1347, maig 8. València.
El Consell de València acorda assumir la defensa de tots aquells consellers que puguen rebre amenaces del poder reial per defensar furs i privilegis de la ciutat.
La mateixa ciutat exigeix a Pere de Xèrica, governador del regne, i al seu lloctinent, Andreu Guillem Escrivà, que no es titulen en els càrrecs per la infanta Constança, perquè constitueix una violació dels furs i privilegis del país. Contràriament, no seran reconeguts.
AMV, MC A-6, fols. 154r-157r.
Dimarts .VIII. dies del mes de maig de lan de .M.CCC.XL. set, fon aplegat e justat consell en la sala de la Cort de la ciutat de València, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officiis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los pròmens següents:
En Guerau del Bosch,En Bernat Comte,En Jacme Ricard,jurats................................................................
||155v En lo qual consell fon proposat per alcunes bones persones que com alcuns, a bé de la cosa pública, per conservació de furs e privilegis, dixessen alcunes paraules en lo consell, e per açò temen ésser acusats ab lo senyor rey, e sien cominats o maltractats. Per tal, lo dit consell ordenà e tenc per bé que si alcun conseller o altre apellat a consell dirà o darà de consell alcunes coses a son bon enteniment en lo dit consell, per defenssió de furs e privilegis, libertats, inmunitats e franquees, e a ben de la cosa pública, salvan la feeltat e la naturalea del senyor rey e de la corona, e per aquelles paraules per ell dites o dades de consell serà cas que aquell serà cominat o soferrà affrontes o dampnatges per lo senyor rey o per altres, encontinent e de feyt la ciutat se prepararà e reebrà en si poderosament e vigorosa, ab maneres degudes, la defenssió de aquell, e guardarà de dan aquell o aquells, faén per aquells misatgeries e pagan-los totes messions e despeses e altres coses, neccessàries a la dita defenssió, que per la dita rahó los covendrà fer o sostenir.
||156r ...Encara fon proposat en lo dit consell que, jassie que lo senyor rey hagués feta comissió ab carta sua e hagués comanat la governació general del regne de València al noble don Pedro, senyor de Xèrica, que lo dit noble usa de la governació damunt dita per la senyora infanta, axí com a primer engenrrada del dit senyor rey, la qual cosa és contra furs e privilegis.
Per tal, lo dit consell ordenà e tench per bé que lo síndic de la ciutat face al dit noble e als (sic) lochtinent de aquell la protestació infrasegüent, la qual fon ordonada en e per lo consell damunt dit:
||156v «Constituït denant la presència del noble don Pedro, senyor de Exèrica, governador general del regne de València per lo senyor rey, e de lhonrat nAndreu Guillem Scrivà, tinent loch daquell, en Lop dApiera, síndich de la universitat de la dita ciutat de València, e dix e proposà davant aquells que, com a audiència de la dita universitat sie pervengut que vós, don Pedro, scrivits en vostres enantaments, processes e letres les quals fets judicialment o fora juý governador o lochtinent per la molt alta senyora dona Costança, primogènita del molt alt (e) poderós senyor en P(ere), per la gràcia de Déu, etc., succehidora a aquells, si fills mascles no aurà, en los regnes, comdats e terres del senyor rey, e vós, dits noble e nAndreu Guillem, açò fer no puxats ni dejats, com en atal nom no siats per la dita universitat de València ni ab aital títol reebut ni fet sagrament, sinó tant solament en nom e en veu del senyor rey; e axí sia cert que vós, dits noble don Pedro e nAndreu G(uillem), trenquats furs e privilegis a la dita ciutat e regne atorgats, e per consegüent tots e sengles actes, enantaments e procehiments per vós fets sien nul·les e casses, axí en juhí com fora, com sien fets contra furs e privilegiis e altres raons, les quals stan en fur et dret e les quals protesten que per avant puixen declarar. Per ço requeren a vós, noble don Pedro e nAndreu G(uillem), que lo dit títol, en tant quant comprehén lo nom e segell de la dita alta inffanta na Gostança, e dejats lexar, com en aquell cessets ésser reebut en governador e ajats fet sagrament. En altra manera, lo dit síndich protesta que no ||157r consent en vós axí com en governador o lochtinent vostre ni en vostres procehiments, letres o enantaments feits o faedors, e de tota altra nul·litat protesta que per manera leguda la dita ciutat hi puixe proveyr segons que per justícia serà fahedor.»
