En una segona part del llibre es donen les dades més actualitzades i completes fins ara de lestructura dels mitjans de comunicació al País Valencia. Aquestes dades faciliten comprendre la dimensió real de la forta davallada del sector valencià en un moment de metamorfosi de lecosistema comunicatiu. El balanç palesa una situació molt preocupant de feblesa periodística, amb el consegüent empobriment de la democràcia, deteriorada encara més amb lensorrament del sector de laudiovisual després de labrupte i autoritari tancament de lRTVV, per part del govern de la Generalitat en mans del Partit Popular, el 29 de novembre de 2013.
En definitiva, ens trobem davant una aportació significativa a les anàlisis sobre la comunicació i els professionals dun país, que va molt més enllà de la insuficient descripció de lestructura mediàtica en què sovint cauen certes panoràmiques periòdiques, més preocupades per la quantitat que no per la qualitat. No pot haver-hi avenç en la recerca comunicativa si no es parteix duna una sòlida teoria social, sobre la qual bastir com es fa en aquest cas el treball de recollida adequada dinformacions, a fi de situar-les en el context corresponent i operar amb indicadors pertinents i criteris solvents. Només així els resultats es fonamenten en arguments comprovats. Justament per tot això podem concloure que lestudi de Mònica Parreño, en conjunt, és un bon exemple que aplicar una bona teoria social permet evidenciar una pràctica mediàtica, un comportament professional i les conseqüències socials que sen deriven.
JOSEP LLUÍS GÓMEZ MOMPART
Catedràtic de Periodisme de la Universitat de València
Obertura
La motivació principal per a escriure aquest llibre ha estat la preocupació sobre lestat actual de la funció del periodisme per a la societat i, per extensió, la contribució daquest a la formació de lopinió pública quant a la participació responsable en el joc democràtic. Aquesta inquietud està relacionada també amb el debat sobre la dependència dels mitjans dels poders polític i econòmic, i la qüestió sobre els canviants models de periodisme i de producció de notícies. Tot plegat, juntament amb els efectes de la recessió econòmica, forma part de les explicacions sobre la mal anomenada «crisi del periodisme». La degeneració de lestatus del professional ha arribat a un grau tan alt de desprestigi i descrèdit per molts motius que simposa el treball de rescatar el periodisme de les cendres, cosa que demana la incorporació de la percepció dels mateixos professionals a lhora davaluar la situació actual.
Aquest llibre recull les opinions i els arguments sobre una àmplia temàtica relacionada amb el camp periodístic i la professió. La situació actual, contràriament al que es diu sobre la crisi del periodisme, ha estat producte en bona part de lestratègia empresarial per a devaluar les condicions laborals dels professionals de la informació i procurar més beneficis econòmics per als grans grups de comunicació. Si tenim en compte la relació, cada vegada més estreta, entre política, poder i control de la informació, veurem que la crisi econòmica, juntament amb els canvis que shan produït al si del camp per la introducció de les tecnologies i els usos dInternet, que han fet reestructurar des de la base els procediments de treball i fins i tot les relacions, és només això, una estratègia per a mantenir el control de la informació, amb el problema consegüent: la manca dinformació independent, plural i elaborada amb el màxim respecte a les regles del periodisme.
Els periodistes i el periodisme han viscut moments desplendor, nodrits per la mítica imatge cinematogràfica del periodista que investiga i desvetlla casos com ara lescàndol polític Watergate de lany 1972.
Aquells que volen ser periodistes i que han iniciat el seu període de formació, aquells que estan exercint la professió, aquells que senten que formen part dun projecte comú de construcció democràtica, és a dir, tots aquells que senten la necessitat desforçar-se per una societat més justa, igualitària i que done oportunitats per a tots, són els lectors més apropiats daquest llibre.
La reflexió sobre la professió es troba clarament vinculada a les consideracions sobre el valor empresarial del periodisme o, millor expressat, de lempresa periodística la missió de la qual és obtenir un benefici econòmic. Encara que hi ha altres factors, aquest simposa duna manera central. Com ha quedat demostrat per estudiosos i professionals, els trets dels grans canvis que està vivint la professió són comuns a qualsevol àrea geogràfica. Em centraré en els trets propis del periodisme en un àrea concreta, el País Valencià, el nostre espai de referència, on, a hores dara, és preocupant el greu problema de manca de llibertat dexpressió i de destrucció del teixit cultural. Com que són ben pocs els estudis1 fets sobre lestructura mediàtica daquest territori, tot i considerar els escassos i valuosos treballs anteriors, he centrat latenció en les dades sobre lestructura dels darrers deu anys per a lanàlisi de la situació present.
