SOLI DEO GLORIA
EL LLEGAT DE JOAN CALVÍ (1509-1564)
I LA CONSTRUCCIÓ DE LA MODERNITAT
Joan Alfred Martínez i Seguí, August Monzon i Arazo, Ana Colomer Segura, dirs.
SOLI DEO GLORIA
EL LLEGAT DE JOAN CALVÍ (1509-1564)
I LA CONSTRUCCIÓ DE LA MODERNITAT
Miquel Almenara Sebastià, Gerson Amat Torregrosa, Joan Busquets i Dalmau, Bernard Coster, Philippe Chareyre, Robert Darrigrand, Agustín Domingo Moratalla, José Luis Egío García, Samuel Escobar Aguirre, Albert Florensa Giménez, Carole Gabel, Máximo García Ruiz, Hélène Lanusse-Cazalé, Joan Alfred Martínez i Seguí, Jonathan Nelson, Helena Rausell Guillot, Nathalie Reverdin, Antonio Rivera García, José Luis Villacañas Berlanga
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment daquesta obra.
© Dels textos: els autors, 2012
© Daquesta edició: Universitat de València, 2012
Maquetació i disseny de la coberta: JPM Ediciones
Imatge de la coberta:
Cour de Saint-Pierre, Genève
Cathédrale Saint-Pierre vue depuis la jetée des Eaux-Vives
Romano Camesi
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
I. JOAN CALVÍ I LA REFORMA A GINEBRA
Joan Calví. Cronologia
Joan Calví i el seu temps. Aproximació biogràfica i teològica, Samuel Escobar Aguirre
Calví, articulants i perrinistes. Lheterogeneïtat republicana de la Reforma ginebrina, José Luis Egío García
II. PENSAMENT SOCIAL CALVINISTA I CONSTRUCCIÓ DE LA MODERNITAT
Els orígens teològics de la crisi moderna: cristologia i cos místic en Erasme iCalví, Antonio Rivera García
Capitalisme i calvinisme. Tenia raó Max Weber?, José Luis Villacañas Berlanga
La tesi de Weber. Mite o realitat històrica?, Bernard Coster
III. LA RECEPCIÓ DE LA REFORMA CALVINISTA ENÇÀ I ENLLÀ DELS PIRINEUS
Humanisme, Reforma i Contrareforma. Un combat desigual, Helena Rausell Guillot
Els dissidents valencians del segle XVI. Entre humanisme i Reforma, Miquel Almenara Sebastià
Influència del calvinisme europeu en els regnes hispànics al segle XVI: la rellevància de les traduccions castellanes dels catecismes calvinians, Jonathan Nelson
Limpacte de la Reforma calvinista en les nacionalitats perifèriques de lEuropa del segle XVI. El cas del Bearn i la Baixa Navarra, Philippe Chareyre
Los Psalmes de David metuts en rima bernesa per Arnaud de Salette, M[inistre]. Ortes 1583, Robert Darrigrand
IV. LA SEGONA REFORMA EN LÀMBIT HISPÀNIC: CONTINUÏTAT I INNOVACIÓ
Frontera pirenaica i protestantisme: lobra espanyola del Comité de París i dels protestants bearnesos al segle XIX, Hélène Lanusse-Cazalé
Lensenyament protestant a Espanya: el model dactivitat de Salvador Ramírez a Jaca (1919-1936), Carole Gabel
Protestantisme a les terres valencianes durant els segles XIX i XX, Máximo García Ruiz
V. EMPREMTES CALVINISTES AL SEGLE XX
La teologia de Karl Barth i lactualitat del calvinisme, Nathalie Reverdin
Identitats, ciutadania i diàleg intercultural en el federalisme integral de Denis de Rougemont, Joan Alfred Martínez i Seguí
Jacques Ellul. Societat, tècnica i política, Albert Florensa Giménez
Fonaments dètica narrativa. Compromís, capacitació i deliberació en Paul Ricoeur, Agustín Domingo Moratalla
VI. LA VOCACIÓ RELIGIOSA DE LA REFORMA CALVINISTA HUI
Joan Calví en el context de la Reforma protestant, Joan Busquets i Dalmau
Significació ecumènica de la tradició reformada, Gerson Amat Torregrosa
Cap a una memòria reconciliada, Comissió Mixta reformada-catòlica romana
APÈNDIXS
Culte de lEsglésia reformada, segons la litúrgia dEstrasburg (1538-1541)
Germà Roger de Taizé: Carta inacabada (2005)
INTRODUCCIÓ
August Monzon i Arazo
Joan Alfred Martínez i Seguí
Lany 2009 no podia passar desapercebut arreu dels territoris on la tradició reformada ha imprés més fortament la seua petjada al llarg dels segles. A moltes contrades dEuropa, com ara Suïssa, Holanda, Escòcia, entre daltres, als EUA, fins i tot a Sud-àfrica, i sobretot a la ciutat de Ginebra, centre històric dirradiació, es van multiplicar els actes commemoratius del cinqué centenari del naixement de Joan Calví (1509-1564). Entre aquests, celebracions de caire religiós i festiu, però també congressos, simposis i seminaris de caràcter acadèmic.
