Estructura urbana i població
La vila fou creada ex novo a finals del segle XIII. Per tant el seu plànol no respon a cap estructura dhàbitat preexistent, ja que les cases o la pobla originària degué desaparèixer submergida en favor del plànol hipodàmic o en quadrícula típic dun repartiment racionalitzat del nou espai a poblar. Estava voltada de muralla, amb les seues torres i un vall. Encara avui es conserva algun fragment del mur, visible a la casa de lOli, així com part de la torre Motxa. Dos carrers principals perpendiculars entre si (un és el carrer Major) divideixen el recinte en quatre parts (quarters), conegudes amb els noms de Sant Julià, Santa Maria, Santa Llúcia i Santa Caterina, que donen lloc també als quatre principals portals de la vila. En lencreuament daquestes dues vies principals hi ha la plaça on estava la sala del consell, certs obradors, les sitges municipals, lalmodí o botiga del blat (don disposem dun inventari dels pesos i mesures de lany 1419). Paral·lels a aquests dos carrers, perpendiculars entre ells dos a dos, i a mitjan camí entre ells i els murs, quatre carrers més completaven el traçat urbà principal (hi destaquen el carrer dAmunt i el carrer dAvall). Lentramat es completava amb uns pocs carrerons més per facilitar el trànsit cap a les parts interiors dels quarters. En conjunt, carrers rectes i, des de la perspectiva actual, estrets. El subministrament de laigua procedia de dos pous (el de la plaça i el del racó o chich). Ja des de mitjans del XIV es documenta el raval de Santa Llúcia (enfront del portal de València), on se situava lhospital de Sant Miquel i Santa Llúcia però també el bordell. I és que Vila-real, a finals del XIV, era una de les aglomeracions demogràfiques més importants al nord de la capital del regne: el 1379 comptava amb 590 focs, i el 1385 amb 587, símptoma destabilitat. En la part oposada de la vila, sorgeix el raval de Castelló, en el qual a finals del XV pren forma la moreria.23
Pel que fa a certs edificis singulars o dimportància per al desenvolupament dun nucli urbà, cal mencionar que el 17 dabril de 1275 Jaume I atorga llicència a Pere Dahera per a construir i edificar un hospital en la vila. El 1380 ladministració daquest espai, lhospital de Sant Miquel i Santa Llúcia, està en mans del consell. Per un inventari del segle XV sabem que disposava de 4 llits per atendre els necessitats, i que existia llicència per acaptar, encara que hi havia moltes almoines pietoses i ofrenes, així com lobligació per part de lhospitaler que després del seu òbit, els seus béns (o el 50 % daquests) passara a engreixar el patrimoni per al manteniment daquest hospital.24
Altres edificis documentats durant la segona meitat del XIV són la presó de la vila (1373) i alguns hostals inscrits al padró de riquesa de lany 1360, com el de Pere Malrich, el de lhereua de na Balesta situat al raval, i el de Joan de Calaceyt situat prop del portal de València. També hi ha edificis religiosos, com lesglésia dedicada a Sant Jaume, construïda allà pel 1298, duna única nau amb un absis de tres altars i capelles adossades a la nau. La documentació de lArxiu Municipal permet veure tot el seguit dobres i reformes fetes des de finals del segle XIV fins a ben avançat el XVI.25
Desenvolupament econòmic
