Avui gairebé ningú no parla de causes ni de prerequisits, sinó de condicionaments, entesos no com a factors concrets, sinó més aviat com un conjunt de factors favorables, cap dells imprescindible, però que en conjunt han destar presents en quantitat suficient, han de fer massa crítica perquè es pugui iniciar i consolidar el procés de desenvolupament: la suficiència o no daquest conjunt de factors condicionants explica per què uns països sindustrialitzin amb facilitat i uns altres no.
Aquests condicionaments no són només dordre econòmic, sinó també polític i social. Perquè es pogués donar la Revolució Industrial, calia que shaguessin produït millores en la producció agrària i industrial, el mercat i les estructures polítiques, transformacions que, totes juntes, només es donaven a la Gran Bretanya. A part daquests condicionaments, shan desmentar també una sèrie davantatges diversos de què disposava la Gran Bretanya o en disposava en major quantitat que els països potencialment competidors. Alguns daquests avantatges eren díndole natural, com el fet que la Gran Bretanya fos una illa, cosa que li permetia assegurar la defensa amb unes despeses inferiors a les dels països continentals; i també que el seu relleu no massa alterós i labundància de rius navegables facilitaven el transport. Més important era encara la riquesa minera, especialment en carbó i ferro; pels productes en si mateixos i perquè els problemes que presentava lextracció dels minerals i la seva transformació eren a lèpoca el principal estímul per a la innovació tecnològica (Mokyr, 1990).
Des del punt de vista econòmic, el principal condicionant de la Revolució Industrial és la disponibilitat i, per tant, el bon preu dels aliments. Encara que no hi ha una relació directa entre revolució agrària i Revolució Industrial, aquesta només és possible si la productivitat dels treballadors agraris és prou elevada per a generar un excedent que permeti alimentar una massa creixent de població no productora directa daliments. A les acaballes del segle XVIII, la Gran Bretanya era lúnic país que podia mantenir una meitat de la mà dobra fora del sector agrari, fet que permetia alliberar població i aportar capitals cap a la ciutat i la indústria, alhora que allunyava el sostre maltusià.
És igualment important la tradició manufacturera: un sector industrial difícilment sorgeix del no-res. La Gran Bretanya va ser un país precoçment industrialitzat gràcies a la difusió de la indústria rural. De fet els primers estadis de la industrialització no són més que la culminació del procés de protoindustrialització, laplicació de màquines a alguns processos de la indústria tèxtil: màquines que no feien res més que imitar les accions humanes, mecanitzant-les i fent-les, per tant, més ràpides, més iguals i exemptes de cansament.
Lexistència dun mercat previ, ampliable a mesura que els productes poden ser oferts més barats, és un altre condicionant important per a la consolidació de la Revolució Industrial i dels processos dimitació posteriors. El fort grau durbanització de la població britànica i la importància de la població assalariada, fins i tot al camp, feien que la societat britànica acudís molt més al mercat que no pas les societats continentals.
El comerç exterior i el domini dimportants espais colonials representen una ampliació del comerç interior, i són importants com a font de matèries primeres (especialment cotó) i també com a mercat manufacturer, però no tenen per al procés dindustrialització britànic el paper rellevant que li havien atorgat autors com Deane i Cole (1969), i més recentment Pomeranz (2000).
De fet, el comerç és important com a element previ a la industrialització però, un cop engegada aquesta, la relació de causa-efecte va de la indústria al comerç (Mokyr, 1977). Això enllaça amb la discussió sobre si en lorigen de la Revolució Industrial pesa més lempenta de loferta o lestímul de la demanda. Des del punt de vista de la ciència econòmica, la resposta és clara: la demanda no és un factor independent que causi el creixement de la renda; per tant, la demanda només pot canviar, però no créixer: laugment de la demanda dun producte exigeix disminuir la demanda dun altre o uns altres productes. Tot i això, des del punt de vista tecnològic, la demanda dun producte estimula la recerca dinnovacions que en permetin augmentar la producció. Lobjectiu de les primeres màquines era produir més, no produir més barat, però el resultat va ser que produïen més i més barat. Per tant, lestímul de la demanda engega el procés de producció, però la seva continuïtat i ampliació sha de buscar en loferta, en la capacitat de les màquines dampliar el mercat mitjançant la disminució dels preus. De fet, lequilibri inestable oferta-demanda (sempre més quantitat a menor preu) és el que permet lexpansió del mercat i la continuïtat en el procés de creixement, o sigui, el desenvolupament econòmic.
El darrer condicionant de laparició de la Revolució Industrial és lestat; segons quina sigui lorganització estatal i la seva política econòmica, pot constituir un ajut o un obstacle al procés dindustrialització segons North (1984) el creixement econòmic només és possible en una societat on productors, consumidors i autoritats interactuïn i col·laborin per mitjà de lleis promulgades i fetes complir per lestat, lleis que assegurin els drets de propietat i el compliment dels contractes i, a la vegada, mitjançant regles informals de comportament social i econòmic que regulin la interacció. En el cas de la Gran Bretanya, després de la Revolució Gloriosa (1688), lorganització de lestat era diferent i més moderna que la dels països competidors; sobretot disposava duna millor especificació dels drets de propietat i havia eliminat (legalment o a la pràctica) les regulacions de lactivitat econòmica; tot plegat feia que el mercat britànic fos el més semblant al lliure mercat propugnat per Adam Smith. Al mateix temps, els impostos, aprovats i controlats pel Parlament, eren més baixos, menys mal distribuïts i més ben gastats que en altre països. Finalment, la política del Govern estava atenta a la seguretat del regne i el creixement de leconomia: en totes les guerres del segle XVIII en els quals participà, la Gran Bretanya obtingué beneficis comercials o colonials.