15.
1347, maig 9. València.
El Consell de València convoca els prelats, nobles, viles i llocs del regne per tal de formar una unió, en defensa dels furs i privilegis valencians.
AMV, MC A-6, fols. 158r-159v.
Ed. A. RUBIO VELA, Epistolari de la València medieval, I, 2a ed., València-Barcelona, Institut Interuniv. de Filologia Valenciana i Pub. de lAbadia de Montserrat, 2003, p. 72 (la carta de convocatòria).
Dimercres .IX. dies del mes de maig de lan de .M.CCC.XL. set, fon aplegat e justat consell en la sala de la Cort de la ciutat de València, ab crida pública e ab albaran(s), axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los pròmens següents:
En Romeu dOblites,En Guerau del Bosch,En Bernat Comte,En Jacme Ricard,jurats................................................................
||159r En lo qual consell fon ordenat e tengut per bé que la protestació registrada en lo present libre en lo dia de dimarts proppassat, e la qual és estada presentada a lhonrat en Bernat Gomir, lochtinent de governador, sie feta al noble don Pedro, senyor de Exèrica, e lochtinents daquell, enaxí que a les replicacions que la ciutat farà a les respostes faedores per lo dit noble e loctinents daquell sien suplides, enadides, corregides e esmenades alcunes rahons, a bé e profit del dit feyt.
Com lo senyor rey e sos officials e jutges delegats hajen fet e usat contra furs (e) privilegis, bons uses e libertats de la ciuitat (sic), al·legants que lo senyor rey és en possessió de no servar furs e privilegis, bons uses e libertats, e per tolre e dar remey que daquí enant los dits greujes e prejudicis no·s facen, per tal fon proposat en lo consell que bo seria que fos feta unió ab sagrament entre la ciutat, prelats, richshòmens, cavallers e generoses e universitats de viles e lochs del regne, majorment com sia legut per privilegis. Per tal, lo consell ordonà e tenc per bé que les dites persones sien convocades, en la forma següent:
«Als honrats, savis e discrets los justícia, jurats et pròmens de la vila de Xàtiva, los jurats et pròmens de la ciutat de València, salut e bona amor. Significam-vos per la present que, per rahó de molts e diverses greujes, prejudicis e desafuraments dels furs, uses, privilegis e libertats del regne de València, e altres, los quals són fets en lo dit regne per lo molt alt senyor rey e per sos officials e21 jutges delegats, al·legants expressament que·l molt alt senyor rey és en possessió de no servar furs, privilegis, bons usos et libertats, et encara per tolre e dar remey que daquí avant no sen facen, e per salvar la fe e lealtat, a honor e conservació de la corona, vullam e entenam de vosaltres ||159v e de la senyora reyna e inffants,22 richshòmens, prelats, cavallers e universitats aver col·loqui sobre leguda unió faedora, salvant tota hora la feeltat del dit senyor rey e regalies e drets seus, e per mantenir, sustenir, conservar et deffendre los dits furs, privilegis, libertats e bons usos, axí al menor com al major,23 supplican homilment al dit senyor rey que los dits furs, privilegis, bons uses e libertats del dit regne nos dege servar, et que·ls desaffuraments e greuges que·ns són estats fets a degut estament tornar per totes maneres degudes, confian de la vostra discreció e saviea, ab la present vos amonestam e vos requerim que aital24 dia siats en la Sala de la ciutat per aver lo dit col·loqui e tractament, com semblants letres monitòries ajam trameses a la dita senyora rehina e senyors inffants, richshòmens, prelats, cavallés e universitats del regne. Scrita en València, .IX. dies del mes de maig de layn de .M.CCC.XLVII.»
