MANUAL DE CONSELLS, NÚM. 2
(21 de maig de 1383 al 18 de maig de 1384)
Volum de 124 fulls numerats amb llapis i en aràbics per una mà posterior. Shan numerat també els fulls en blanc. Els últims, que corresponen a les anotacions de les missatgeries, estan deteriorats en la part superior per taques dhumitat, el que provoca lexistència de llacunes en la lectura i transcripció. Lestructura interna del llibre no queda ben definida. El full 1r-v està en blanc i a continuació sinicien els acords de consell. Al full 31r sí que apareix el títol del registre dels albarans de manament. Linici del correu dels jurats es marca amb alguns fulls en blanc, concretament del 61v al 63v. Finalment, es deixa en blanc el full 115 per a iniciar en el següent les anotacions de les missatgeries. Aquest volum conté alguns fulls afegits al manuscrit, com ara entre els fulls 107-108.
MANUAL DE CONSELLS, NÚM. 3
(17 de maig de 1388 a 19 de maig de 1389)
Volum de 77 fulls numerats amb llapis i aràbics per una mà posterior, numerant també els fulls en blanc. El llibre ha estat restaurat reconstruint-se aquelles parts perdudes (marge, forats, etc.). A tots els fulls inicials els falten els angles superiors, cosa que provoca la pèrdua duna o dues paraules a linici de cada un dells. Manté lestructura interna clàssica, amb fulls en blanc per a assenyalar les separacions temàtiques. El full 1r encapçala el llibre amb els acords del consell, però sense mencionar el nom dels jurats. Queden en blanc els fulls 12 a 15, i al 16 sinicien els albarans de manament del consell. Queden en blanc del 37 al 43, i al 44 sinicia el correu dels jurat. Queda en blanc del 70 a 71, i al 72 sinicien les anotacions de les missatgeries.
MANUAL DE CONSELLS, NÚM. 4
(26 de maig de 1393 a 5 de maig de 1394)
Volum de 62 fulls numerats amb llapis i aràbics per una mà posterior, numerant també els fulls en blanc. Manté lestructura interna clàssica. Al full 1r apareix la llista dels càrrecs municipals i lencapçalament dels acords del consell. El full 19 en blanc dona pas al registre dalbarans de manament, que comença al full 20. Després queda en blanc el full 45, i en el 46 sinicia la correspondència municipal. El 55 queda en blanc, i al 56 sinicien les anotacions de missatgeries. A diferència dels altres manuals, en tot aquest manuscrit es percep una tendència a abreujar un procediment administratiu ja conegut, a establir fórmules per racionalitzar lescriptura i estalviar el màxim possible despai i de temps. Per això, moltes vegades el formulisme final de la redacció dun document queda reduït a lexpressió «en testimoni, etc.», mentre que als anteriors es redactaven un parell o tres de línies. A més, a linici dels ítems ja no sinclou sempre, com abans, el nom de tots els jurats, sinó que sabreuja amb «els jurats». Fins i tot en algun cas, f. 48v, una lletra enviada al justícia duna altra localitat queda inacabada sota la fórmula «sia feta, sens pus e sens mes, segons la letra dejús scrita directa al justícia de Nuvles».
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ
1. Es conserven les grafies tradicionals.
2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.
3. Saccentua el text dacord amb les regles ortogràfiques vigents.
4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, S/s, u/v i c/ç, dacord amb els usos actuals.
5. Se simplifiquen de les consonants dobles només a inici de paraula.
6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.
7. Saplica el criteri normatiu de lús de majúscules i minúscules.
8. Susa la dièresi i el guionet dacord amb la normativa actual.
9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesis: R(amon).
10. Sempra lapòstrof dacord amb la normativa actual.
11. Les formes verbals del verb haver: ha he, quan no duen la h, van accentuades de la següent manera: à i é.
12. Sempra el punt volat per a indicar lelisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen representació gràfica en la normativa actual.
13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .IIM.
14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.
15. Les lletres o mots omesos per lescrivà i indispensables per al sentit que són restituïts per leditor, van entre parèntesis angulars < >.
16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].
17. La indicació dun blanc sindica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, sindica: ||5r (en blanc).
18. Les indicacions com (sic) van entre parèntesis redons.
19. Les lectures dificultoses o no segures que sí que poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts []. També pot advertir-se amb un signe dinterrogació.
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació dun símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interlineats van al seu lloc natural en la frase, indicats amb les dues barres inclinades daquesta manera: \abc/.
22. La t tironiana, amb sentit det, es transcriu et o e dacord amb lús de lescrivà.
BIBLIOGRAFIA
APARICI MARTÍ, Joaquín, «El trabajo de los jóvenes en la edad media. Contratos de afermament en Vila-real», Millars, Espai i Història, 18 (1995), pp. 97-112.