Amb la carta pobla de febrer de 1274, el rei Jaume I concedia el privilegi de mercat setmanal establert per a cada dissabte, així com una fira anual, la data de la qual quedava a voluntat dels pobladors de la vila sempre que no destorbara la de Castelló i les poblacions properes. Al document sindica que totes aquelles persones que anaren o tornaren bé a la fira o al mercat romanien sota protecció reial i poc després, segons privilegi del 4 de març de 1274, safegia que també quedaven eximits del pagament de la lleuda i peatge durant sis anys. Aquesta fira pareix que se celebrava al llarg de 15 dies des de la festa de Sant Mateu (21 de setembre), fins que, el 16 de setembre de 1347, es mudà la data establint-se, també durant 15 dies, a partir del dia de Sant Martí (11 de novembre). Però, a inicis del segle XV sorgí un problema. Amb data 30 de juny de 1402 el rei Martí lHumà permetia el manteniment de la celebració de les fires de Castelló i de Morvedre, a pesar de la proximitat cronològica amb la fira dAlmassora. Els de Vila-real se sentiren perjudicats per la situació i a finals doctubre del 1404 es creuen vàries missives del consell de la vila, que demanava iniciar la fira el 2 de novembre, amb el lloctinent del governador, qui els ordenava que no mudassen la fira. La qüestió no es degué solucionar, ja que encara en agost de 1427 el consell vila-realenc, en un intent dordenar el seu espai econòmic, acorda demanar al rei la gràcia datorgar fira a la vila després de la fira de Castelló, i també la possibilitat de canviar el mercat setmanal al dimecres.26
Vila-real estava integrada dins la via principal de comunicació terrestre que travessava el regne de nord a sud. Aquesta via quedava articulada i complementada per la navegació de cabotatge amb els carregadors marítims de Nules, Borriana, Castelló, Moncofa i Almassora. Vila-real, que està a uns pocs quilòmetres de la mar, gaudí de la possibilitat de tenir carregador a Borriana, ja que en la carta pobla se li concedien els mateixos privilegis i emprius. Ja el 1377 el consell de la vila autoritzava dos pescadors a construir una barraca a «l·areny de la mar, on ja la dita vila ha acostumat tenir barraqua». Calia fer-la de canyes, amb portes, per aixoplugar els pescadors i les seues xarxes. El 1419 els jurats de la vila acordaren novament «que sie feta per la dita vila una barraqua en la mar, en lo terme de Buriana, segons solia ésser en temps passats, e açò per continuar lo aempriu que la dita vila ha en lo dit terme». Amb tot, aquests emprius foren derogats per ordre reial el 1426.27
Daltra banda, a la Plana, el desenvolupament de lagricultura hidràulica se serví de laigua del riu Millars. A Vila-real, una extensa xarxa de séquies, files i braçals canalitzava les aigües daquest riu cap a la séquia Major gràcies a lassut. Aquesta séquia després de vorejar el riu es dirigia cap a la vila, partida en dos: Sobirana o Roja i Jussana, que al seu torn es dividien en multitud de sèquies menudes que portaven laigua a les diferents parcel·les amb possibilitat de reg. A Vila-real, el terme hort determina un camp regat de 1,5 fanecades, i el valor de la parcel·la augmentava a mesura que sapropava a la séquia Major i la vila, i minvava a mesura que sallunyava cap al regadiu nou o segon sedeny. Amb tot, làrea de regadiu no era massa gran. El 1360 la reconstrucció efectuada de lespai ocupat pels distints tipus de cultiu i dels valors fiscals globals indicava que aquesta àrea de regadiu no superava el 16 % del total conreat. Però, segons les dades oferides per a lany 1566, el percentatge hauria crescut fins al 37,23 %.
