Introducció a la religió i la mitologia gregues - Jordi Redondo Sánchez

Jordi Redondo

INTRODUCCIÓ A LA RELIGIÓ

I LA MITOLOGIA GREGUES

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 2006

La publicació daquest llibre ha rebut lajut duna beca del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València per a la redacció de manuals en català.

© Jordi Redondo Sánchez, 2006

© Daquesta edició: Universitat de València, 2006

Fotocomposició i maquetació: Textual IM

Correcció: José Manuel Guevara (Servei de Política Lingüística)

Coberta:

Disseny: Pere Fuster (Borràs i Talens Assessors SL)

Tractament gràc: Celso Hernández de la Figuera

Realitzación ePub: produccioneditorial.com

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ

CAPÍTOL 1. CARACTERÍSTIQUES GENERALSDE LA RELIGIÓ GREGA. LES FONTS PER AL SEU CONEIXEMENT.LA TRADICIÓ DELS ESTUDIS DES DE LAPERSPECTIVA DE LA FILOLOGIA CLÀSSICA

1.1 Característiques genèriques de la religió grega

1.2 Lorganització del panteó grec. Sobre una hipotètica oposició de gènere

1.3 Les fonts per a lestudi de la religió grega

1.4 La tradició moderna dels estudis sobre la religió grega

1.5 Lorganització del panteó indoeuropeu. La teoria de les tres funcions

1.6 Perspectives contemporànies de la investigació

CAPÍTOL 2. LA RELIGIÓ A LES ÈPOQUES PALEOLÍTICA,NEOLÍTICA I MICÈNICA

2.1 La religió a les èpoques paleolítica i neolítica

2.2 La religió a lèpoca micènica. Preliminars: el problema de la continuïtat entre les cultures minoica, micènica i grega

2.3 El panteó micènic

2.4 Els llocs de culte: coves, cims, arbredes, cases i temples

2.5 Els festivals de la religió micènica

2.6 La qüestió dels sacricis humans

CAPÍTOL 3. ELS GRANS CREADORS: HOMER I HESÍODE

3.1 La religió a lestadi homèric: problemes previs

3.2 El valor historiogràc de lepos homèric

3.3 La concurrència de models religiosos diferents

3.4 El llegat indoeuropeu en lèpica

3.5 Homes i déus en Homer

3.6 La gura de lheroi

3.7 La contribució dels poemes homèrics al coneixement de la religió grega: lautonomia moral de lindividu i la funció dels reis

3.8 Vida i mort en Homer

3.9 El panteó hesiòdic

3.10 La inuència oriental en lobra dHesíode

CAPÍTOL 4. LÈPOCA ARCAICA

4.1 Panoràmica de la religió grega a lèpoca arcaica

4.2 El problema de lanomenada «invasió dòria». La pertinència de lanàlisi trifuncionalista en la religió grega

4.3 La base indoeuropea de la religió grega arcaica

4.4 Laparició del culte heroic

4.5 Els canvis socials

4.6 La funció dels santuaris

CAPÍTOL 5. LA RELIGIÓ DE LA POLIS CLÀSSICA

5.1 Denició de la religió de la polis clàssica

5.2 Lorganització del culte al si de la ciutat

5.3 Els rituals socials

5.4 Les grans celebracions religioses: els casos de panatenees i dionísies

5.5 El calendari festiu àtic

5.6 Les poleis de lÀsia Menor. El cas dEfes

CAPÍTOL 6. LA RELIGIÓ A LES ÈPOQUES HEL·LENÍSTICA I IMPERIAL

6.1 Característiques de la religió a lèpoca hel·lenística

6.2 Característiques de la religió a lèpoca imperial

6.3 Religió i màgia

6.4 La introducció de nous déus

6.5 Els cultes mistèrics

6.7 La interpretatio Graeca

6.8 El culte reial

6.9 Levergetisme com a signe dun canvi ideològic

CAPÍTOL 7. CARACTERÍSTIQUES GENERALSDE LA MITOLOGIA GREGA. LA TRADICIÓ DEL SEU ESTUDI ALS SEGLES XIX I XX

7.1 Per a una denició del mite

7.2 Les característiques del mite en la cultura grega

7.3 Contradiccions del discurs mitològic en Homer i en Hesíode

7.4 La crítica del mite per part dels presocràtics

7.5 La crítica del mite a lèpoca clàssica

7.6 Lanàlisi del mite a lèpoca hel·lenística

7.7 La recepció i lanàlisi del mite grec a lèpoca moderna

CAPÍTOL 8. MITOLOGIA I COSMOGONIA EN HOMER, HESÍODE I ELS PRESOCRÀTICS. MÀGIA I XAMANISME A LES ÈPOQUES ARCAICA I CLÀSSICA

