Malgrat això, lúltima fita del tractament amb el càncer és lanomenada medicina personalitzada o de precisió. Aquest tipus de teràpia consisteix en el desenvolupament de compostos que se centren o es «dirigeixen» contra un objectiu concret, una proteïna o un receptor de membrana que es troben només en la cèl·lula tumoral. La teràpia de precisió constitueix la posada en marxa del somni de la «bala màgica» dEhrlich.
Aquesta teràpia dirigida o de precisió ha permès identificar durant el seu desenvolupament no sols el fàrmac dirigit sinó la diana en la cèl·lula tumoral, i moltes vegades aquesta diana adquireix la capacitat de predir si la cèl·lula respondrà o no al tractament. Això és el que sanomena biomarcador. És a dir, la identificació duna proteïna en la cèl·lula que constitueix alhora el taló dAquil·les del tumor i un «informador» que el tumor es veurà afectat per aquesta teràpia.
Així, hem passat dels tractaments clàssics citotòxics, com la quimioteràpia, la finalitat última dels quals era la destrucció de la cèl·lula tumoral amb la producció dimportants alteracions en lADN o en els microtúbuls, a altres tractaments dirigits contra els mecanismes moleculars aberrants, és a dir, una teràpia dirigida específicament contra les cèl·lules malignes i el seu microambient. El tractament contra el càncer sha convertit, doncs, en un procediment menys tòxic i altament efectiu.
De fet, si mirem enrere, tots els avanços en els tractaments que shan anat introduint des dels primers citostàtics sintetitzats en els anys seixanta, han aportat enfront del tractament anterior una major especificitat davant el tumor, que naugmentava leficàcia, o bé una menor agressivitat en teixits i òrgans sans, que en reduïa la toxicitat.