Producció manufacturera i comerç a Vila-real (1360-1529), Vila-real, Ajuntament, 1996.
«Vila-real y los ganados de Teruel en el s. XV», BSCC, 75, 1999, pp. 308-323.
«Juglares mudéjares en Vila-real durante el siglo XV», Actas del X Simposio Internacional de Mudejarismo, Terol, 2007, pp. 579-592.
«De molinos, alquerías y poblas. Hábitat mudéjar disperso en la Plana de Vilareal y Burriana (ss. XIV-XVI)», Actas del XI Simposio Internacional de Mudejarismo, Terol, 2009, pp. 707-727.
«Vicisitudes demográficas en Vila-real durante el siglo XV», Saitabi. Homenaje al profesor Pedro López Elum, Saitabi, 59 (2009), pp. 97-116.
APARICI, Joaquín; Jorge APARICI, «Els músics en la festa medieval. Vila-real de 1348 a 1500», BSCC, 84 (2008), pp. 89-165.
«Les relacions institucionals com a recurs didàctic. Convivència i resolució de problemes. Lexemple dAlmassora i Vila-real durant lEdat Mitjana», en J. Soriano (coord.), Els orígens de la vila dAlmassora. Nous documents, noves visions, Castelló, UJI, col. Humanitats, 58, 2019, pp. 151-174.
APARICI, Joaquín; Vicent GARCÍA, «El territorio de Alqueries entre los ss. XIII y XVI», en Alqueries, el temps dun poble, vol. I, 2004, pp. 147-331.
BELTRAN, Àngels de, «Leconomia municipal de Vila-real en 1362-1363 segons un llibre de claveria», I Congrés dHistòria i Filologia de la Plana, Nules, 1990, pp. 131-139.
«Vicisitudes demográficas en Vila-real durante el siglo XV», Saitabi. Homenaje al profesor Pedro López Elum, Saitabi, 59 (2009), pp. 97-116.
APARICI, Joaquín; Jorge APARICI, «Els músics en la festa medieval. Vila-real de 1348 a 1500», BSCC, 84 (2008), pp. 89-165.
«Les relacions institucionals com a recurs didàctic. Convivència i resolució de problemes. Lexemple dAlmassora i Vila-real durant lEdat Mitjana», en J. Soriano (coord.), Els orígens de la vila dAlmassora. Nous documents, noves visions, Castelló, UJI, col. Humanitats, 58, 2019, pp. 151-174.
APARICI, Joaquín; Vicent GARCÍA, «El territorio de Alqueries entre los ss. XIII y XVI», en Alqueries, el temps dun poble, vol. I, 2004, pp. 147-331.
BELTRAN, Àngels de, «Leconomia municipal de Vila-real en 1362-1363 segons un llibre de claveria», I Congrés dHistòria i Filologia de la Plana, Nules, 1990, pp. 131-139.
CAMARENA, José; José M. DOÑATE, Catálogo del archivo histórico municipal de Vila-real, Diputació de Castelló, 1986.
DOMINGO, Concepción, La Plana de Castellón. Formación de un paisaje agrario mediterráneo, Castelló, Caixa dEstalvis, 1983.
DOÑATE SEBASTIÁ, José M., «Un año de vida municipal en el Villarreal del siglo XIV. El manual de consell número 1 del Archivo Municipal», BSCC, 34 (1958), pp. 110-138.
«Villarreal en el itinerario vicentino», BSCC, 35 (1959), pp. 129-138.
«Salarios y precios durante la segunda mitad del siglo XIV», VII Congreso de Historia de la Corona de Aragón, vol. 2, Barcelona (1962), pp. 417-506.
«Evolución urbana de Villarreal», VIII Congrés dHistòria de la Corona dAragó, 1969, vol. I, pp. 149-163.
«Datos negativos referidos a la Plana de Castellón en relación con la peste de 1348», VIII Congrés dHistòria de la Corona dAragó, 1969, vol. II, pp. 27-43.
«Hace 500 años. El Villarreal de 1470 visto desde su archivo», Datos para la historia de Villarreal, 1973, vol. I, pp. 183-194.
«Sobre el general del tall del drap o del quarter», Datos para la historia de Villarreal, 1973, vol. I, pp. 195-204.
«Saludadores y médicos en la baja edad media», Datos para la historia de Villarreal, 1977, vol. IV, pp. 11-21.
«Las juderías de la Plana», Datos para la historia de Villarreal, 1977, vol. IV, pp. 25-38.