1347, maig 10. Castelló de la Plana.
Pere el Cerimoniós amenaça els jurats de València amb procedir contra la ciutat, ultra la pena de privació dels seus privilegis, si no renuncia a oposar-se al nomenament de la infanta Constança com a successora a la corona.
ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fols. 187v-188r.
Petrus, etc., dilectis et fidelibus iuratis et probis hominibus civi[t]atis Valentie, salutem et dilectionem. Noveritis quorundam fidedignorum relatione nobis fuisse deductum quod sindicus civitatis pretacte, vestro nomine, quandam fecit requisitionem, protestationem continentem, d[i]lecto nostro Bernardo Gomir, assessori ac gerenti vices nobilis et dilecti consiliarii nostri Petri, domini de Exer[i]cha, gubernatoris generalis regni Valentie pro inclita infantissa Constantia, filia nostra primogenita emancipata ac in regnis nostris, comitatibus atque terris successura in casu, quod [a]bsit, quo nos absque filiis masculis ex legitimo matrimonio procreatis contingeret debitum persolvere naturale; que nobis magnam materiam admirationis induxit, et ex ea assumpsimus displicentiam vehementem, qui[a] sic contra nostra[s] ordinati[o]nes, ex vera et legitima ac Deo et hominibus notori[a] iustitia prodeu[nt]es, requisitionem et protestationem fecistis predictam. Q[uo]circa, [natu]ralitatis, [lega]litatis ac fidelitati[s] in-||188r-dissol[ubiliter ... ... ...] dici[m]us [et m]a[ndam]us expresse disc[...]mus iniu[n]gente[s ... protesta]tione predictis amodo cessetis et totaliter desistatis et d[... ... ...]is omnino. Et hoc nullatenus immut[eti]s, prout nobis servire cupitis et nostram indign[at]ionem affectatis, sicut indubita[bili]ter credimus, [... ... ...]nturi [... ... ...] in predictis, ultra privilegiorum et franquitatum a n[ostris] illustribus predecessoribus atque nobis indultorum vobis pr[iv]ationem, quam infalibiliter incurretis, taliter contra vos rigide procedemus quod vos [...] merito penitebit talia fecisse et nostris non adsisse ordinationibus seu mandatis. Data in loco Castil[io]nis Campi [de] Burriana, sub nostro sigillo secre[to], .VI.º idus madii anno Domini .M.º[C]C[C].º quadragesimo septimo.
Dominus rex in consilio mandavit Matheo Adriani.
17.
1347, maig 12. Cabanes.
Pere el Cerimoniós als jurats i consell de València. Els mana no fer unió, ni induir-hi les viles del regne, amb loferiment de reparar els contrafurs que hagen comès el mateix rei o els seus oficials.
ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 189r. Molt deteriorat.
[Petrus, etc., dilectis]25 et fidelibus iura[ti]s [et probis hominibus] ci[vitati]s Valentie, salutem, etc. [No]veritis quorunda[m fidedignorum relatione nobis] fuisse deductum quod vos s[u]per unione [...] de quibusda[m ...] univ[er]sitatibus [...] regni Valentie quosdam fecistis [...] ac eisdem universitatibus requis[it]orias litteras direxistis, de quo nec i[...] co[... ... ...] admirari. Verum cum uniones seu alligantie per quoscunque nostros subdit[os] minime fieri debeatur absque nostri speciali licentia [et] permissu, maxime cum predicta possent in nostri iu[r]is regii periudicium redundare, idcirco vos, quos ad n[ostri] beneplacita novimus semper promptos, ex debito naturalitatis, fidelitatis ac legalitatis, qu[i]bus nobis indissolub[i]liter estis astricti, requirimus vobisque dicimus et mandamus expresse quatenus [tra]ctatus predictos nullatenus faci[a]tis nec quemquam ad eandem unionem faciendam [nu]llatenus moneatis seu etiam in[d]uc[a]tis. Si quid autem per nos seu nostros officiales contra foros seu privilegia vobis indulta fac[t]um extitit, id ad statum prestinum procul dubio reducemus, taliter quam inde poteritis meri[to] contentari. Data in loco de Cabaneis, sub nostro sigillo secreto, .IIII.º idus madii anno Domini .M.[º]CCC.ºXL.º septimo.