Tanmateix, a Vila-real sobserva el progressiu trencament de lequilibri de la clàssica trilogia mediterrània. Duna banda sintensifica el cultiu del cereal però al mateix temps es redueix el de la vinya, que serà substituïda a poc a poc per garrofers i oliveres. Així, lolivera passa docupar el 1360 un 1,06 % de la superfície conreada a un 21,22 % el 1566. La vinya (amb mallol) descendeix del 28,15 % de 1360 al 12 % de 1566. I els garrofers, dels quals no hi ha constància en 1360, ascendeixen a un 5,5 % el 1566. A més, encara que no es menciona específicament als llibres de peita, des de 1388 shi detecta la presència darròs, amb una posterior ordenança, de 1434, que indicava els llocs on no sen permetia el cultiu i la zona on sí que es podia conrear, a saber, des del riu Sec cap a Nules, la zona més allunyada de la vila. Amb tot, sen prohibeix el cultiu el 1504.28
Pel que fa a la ramaderia, aquesta quedava integrada en lespai econòmic organitzat des de la perspectiva de lagricultura. Es tracta de ramaderia autòctona que aprofitava les pastures municipals, minses i en franca competició amb la terra destinada als cultius, però amb possibilitats de transhumància cap a les veïnes terres de Terol, aspecte ja formalitzat des de 1325 pel rei Jaume II. De fet, la reciprocitat de pastures queda recollida als llibres de peita de Vila-real amb la presència de nombrosos pastors o ramaders daquelles terres del sud dAragó que arriben a Vila-real amb els seus ramats. A títol dexemple, el 1451 hi arribaren 4.660 caps de bestiar provinents de terres de Terol (Tronchón, Puertomingalvo, Fortanet, Galbe, Exarc, Mosqueruela, etc.) més 1.030 de Castelló i Catí. Amb alguna excepció, es tracta bàsicament dovelles.
A més, el sector secundari de Vila-real oferirà nous vectors per al creixement econòmic de la vila i la diversificació de les ocupacions laborals. Des del 1326 tenim ordenances que regulen el treball del cuiro, i el 1360 es documenta una adoberia. També hi ha constància daltres sectors manufacturers amb un important volum de treballadors i dactivitats des de finals del XIV fins a inicis del XVI. Així, la construcció edilícia resulta molt activa segons ens mostra la conservació completa dalgun llibre dobres del mur (1382), així com les contínues referències contingudes als manuals de consell sobre reparacions dels murs, torres, etc. I, per descomptat, és el sector de la manufactura tèxtil el que aconsegueix un enlairament considerable, especialment al llarg del segle XV amb les bases assolides la centúria anterior. Diverses ordenances del XIV parlen de com cardar la llana, de pentinar-la, de rentar draps en les sèquies, de plegar-los, etc. La reduïda nòmina dartesans i els pocs teixidors dels anys 1394-95 donaran pas a una bulliciosa activitat als següents anys.
Finances
Finalment, i pel que fa a la hisenda municipal, el volum dingressos i despeses es pot seguir observant levolució comptable a través dels diferents llibres de claveria de Vila-real. Afortunadament disposem dalguns estudis per al segle XIV. Així, en lexercici del període 1348-1349 singressa un total de 12.499 ss. 10 dd. i es gasta un total de 12.986 ss. 9 dd. Crida latenció la recaptació de la peita, 7.975 ss. dels quals sols en van a parar al rei 1.000. La cena dabsència és de 500 ss. En el període 1362-1363, singressen 32.005 ss. 10 dd. i es gasten 31.945 ss. 4 dd. Sha reduït lingrés per la peita (5.373 ss. 10 dd.), però sha compensat amb les cises (5.227 ss. 6 dd.). Cal tenir en compte que ambdós períodes tenen importants despeses en defensa, per la guerra de la Unió i per la guerra amb Castella. A banda, en els exercicis de 1362-63, 1364-65 i 1366-67 sefectuaren diversos pagaments connectats amb els subsidis aprovats en corts, entre els quals cal destacar els 14.230 ss. satisfets en 1364-65. Entre 1376 i 1386 sinvertiren 25.080 ss. en les obres de reparació del mur i les peticions extraordinàries de la senyoria, emparades en la constant amenaça de venda o traspàs de la vila, suposaren desembossaments importants, com els 16.000 ss. de 1372-73, els 21.000 ss. de 1377-78 o els 25.000 ss. de 1382-83.