8.1 Les gures mitològiques a lèpica homèrica

8.2 Elements cosmogònics en lèpica homèrica

8.3 La cosmogonia del corpus hesiòdic

8.4 Els models cosmogònics dels presocràtics

8.5 La cosmogonia en les sectes gregues: els òrcs

8.6 Màgia i xamanisme a lèpoca arcaica

8.7 Cultes màgics a lèpoca clàssica

CAPÍTOL 9. MITOLOGIA I LITERATURA A LÈPOCA CLÀSSICA: LITERATURA I DRAMA, HISTORIOGRAFIA, FILOSOFIA I ORATÒRIA

9.2 La mitologia en els gèneres dramàtics

9.3 La mitologia en la historiograa

9.4 La mitologia en la losoa

9.5 La mitologia en loratòria

9.6 Mitologia i ideologia en la polis clàssica

CAPÍTOL 10. LA TRADICIÓ MITOGRÀFICAA LÈPOCA POSTCLÀSSICA

10.1 Els orígens del gènere mitogràc

10.2 La mitologia en la poesia alexandrina

10.3 Un cas paradigmàtic: els Himnes de Cal·límac

10.4 Mite i gures divines en les Argonàutiques dApol·loni de Rodes

10.5 Les mitograes de lèpoca imperial

10.6 La mitograa racionalista. El Pseudo-Apol·lodor. El Pseudo-Heràclit. Jàmblic

10.7 Mitologia i historiograa. La Periègesi de Pausànias

10.8 Déus i mites en lobra de Llucià de Samòsata

10.9 Filosoa i mitograa

ACTIVITATS INCLOSES EN EL PROGRAMA DE LASSIGNATURA

BIBLIOGRAFIA

PRÒLEG

Els estudis de religió i mitologia gregues coneixen actualment un oriment sense paral·lels en altres branques dels estudis sobre la Grècia antiga. I això per diversos motius. En primer lloc, perquè una sèrie de disciplines ha fet delles el seu objecte destudi: lantropologia en totes les seues variants, la història de les religions, la sociologia, la psicoanàlisi, lanàlisi de mites, aqueixos relats sovint vinculats als ritus i expressió sempre de la societat que els dóna vida. Shi ha dafegir lenorme massa dinformació de què disposa avui lestudiós de la religió grega, gràcies a la informació fornida pel desxiframent del micènic, lestudi sistemàtic de les inscripcions locals, els nous descobriments arqueològics i també papirològics, i ben fàcilment es veurà que el nostre coneixement de la religió grega és avui molt superior al de començaments del segle passat. També força més complex, perquè labundor de la informació i la multiplicitat dels mètodes fa molt més difícil dencaixar totes les peces del puzzle dins dun sistema coherent i comprensible per a una mentalitat moderna. Aquest és el primer mèrit que es pot destacar daquest útil manual del professor Jordi Redondo: el seu interès a fer una síntesi, abordar totes les qüestions fonamentals, presentar també un panorama complet de lestat actual de la qüestió i del debat cientíc i oferir una guia amena i segura entre el garbuix de mètodes i la selva bibliogràca que amb freqüència desorienta qui sendinsa dins dun bosc tan suggestiu i dens.