He tingut en compte lopinió, la percepció i els arguments dels mateixos professionals de la informació els quals, a més, han estat escassament estudiats i no han tingut moltes oportunitats de participar a les empreses en el debat sobre els canvis en el camp. Les seues opinions estan avalades per lexperiència, que pot ser molt valuosa en aquest temps de transició a un nou model de producció de notícies. Aquest model es caracteritza principalment per lús estès de les tecnologies en tots els processos i per laugment de la participació del ciutadà en la circulació de la informació per diferents plataformes. Precisament, els periodistes són els que haurien de ser consultats si volem conèixer quin és el grau dacceptació i de compliment de les regles professionals en aquest nou paradigma de la comunicació.
Els professionals no han sigut rellevants perquè són vistos com una part dun negoci o empresa que els considera fonamentals per a complir els seus objectius, a saber, obtenir beneficis per la venda i distribució de la informació, però no com a agents importants per a lempresa en tant que activitat econòmica; és a dir, del negoci no nhan de dir res, això és qüestió de la gerència i dels propietaris o accionistes principals. Lestudi de les rutines i la pràctica periodística ha mostrat sovint les dificultats per a fer complir els principis recollits en els codis deontològics. Les empreses periodístiques, a excepció dalgunes que han nascut en lera de la informació digital, solen ser pronunciadament jeràrquiques i verticals en lorganització del treball. El debat sobre el fet del periodisme en si mateix, com ara la funció social del periodisme o la qualitat periodística, és absent. El periodista és un treballador la veu del qual és marginada, perquè daquesta manera és més fàcil per a les empreses controlar lexercici de la professió. En les darreres dècades, aquesta ha sofert una precarietat considerable alhora que laugment de la demanda dels estudis de periodisme ha produït una «bombolla acadèmica», com assenyala Díaz Nosty (2011). La situació no ha pogut ser més propícia per als empresaris, que tenen a labast molts bons estudiants disposats a treballar o a fer pràctiques, debades o per un sou molt baix. Sha produït un efecte similar al de les empreses xineses: contractació de mà dobra barata a canvi duna alta producció, i marginació dels principis de qualitat i rigor propis de la professió. Els professionals qualificats amb més experiència han estat, a poc a poc, arraconats o acomiadats per a poder justificar la introducció de la mà dobra barata que encara no té lexperiència suficient ni lofici.
Escoltar-los és prioritari per les dues raons esmentades: conèixer de primera mà què pensen dels canvis en la rutina per laplicació de les tecnologies, la crisi del sector i la crisi econòmica. I també perquè tractar de donar visibilitat al professional és fonamental per a estudiar la situació actual del periodisme en un territori concret, sobretot si aquest manca de recursos externs que vigilen les dades de lestructura mediàtica, la precarietat laboral, els estudis universitaris i la situació dels professionals i les empreses locals, perquè no shi realitzen auditories públiques ni els col·lectius de professionals tenen recursos per a fer informes i baròmetres.
Aquest llibre prové dun estudi en què entrevistàrem divuit professionals de les tres províncies valencianes, Castelló, València i Alacant, per a completar lanalítica sobre lestructura mediàtica del País Valencià, entre altres aplicacions metodològiques (Parreño, 2012).2 Cal ressaltar que ens va interessar lautoreflexió del professional sobre la rutina i el periodisme actual, perquè, ben emmarcada dins de la teoria de la pràctica del sociòleg francès Pierre Bourdieu, hauria de facilitar una aproximació qualitativa al fenomen del periodisme valencià amb les seues particularitats i en un context històric i polític en què allò particular moltes vegades queda subordinat a interpretacions globals i als grans canvis que es produeixen de forma homogènia, però que han de ser analitzats de prop per a calibrar quins trets són propis daquesta cultura i dels nostres esdeveniments històrics i sociopolítics. Lopció dentrevistar els periodistes és la millor via per a poder conèixer de primera mà els seus arguments sobre el periodisme i el seu futur en un context sociopolític difícil, com és el del tancament dRTVV. Un tancament que té conseqüències en el conjunt del camp periodístic i audiovisual valencià, i que presenta greus arbitrarietats i irregularitats pendents dels tribunals de justícia. Una empresa pública la trajectòria de la qual deixa un deute moral envers la societat que sha quedat sense el mitjà públic en la pròpia llengua. Durant la dècada del 2000 es va endeutar en més de mil milions deuros i, a més, va ser dirigida per un assetjador sexual. Els seus treballadors i recursos van ser utilitzats per a emetre a les ones públiques autèntica manipulació i propaganda del partit governant, la qual consistia principalment en la desaparició de la informació de tot allò que no els interessava, locultació dels partits de loposició i els seus missatges, dels col·lectius socials amb reivindicacions i denúncies contra el poder, i en laïllament de tota manifestació cultural que no formara part de la seua ideologia política, amb una especial persecució, per silenciament, de la cultura pròpia i de la música en valencià. Aquest tema ha estat àmpliament tractat per alguns investigadors de la comunicació al País Valencià i denunciat pel Comitè dEmpresa dRTVV durant els anys sota lamenaça de lERO amb una campanya activa de lluita i denúncia pública que va finalitzar el 29 de novembre de 2013, moment en què es tallà lemissió, i al final de març de 2014, quan sacordà el segon ERO per a lextinció.
