Per acabar, les qualitats plàstiques considerades en conjunt poden ser comparades amb les daltres productes audiovisuals. A partir daquí es pot observar que molts dels espots i cartells electorals emulen característiques estètiques daltres gèneres i subgèneres audiovisuals documental, entrevista, videoclip, ficció, etc. per tal daprofitar-se de les seves valoracions socials i denriquir-se amb una nova capa de sentit. Lestètica daquests gèneres i la seva variada popularitat entre els diferents grups socials és una altra de les fonts dextracció de valors tant de la candidatura com del receptor.
1.2.4. La banda sonora
La banda sonora dun producte audiovisual es defineix pels diferents tipus delements sonors que el componen. En general, aquests elements són de tres tipus: música, veu i altres sons o sorolls, que poden provenir dobjectes i animals del món de què participa lespot. En la mostra despots analitzada, han aparegut els dos primers tipus delements: musicals i vocals.
De la música dun espot es té en compte la dimensió expressiva i la dimensió simbòlica o ideològica. La primera sanalitza a partir dels elements estructurals de la pròpia cançó; a la segona shi fa referència només quan hi ha un clar paral·lelisme amb les altres dimensions narrativa, plàstica i de posada en escena lespot, i sextreu a partir del gènere musical i de la seva consideració social.
Els elements estructurals duna cançó sestableixen a partir de la tonalitat major, menor, etc., el tempo i el ritme tipus de compàs, increment de figures rítmiques, la instrumentació de corda, de vent, piano, veu, etc., el caràcter de la interpretació enèrgica, delicada, neutral, etc. i el volum. Com a art del temps que és, naturalment, de la música cal tenir en compte la progressió, que pot fer variar tant el seu protagonisme com la seva expressivitat en lespot.
A partir daquí, sestableixen diferents tipus de funcions expressives: una banda musical pot exercir una funció dacompanyament i aportar ritme i temperatura al discurs, o pot tenir un gran protagonisme en lespot. En aquest cas, la seva funció expressiva, a més de ritme, pot generar riques connotacions emocionals alegria, disbauxa, sublimitat, malestar, intriga, que poden evolucionar i transformar-se al llarg de lespot i que passaran a formar part essencial del conjunt dels seus elements expressius.
A partir dels seus elements estructurals presos en conjunt, es pot conèixer el gènere musical de la cançó i extreuren, si és pertinent, alguns dels seus valors socials i ideològics. Una música pot ser jove i alegre, contestatària o folklòrica, carrossa o elitista. A partir daquí també es poden extreure valors que complementin la definició demissor i receptor de lespot.
Pel que fa a la veu, es té en consideració principalment si és la veu directa o en off dalgun personatge, o si és una veu en off tipus narrador. Els elements més importants són el gènere sexual, lexpressivitat i el tipus de dicció. Una veu pot ser clara, anar al ritme de la música o donar un caràcter contundent al que diu; en correspondència, en cada cas emfasitzarà la dimensió informativa, lestètica o lexpressiva. Aquests elements aporten les seves pròpies connotacions al missatge i a lemissor.