4. La Revolució Russa i la formació de lURSS
4.1 Revolució i guerra civil
4.2 El nou règim i el comunisme de guerra
4.3 La NEP
Bibliografia
Capítol 10. La crisi dels anys trenta (I): els Estats Units
1. Les arrels de la crisi als Estats Units
1.1 Els problemes agraris i la distribució de la renda
1.2 Lespeculació borsària i el daltabaix de 1929
2. Del crac de la borsa a la depressió
2.1 Crisi financera i contracció monetària
2.2 Caiguda de la producció i de locupació
2.3 El debat sobre la política econòmica
3. El New Deal
3.1 La política monetària i financera
3.2 Política pressupostària i programes docupació
3.3 La política agrària
3.4 El fracàs de la intervenció en el sector industrial
3.5 Les millores socials i les crítiques al New Deal
Bibliografia
Capítol 11. La crisi dels anys trenta (II): Europa, lAmèrica Llatina i Àsia
1. La difusió de la depressió fora dels Estats Units
1.1 La retracció del comerç internacional
1.2 El col·lapse del mercat internacional de capitals
2. Les diferents estratègies dels països industrialitzats
2.1 França i el bloc de lor
2.2 La Gran Bretanya
2.3 Alemanya: recuperació econòmica sota el nazisme
2.4 El Japó: expansionisme monetari i military
3. La crisi als països no industrialitzats
3.1 La situació a lAmèrica Llatina
3.2 Els països asiàtics
4. LURSS: col·lectivització agrària i industrialització forçada
4.1 La col·lectivització agrària
4.2 Laposta per una industrialització ràpida
Bibliografia
Capítol 12. La Segona Guerra Mundial i la construcció dun nou ordre internacional
1. La Segona Guerra Mundial
1.1 El conflicte i les seves causes
1.2 Una destrucció humana i material sense precedents
1.3 Divisió dEuropa i hegemonia dels Estats Units i lURSS. La Guerra Freda
2. El nou ordre econòmic internacional: Bretton Woods i el GATT
2.1 El nou sistema monetari i financer: lFMI i el Banc Mun-dial
2.2 La reducció de les barreres comercials i el GATT
3. La reconstrucció: Europa i el Japó
3.1 El Pla Marshall i els inicis de la integració econòmica europea
3.2 Ocupació i reestructuració de leconomia japonesa
4. El paper de lestat i la nova política keynesiana
4.1 Lestat del benestar: cobertura social i redistribució de la renda
4.2 Polítiques contracícliques i economia mixta
Bibliografia
Capítol 13. Lèpoca daurada del capitalisme, 1950-1973
1. Un creixement fort, global i diferenciat
2. Les bases del creixement general
2.1 Limpuls de loferta
2.2 Lestirada de la demanda
3. La reintegració de leconomia internacional
3.1 La intensificació del comerç exterior
3.2 La contenció dels problemes monetaris
4. Creixement econòmic sota el lideratge nord-americà
4.1 Els Estats Units: hegemonia econòmica en un món dividit
4.2 LEuropa occidental: convergència i integració
4.3 El «miracle» japonès
4.4 Els països perifèrics deconomia mixta: desenvolupament i endarreriment
Bibliografia
Capítol 14. Expansió i crisi de les economies de planificació centralitzada
1. Consolidació i difusió del sistema comunista durant lexpansió econòmica de la postguerra
1.1 LURSS, segona potència mundial: els rèdits de la victòria militar
1.2 Els problemes de la planificació integral i les dificultats de la seva reforma
1.3 El creixement econòmic soviètic sota el model estalinista
1.4 Lexpansió econòmica de les noves «democràcies populars»
1.5 Socialisme i nacionalismes. El fracàs de COMECON
2. El comunisme fora dEuropa
2.1 La Xina de Mao: creixement i revolucions
2.2 Altres experiències comunistes
Bibliografia
Capítol 15. Crisi del petroli, retorn a lortodòxia liberal i globalització
1. Esgotament del model de creixement de lèpoca daurada i xoc petrolier
2. Els efectes de la crisi: estancament amb inflació. Les noves bases de la política econòmica
3. Integració econòmica i globalització
4. La difícil recerca de lestabilitat monetària internacional
5. Un creixement inestable i desigual
Bibliografia
Capítol 16. Les economies avançades des del 1973: ajustos i inestabilitat
