Quan el conflicte racial es va acabar i va començar el col·legi, vaig descobrir que un nom podia ser tan perillós com el color de la pell. Quan el professor va pronunciar el meu cognom en passar llista, dos nois em van mirar malament i van murmurar entre dents: Ets un kike? Jo no havia sentit mai aquesta paraula i no sabia que algunes persones la feien servir de manera despectiva per referir-se als jueus. En sortir de lescola, aquests mateixos nois mestaven esperant: em van tirar a terra i em van clavar puntades de peu i cops de puny.
Des daquell estiu de 1943 he estat examinant les dues qüestions que he esmentat. Què ens empodera, per exemple, per seguir connectats a la nostra naturalesa compassiva inclús en les pitjors circumstàncies? Penso en persones com Etty Hillesum, que va seguir sent compassiva fins i tot quan estava subjecta a les grotesques condicions dun camp de concentració alemany. Així ho demostra el que va escriure en el seu diari en aquell moment:
No mespanto fàcilment. No perquè sigui valenta, sinó perquè sé que tracto amb éssers humans, i sé que haig dintentar amb totes les meves forces entendre tot el que les persones puguin fer en qualsevol moment. I això ha estat limportant aquest matí: no que un jove oficial de la Gestapo malhumorat mescridassés, sinó que jo no sentís indignació, més aviat una compassió real, i mhauria agradat preguntar-li: Vas tenir una infància gaire infeliç? La teva xicota tha deixat? Sí, tenia un aspecte alterat, amargat i feble. Mhauria agradat començar a ajudar-lo en aquell mateix moment, perquè sé que els joves que se senten desgraciats com ell resulten perillosos quan campen abandonats per la societat.
ETTY HILLESUM A ETTY: UN DIARI 1941-1943
Quan estudiava els factors que afecten la nostra capacitat de no deixar mai de ser compassius, em va impressionar el paper crucial que hi tenen el llenguatge i lús que fem de les paraules. Des daleshores he identificat un enfocament específic de la comunicació tant en parlar com en escoltar que ens porta a donar des del cor, connectant amb nosaltres mateixos i amb els altres duna manera que permeti que aflori la nostra compassió natural. Jo, daquest enfocament en dic Comunicació NoViolenta, fent servir el terme noviolència tal com lutilitzava Gandhi en referir-se a la compassió que lésser humà expressa duna manera natural quan en el seu cor renuncia a la violència. Encara que considerem que la nostra manera de parlar no és violenta, les paraules sovint ens condueixen al mal i al dolor, bé per als altres, bé per a nosaltres mateixos. En algunes comunitats, el procés que descric es coneix com a Comunicació Compassiva; les sigles CNV es fan servir al llarg daquest llibre per referir-se a la Comunicació Compassiva o NoViolenta.
CNV: una manera de comunicar-nos que ens porta a donar des del cor
UNA MANERA DE CENTRAR LATENCIÓ
La CNV està basada en unes habilitats del llenguatge i la comunicació que reforcen la nostra capacitat de no perdre la humanitat inclús en condicions difícils. No conté res de nou; tot el que sha integrat a la CNV es coneix des de fa segles. La intenció és recordar-nos el que ja sabem sobre com relacionar-nos en consonància amb la nostra naturalesa humana i ajudar-nos a viure de manera que aquest coneixement es manifesti concretament.
La CNV ens guia a lhora de reestructurar com ens expressem i com escoltem els altres. En comptes de les habituals reaccions automàtiques, les nostres paraules es converteixen en respostes conscients amb una base ferma en la consciència del que percebem, sentim i volem. La CNV ens guia per expressar nos amb honestedat i claredat, prestant als altres, alhora, una atenció respectuosa i empàtica. En qualsevol conversa arribem a escoltar les nostres necessitats profundes i les dels altres. La CNV ens prepara per observar amb atenció i ser capaços didentificar les conductes i les situacions que ens afecten. Aprenem a identificar i expressar clarament el que volem en qualsevol situació en termes concrets. Lesquema és simple i, alhora, poderosament transformador.
Quan fem servir la CNV per escoltar les nostres necessitats més profundes i les dels altres, percebem les relacions sota una nova llum
A mesura que la CNV substitueix els nostres vells patrons de defensa, fugida o atac enfront del judici i la crítica, arribem a percebrens a nosaltres mateixos i als altres, així com les nostres intencions i les nostres relacions, sota una nova llum. La resistència, lactitud defensiva i les reaccions violentes disminueixen. Quan ens concentrem a aclarir què observem, sentim i necessitem en comptes de diagnosticar i jutjar, descobrim la profunditat de la nostra pròpia compassió. Per mitjà daquest èmfasi en lescolta profunda de nosaltres mateixos i dels altres la CNV promou el respecte, latenció i lempatia, i engendra un desig mutu de donar des del cor.
