Encara un nou apunt: sha reconegut una sèrie de cerimònies iniciàtiques en un ritual ben denit en el calendari ocial de Pilos, amb ocasió de linici de la temporada de navegació. Aquests ritus formen part també del cicle de festivals palatins, i és lògic que pensem que no es tractaria duna cerimònia ocasional al llarg de lany; ben al contrari, cal acceptar lexistència dun calendari religiós complex i ben delimitat. La relació entre aquest calendari i els propis de les poleis a lèpoca clàssica resulta dubtosa a causa de la nostra manca de coneixement de la religió minoicomicènica. Tanmateix, a propòsit de les panatenees tenim alguna notícia que les relaciona amb festivals anteriors, de molt probable origen micènic.
La investigació més recent sha trobat amb un material arqueològic relativament abundós, enfront duna documentació escrita, contemporània o posterior, més aviat minsa. La interpretació dels possibles actes i cerimònies dista molt de ser unívoca, la qual cosa tampoc no sha davaluar com la impossibilitat daprofundir en el coneixement de les religions minoica i micènica.
2.6 La qüestió dels sacricis humans
Una de les qüestions més candents és la relativa a lexistència de sacricis humans. La Grècia clàssica sembla retenir una mena de memòria, entre la vergonya i la consciència, que es manifesta en una sèrie de relats sobre sacricis humans sempre anteriors a lèpoca del relator.[26]També la mitologia situa en un passat llunyà, en els temps de la guerra de Troia o encara abans, lexistència daquests sacricis: així, el que fa Aquil·les a la pira de Pàtrocle, o aquell a què van destinats Teseu i els seus companys, o el dIgènia a mans del seu pare Agamèmnon. El primer daquests passatges no amaga el seu caire ritual, vegeu Hom. Il. 23, 173-176: Nou gossos tenia el sobirà Pàtrocle alimentats a la seva taula. Aquil·leu en va degollar dos i els va posar a la foguera i també dotze nobles lls dels magnànims troians després dhaver-los mort amb el bronze (trad. J. Alberich). Aquesta és la teoria recentment sustentada per Hughes, segons el qual foren tan sols la tragèdia a lèpoca clàssica i la novel·la a lèpoca hel·lenística les qui varen promoure una revitalització del concepte de sacrici humà, la pràctica del qual hauria correspost a la Grècia prehistòrica.[27]Ara bé, Plutarc (Plu. Quaest. 299 e-f; vegeu també Vit. Pelop. XXI 5) ens ha conservat la notícia dun sacrici real, esdevingut a Orcomen. Tot això és un tema ben delicat, més encara si es considera laprensió amb què certa crítica moderna, des de Harrison si més no,[28]sol tractar la qüestió.[29]No falta tampoc la simple negació de levidència literària, acompanyada del rebuig a qualsevol contrastació daquesta amb les dades arqueològiques. Una altra opció és la de fer una metalectura dels textos de manera que els sacricis humans de què té notícia la Grècia clàssica no haurien estat reals, sinó només simbòlics.
Una tauleta de contingut religiós: PY Tn 316:
Al mes plouistos
A Pilos socia un ritu a Esfagians, shi ofereixen presents i shi fan dur víctimes; per a la Senyora [un vas dor, una dona], per a Manassa [un vas dor, una dona], per a Possidea [un vas dor, una dona], per al tres cops heroi [un vas dor], per al Senyor [un vas dor] a Pilos socia un ritu al santuari de Possidó i hi va en processó la ciutat, hi ofereix presents i hi fa dur víctimes [un vas dor, dues dones],per a la vaca [] de llarga cabellera, socia un ritu al santuari de la Venerable, al dImèdia i al de Dia, shi ofereixen presents i shi fan dur víctimes, per a la Venerable [un vas dor, una dona], per a Imèdia [un vas dor], per a Dia [un vas dor, una dona], a Pilos per a Hermes Arees [un vas dor, un home], socia un ritu al santuari de Zeus, shi ofereixen presents i shi fan dur víctimes, per a Zeus [un vas dor, un home], per a Hera [un vas dor, una dona], per a Drimi, ll de Zeus [un vas dor] (trad. J. Redondo)
Una altra perspectiva per escatir la qüestió consisteix a situar-la en el context indoeuropeu, on la pràctica dels sacricis humans està testimoniada no només en el pla mitològic ideològic, si redenim les proves a partir del conte popular o les tradicions llegendàries, sinó també en larqueològic. Ens limitarem, tanmateix, al context hel·lènic. És cert que algunes de les restes arqueològiques que donen suport a la prova duna pràctica sacricial alimentada amb éssers humans es remunten a la religió minoica.[30]Per a lèpoca micènica Buck arma lexistència daquest ritu, tot i que no es coneixeria la procedència de les víctimes presoners de guerra, esclaus, criminals, producte duna mena dimpost, voluntaris..., a partir duna sèrie de tauletes PY Tn 316, PY Ua 1413 i Un 433, i TH Of 26 on apareix el terme po-re-na (ac. sg.), la transcripció del qual podria ser o bé . Segons aquest autor, el procediment hauria tingut un caràcter bastant rutinari, raó per la qual queda ben clara la denició dels po-re-ne com a ofrena col·lectiva. El fet que el terme no hagi tingut continuïtat en el grec clàssic fa formular a aquest autor la possibilitat que shi donés un cas de tabú.[31]Sembla evident, però, el caire excepcional del sacrici humà en la religió micènica. Ni la documentació que ns ara ens ha arribat ni els interessos econòmics que estan al centre de lactivitat del temple no afavoreixen la idea que aquesta pràctica fos habitual.
[1] H. James, Siglos de oscuridad. Desafío a la cronología tradicional de la arqueología del mundo antiguo, Barcelona 1993 (= Centuries of darkness: a challenge to the conventional chronology of Old World archaeology, Londres 1991). Largumentació dels autors es basa en el qüestionament de la cronologia derivada de lestudi de la historiograa i larqueologia egípcies, mentre que esdevenen determinants les dades procedents de lestudi de la ceràmica i de les anàlisis botànica i radiològica. Tanmateix, la proposta ha servit més per engegar el debat que per assolir una autèntica revisió de la teoria tradicional. Vegeu, per a una més àmplia informació, la ressenya de J. Jiménez Fernández i A. Jiménez Serrano, Tempus 11, 1995, 41-58.
[2] Rohde 1969 (= 1901): 315-318, assenyala com la primitiva concepció dels déus indoeuropeus hauria estat associada als grans fenòmens naturals, que haurien arribat a personicar. Tanmateix, les restes daquest hipotètic estadi naturalista són menors que les de caire estrictament teromòrc, alhora que les representacions teromòrques acosten la religió grega a les de la conca mediterrània oriental.