LA IMPREMTA CATALANA
I ELS SEUS PROTAGONISTES
A LINICI DE LA SOCIETAT LIBERAL
(1800-1933)
LA IMPREMTA CATALANA
I ELS SEUS PROTAGONISTES
A LINICI DE LA SOCIETAT LIBERAL
(1800-1833)
Montserrat Comas i Güell
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta obra ha obtingut el XXVII Premi Ferran Soldevila de Biografies, Memòries i Estudis Històrics, convocat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana amb el suport i col·laboració del Museu dHistòria de Catalunya, del Servei de Publicacions de la Universitat de València i de la Revista LAvenç.
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.© Del text: Montserrat Comas i Güell, 2012
© Daquesta edició: Universitat de València, 2012
Coordinació editorial: Maite Simon
Correcció: Ofèlia Sanmartín
Maquetació: Inmaculada Mesa
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Per a la Joana, el Juan, el Marc, lAleix i el Pep.
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
1. LLIBERTAT VIGILADA
Etapes de control
1805, any clau
Períodes constitucionals. 1810-1814
Períodes constitucionals. 1820-1823
2. ELABORACIÓ DEL DISCURS
Utilitat pública.
Censura i economia
La Nova Planta
Augment de la vigilància
El camí de la transformació
Llibertat dimpremta, larrel de la qüestió
Trienni Liberal
Lleis dimpremta: 1810 i 1820
Cap a la cultura de la llibertat
3. CENSURA
Democratització, via impremta
Lexili
El paper dels jutges
Laltra cara de la moneda
Censura i economia
Novament la Inquisició
Censura política
Fonts documentals i notícies
Epíleg
4. CLANDESTINITAT
El cas català
Impresos clandestins per a una nova societat
Els corrents subversius
Drets dautor i altres coses
Dificultat didentificació
Conclusions
5. XARXES DE DISTRIBUCIÓ
Les xarxes
Efervescència bibliogràfica
Sistemes de pagament
El temps
6. VIUDES, FILLES I HEREVES
Marc legal
Les dones impressores
Primer grup: impremtes grans
Segon grup: els fills segons
Tercer grup: els afillaments
Conclusió
CONCLUSIONS
PROTAGONISTES
ÍNDEX GEOGRÀFIC
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
APÈNDIX
1. Llibertat política de la impremta (1810)
2. Dictamen sobre España vindicada (1812)
3. Incident amb el Diario de Manresa (1813)
4. Informe sobre la reforma de la llei dimpremta (1813)
5. Decret sobre els drets dautor (1813)
6. Prohibició dentrada de llibres de França (1815)
7. Prohibició dels catecismes (1816)
8. Tarifes per a lobtenció de la llicència dimpremta (1818)
9. Dret de portes (1819)
10. Llei dimpremta (1820)
11. Codi Penal. Títol IX. Delictes i culpes dels impressors (1821)
12. Sol·licitud dimpremta. Berga (1821)
13. Sol·licitud dimpremta. Esparraguera (1821)
14. Reglament per a la introducció de llibres (1824)
15. Exportació de llibres estrangers (1824)
16. Introducció de llibres estrangers (1824)
17. Vigilància de persones sospitoses (1824)
18. Pau Sichar, bisbe, contra les novel·les (1825)
19. Queixa del Col·legi de Llibreters i Impressors contra la restricció de la censura a sis plecs (1833)
INTRODUCCIÓ
Los libros ruedan al azar. Es un milagro que estén ahí en el momento. Un milagro que no se puede exigir, sino aprovechar comprando en el momento. La adivinación y hasta la pura suerte tienen un papel decisivo.
GABRIEL ZAID, Los demasiados libros
Quanta raó! El que ve a continuació es deu en gran manera a latzar. Rodar dun arxiu a un altre, molt sovint, no és una decisió premeditada ni obeeix a un pla precon-cebut. Un llibre trobat atzarosament en una llibreria pot obrir vies de reflexió que em-penyin a entrar a una biblioteca o a un arxiu que ni tan sols shavia previst. Un cop allí lencert de la nostra explicació pot facilitar que els responsables entenguin els nostres neguits i ens subministrin allò que desitgem. També pot ser que larxivera, el bibliotecari o qui ens atengui aquell dia no rutlli fi i els documents es resisteixin a mostrar-se. El pitjor és quan es combinen ambdues coses i no és fins a la darrera mitja hora que trobem finalment el filó.
Tot aquest preàmbul sense sentit és únicament per justificar que les mostres triades per explicar el fenomen de la impremta al final de lAntic Règim ha estat fruit de latzar. El punt de vista, no.
Diuen que el que ens diferencia dels animals és la nostra capacitat de raonament i dexpressió. També sens sol dir que els animals marquen territori i que la humanitat ho fa semblantment mitjançant les guerres; potser sí. Però el fet dhaver aturat la mirada sobre la impremta, no com a art sinó com a eina que capacita per a lexpressió i el raonament, mha dut a pensar que el camp on realment els homes lluiten per marcar territori és el de la comunicació. No crec que en els capítols que vénen a continuació hagi estat capaç devocar el que acabo de dir perquè ha calgut mirar-los en conjunt per adonar-men. El terreny al qual he pretès acostar-me és lliscant i atapeït; depèn de langle des don ens hi apropem que obtindrem una imatge o una altra. No he volgut veure ni aturar-me en els aspectes tècnics ni artístics de llibres i papers. Alguna persona me nha fet retret; a ella li interessa lart. Jo volia mirar com es posicionava una societat davant la llibertat. Ho volia mirar, però no me nadonava.