«Retrato arqueológico de una iglesia desaparecida. La parroquial de San Jaime de Villarreal», Datos para la historia de Villarreal, 1982, vol. V, pp. 7-42.
«La Torre Mocha», Datos para la historia de Villarreal, 1982, vol. V, pp. 161-180.
«El hospital de San Miguel y Santa Lucía. Siete siglos de historia en 100 documentos», Datos para la historia de Villarreal, 1984, vol. VI, pp. 9-98.
«El gobierno de la villa», Datos para la historia de Villarreal, 1984, vol. VI, pp. 107-166.
«Delitos y delincuentes. La Plana, época foral», BSCC, 64 (1988), pp. 309-333.
«En torno a nuestras ferias: Santa Catalina», Cadafal (1988), s. f., doc. 1-4.
«Molinería y molinos en la Plana de Castellón», BSCC, 66 (1990), pp. 99-123.
FELIP, Vicent, «Revoltes populars a la Plana durant la segona meitat del s. XIV. Aproximació a lactitud de Vila-real i Castelló en ser separades de la Corona», BSCC, 55 (1989), pp. 51-87.
FERRER NAVARRO, Ramon, «Una fundación de Jaime I: Villarreal», Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón, 10 (1975), pp. 403-437.
«La Plana: su estructura demográfica en el siglo XV», Cuadernos de Historia anexos a la revista Hispania, 5 (1975), pp. 67-91.
«Onomàstica i mobilitat de la població de Vila-real (ss. XV-XVI)», BSCC, 81 (2005), pp. 352-369.
«El naixement dun poble», en Història de Vila-real, Vila-real, Ajuntament, 2010, pp. 3-44.
GARCÍA, Arcadi; Vicent GARCÍA, Carta pobla. Vila-real. Febrer, 1274, Vila-real, Ajuntament, 1995.
GARCÍA EDO, Vicent, «Adopció del fur de València per la vila de Vila-real a les corts generals del regne de 1329-1330», Miscelánea homenaje a José M. Doñate, Castelló, UJI, 1993, pp. 195-215.
GIL VICENT, Vicent, «Noblesa i poder senyorial al temps dels Viciana (1461-1581)», Saó, 32 (2002), pp. 11-14.
Ordenances municipals de Vila-real (ss. XIV-XVIII), València, PUV, col. Fonts Històriques Valencianes, 2002.
Nos Jacobus. Els orígens de Vila-real, Vila-real, Ajuntament, 2008.
GUINOT, Enric; Joaquín APARICI, «Bellaguarda: un pequeño señorío territorial periurbano en la Valencia bajomedieval», Seminario de Historia Agraria, 15 (1998), pp. 185-205.
IGUAL, David, «Non ha porto alcuno ma sola spiaggia. La actividad marítima valenciana en el siglo XV», Aragón en la Edad Media, 25 (2014), pp. 101-134.
MARÍA, Ramón de, «Un hospital y dos puentes», BSCC, XVII (1934), pp. 38-45.
El repartiment de Burriana y Villarreal, Vila-real, Caja Rural, 1935 (ed. facsímil).
POZO CHACÓN, José A. del, Prohoms i camperols. Espai agrari i poder local a Vila-real (1362-1386), Vila-real, Ajuntament, 1995.
ROMÁN, Inmaculada, El regadío de Vila-real durante los siglos XIII-XV. Orígenes, administración y conflictos, Vila-real, Ajuntament, 2002.
SALAVERT, Vicent, Aproximació a la Germania a Vila-real (1520-1521), Vila-real, Ajuntament, 1988.
TRAVER, Benito, Historia de Villarreal, Vila-real, Establecimiento tipográfico de Juan Botella, 1909.
«Del fallecimiento de la reina doña María de Luna», BSCC, 3 (1922), pp. 416-422.
¶ 1 J. CAMARENA, J. M. DOÑATE, Catálogo del archivo histórico municipal de Vilareal, Diputació de Castelló, 1986.
¶ 2 Els manuals de consells són seixanta-quatre llibres que abasten des de lany 1377 fins al 1521. Del segle XIV sols sen conserven cinc que són els transcrits en aquest treball. Els llibres de claveria són un total de 85 volums que abasten des del 1348 fins al 1521. De fet, daquesta tipologia documental es conserven un total de 26 llibres de la segona meitat del segle XIV.
¶ 3 Els llibres de peita que corresponen al període medieval són del segle XV i inicis del XVI. Un total de 17 volums que van des del 1435 fins al 1516 i que recullen bàsicament nòmines de contribuents i quantitats assignades. Això es complementa amb un padró de riquesa datat, aproximadament, als anys 1360-70, i un altre del 1523, on es detalla el conjunt del parcel·lari i el seu valor.