Encara que mhi refereixo com un procés de comunicació o un llenguatge de compassió, la CNV és molt més que un procés o un llenguatge. En un nivell més profund és un recordatori constant que cal que continuem centrant latenció allà on és més probable que trobem el que busquem.
Hi ha un acudit sobre un home que està de quatre grapes sota un fanal, buscant alguna cosa. Un policia que passa li pregunta què fa. Busco les claus del cotxe, respon lhome, que sembla que estigui una mica embriac. Les ha perdut aquí?, pregunta loficial. No, respon lhome, mhan caigut al carreró. Veient lexpressió destranyesa del policia, lhome safanya a explicar: Però aquí hi ha més llum.
Madono que els condicionaments culturals em porten a dirigir latenció cap on és poc probable que aconsegueixi el que vull. Vaig desenvolupar la CNV com una manera dentrenar latenció fer brillar la llum de la meva consciència per centrar-la on hi ha la possibilitat dobtenir el que busco. El que vull a la vida és compassió, un corrent que flueixi entre mi i els altres basat a donar-se mútuament des del cor.
Enfoquem la llum de la nostra consciència on sigui més probable que trobem el que busquem
De la mena de compassió a la qual em refereixo amb donar des del cor en parla una cançó de la meva amiga Ruth Bebermeyer:
Mai no sento que mhan donat tant
com quan prens de mi alguna cosa,
quan entens el goig que sento
donant-te-la.
I saps que el meu donar no pretén
fer-te deutor,
ho faig perquè vull viure lamor
que sento per tu.
Rebre amb gràcia
és potser el regal més gran.
No hi ha manera de separar-ho:
Quan em dones,
jo et dono el meu rebre.
Quan em dones,
jo et dono el meu rebre.
Quan prens de mi,
sento que em dones tant...
GIVEN TO (1978), DE RUTH BEBERMEYER DE LÀLBUM GIVEN TO
Quan donem des del cor, ho fem pel goig que brolla sempre que enriquim la vida duna altra persona voluntàriament. Aquest tipus de donació beneficia tant el que dona com el que rep. El que rep gaudeix del regal sense preocupar-se de les conseqüències que sen deriven per por, culpa, vergonya o desig de guanyar. El que dona sen beneficia gràcies a laugment de lautoestima que es produeix quan veiem que els nostres esforços contribueixen al benestar dalgú.
Lús de la CNV no demana que les persones amb les quals ens comuniquem la coneguin, ni tan sols que estiguin motivades per relacionar-se duna manera compassiva amb nosaltres. Si ens cenyim als principis de la CNV, estem motivats només per donar i rebre amb compassió, i fem tot el possible per fer saber als altres que aquesta és lúnica raó, acabaran unint-sens en el procés i al final serem capaços de respondrens lun a laltre amb compassió. No dic que això hagi de succeir de seguida, però sostinc que la compassió floreix inevitablement quan ens mantenim fidels als principis i al procés de la CNV.
EL PROCÉS DE LA CNV
Per arribar al desig mutu de donar des del cor, enfoquem la llum de la nostra consciència sobre quatre àrees, a les quals ens referim com els quatre components del model CNV.
Primer, observem el que passa de debò en una situació: què observem que fan o diuen els altres que enriqueix o no la nostra vida? La clau és ser capaç darticular aquesta observació sense introduir-hi cap judici ni avaluació, dient senzillament què fan els altres que ens agrada o no ens agrada. A continuació, expressem com ens sentim a lobservar aquesta acció: ferits, espantats, alegres, divertits, irritats? I, en tercer lloc, diem quines necessitats estan relacionades amb els sentiments que hem identificat. La consciència daquests tres components està present quan fem servir la CNV per expressar amb claredat i honestedat com ens sentim.
Els quatre components de la CNV: Observacions Sentiments Necessitats Peticions
Per exemple, una mare podria expressar totes tres coses dient-li al seu fill adolescent: Fèlix, quan veig uns mitjons bruts fets un manyoc sota la tauleta de centre i uns altres a prop del televisor, em sento irritada perquè necessito més ordre a les habitacions que compartim.