La llibertat a partir del darrer terç del XVIII passa indefectiblement pel paper imprès. És just llavors quan sinicia la societat de la comunicació en la qual nosaltres hem crescut i format. Els diputats reunits a Cadis el 1810 per elaborar una primera Constitució i els que ho intentaren de nou en la posterior de 1820, quan debatien sobre els límits totalment nous de les regles del joc, ho feien, bàsicament, durant la discussió per a la redacció de la llei de llibertat dimpremta. Labast i lamplitud de la proposta els va sorprendre i els castigà a ells mateixos perquè no podien ni imaginar que els comportés tants riscos. El 1820 van mirar de posar-hi una mica dordre. La combinació del descobriment generalitzat del poder de lexpressió escrita, duna banda, i els factors de canvi econòmic, duna altra, generaren noves fórmules de publicació. Els impressors se situen en llocs estratègics i, mitjançant influències i habilitats comercials, aconseguiran o no apropar-se al poder o als grups dinfluència.
No hem doblidar tampoc la població que, conscient de tot plegat, pren un paper actiu. Si des del segle XVI la vigilància damunt el paper imprès havia estat implacable, a partir de final del XVIII la voluntat repressora creixerà a la mateixa velocitat que les accions per esquivar-la aboquen a les publicacions clandestines. Siniciava una nova manera de concebre les relacions intel·lectuals, i la premsa nera la mostra més visible, però no lúnica. El control ideològic es desplaçava de terreny i es feia més subtil i divers. La impremta, i amb ella la lectura, es va anar situant en un punt central entorn del qual tots els registres socials havien danar prenent posicions. Les planificacions lectores i les estratègies econòmiques per fer-se amb un mercat emergent; els recursos polítics i culturals per contrarestar segons quins programes, i un llarg etcètera es van anar expan-dint a mesura que avançava el segle fins a arribar a un màxim exponent del debat al tombant dels segles XIX i XX. Lorigen de tot plegat sha de buscar al final de lAntic Règim, i sobretot en els assajos i les experiències liberals.
He triat uns pocs aspectes dels molts que haurien estat possibles si simplement hagués canviat langle de visió. Aleshores hauria pogut aturar-me en la relació dobres i impressors, en la circulació didees, lanàlisi de catàlegs, el repàs de les informacions sobre llibres que apareixen a la premsa: ressenyes, anuncis Però la sort o latzar al qual em referia al començament mha dut a confirmar la sospita que la impremta i els impressors vivien sota lombra de lAdministració civil o religiosa, i que aquest era realment el seu modus vivendi.
La indústria editorial iniciava un procés de transformació rotund, i només uns pocs impressors editors neren conscients. Aquest canvi implicava una altra mena de rela-cions amb el poder; sacabaven els privilegis i possiblement sobrien les vies a les fideli-tats polítiques. La capacitat dacomodar-se a aquesta nova visió del negoci era fona-mental. Intentar explicar el complex camí que significava tot plegat necessita un marc de treball molt precís que no he estat capaç dabastar-lo totalment. El que ve a continua-ció no és més que una mostra ben petita. Per copsar-lo sencer, caldria marcar unes línies clares de treball: buidatge sistemàtic darxius; evolució de la legislació sobre impressió, lectura, etc.; reflexions teòriques sobre la funció de limprès que apareix en llibres i sobretot a la premsa; reflex social de la circulació de llibres i altre material en biblioteques, gabinets de lectura i tipologia de biblioteques; interrelacions exteriors amb Europa i Espanya
Les normatives que aniran apareixent a partir del XVIII seran, evidentment, daplicació a tot lEstat. Però els canvis substancials de criteri quan sapliquen al Principat o a la Corona dAragó comportaran unes reaccions i unes situacions molt diferents a la resta dimpressors espanyols. Les valoracions teòriques sobre la importància central de la llibertat dimpremta seran plenament compartides per tots els liberals, catalans o no. Una altra qüestió és ladaptació a unes lleis que tendiran indefectiblement a la centralització, no únicament de serveis sinó de criteris, sovint de caràcter logístic, que afecta-ran els que fins aleshores havien estat vigents a la Corona catalanoaragonesa. Penso, per exemple, en la inspecció preventiva de la censura. Tradicionalment a Catalunya, amb criteris estrictament lògics, els impresos passaven primer per la Inquisició i, un cop aprovats, per lAudiència, moment a partir del qual podien imprimir-se. Amb la nova legislació que aplicarà el criteri adoptat pel Consejo, el sentit sinvertirà, la qual cosa serà motiu de rèplica per part dels impressors catalans, que apel·laran a criteris estrictament deficàcia. Un altre cas semblant és el de la limitació a sis plecs per a la censura.