La satisfacció de les quantitats mencionades no hauria estat possible sense una reforma de lestructura dels ingressos municipals. Mentre que en 1348 la font principal de numerari per a la hisenda local era la peita, en 1362-63 ja shavia produït el canvi en favor de les cises i el deute públic, i la peita quedava vinculada al pagament de pensions censals. Però el deute públic es convertí en un llast per a leconomia local, el que provocà en 1379-80 la necessitat duna «derrama» extraordinària sobre la població, segons el nivell de riquesa, per a redimir censals, i una dècada després una operació de venda de pensions censals a un millor interès (8.000 ss. censals a preu de 117.000 ss.), invertits en operacions de quitament. Amb tot, lendeutament censal serà un problema continu al llarg de la següent centúria.29
ELS MANUALS DE CONSELLS DEL SEGLE XIV
Aquests llibres, que arrepleguen les ordenances i acords presos pels jurats i consell municipal, mantenen unes característiques formals durant tot el període cronològic estudiat. No es tracta de llibres elaborats en pergamí (sols les cubertes, amb la reutilització de pergamins que contenen altra informació), sinó en paper, elaborats pel notari-escrivà municipal, sense decoracions ni lletres capitals, ni utilització de colors per a diferenciar títols o parts inicials dels ítems. No són llibres de luxe, es tracta de llibres de gestió, dutilització quotidiana i la informació que contenen serveix administrativament als interessos del municipi. Per això apareixen contínues anotacions marginals, textos afegits, correccions i ratllades, etc.
MANUAL DE CONSELLS, NÚM. 0
(del 18 de maig de 1377 al 30 de maig de 1378)
Es tracta dun volum de 94 fulls de paper escrits, i daltres en blanc enmig. El manuscrit apareix numerat en aràbics per una mà posterior, amb llapis, a la part superior dreta dels fulls. Però a partir del full 15 no sha respectat lexistència de fulls en blanc, i shan numerat solament aquells que tenien escriptura. He mantingut aquesta numeració per facilitar la localització documental. Aquest manuscrit presenta una estructura clara en les parts que el componen (quatre en total). Al full 1r hi ha lencapçalament del llibre amb el nom dels jurats i una invocació religiosa, que dona peu als acords i ordenances. Al full 21r apareix el registre dalbarans. Al 55r les anotacions sobre els viatges dels missatgers. Al 63r, el correu enviat i rebut per part dels jurats.
MANUAL DE CONSELLS, NÚM. 1
(8 de juny de 1382 a 14 dabril de 1383)
El manuscrit manté en alguns moments un cert desordre cronològic en les anotacions (per exemple, als fulls 33-35). Es tracta dun volum de 54 fulls de paper, de 210 × 160 mm, amb coberta de pergamí reutilitzat. El fulls estan numerats per una mà molt posterior amb aràbics escrits amb llapis, respectant (a diferència de lanterior), els fulls en blanc. El conjunt escrit no presenta títols per diferenciar capítols o seccions, com shavia fet al manual número 0, amb excepció del full inicial on apareix la llista dalguns dels càrrecs municipals del moment. Es passa dels acords presos pels jurats al registre dalbarans, o daquests a la correspondència dels jurats, o daquesta al registre dels missatgers, deixant simplement alguns fulls en blanc entre el que podem considerar les diferents seccions del llibre (fulls 23v-24r, 40r-42r, 49r-50r). Cal indicar també que sha produït el reaprofitament dalguns fulls, com en la redacció de lacte del 18 de juliol de 1382 (full 44r-v), que continua en la part inferior dels fulls anteriors (43v-44r).30
MANUAL DE CONSELLS, NÚM. 2
(21 de maig de 1383 al 18 de maig de 1384)
Volum de 124 fulls numerats amb llapis i en aràbics per una mà posterior. Shan numerat també els fulls en blanc. Els últims, que corresponen a les anotacions de les missatgeries, estan deteriorats en la part superior per taques dhumitat, el que provoca lexistència de llacunes en la lectura i transcripció. Lestructura interna del llibre no queda ben definida. El full 1r-v està en blanc i a continuació sinicien els acords de consell. Al full 31r sí que apareix el títol del registre dels albarans de manament. Linici del correu dels jurats es marca amb alguns fulls en blanc, concretament del 61v al 63v. Finalment, es deixa en blanc el full 115 per a iniciar en el següent les anotacions de les missatgeries. Aquest volum conté alguns fulls afegits al manuscrit, com ara entre els fulls 107-108.