1. Els Estats Units, lEuropa occidental i el Japó: alentiment i canvis estructurals
1.1 Els Estats Units: el país líder perd dinamisme technologic
1.2 Integració europea en temps de crisi
1.3 El llarg estancament de leconomia japonesa
2. Del comunisme al capitalisme a lEuropa oriental
2.1 Davallada i col·lapse de lURSS
2.2 Continuisme, reformes i fracassos en les «democràcies populars»
2.3 El difícil retorn a leconomia de mercat
2.3.1 Rússia: capitalisme salvatge i nou vell ordre polàtic.- 2.3.2 Els països de lEst: lesforç per la integració a la Unió Europea
Bibliografia
Capítol 17. Els països en desenvolupament des del 1973: èxits i fracassos
1. Un nou món: la gran expansió asiàtica
1.1 Els precedents. Els Quatre Tigres: una nova via de desenvolupament
1.2 La veritable revolució xinesa: de la mort de Mao al capitalisme comunista
1.3 Els veïns també creixen, però a ritmes diferents
2. Laltre costat del mirall: regions endarrerides
2.1 El Pròxim Orient: guerra i petroli
2.2 La difícil represa del creixement a lÀfrica subsahariana
2.3 Reformes liberals, crisis financeres i creixement desigual a lAmèrica Llatina
Bibliografia
Bibliografia
Capítol 18. Epíleg. La crisi actual: lesclat dels desequilibris
1. Desequilibris internacionals i crisi financera
2. De la crisi financera a la depressió econòmica
3. Una crisi del capitalisme madur?
Bibliografia
Presentació
Aquesta Introducció a la història econòmicamundial ha estat preparada amb la intenció de servir de guia a professors i alumnes dels primers cursos dels graus dEconomia i dAdministració i Direcció dEmpreses. La pretensió del llibre no és presentar una síntesi del que avui sabem sobre la història econòmica del món contemporani tasca daltra banda impossible ni la doferir lopinió dels autors sobre alguns episodis daquesta història. Ben al contrari, del que es tracta és de presentar una visió general de levolució econòmica del món contemporani a labast dalumnes que estan en la fase inicial de la seva formació i que, per tant, encara no disposen més que de forma parcial dels instruments analítics propis de leconomista. I es pretén fer-ho de tal manera que ajudi a la formació de lalumne com a professional de leconomia i de lempresa.
Aquesta voluntat determina la forma i lestructura mateixa del llibre. Entenem que la funció de la història econòmica en els estudis deconomia i dempresa és doble. Duna banda, el coneixement i la reflexió sobre levolució econòmica en èpoques passades ha dintroduir lestudiant als temes i al raonament lògic que són propis de leconomista (el funcionament dels mercats, el comportament dels consumidors i de les empreses, els mecanismes de distribució i dacumulació, la dinàmica del creixement econòmic, etc.), i ha de fer-ho sense oblidar els factors institucionals que condicionen lacció econòmica. En referir-se a fets econòmics que ja han succeït i que són coneguts, la història econòmica permet introduir lalumne en situacions en què tots aquests factors actuen de forma simultània i es condicionen els uns als altres. Dalguna manera, la història econòmica ve a complementar, des de lestudi duna realitat coneguda, les aproximacions mitjançant models teòrics pròpies de lanàlisi econòmica o empresarial.
La segona finalitat dels estudis dhistòria econòmica ha de ser la de proveir lalumne de coneixements sobre levolució econòmica en èpoques passades, que li facilitin la comprensió del món actual. No hi ha dubte que el món en què vivim i en què han dactuar leconomista i lempresari és el resultat duna evolució més que secular, sense la comprensió de la qual ens mancaran elements per a una interpretació dels esdeveniments davui. En un món cada cop més globalitzat, el coneixement ni que sigui superficial de la història econòmica recent dels diversos continents i de les seves arrels més profundes ha de formar part del bagatge propi de leconomista professional.
