Dominus rex mandavit Matheo [Adr]iani.
[... ... ...] Michel de [G]orrea, g[ove]rnador de [H]uesca.
11.
1347, abril 11. València, al palau del Real.
Resposta dels jurats i consell de València a les lletres del rei Pere i de la infanta Constança, on els comuniquen la prelació daquesta en la successió a la corona, segons el dictamen donat per una assemblea de juristes, i insten ladhesió de la ciutat als seus drets. Difereixen la resolució del problema al temps que es produesca de fet la vacant del tron, i proclamen el seu acatament a qui siga degut.
AMV, Apèndix de Notals, z-1, mà 3ª, s. fol. (6r-9v).15
Noverint universi quod die mercurii intitulata tertio idus aprilis, anno Domini .M.ºCCC.º quadragesimo septimo, constituti in presentia excellentissimi ac magnifici principis domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitis Barchinone, Rosilionis et Ceritanie, venerabiles Romeus dOblites, Geraldus de Bosco, Bernardus Comitis, Guillelmus dEspígol et Iacobus Ricardi, iurati civitatis Valentie, Iacobus Castellani, Iacobus dEsplugues, Guillelmus Gastoni, milites, Raymundus de Rivosicco, Franciscus Esquerra, Petrus Çabata, Petrus de Boïl, Mateus Lançol, Guillelmus de Pertusa, Iacobus Scribe, Bernardus Sunyerii, Bernardus de Camós, Bernardus Redon, Guillelmus de Magencosa, Dominicus Marrades, Guillelmus Masconi, Salvator de Liumanya, Berengarius de Podio, Michael Martorelli, Guillelmus Caneri, Iacobus Feliu, Berengarius de Ripullo, Bartholomeus Segarra, legum doctor, Arnaldus Scribe, Iacobus de Tamarito, Iohannes Sala et Bartholomeus de Caneto, iurisperiti, Berengarius de Tapioles, Bernardus de Sentboy, Petrus Malet, Antonius Cartallà, Petrus de Seta, Guillelmus Gençor, Franceschus Foch, Iacobus de Fonte, Iohannes de Solanes, Guillelmus Rabaça, Bernardus Degà, Petrus Samisay, Guillelmus Juncar, Guillelmus Ballistarii, Bonanatus Iohannis et Petrus Palomerii, deputati ad hec per consilium civitatis, et presentarunt eidem domino regi et per nos, scriptorem et notarium infrascriptos, legi fecerunt coram ipso domino quandam responssionem, continentie sequentis:
«Senyor molt excel·lent.
La vostra carta havem reebuda ab deguda reverència, la tenor de la qual sés aytal:
Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rosilionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus suis iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et dilectionem. Quia interest sapientis precavere futuris et, quanto reges et principes regnorum et terrarum et vasallorum potentia ceteros antecellunt, tanto magis spectat ad eos scire quis, ex clara eorum ortus propagine, in suo ||6v regali dominio, iure primogeniture, succedat in predictis, ideo nos, desiderantes, dum ab alto nobis vita conceditur, sic salubriter et caute providere quod absque anime nostri discrimine et conscientie lesione possemus regnis et terris quibus, actore Domino, presidemus successorem legitimum declarare ac habitantes in eis a venturis que super hoc in certum possent i(m)minere periculis preservare, pridem, convocatis magistris et personis aliis valde doctis in sacre pagine documentis, necnon iuris canonici et civilis doctoribus et aliis in foris, usaticis16 et consuetudinibus terrarum nostrarum peritis plurimum et spertis, ab eis scire voluimus cui, si, quod absit, absque liberis masculis moreremur, universalis nostra successio pertineret. Qui, sub virtute iuramenti ab eis corporaliter prestiti, per quod ad dandum super hoc verum et iustum iuxta eorum conscientiam consilium se ad nostri iussionem singuli astrinxerunt, sua nobis, secundum Deum et iustitie debitum, et iura divina pariter et humana, dantes consilia affirmarunt constanter quod, cum linea liberorum preferatur omnibus aliis in ordine succedendi si, quod Deus avertat, nos mori conti(n)geret sine liberis masculis, inclita infantissa Constantia, primogenita nostra, in successione regnorum et terrarum nostrarum, iure primogeniture, debebat omnibus anteferri. Hec autem huius serie vobis significare providimus, ut certa iuris et facti scientia vestram conscientiam instruat et, ex aliquorum suggestione contraria, apud vos errorem ingerere aut ignorantiam pretendere tergiversatione aliqua non permitat, vos certificantes quod dictam filiam nostram primogenitam cum illo ex filiis nostrorum regalium quem gentes nostre potius consulerint volumus maritari, ut nostre Aragonum dominationis dulcedo ex supervenientia extranei domini, quod absit, in amaritudinem ||7r (non)17 convertatur. Data Valentie, decimo kalendas aprilis anno Domini .Mº.CCC.ºXL.º sexto. Exa(ravit) R(oderic)us.