Com a part daqueix conjunt dactes i commemoracions, el Grup dInvestigació sobre Personalisme i Cosmopolitisme del Departament de Filosofia del Dret, Moral i Política de la Universitat de València va organitzar els dies 16, 17 i 18 de novembre de 2009, en la Facultat de Dret, les Jornades Internacionals «Calvinisme i Modernitat» en el Vé Centenari de Joan Calví (1509-2009). Es tractava duna iniciativa inusual, inèdita fins i tot, en un país com el dels valencians, que, per la seua pròpia dinàmica històrica, ha restat generalment desconeixedor i alié al robust influx que les Esglésies protestants i les seues concepcions sociopolítiques han exercit en la configuració social i cultural dEuropa i en la gènesi mateixa de la modernitat.
Es tractava dafavorir una reflexió actualitzada i crítica al voltant de la figura i lobra del Reformador de Ginebra, així com també pel que fa a la tradició calvinista que arranca dell. En aquest sentit cal remarcar la decisiva influència que ha exercit el calvinisme, ultrapassant el camp purament religiós, en la formació i posterior desenvolupament de la consciència i la societat modernes: de fet, el seu impacte abasta els camps de lart, la cultura, la política i leconomia, bé que amb intensitat variable segons les circumstàncies de cada moment històric i la permeabilitat dels diferents territoris als plantejaments del cristianisme reformat.
Així, les Jornades es proposaren oferir una visió de conjunt, necessàriament inter-disciplinar, en la qual integrar una pluralitat de recerques i treballs pertanyents tant a la teologia com a la història, a la filosofia com a les ciències socials. I tot això sense oblidar les repercussions particulars al País Valencià i als altres territoris hispànics, és a dir, la tràgica i truncada arribada de les idees protestants a casa nostra durant el segle XVI i, més tard, la segona recepció, més discreta i serena malgrat els múltiples entrebancs, que, sense a penes connexió amb la primera, té lloc a partir del segon terç del segle XIX, gràcies al nou marc de llibertat de consciència i pluralisme religiós aportat per la irrupció de les idees democràtiques.
***
En aquest volum figuren les ponències i comunicacions presentades a les Jornades, juntament amb altres estudis que completen aquelles o desenvolupen determinats aspectes dinterés. Per tal de traçar les línies temàtiques més rellevants, la vintena de treballs arreplegats han quedat estructurats en sis apartats o blocs temàtics: Joan Calví i la Reforma a Ginebra; pensament social calvinista i construcció de la modernitat; la recepció de la Reforma calvinista ençà i enllà dels Pirineus; la Segona Reforma en làmbit hispànic; empremtes del pensament calvinista al segle xx; i, finalment, la vocació religiosa de la Reforma calvinista hui.
El primer bloc temàtic conté, ultra una cronologia orientativa, dos aportacions. La de Samuel Escobar, titulada «Joan Calví i el seu temps. Aproximació biogràfica i teològica», que emmarca el transcurs de la vida del Reformador ginebrí durant les primeres dècades del segle xvi fins a la seua mort en 1564, al bell mig duna època de profundes transicions entre ledat mitjana i la moderna. I, així mateix, la del treball de José Luis Egío «Calví, articulants i perrinistes. Lheterogeneïtat republicana de la Reforma ginebrina». Shi dóna notícia del complicat context polític en què la Ginebra de les dècades de 1520 a 1540 lluita, amb prou faena en equilibri amb Berna, per a mantenir la seua independència. Així, hom relaciona la tasca de Calví a Ginebra amb el context politicomilitar, al qual se li atribueix un paper explicatiu principal. Es valora, a més, en quina mesura les idees i accions del Reformador contribuïren a la consolidació de la ciutat-Estat i a lenfortiment del seu govern republicà. La posició calvinista és descrita en aquest article en contrast amb lalternativa també republicana que sostenen articulants i perrinistes, més proclius a fer concessions a Berna que a admetre el paper director creixent dels refugiats francesos.