Gerschenkron (1968) defensava que lestat pot suplir les deficiències del mercat i substituir la inversió dels particulars per inversió pública amb la finalitat de provocar linici dun procés dindustrialització però les industrialitzacions impulsades per lestat només tenen possibilitat dèxit si la diferència entre el mercat existent i el necessari per a larrelament del procés dindustrialització no és massa gran. La raó és que, a mitjà termini, lajut estatal, tant si es finança a través dimpostos com si ho fa a través de deute públic, deprimeix la demanda i causa greus disfuncions econòmiques.
3. Innovacions tècniques i transformacions econòmiques
Les millores en la producció agrària i industrial, la grandària i lorganització del mercat i lajut estatal formen, en conjunt, el terreny adobat per a laparició i la consolidació de la Revolució Industrial: els invents es van produir, i sobretot es van aplicar, on i quan les condicions econòmiques eren favorables. Però lexistència daquestes condicions favorables no prejutja ladopció de les innovacions: el nucli de la Revolució Industrial és la innovació tecnològica. Segons Allen (2009), les innovacions es van aplicar perquè a la Gran Bretanya la mà dobra era comparativament cara i les fonts denergia i el capital relativament barats: la Revolució Industrial només arrela quan es donen aquestes condicions, raó que explica la lentitud de la seva difusió.
Les millores en la producció agrària i industrial, la grandària i lorganització del mercat i lajut estatal formen, en conjunt, el terreny adobat per a laparició i la consolidació de la Revolució Industrial: els invents es van produir, i sobretot es van aplicar, on i quan les condicions econòmiques eren favorables. Però lexistència daquestes condicions favorables no prejutja ladopció de les innovacions: el nucli de la Revolució Industrial és la innovació tecnològica. Segons Allen (2009), les innovacions es van aplicar perquè a la Gran Bretanya la mà dobra era comparativament cara i les fonts denergia i el capital relativament barats: la Revolució Industrial només arrela quan es donen aquestes condicions, raó que explica la lentitud de la seva difusió.
El fet clau de la Revolució Industrial és el procés de canvi tècnic accelerat i sense precedents (Mokyr, 1990). El progrés tècnic tendeix a produir-se en els sectors més actius de la producció i sol ser a la vegada discontinu i arraïmat: les innovacions no acostumen a aparèixer en qualsevol sector, sinó en els sectors més actius, de manera que el progrés tendeix a ser autocorrelacionat: res no genera més innovació que el progrés tècnic anterior. Per tant, les innovacions tendeixen a concentrar-se en moments i sectors determinats, normalment quan laugment de la demanda dun producte incita a la recerca dinnovacions que permetin millorar la rapidesa i la productivitat del procés i augmentar els beneficis.
El progrés tècnic es produeix per laparició dun conjunt de macroinvents que, un cop aplicats, originen un flux de microinvents. Els macroinvents són idees radicalment noves que apareixen molt de tard en tard, produeixen un fort impacte en la producció i estimulen la inversió a causa dels beneficis que proporcionen, però tenen un rendiment econòmic progressivament decreixent (Crafts, 1995). Els microinvents són les millores que safegeixen a un macroinvent per a obtenir augments en la producció, disminució de costos o comoditat i seguretat en el procés o per a adaptar el macroinvent a un altre sector productiu. La combinació de macroinvents i microinvents provoca una disminució del cost del producte i un creixement autosostingut de la renda per capita que fan possibles mercats cada cop més grans i, per tant, un creixement accelerat.
Els macroinvents, a la vegada que generen increments de la productivitat en un procés determinat, provoquen també fàcilment colls dampolla en altres processos relacionats: per exemple, un augment de la capacitat de producció de fil provoca un coll dampolla, un excés doferta de fil que els teixidors no poden absorbir; a la inversa, una millora en el teixit provoca un coll dampolla per manca de fil suficient. Aquestes disfuncions estimulen la recerca de solucions, i per tant de nous invents. En conseqüència, cada macroinvent estimula a la vegada microinvents sobre si mateix i la recerca de macroinvents complementaris, el resultat dels quals pot ser la superació amb escreix del coll dampolla present, i per tant laparició de nous colls dampolla en altres punts del procés de producció. En tot cas, macroinvents i microinvents requereixen un coneixement acurat del procés que es vol mecanitzar o millorar, de manera que com més es difongui lús duna màquina, més possibilitats hi ha que generi innovacions.
