CONSELL DE DIRECCIÓ
Direcció científica Jordi Balló (Universitat Pompeu Fabra) Josep Lluís Gómez Mompart (Universitat de València) Javier Marzal (Universitat Jaume I) Joan Manuel Tresserras (Universitat Autònoma de Barcelona)
Direcció tècnica Anna Magre (Universitat Pompeu Fabra) Joan Carles Marset (Universitat Autònoma de Barcelona) M. Carme Pinyana (Universitat Jaume I) Maite Simon (Universitat de València)
CONSELL ASSESSOR INTERNACIONAL Armand Balsebre (Universitat Autònoma de Barcelona) José M. Bernardo (Universitat de València) Jordi Berrio (Universitat Autònoma de Barcelona) Núria Bou (Universitat Pompeu Fabra) Andreu Casero (Universitat Jaume I) Maria Corominas (Universitat Autònoma de Barcelona) Miquel de Moragas (Universitat Autònoma de Barcelona) Alicia Entel (Universidad de Buenos Aires) Raúl Fuentes (ITESO, Guadalajara, México) Josep Gifreu (Universitat Pompeu Fabra) F. Javier Gómez Tarín (Universitat Jaume I) Antonio Hohlfeldt (Universidade Federal do Rio Grande do Sul, Porto Alegre, Brasil) Nathalie Ludec (Université París 8) Carlo Marletti (Università di Torino) Marta Martín (Universitat d'Alacant) Jesús Martín Barbero (Universidad del Valle, Colombia) Carolina Moreno (Universitat de València) Hugh O'Donnell (Glasgow Caledonian University, Reino Unido) Jordi Pericot (Universitat Pompeu Fabra) Sebastià Serrano (Universitat de Barcelona) Jorge Pedro Sousa (Universidade Fernando Pessoa, Oporto, Portugal) Maria Immacolata Vassallo (Universidade de São Paulo, Brasil) Jordi Xifra (Universitat Pompeu Fabra)
© Mònica Parreño Rabadan, 2015
Maquetació Inmaculada MesaEdició electrònica
http://dx.doi.org/10.7203/PUV-ALG29-9598-1
Universitat Autònoma de Barcelona
Servei de Publicacions
08193 Bellaterra (Barcelona)
sp@uab.cat http://publicacions.uab.es ISBN 978-84-490-4859-3
Publicacions de la Universitat Jaume I
Campus del Riu Sec
12071 Castelló de la Plana
publicacions@sg.uji.es http://www.uji.es/publ/ ISBN 978-84-15444-18-3
Universitat Pompeu Fabra
Departament de Comunicació
Roc Boronat, 138
08018 Barcelona
secretaria.dcom@upf.edu
http://www.upf.edu/decom/publicacions/aldeaglobal.html
Publicacions de la Universitat de València
C/ Arts Gràfiques, 13
46010 València
publicacions@uv.es http://puv.uv.es ISBN 978-84-370-9598-1
Primera edició en paper: gener de 2015
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra només pot ser realitzada amb l'autorització dels seus titulars, llevat d'excepció prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar fragments d'aquesta obra.
Als meus pares
El paper del professional ha estat mistificat des dels seus orígens: primer es tractà de fer-li creure que era un agent històric de primera categoria que podia desfer governs i prestigis a la babalà [], després el professional ha estat bruscament tret de la sala de festes per a ser introduït en el temple, on les voltes d'arestes multipliquen els ecos de les veus que l'imbueixen del caràcter sacerdotal de la seua missió d'oca lligada a la sort de la pantalla del seu processador de textos.