Darrere dels estudis sobre religió grega sha amagat ns fa no gaire un fort i de vegades aferrissat debat sobre el que podríem anomenar els valors paradigmàtics de la cultura grega. Els estudis de lanomenada escola de Cambridge en varen ser el detonant. Per a escàndol dels puritans scholars anglesos, Jane Harrison, pionera en laplicació de nous mètodes a lestudi de la religió grega, proclamava desaant: «Si hom grata la pell dun grec, apareix el salvatge.» Es qüestionava lharmoniós edici clàssic alçat amb gran esforç i un desplegament lològic sorprenent per generacions deuropeus des dels humanistes ns al classicisme francès i alemany, amb mètodes danàlisi cada cop més exigents i fructífers. Llibres com els de Rohde, Dodds, Cornford, Murray, etc són les tes daquesta progressiva desmiticació de la cultura grega. A poc a poc, cap a mitjan segle XX les aigües varen tornar a mare i es va arribar a una síntesi en què, tot i reconèixer els elements arcaics i estranys a la cultura grega, se subratllava també els esforços grecs en la cerca duna explicació racional del món: el seu entestament a donar compte, mitjançant relats racionals, del món i dels homes, el pas, en denitiva, del mite al logos, de lexplicació simbòlica al relat racional. No han faltat les reaccions contra aquest esquema, ns al punt que sha intentat de defensar un relat de la cultura grega justament invers. Són posicions excessivament polaritzades, susceptibles de ser defensades, com feien els sostes, amb els seus avantatges i desavantatges, ja que a qualsevol època coexisteixen les dues tendències: la racional i la irracional, lantropocèntrica i la metafísica, la dels valors absoluts i la de la relativitat del món i de les coses. El lector atent daquest llibre podrà seguir igualment les línies mestres de les diferents posicions.

El que compta és la tesi pregona del llibre: per entendre la cultura grega és absolutament necessari entreveure, almenys, com eren les relacions dels grecs amb els déus, amb els morts, amb el que podem anomenar el món metafísic. Perquè, a diferència de lhome modern, que cerca en la religió una imatge de lunivers en què la seua vida adquireixi signicat, la seua conducta un fonament ètic, la garantia, en denitiva, que la imatge que la religió li forneix del món és ladequada, els grecs no tenien en absolut expectatives daquesta mena. No hi ha vestigis en la religió grega de res de semblant a un dogma ni a una revelació. Ni tampoc no hi va existir una classe sacerdotal que interpretés, amonestés, guiés o reprimís. Per als grecs la religió es fonamentava, sobretot, en el ritual. El ritu era present en totes les grans ocasions de la vida i de la mort i oferia a lhome un marc psicològicament satisfactori per acarar els moments de transició, per fer de mitjancer en els conictes que van marcant la vida humana. El ritual tendia a guanyar-se la voluntat de les forces superiors i a posar lhome en bons termes amb elles. El ritu és un element que envaeix tots els aspectes de la vida grega: des dels simples ritus de sortir i entrar a casa als grans rituals que acompanyen els moments liminars de lhome: el naixement, el matrimoni, la mort, també el pas de ladolescència a la joventut, la integració en la vida comunitària. El lector trobarà una detallada exposició dels diferents tipus de rituals al capítol 5, La religió de la polis clàssica, amb exemples de diverses ciutats i molt especialment de lAtenes clàssica.

Al centre del ritual solia estar lofrena, la libació, el sacrici, una noció el sentit de la qual ens agradaria de conèixer i que ha trobat explicacions diverses: des de les explicacions estructuralistes dun Vernant, que veuen en el sacrici una mediació gràcies a la qual la carn sacricial esdevé carn de banquet un model, doncs, de la manera com els grecs menjaven civilitzadament carn, ns a les tesis de Burkert, el qual considera el sacrici un vestigi dèpoques molt remotes, procedent duna cultura de caçadors. Tot això ho pot trobar el lector als capítols 1 i 2 del llibre, amb una exposició detallada de lestat actual del problema. Limportant és destacar que el ritu comportava una forta emotivitat, molt especialment aquells ritus vinculats amb el naixement, el matrimoni i la mort. El teatre grec va saber treure molt de partit de lús pervertit daquests rituals, per provocar lemotivitat de lespectador, els sentiments de por i de compassió de què ens parla Aristòtil a propòsit de la tragèdia grega.

Especialment emotius eren els ritus funeraris. És clar que les idees associades a aquests ritus funeraris varen canviar al llarg de la història de Grècia, però gairebé en totes les èpoques sentim langúnia per un ritual funerari fallit, la qual cosa implicava el sofriment dels vius i del morts. Simplement cal pensar en el fet que els atenesos negaven als traïdors el dret a ser enterrats al sòl de lÀtica, o en el dur procés que es va seguir contra els generals victoriosos en la batalla naval de les Arginuses per no haver recollit els cadàvers dels morts arran de la tempestat que la va seguir. Els exemples podrien multiplicar-se.