Ma[th]eus Adriani, mandato regio facto
per [do]minum cancellarium.
18.
1347, maig 12. Cabanes.
Ordre de Pere el Cerimoniós al governador general del regne de València, Pere de Xèrica, dintitular-se en el càrrec exclusivament pel rei, i no per la infanta primogènita. Igualment, al governador de Barcelona, Ferrer de Vilafranca.
ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 192r.26
Petrus, etc., nobili et dilecto consiliario nostro Petro, domino de Exericha, gubernatori generali regni Valentie, vel eius locumtenenti, salutem, etc. Dicimus et mandamus vobis de certa scientia et ex causa quatenus, ratione officii vobis comissi, pro inclita infantissa Constantia, filia nostra primogenita, seu alio quocumque, nisi tantum pro nobis, intitulare minime vos curetis, donec aliud super hiis per nos fuerit ordinatum et nostrum inde receperitis mandamentum. Data, etc., ut supra (Data in loco de Cabaneis, sub nostro sigillo secreto, .IIII.º idus madii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º septimo).
Dominus rex in consilio mandavit Matheo Adriani.
Similis Ferrario de [Vi]llafrancha, militi, gubernatori Barchinone, vel eius l[oc]-um[tenenti]. Data ut supra.
Dominus rex in consilio mandavit Ma[theo] Adriani.
19.
1347, maig 12. Cabanes.
Pere el Cerimoniós convoca linfant Ramon Berenguer, comte dEmpúries, al col·loqui fixat a Montblanc el dia de sant Joan pròxim, on linfant Jaume dUrgell exposarà els seus drets de successió al tron.
ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 193v.27
Petrus, etc., inclito infanti Raym[u]n[d]o Berengarii, Im[puriarum] comiti, patruo nostro carissimo, sincere dilect[ionis p]le[ni]t[u]dinem cum s[a]lute. Cum [nos ad] habendum colloquium cum in[clito] infante Iacobo, com[i]te Urgelli [et] vicecomite Agerensi, frat[r]e nostro carissimo, super negotio iuris quod se habere asserit in successione re[gn]orum [n]ostrorum, comitatuum et terrarum in [c]asu quo nos, quod Deus avertat, nos (sic) sine filiis mas[c]ulis ex l[e]gitimo matrimonio procreatis mo[ri] contingeret, inclita infantissa Constantia, filia nostr[a] primogenita emancipata, con[t]rarium asserente, et ad audiendum dict[i] infantis rationes super predictis, d[i]e festi sa[n]cti Iohannis Babtiste mensis iunii instantis in villa Montissoni28 duxerimus prefigendum, in qua vos volumus [et] c[u]pimus omnino esse presentem, ideo volumus et vos rogamus quatenus dicta d[i]e in dicto parl[am]ento et etiam in dicto loco Montissoni29 infallibiliter i[n]tersitis, ad quam diem plures alias notabiles personas nostri dominii duximus convocandas. Data in loco de Cabaneis, sub nostro sigillo secreto, .IIII.º idus madii ann[o] Domini millesimo .CCC.ºXL.º septimo.
20.
1347, maig 12. Cabanes.
Pere el Cerimoniós ordena a Francesc de Prohome, notari tinent los segells, expedir les cartes de convocatòria al parlament previst el dia de sant Miquel a Montsó, per discutir els drets de linfant Jaume, així com per al col·loqui anunciat prèviament a Montblanc el dia de sant Joan. Igualment, mana estendre credencials a Joan Ferrandis Munyós, mestre racional, i Berenguer de Codinachs, comissionats per a exposar els drets de la infanta Constança a les viles reials valencianes.