MANUEL VÁZQUEZ MONTALBÁN,
La palabra libre en la ciudad libre
Índex
PRÒLEG,Josep Lluís Gómez Mompart
OBERTURA
PART I
EL CAMP PERIODÍSTICI ELS PROFESSIONALS DE LA INFORMACIÓ
Capítol 1. Estructura mediàtica i impacte de la societat de la informació
L'estructura mediàtica
La publicitat
Les polítiques culturals i la seua incidència econòmica
El paper dels mitjans en la societat: formació del sistema comunicatiu valencià
Els eixos dels canvis de la societat de la informació
Característiques dels nous mèdia
Capítol 2. La investigació sobre el periodisme i els periodistes
Els estudis sobre la professió i els professionals
La recerca del camp periodístic a Espanya
La recerca sobre els professionals de la informació
Capítol 3. Els periodistes davant dels reptes de la professió
La flexibilitat i la precarietat laboral en temps de crisi econòmica
El professional de la informació
El periodisme i els periodistes al País Valencià
Els canvis en la pràctica: implicacions de les tecnologies de la informació
L'organització en el treball i la igualtat de gènere
El valor de l'experiència i la formació
Condicionaments polítics i econòmics
Funció social del periodisme
Associacionisme i sindicalisme
Capítol 4. El camp periodístic i lhabitus dels periodistes. La lògica de la pràctica segons Pierre Bourdieu
La lògica de la pràctica
El camp periodístic i lhabitus dels periodistes
La dinàmica del camp i els tipus de capital
PART II
EMISSORS, PÚBLICSI QUALITAT PERIODÍSTICA
Capítol 1. Dels emissors i els públics
Les fonts documentals
La propietat dels mitjans i la concentració empresarial
La premsa escrita: comparativa amb les dades europees i espanyoles
La població lectora de premsa al País Valencià
Difusió de la premsa generalista
Els daltabaixos de l'audiència de la ràdio
La concentració de l'audiència de ràdio
Els usos d'Internet com a mitjà informatiu
L'entorn audiovisual i el fracàs del model de la radiotelevisió pública valenciana
El panorama crític del camp periodístic valencià
Capítol 2. Futur del periodisme i qualitat periodística
Rellevància de l'opinió dels periodistes sobre el futur del periodisme
El descens de la qualitat periodística segons els periodistes
Referències bibliogràfiques
Agraïments
Són poques les paraules per a expressar el meu agraïment als divuit periodistes que van permetrem entrevistar-los, malgrat el poc temps de què disposen, per a contribuir a la investigació sobre el camp periodístic valencià. Els seus noms romanen en lanonimat, tal com vam acordar.
Els professors Jesús Alcolea, Josep Lluís Gómez Mompart i Rafael Xambó formen part daquell grup reduït de persones que, gràcies a la seua constància en mostrar confiança en el meu treball, mhan animat a arribar al final del projecte i a la redacció daquest llibre.
Les dades que em van facilitar la Unió de Periodistes Valencians, lAsociación de Prensa de Alicante i lempresa Kantar Media han estat imprescindibles perquè no es troben publicades enlloc. El mateix vull manifestar de la informació que em van procurar el periodista Ezequiel Moltó i la documentalista Adelaida Hervàs: Ezequiel em va enviar lúnic informe que sha fet sobre els professionals a la província dAlacant, i Adelaida em va proporcionar fonts documentals sobre el conjunt del País Valencià.
També vull agrair lacollida dels membres i companys del Department of Speech Communication, Argumentation Theory and Rhetoric de la University of Amsterdam, dirigit en aquell moment per la Dra. Francisca Snoeck Henkemans, on vaig passar tres mesos preparant part de la investigació que és a lorigen daquest llibre.
Pròleg
Aquest era un llibre necessari que calia editar per diverses raons. I per tant, que finalment es publiqui, i en català, és un motiu de satisfacció no només per als responsables de la col·lecció Aldea Global, sinó també per a tots els estudiosos de la comunicació, principalment per la utilitat acadèmica que sespera que tingui. Però, a més, perquè contribueix de manera efectiva a la divulgació duna de les aportacions més reeixides del pensament, la del camp periodístic, dun dels sociòlegs a més de filòsof i dantropòlegmés brillants de la segona meitat del segle XX, Pierre Bourdieu (1930-2002).