A la qual, senyor, ab tota reverència umilment responen los jurats e prohòmens de la ciutat de València que pensar pot la vostra sobirana altea que, en cas que les coses contengudes en la dita carta haguessen loch, tots temps la dita ciutat, ensemps ab los altres regnes, comdats e terres vostres, staran e faran sobre·l dit feyt bé e lealment ço que deuran, segons que ha bé acustumat, per lo dret de la corona, servan tota vegada a qui deuran la naturalea e fe a què són tenguts.»
Et in continenti prefatus dominus rex respondit ad predicta, videlicet, per hec verba:
E lo dit senyor rey, oïda la resposta sobredita, dix que axí o entenie ell, que·ls dits jurats, pròmens e consell de València tota vegada farien en les coses damunt dites ço a què fossen tenguts, salvant lur feeltat, segons que tota vegada o havien bé acustumat.
Que fuerunt acta Valentie, in Regali predicti domini regis, die et anno in prima linea contentis. Et de predictis tam dictus dominus rex quam iurati et proceres suppradicti voluerunt fieri tot quot voluerint instrumenta eiusdem tenoris et forme per nos, Mateum Adriani, scriptorem eiusdem domini regis, et Petrum de Montessono, notarios infrascriptos.
Fuerunt testes ad predicta inclitus dominus infans Petrus, Rippacurtie et Montanearum de Prades comes, Hugo, Vicensis episcopus et cancellarius predicti domini regis, et nobiles Petrus, dominus Xerique, et Petrus de Montecateno, amirantus domini regis prefati.
||8r18 Noverint universi quod, die mercurii intitulata tertio idus aprilis, anno Domini .M.ºCCC.º quadragesimo septimo, constituti in presentia inclite infantisse domine Constantie, serenissimi ac magnifici principis domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice comitisque Barchinone, Rosilionis et Ceritanie, (filie), venerabiles Romeus dOblites, Geraldus de Bosco, Bernardus Comitis, Guillelmus dEspígol et Iacobus Ricardi, iurati civitatis Valentie, Iacobus Castellani, Iacobus dEsplugues, Guillelmus Gastoni, milites, Raymundus de Rivosicco...19 et Petrus Palomerii, deputati ad hec per consilium civitatis, et presentarunt eidem domine infantisse et per nos, scriptorem et notarios infrascriptos, legi fecerum (sic) coram ipsa domina infantissa responssionem videlicet subsequentem.
||8v «A la carta tramesa per vós, alta infanta dona Constança, del molt alt príncep e senyor en P(ere), per la gràcia de Déu rey dAragó, filla, en la qual nos requeríets que us feéssem resposta segons la nostra lealtat, la tenor de la qual és aytal:
Infantissa Constantia, excellentissimi domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, primogenita et in regnis, comitatibus atque terris eiusdem, si filii masculi ipsius domini defficiant, succesura, dilectis et fidelibus suis iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et gratiam. Sicut serenissimus princeps et dominus Petrus, Dei gratia rex Aragonum, genitor noster predictus, cum litteris suis ||9r vobis significat, ipse cupiens de regnis et terris suis sic salubriter et caute providere20 quod, absque anime sue discrimine et conscientie lesione, quis illi successor debeat legitimus declaretur, ut non possent in posterum super hoc periculosa scandala imminere, convocavit magistros et personas valde peritas in teologi(c)a facultate, necnon professores iuris canonici et civilis, et alios in foris, usaticis et consuetudinibus terrarum suarum peritos, a quibus omnibus, sub virtute iuramenti ab eis singulariter prestiti, scire voluit cui secundum Deum et veram iustitiam regnorum et terrarum suarum successio pertineret. Qui, sibi sua dantes consilia, secundum iura divina pariter et humana affirmarunt co(n)stanter quod, ipso domino rege, quod absit, sine liberis masculis decedente, nos, tanquam prior in ordine geniture, debebamus in universo ei succedere et in successione ipsa omnibus antefferri. Quocirca, de fidelitate et legalitate vestra, qua antiquorum progenitorum vestrorum recta successione in vos solida et nativa radicavit antiquitus, firma fiducia et fertili spe concepta, vos ex fidelitate debito, quo in dicto casu nobis estis astricti, instanter requirimus et attente rogamus quatenus in ipso casu, quod absit, ad nos tanquam dominam vestram attendatis et pareatis et, ut fideles vasalli, pro iuribus nostris stetis de nostra intentione, quam indubitato animo legalem et fidelem novimus, ut prefertur, nos vestra responssione veridica informantes. Data Valentie, decimo kalendas aprilis anno Domini .M.ºCCC.º quadragesimo sexto. Vidit G.