I continuaria immediatament amb el quart component, una petició molt específica: Estaries disposat a deixar els mitjons a la teva habitació o dins la rentadora? Aquest quart component es refereix al que volem de laltra persona, allò que ens enriquiria la vida a tots dos.
Així doncs, una part de la CNV mira dexpressar aquests quatre tipus dinformació amb molta claredat, ja sigui verbalment o per uns altres mitjans. Laltra part consisteix a rebre aquesta mateixa informació daltres persones. Ens hi connectem primer percebent què observen, senten i necessiten, aleshores descobrim què enriquiria la seva vida en rebre dells el resultat del quart component: una petició.
Al centrar tothora latenció en les àrees esmentades i ajudar els altres a fer el mateix, establim un flux de comunicació que va dun costat a laltre fins que la compassió es manifesta de manera natural: el que observo, sento i necessito, el que demano per enriquir la meva vida; el que laltre observa, sent i necessita, el que demana per enriquir la seva vida...
PROCÉS CNV
Les accions concretes que observem, que afecten el nostre benestar
Com ens sentim en relació amb el que observem
Les necessitats, valors, desitjos, etc. que creen els nostres sentiments
Les accions concretes que demanem amb la finalitat denriquir la nostra vida
Quan fem servir aquest procés podem començar per expressarnos nosaltres o per rebre dels altres amb empatia aquests quatre tipus dinformació. Tot i que aprendrem a escoltar i expressar verbalment cadascun daquests components en els capítols 3 a 6, és important que tinguem present que la CNV no és una fórmula fixa, sinó que sadapta a situacions i estils personals i culturals diversos. Tot i que em refereixo a la CNV com un procés o llenguatge per qüestions pràctiques, és possible experimentar els quatre components sense pronunciar ni una sola paraula. Lessència de la CNV està en la nostra consciència dels quatre components, no en les paraules que sintercanvien.
Dues parts de la CNV: 1. Expressió honesta mitjançant els quatre components2. Recepció empàtica mitjançant els quatre components
APLICAR LA CNV A LA NOSTRA VIDA I AL MÓN
Quan fem servir la CNV en les nostres interaccions amb nosaltres mateixos, amb una altra persona o amb un grup aprofundim en el nostre propi estat natural de compassió. És, per tant, un enfocament que es pot aplicar amb eficàcia en tots els nivells de la comunicació i en situacions diverses:
relacions íntimes
famílies
escoles
organitzacions i institucions
relacions terapèutiques i dassessorament
negociacions diplomàtiques i de negocis
disputes i conflictes de qualsevol naturalesa
Algunes persones fan servir la CNV per ser més profundes i curoses en les seves relacions íntimes:
Quan vaig aprendre la manera de rebre (escoltar) i de donar (expressar-me) fent servir la CNV, vaig passar de sentir-me atacada i trepitjada a escoltar de debò les paraules i extreuren els sentiments que hi havia al darrere. Vaig descobrir un home molt ferit amb el qual havia estat casada durant trenta-vuit anys. Mhavia demanat el divorci el cap de setmana abans del taller [de CNV]. Per no allargar-me, només diré que avui continuem junts i agraeixo la contribució [de la CNV] en el nostre final feliç... Vaig aprendre a escoltar els sentiments, a expressar les meves necessitats, a acceptar les respostes que no sempre volia sentir. Ell no existeix per fer-me feliç, ni jo existeixo per fer-lo feliç a ell. Tots dos hem après a créixer, a acceptar i a estimar, de manera que tots dos podem sentir-nos realitzats.
UNA PARTICIPANT EN UN TALLER A SAN DIEGO, CALIFÓRNIA
Daltres la fan servir per construir relacions més eficaces a la feina:
He estat fent servir la CNV a les meves classes deducació especial durant més o menys un any. Pot funcionar fins i tot amb nens que pateixen retards de llenguatge, dificultats daprenentatge i problemes de conducta. Un alumne de la meva classe escup, insulta, crida i clava el bolígraf als companys que sapropen a la seva taula. Jo li faig memòria: Per favor, diguesho duna altra manera, fes servir el llenguatge girafa (en alguns tallers es fan servir titelles de girafes com a recurs didàctic per ensenyar CNV). Ell saixeca immediatament, mira la persona cap a la qual es dirigeix la seva ràbia i diu amb calma: Per favor, podries allunyar-te de la meva taula? Menfado quan tapropes tant a mi. Els altres companys poden respondre coses com: Ho sento! Me nhavia oblidat, que et molesta.