Tot i que les teories i recerques de Bourdieu són conegudes entre el gremi sociològic espanyol, ho són molt menys entre els investigadors de la comunicació i encara menys utilitzades, com es comprova tant en els articles de les revistes especialitzades com en les monografies del mateix àmbit. Tal vegada per dues raons: perquè les noves generacions de comunicòlegs no són lectors de la llengua francesa, sinó de langlesa tenint en compte les poques traduccions a labast, i perquè a les facultats de Ciències de la Informació i de la Comunicació no és un dels autors que sensenya a lhora de parlar de teories de la comunicació, ni tampoc en abordar lestructura comunicativa. Fins a cert punt és comprensible que Bourdieu no sigui considerat com un teòric estricte de la comunicació, ja que no ho és; però és força inexplicable que no sigui aprofitat a lhora dargumentar lestructuració mediàtica dun país o el comportament dels periodistes en la pràctica professional.
Justament el camp periodístic i lhabitus, dos conceptes complementaris de les teories bourdianes, són els més adients per comprendre el sistema dels mitjans de comunicació i de les rutines productives dels periodistes. «El concepte de camp de Bourdieu com bé assenyala Mònica Parreño [és] una eina molt útil per a lestudi empíric dels mèdia. Intel·lectualment tan potent com els conceptes desfera pública de Jürgen Habermas i despai mediàtic de Manuel Castells». I més endavant, en referir-se a la teoria de la pràctica de Bourdieu, lautora daquest llibre recorda que «la comprensió corporal es dóna en la internalització de les estructures socials, allò social que és fet cos i incorporat en el modus operandi i el modus operandum de lagent, és a dir, allò que lautor anomena habitus. Lhabitus [en el cas dels periodistes] conforma les relacions històriques incorporades, integrades, al si dels agents socials».
Al nostre país, tot i que tenim alguns bons treballs sobre la pràctica professional dels quals Mònica Parreño dóna compte, en poques ocasions shan fet servir els esmentats conceptes de Bourdieu, de vegades per moures amb plantejaments neopositivistes de caire poc sociològic i, daltres vegades, per por ideològica o, pitjor, per ignorància. Quant a les investigacions dhistòria del Periodisme, som pocs els que hem utilitzat Bourdieu a més daltres sociòlegs com Michael Schudson, Brian McNair, Daniel C. Hallin, Paolo Mancini o Erick Neveau per comprendre levolució del rol del periodista dins de cada època i de cada context social, per tal desbrinar el seu comportament així com la seva praxi productiva en tant que discurs periodístic de lactualitat. Val a dir que aquest enfocament, modern i integral des del moment que combina lanàlisi històrica, lestructura social i mediàtica i les teories de la comunicació, és minoritari.
Lencert del llibre de Mònica Parreño rau en el fet que ella, sense ser ni periodista ni sociòloga, sendinsa molt bé en lestructura dels mitjans de comunicació valencians i en la pràctica dels seus periodistes, a través de lacurada metodologia de la pragmadialèctica. Es mou, doncs, en un territori teòric i aplicat alhora, gràcies a la seva formació, dhumanitats i filosofia, i de comunicació i lingüística argumentativa, reforçada al llarg de lelaboració de la seva tesi doctoral per lestreta col·laboració amb Rafael Xambó, el sociòleg que més ha estudiat els mitjans de comunicació al País Valencià. En beure de diferents disciplines, tot fent-les dialogar mútuament, la mirada sobre el seu objecte destudi (mitjans i periodistes valencians) és rica i matisada.
Aquest llibre, que podria pensar-se que són dos textos en un sobre els mitjans i els seus artífexs, és un plantejament sincrètic, encara que volgudament presentat en dues parts per facilitar-ne lús. En la primera part saborda després duna necessària explicació conceptual del camp periodístic i de lhabitus de Bourdieu lestructura periodística i lactuació dels seus professionals. Les entrevistes en profunditat a una mostra representativa dels periodistes no només han servit per obtenir informació de primera mà, sinó també per recollir-ne les opinions i els arguments. Posteriorment, lautora emmarca tot aquest coneixement amb lexplotació de les dades objectives, la qual cosa li permet interpretar una realitat complexa i, des fa anys, en crisi.