Per totes aquestes raons, sha fet una doble opció: duna banda, lús dun llenguatge volgudament planer, deixant de banda tecnicismes que lalumne potser encara no domina; duna altra, ladopció duna perspectiva de levolució econòmica mundial tan àmplia com sigui possible, dins els límits imposats pel nombre de crèdits atorgat habitualment a aquesta assignatura. Aquestes característiques de lobra deixen en llibertat el professor, si ho considera pertinent, per a aprofundir en lanàlisi de determinats temes utilitzant instruments analítics més precisos o una informació més detallada, sense sacrificar per això laccés de lalumne a un coneixement bàsic general.
Institucions, canvi tecnològic i creixement econòmic
La finalitat més pròpia de la història econòmica és lestudi del creixement econòmic a llarg termini. Des daquesta perspectiva, lanàlisi dels factors que faciliten o dificulten el creixement ha destar en el centre de qualsevol aproximació a la història econòmica en general i, més encara, de la història econòmica mundial. Dos daquests factors es converteixen en decisius quan examinem tant lexperiència històrica com els estudis teòrics: les institucions i el canvi tecnològic. Per institucions entenem el conjunt de condicionants jurídics i socials que afecten les activitats econòmiques. Inclouen de manera preferent les mesures legals que regulen la propietat i el seu ús, i les que configuren en cada moment la política econòmica de les autoritats, però també els valors socials vigents en una societat i un període determinat o la forma específica com sorganitzen les empreses. El paper de lentramat institucional en el foment del creixement econòmic o, a linrevés, en la seva obstaculització, és un element que sha de tenir molt en compte a lhora de valorar levolució de cada societat en cada fase del seu desenvolupament.
El canvi tecnològic és lelement fonamental que ha permès lhome, al llarg de la història, millorar laccés a béns i serveis. Mitjançant laplicació dinnovacions tècniques, aconseguim obtenir més béns o més serveis amb menys esforç. Des de la invenció del foc fins a la informatització, el canvi tècnic ha significat sempre poder accedir al consum de més productes o a lús de més serveis havent-hi desmerçar menys hores de treball, i per tant ha permès viure cada vegada més bé, tot i que el repartiment de la renda sigui desigual. Per això aquest text dedica especial atenció a lestudi de les grans innovacions tecnològiques, als seus orígens i a les seves conseqüències; per la mateixa raó, lestructura del llibre reflecteix la pauta marcada per les grans onades de canvi tecnològic.
A banda dels canvis institucionals i de la innovació tècnica, dos factors més estan sempre presents en lanàlisi del creixement econòmic a llarg termini: levolució demogràfica i la disponibilitat de recursos naturals. Laugment de la població ha estat en tot temps un factor decisiu de la dinàmica econòmica de les societats. Les pautes del creixement demogràfic i dels moviments migratoris es constitueixen així en elements que cal considerar en lestudi de levolució econòmica. Sha dit sovint que el factor demogràfic és més important per a les societats de base agrària; però, com veiem avui, també en les societats industrials aquestes qüestions són duna gran rellevància. Pensem si no en els problemes que generen el finançament de les pensions i de la sanitat o en els derivats dels moviments migratoris, legals i il·legals.
Finalment, cal no oblidar que la lluita de lhome pel seu benestar sha fet intentant aprofitar els recursos que ofereix la naturalesa, siguin aquests orgànics (flora i fauna) o minerals. Lhome ha alterat els processos de reproducció i creixement de les espècies per treuren més profit, però aquesta manipulació ha tingut en cada moment els seus límits tècnics i naturals. La disponibilitat de minerals, daltra banda, és fixa i no depèn de la voluntat de lhome. Encara que la humanitat hagi aconseguit grans èxits substituint lús de materials escassos per altres de més abundants, el fet és que en cada moment històric les limitacions a laccés a primeres matèries han influït de forma determinant en la capacitat de les societats per a aconseguir millors nivells de consum.
Aquest llibre pretén no perdre de vista en cap moment lexistència daquest conjunt de factors que acaben determinant la capacitat de creixement econòmic i les seves interrelacions. Per això, qüestions com levolució demogràfica, el marc institucional o el canvi tècnic són estudiats de forma genèrica en diversos capítols, a banda de trobar tractaments més específics en els apartats dedicats a determinats països o continents.