Hi ha tres formes principals de generar innovacions (Von Tunzelmann, 1993):
1 Learning by doing (aprendre fent): els constructors de màquines van introduint petites innovacions, especialment per a adaptar les màquines a les necessitats o els requeriments de cada empresa concreta. Com més màquines dun tipus determinat es fabriquin i durant més temps, més fàcil és que apareguin millores (microinvents).
2 Learning by using (aprendre per lús): els obrers que fan anar una màquina introdueixen petits canvis que en milloren o faciliten el funcionament i que poden ser incorporats a noves versions de la màquina. També en aquest cas, com més utilitzada sigui una màquina, més possibilitats de millora tindrà.
3 Learning by learning (aprendre aprenent): com més màquines es dissenyen i fabriquen, més saprèn a fer màquines, a resoldre duna manera sistemàtica els problemes tècnics plantejats i a adaptar mecanismes o parts duna màquina a altres màquines que poden tenir funcions molt diferents.
Les principals innovacions que conformen la Revolució Industrial van tenir lloc en els camps de la producció, les matèries primeres utilitzades, lorganització de la producció i el transport. Aquests dos darrers aspectes són importants sobretot en el moment de la difusió de la industrialització, de manera que en parlarem en el capítol 5.
Els canvis en la producció consisteixen en la substitució de lactivitat de lhome per la de la màquina en la fabricació dels productes (maquinisme), en laplicació massiva denergia produïda per a moure les màquines i per al transport i en la utilització de matèries primeres: sense abandonar lús de matèries primeres orgàniques (fusta, fibres vegetals o animals), la industrialització es caracteritza pel predomini de les matèries primeres inorgàniques (Wrigley, 1989), que permeten assegurar un flux molt més constant, tant de productes com denergia i, al mateix temps, descarregar la terra de la necessitat de produir tot allò necessari per a la vida humana. Aquesta sèrie de canvis van exigir molt sovint la concentració de lactivitat industrial a la fàbrica (factory system).
El canvi en lús denergia és a la vegada quantitatiu i qualitatiu: sutilitza molta més energia en els processos productius, però sobretot lenergia utilitzada és qualitativament diferent. Abans de la Revolució Industrial es tractava denergia muscular (humana o animal), cara i limitada, denergia natural aprofitada (eòlica, hidràulica) o denergia de procedència orgànica (llenya, carbó vegetal); amb la Revolució Industrial lenergia característica és generada per lhome on vol, quan vol i, dins uns certs límits, en la quantitat i potència que vol, de primer a partir de la transformació de lenergia calorífica del carbó, dorígen inorgànic, en lenergia cinètica del vapor.
El conjunt de canvis en lús denergia com a conseqüència de la Revolució Industrial (fins als nostres dies) pot ser esquematitzat de la manera següent:
Fonts denergia: carbó (s. xviii), gas (~ 1810), petroli (~ 1860), gas natural (~ 1960), fusió de làtom (~ 1965), energies renovables (~ 1980).
Formes denergia: vapor, electricitat, explosió.
Motors: màquina de vapor (~ 1770), motor elèctric (~ 1870), motor dexplosió interna (~ 1880).
Els sectors afectats per aquests canvis en el moment de la Revolució Industrial van ser bàsicament tres: el sector tèxtil cotoner, el siderúrgic i lenergètic. En cap dells no es partia de zero, però els canvis experimentats en pocs anys van ser revolucionaris en el sentit que van transformar la seva manera i la seva capacitat de produir i, a la llarga, tota leconomia. Hi ha dos sectors més que acostumen a ser oblidats, però que són també importants, encara que les seves transformacions o el volum de la seva producció no siguin tan revolucionaris: la mineria i la indústria química.
3.1 Els teixits de cotó
Els primers invents de la Revolució Industrial van afectar el sector tèxtil cotoner i més concretament loperació més senzilla però més lenta del procés: la filatura, lobtenció de fil. Convé recordar que la fabricació de teixits requereix una llarga sèrie doperacions, les principals de les quals són la filatura i el tissatge (encreuament dels fils per a formar la tela). Tradicionalment de dos a quatre filadors eren suficients per a abastar de fil un teixidor. Però el 1733 John Kay va introduir una petita innovació en el tissatge: la llançadora volant, que es va difondre cap a 1760. Es tractava duna llançadora normal a la qual se li havien afegit unes rodetes i que es movia al llarg duna guia mitjançant un cordill estirat pel teixidor: per tant, tot i la seva importància, la llançadora volant no pot ser considerada una màquina; però permetia que lamplada de la peça teixida pogués ser molt més gran que la tradicional de lamplada de braços del teixidor i el procés era més ràpid; un teixidor necessitava ara el fil de 8 a 10 filadors. La llançadora volant va provocar una fam de fil, sobretot de llana, que era la fibra tèxtil més utilitzada a lèpoca; però les màquines inventades per a solucionar el problema eren de moviments bruscos, de manera que el fil de llana es trencava sovint (Landes, 1979). Per aquesta raó, només van poder ser aplicades durant molt temps al cotó, que era una fibra més resistent flexible i homogènia que no pas la llana. Només quan les màquines van ser perfeccionades gràcies a lexperiència obtinguda en el treball del cotó, va ser possible aplicar-les a la llana i a les altres fibres.