroyde (sic), meravellosament les farà passar la dolor (.LVII.).» «Prenets .Iª. onça de berthònegua e .IIes. onçes del plantatge, e picats-ho tot, e fets-ne such, e tot aquell such dats-lo a beura a aquella persona qui haurà febra, abans que li vingue la febra tota la-li farà fugir per ben que sie cotidiana (.XLVI.).»