||8v «A la carta tramesa per vós, alta infanta dona Constança, del molt alt príncep e senyor en P(ere), per la gràcia de Déu rey dAragó, filla, en la qual nos requeríets que us feéssem resposta segons la nostra lealtat, la tenor de la qual és aytal:
Infantissa Constantia, excellentissimi domini Petri, Dei gratia regis Aragonum, primogenita et in regnis, comitatibus atque terris eiusdem, si filii masculi ipsius domini defficiant, succesura, dilectis et fidelibus suis iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et gratiam. Sicut serenissimus princeps et dominus Petrus, Dei gratia rex Aragonum, genitor noster predictus, cum litteris suis ||9r vobis significat, ipse cupiens de regnis et terris suis sic salubriter et caute providere20 quod, absque anime sue discrimine et conscientie lesione, quis illi successor debeat legitimus declaretur, ut non possent in posterum super hoc periculosa scandala imminere, convocavit magistros et personas valde peritas in teologi(c)a facultate, necnon professores iuris canonici et civilis, et alios in foris, usaticis et consuetudinibus terrarum suarum peritos, a quibus omnibus, sub virtute iuramenti ab eis singulariter prestiti, scire voluit cui secundum Deum et veram iustitiam regnorum et terrarum suarum successio pertineret. Qui, sibi sua dantes consilia, secundum iura divina pariter et humana affirmarunt co(n)stanter quod, ipso domino rege, quod absit, sine liberis masculis decedente, nos, tanquam prior in ordine geniture, debebamus in universo ei succedere et in successione ipsa omnibus antefferri. Quocirca, de fidelitate et legalitate vestra, qua antiquorum progenitorum vestrorum recta successione in vos solida et nativa radicavit antiquitus, firma fiducia et fertili spe concepta, vos ex fidelitate debito, quo in dicto casu nobis estis astricti, instanter requirimus et attente rogamus quatenus in ipso casu, quod absit, ad nos tanquam dominam vestram attendatis et pareatis et, ut fideles vasalli, pro iuribus nostris stetis de nostra intentione, quam indubitato animo legalem et fidelem novimus, ut prefertur, nos vestra responssione veridica informantes. Data Valentie, decimo kalendas aprilis anno Domini .M.ºCCC.º quadragesimo sexto. Vidit G.
Umilment ab reverència a la dita carta dien los jurats, consell e prohòmens de la ciutat de València que, quant a present, ||9v a la dita carta clarament no poden ne deuen respondre, tro les coses en aquella contengudes, si fer-se deuen, se facen llà on degen e axí com degen. Emperò, tots temps la ciutat farà e estarà per dret de la corona, servan lur fe e lur lealtat a qui degen, segons que tots temps bé ho han acustumat de fer, salvum a la ciutat furs e privilegis, lo dret dels quals protesten que·ls romanga salvu, ara e en lesdevenidor.»
Et de predictis tam dicta domina infantissa quam iurati et proceres suppradicti voluerunt fieri tot quot voluerint instrumenta eiusdem tenoris et forme per nos, Mateum Adriani, scriptorem eiusdem domini regis, et Petrum de Montessono, notarios infrascriptos.