El segon apartat, intitulat «Pensament social calvinista i construcció de la modernitat», sobri amb larticle «Els orígens teològics de la crisi moderna: cristologia i cos místic en Erasme i Calví», en què Antonio Rivera mostra com lhumanisme cristià o de la concòrdia sajusta més aïna a la doctrina medieval de la respublica christiana que a la realitat de lEuropa moderna, fragmentada en Esglésies nacionals i en sectes molt diverses. Es tracta dun pensament que fa de la concòrdia de lharmonització duna pluralitat irreductible, un dels seus objectius centrals, la qual cosa comporta inevitablement suavitzar les exigències dogmàtiques i allunyar-se de la severitat mostrada per la Reforma calvinista. Tot seguit sinclouen els treballs de José Luis Villacañas i Bernard Coster a propòsit de la cèlebre, discutida i discutible tesi de Max Weber sobre les correspondències entre lètica calvinista i lesperit del capitalisme. Es tracta de dues lectures ben diverses que permeten centrar un debat inèdit a casa nostra, però molt important. En efecte: el tipus weberià de l«ascetisme laic», respon realment a lethos calvinista? O, formulat altrament: lespiritualitat dels puritans, sesgotava en una rònega ètica de la convicció (Villacañas), o incloïa una ètica de la responsabilitat (Coster)?
El tercer bloc temàtic, «La recepció de la Reforma calvinista ençà i enllà dels Pirineus», es nodreix dàmplies contribucions de cinc historiadors. Primerament, Helena Rausell a «Humanisme, Reforma i Contrareforma. Un combat desigual» estudia la transcendència que lhumanisme i la Reforma assoliren a la València de la primera meitat del segle xvi, qüestió que roman oberta. Dun costat, perquè els diferents especialistes mantenen posicions enfrontades sobre la rellevància de la recepció i el desenvolupament de corrents com lhumanisme cristià i, daltre, perquè el protestantisme valencià no és encara suficientment conegut. A això cal afegir la dificultat de delimitar ambdós fenòmens. Humanisme i Reforma no sols posseeixen punts en comú la voluntat de retorn a la Bíblia i la similitud en els mètodes exegètics, la reivindicació de lEsglésia primitiva o la importància atorgada a la fe individual i a la renovació de la cristiandat, sinó que també foren fenòmens identificats o sobreposats entre si, a diversos nivells, des dels mateixos orígens de la Reforma.
Tot seguit, Miquel Almenara, per mitjà dun detallat estudi que culmina la seua ja llarga trajectòria investigadora, exposa precisament aqueix caràcter ambivalent, entre humanisme i Reforma, dels dissidents valencians del segle xvi. Sens dubte, fenòmens com el llarg procés de formació dels regnes peninsulars i de les seues institucions i valors, així com la confessionalització de la monarquia a partir de Felip II, influïren decisivament en leradicació dels brots emergents de protestantisme entre els estrats socials més elevats del clergat i la noblesa al si de la corona hispànica. De fet, vers el decenni de 1570 havien sigut eliminats per la Inquisició els dos nuclis protestants valencians, el darrel italiana o grup de Pedralba (Gaspar Centelles, Segimon Arquer, Jeroni Conques...) i el darrel francesa (Pere-Lluís Berga, Pere Galés...), sense connexió entre ells, dacord amb la documentació conservada; cap dels dos no va reeixir a implantar-se amb una mínima força en el teixit social valencià... Pel seu cantó, Jonathan Nelson explica com es va instaurar i desenrotllar el calvinisme europeu als regnes hispànics durant el segle xvi, bàsicament a través de lacollida rebuda per les traduccions castellanes dels catecismes calvinians.