La idea principal que guia aquest llibre és que lanàlisi del periodisme en un context concret, en termes generals, pot servir com a indicador de lestat de salut de la democràcia. És un tòpic que el periodisme ha de servir com a instrument del bon govern plural i democràtic, però que també és un servei que, en cas que no funcione regint-se pels seus principis més bells i il·lustrats, pot ajudar els governs tirans i les dictadures. El periodisme, sobretot en la cultura occidental, sha considerat teòricament com un servei a la població perquè ha fet de guardià de la democràcia. El periodisme occidental està dotat de valors que són producte de la imaginació i la raó, la mateixa que va il·lustrar els principis de la Declaració Universal dels Drets Humans. No obstant això, la pràctica sallunya moltes vegades dels principis teòrics que passen a ser part de les regles del joc que tot professional ha de conèixer i aplicar. Els principis i valors sempre es troben supeditats a lús que en fan els humans, com passa amb la tecnologia, que tant pot servir per a fins humanitaris i col·laboradors com per a accions destructores i terroristes. El periodisme no determina per si mateix cap acció, al contrari, només els que hi treballen o els receptors tenen la capacitat dexigir el compliment dels valors i bells principis dhonestedat, pluralitat i rigor que el fan realment útil per a la consecució de lobjectiu democràtic daccés a una informació plural i diversa, i no manipulada per la classe política dominant.
Generalment, les entrevistes comencen amb la motivació del periodista a lhora descollir la professió i el recorregut biogràfic formació, pràctiques i llocs ocupats en els mitjans on han treballat o treballen en lactualitat. En la trajectòria curricular, apareixen els temes relacionats amb els referents ideològics i professionals, i també els temes relacionats amb les condicions laborals. A continuació, es parla de la cultura professional i les fonts dinformació, lorganització del temps, el treball en equip i la igualtat de gènere. També es troben molt presents en les converses les qüestions relatives a levolució de les rutines amb la introducció deines tecnològiques i dInternet i lús de les xarxes socials com a canals dinformació per als periodistes i els ciutadans. La conversa també aborda el periodisme actual, les transformacions que ha sofert i la valoració sobre el futur. I shi afegeixen demandes reflexives quant al periodisme ciutadà, la dominància de la ràtio daudiència i la prioritat de la immediatesa en detriment de la qualitat. També shi aborden els condicionaments econòmics, polítics i els interns de lempresa. El periodisme i els professionals al País Valencià és un tema central, és a dir, la realitat més pròxima i immediata. Tots els entrevistats exposen la seua opinió sobre els mitjans valencians i les condicions laborals, lassociacionisme i el sindicalisme, i també raonen sobre la formació i les universitats. Lúltima qüestió gira al voltant de la ideologia, com ara els temes relacionats amb el codi deontològic i la consciència social del periodisme com a servei públic per a la democràcia. Un tema rellevant daquesta part de les entrevistes és lautocrítica i la crítica professional.
Els temes tractats shan agrupat posteriorment dacord amb els continguts de les entrevistes. Com a resultat, la classificació en cinc blocs temàtics generals que contenen 33 subtemes:
Breument, de les opinions, arguments i percepcions dels periodistes sobre els cinc temes generals cal destacar, quant a la pràctica periodística i la cultura professional, la dependència de les agències de notícies i de les agendes institucionals com a principals fonts dinformació, la quasi total absència del periodisme dinvestigació i les dificultats per a la contrastació de notícies en els diaris digitals que volen oferir informació immediata.
Respecte a les xarxes socials i a lús de les TIC, cal esmentar com a avantatge, entre daltres, els canvis en les formes de producció que faciliten la feina del periodista i la correcció ràpida derrades. Tanmateix, la majoria dels periodistes mencionen que les funcions del periodista han augmentat i, conseqüentment, no es disposa del temps necessari per a elaborar informació amb una estimable qualitat.