Fuerunt testes ad predicta inclitus dominus infans Petrus, Rippacurtie et Montanearum de Prades comes, Hugo, Vicensis episcopus et cancellarius predicti domini regis, et nobiles Petrus, dominus Xeriche, et Petrus de Montecateno, amirantus domini regis prefati.
12.
1347, abril 18 i 20. València.
El Consell de València acorda oposar-se a una provisió reial sobre lofici de notaris, el qual vulnera, segons els juristes Gener Rabassa i Jaume dOrrit, consultats sobre la qüestió, els furs i privilegis de la ciutat.
AMV, MC A-6, fols. 149r-150r.
Dimercres .XVIII. dies del mes dabril de lan de mil .CCC.XL. set, fon appellat e justat consell en la sala de la Cort, ab crida pública e albarans, axí de cavallés, generosos, com ciutadans, parròquies e officiis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los pròmens següents:
En Romeu dOblites,
En Guerau del Bosch,
En Bernat Comte,
G(uillem) dEspígol,
En Jacme Ricard,
En Gilabert Çanoguera, jurats.
...............................................................
||149v ...En lo qual consell fon proposat que lo senyor rey ha feta .I. provisió la qual toca loffici de notaria, per vigor de la qual provisió sés feta pública crida. E diu-se que les dites provisió e crida són fetes contra furs e privilegis.
Per tal, lo consell acordà e tenc per bé que les dites coses sien defeses per la ciutat, e a messió daquella, si les dites coses són contra furs e privilegis.
Enaprés, divendres .XX. dies del mes dabril, constituïts denant la presència dels jurats de la ciutat los honrats micer Gener Rabaça e en Jacme dOrrit, dixeren, aytant com ells podien entendre, que la dita provisió era en lesió de furs e de privilegis de la ciutat.
||150r Encara fon ordenat...
Sobre açò, que micer Rodrigo Díeç, vicecanceller del senyor rey, e en Berenguer de Codinachs, dixeren als jurats que anassen denant lo senyor rey, per escusar la ciutat de ço que lo senyor rey és mal informat contra la ciutat.
Lo consell tenc per bé que los jurats no vajen al senyor rey, si donchs no·ls tramet misatge, e, en aquell cas, qualque cosa los diria lo senyor rey, que·n fessen relació en lo consell.
13.
1347, abril 26.València.
Pere el Cerimoniós demana al jurisperit Lope de Aïnsa que linforme de les activitats de linfant Jaume dUrgell a Saragossa, de què es parla diversament a València. En idèntic sentit escriu a loïdor de la cort Joan Ximenes dOsca.
ACA, C, Sigilli secreti, reg. 1126, fol. 169r-v.
Rex Aragonum.
Scire vos volumus quod in partibus istis de facto incliti infantis Iacobi, comitis Urgelli et vicec[o]mitis [A]gerensis, fratris nostri carissimi, qui in civitate Cesarauguste esse dicitur, referuntur multipliciter plurima et diversa, de q[u]i bus a vobis omnino volumus certificationem habere. Quocirca, vobis dicimus et mandamus quatenus de predictis vos, ut clarius poteritis, informare [c]uretis, e[t] de hiis que in veritate scire poteritis scribatis nobis protinus veritatem per vestras litteras, ||169v nobis mite[ndas per] (?) p[re]sentem portitorem, in hiis solertem, pro u[...] de vobis [...] diligentiam adhi[be]ndo. Data Valentie, sub nostro sigillo secreto, .VI. kalendas m[a]dii anno Domini .M.ºCCC.º[X]L.º sept[imo].
Mateus Adriani, mandato regio facto
per dominum cancellarium.
D[i]lecto consiliario nostro L[u]po dAÿ(n)sa, iurisperit[o] Cesar[a]uguste.
Sim[i]lis dilecto iudici et audi[to]ri cu[r]ie nostre Iohanni Eximini dOsca. D[a]ta ut supra. Idem.
14.
1347, maig 8. València.
El Consell de València acorda assumir la defensa de tots aquells consellers que puguen rebre amenaces del poder reial per defensar furs i privilegis de la ciutat.
La mateixa ciutat exigeix a Pere de Xèrica, governador del regne, i al seu lloctinent, Andreu Guillem Escrivà, que no es titulen en els càrrecs per la infanta Constança, perquè constitueix una violació dels furs i privilegis del país. Contràriament, no seran reconeguts.