16. Lexemple adduït mostra una implantació de larabisme al sud. També tinguem present la distribució daquests elements a les terres meridionals: si tafona molí doli sembla ésser exclusiu de Mallorca, en canvi sut o assut presa, resclosa no deu haver ultrapassat, a jutjar per la documentació antiga i moderna, els límits de València i de Tortosa.[És alliçonador comprovar la situació dels arabismes a Portugal, estudiats, entre altres, per Luís F. Lindley Cintra, Estudos de Dialectologia Portuguesa, Lisboa, Sá da Costa, 1983, pp. 55-94, obra que conté un apèndix dOrlando Ribeiro,« A propósito de áreas lexicais no território português», pp. 165-199; vegeu també José Manuel Feio, «Arabismos e diferenciações dialectais en documentos portugueses do século XIII», en Actes du XVIIème Congrés de Linguistique et de Philologie romanes, Aix-en-Provence 1983, vol III, 309-318].
17. Vegeu FT, S.V. algepz; A. Badia, El habla del valle de Bielsa, S.V. argez.
18. ENC, núm. 101, pp. 62, 142 i 144.
19. Fins ara posseïm només larticle de Coromines, «Mots catalans dorigen aràbic», en BDC, XXIV, 1936, pp. 1-81 i 286-288. En canvi, en el llibret de M. Sanchis Guarner, Introducción, shi han esmunyit algunes inexactituds: poc sembla que tinguen a veure amb «palabras valencianas de origen árabe» mots com ara aixeta, marsapà, flassada (p. 86), per posar-ne unes mostres [Els estudis generals de F. Corrientes en el camp hispànic també tindran repercussió en làmbit del català].
20. A lexemple del 1058 adduït pel GMLC, S.V. almofrex, afegiu: any 1261, «adobar lalmufrex» (F. Soldevila, Pere el Gran, Barcelona, 1956, III, p. 445, doc. núm. 7); any 1313, «duo almufrexia» (AA, III, p. 243 i «duobus almofreix» (ibidem, p. 246); any 1410, «Item. iiii. almofrexes cubertes de drap vermey squinsat» (Inventari del rei Martí, en RH, XII, p. 556, núm. 1644). Vegeu Jaime vida fam., I, p. 73. Ja redactada aquesta nota, trobe un castellà almofrej en la relació dels béns deixats per doña Mencía Enríquez, duquessa dAlbuquerque, finada el 1479 (A. Castro, La realidad histórica de España, 4a ed., México, 1971, p. 215; VI).
21. Per exemple, per tornar al cas citat en la nota anterior, ¿quin parlant culte portuguès, castellà o català sap que almofreixe, almofrej, almofrex és una funda per dur el llit quan es viatja?
22. Vegeu el triomf del septentrional pedreiro paleta, obrer de vila, enfront de larabisme alvanel, limitat al portuguès meridional. Cf. Pötters, pp. 192-193.
23. Enraone des duna perspectiva centreuropea. Els estudis de filologia romànica es basen (o fins fa poc es basaven fonamentalment) en el francès, que sen duu la part del lleó. Tradicionalment sestudiava o sestudia litalià. Doncs bé, tots els romanistes que posseeixen aquesta formació quan sencaren amb lespanyol se senten desorientats. En canvi, el contacte amb el català sestableix ràpidament. Parle per experiència. És clar que no és només el lèxic que hi entra en joc.
24. Unes altres vegades, lexistència del tipus lèxic en ambdues llengües no suposa automàticament comunitat. Així, lesp. cañivete no correspon al cat. ganivet: el corresponent exacte és cuchillo. El mateix cas es dóna si considerem la noció lumière: llum és luz, malgrat que el correlat etimològic espanyol siga lumbre; el cat. lluu (< LUCE) no va ultrapassar els límits del segle XIV. Hi ha uns altres casos en els quals la semblança formal (i qui sap si letimologia idèntica) amaguen realitats diverses: el cat. amagar significa ocultar mentre que aquest verb en castellà té el sentit de deixar veure la intenció o disposició dexecutar alguna cosa. Compareu també els significats divergents denconar.
25. Sobre efectes diacrònics tracte més àmpliament en el capítol 8.