BIBLIOTECA
LINGÜÍSTICA CATALANA
_______
35
Direcció
Antoni Ferrando Francés
Ángel López García
Comitè científic
Germà Colón (Universitat de Basilea, Suïssa)
Joseph Gulsoy (Universitat de Toronto, Canadà)
Philip Rasico (Universitat de Vanderbilt, Estats Units dAmèrica)
Beatrice Schmid (Universitat de Basilea, Suïssa)
Max W. Wheeler (Universitat de Sussex, Gran Bretanya)
Curt Wittlin (Universitat de Saskatchewan, Canadà)
_______
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© 1a edició: octubre, 2018
© 2a edició, corregida i ampliada: octubre, 2019
© Antoni Ferrando Francés, 2019
Coordinació editorial: Maite Simón
Maquetació i disseny interior: Inmaculada Mesa
Correcció: Elvira Iñigo
Coberta
Disseny: Maite Simón
Tractament gràfic: Celso Hernández de la Figuera
ÍNDEX
PRESENTACIÓ
INTRODUCCIÓ
1. La dimensió nacional del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906): Teodor Llorente, Antoni Maria Alcover i Pompeu Fabra
1. Cap a la recuperació duna llengua literària comuna: el mestratge dAguiló, lexemple de Verdaguer
2. Teodor Llorente: el llegat viu de la Renaixença
3. El Congrés de 1906: lobra dAlcover, la mà de Prat de la Riba, lombra de Fabra
4. Lo Rat Penat i València Nova a Barcelona
5. La projecció del Congrés a València
6. Llengua i dialectes al Congrés
7. La qüestió de la codificació al Congrés: cap a la creació duna institució acadèmica de la llengua catalana
8. Alcover vist per Llorente i, sobretot, un examen crític del patriarca de la Renaixença sobre la situació de la llengua al País Valencià
Bibliografia
2. Pompeu Fabra: la reconstrucció duna llengua nacional
1. La dimensió històrica del lingüista
2. La transcendència duna codificació ben feta
3. El procés de reconstrucció duna llengua nacional
4. La codificació ortogràfica
5. La codificació morfològica
6. La codificació del lèxic
7. El triomf del fabrisme
8. El compromís nacional de Fabra
9. Vigència i problemes de lideari fabrista
Bibliografia
3. Fabra i el País Valencià
1. Els primers contactes amb valencians
2. La primera visita al País Valencià (1915)
3. La segona visita al País Valencià (1930): cap a la normalitat cultural
4. El tercer viatge al País Valencià (1935): el reconeixement de lautoritat moral de Fabra
5. El quart viatge al País Valencià (1937): el compromís per la cultura nacional
6. El mestratge sobre Josep Giner i Carles Salvador
7. Les relacions entre lInstitut dEstudis Valencians i l IEC
8. Els darrers contactes amb valencians
9. Fabra, en el record dels valencians
10. Lideari fabrià sobre larticulació nacional dels Països Catalans
Bibliografia
Apèndix
4. La presència dels dialectes territorials en lobra de Pompeu Fabra
1. El concepte i lús del terme «dialecte» en Fabra
2. Levolució de lactitud de Fabra quant a la presència dels dialectes en el corpus normatiu
3. Abast i límits de la integració dels dialectes en la llengua literària
4. La presència concreta dels dialectes en el corpus gramatical fabrià
5. La presència concreta dels dialectes en la codificació lèxica: el Diccionari de la llengua catalana (1932)
6. Valoració de lactitud de Fabra sobre els dialectes
Bibliografia
5. Loccitanisme des duna perspectiva valenciana: un panorama històric
1. València, terra de promissió per als occitans (ss. XIII i XIV
2. La determinació desoccitanitzadora dels valencians a lèpoca dels Trastàmara (1412-1516)
3. La troballa terminològica de «llemosí», reflex de la profunda crisi cultural als inicis del segle XVI: el Blaquerna
4. El «llemosí» com a recurs defensiu davant el prestigi del castellà a lèpoca de Carles I
5. La justificació històrica de la naturalesa llemosina de la llengua valenciana en temps de Felip II de Castella
6. Les raons de la primacia de la «llengua valenciana» als inicis del barroc
7. Cap a la dilució lingüística en la plenitud del barroc
8. La incomoditat de la Il·lustració davant una denominació impròpia
9. Les dificultats valencianes en la recuperació de la consciència lingüística unitària durant la Renaixença
10. De loblit del llemosinisme a la solidaritat política amb Occitània (1906-1939)
11. Per un occitanisme cultural solidari en temps contemporanis
Bibliografia
6. La construcció històrica de la «norma lingüística» al País Valencià fins a les Normes de Castelló
1. Una proposta de periodització
2. El període de 1238 a 1479: la Cancelleria reial com a factor dunitat lingüística
3. El període de 1479 a 1707: la impremta i la llengua administrativa com a transmissores del model culte de la llengua
4. El període de 1707 a 1859: desorientació ortogràfica i marginació legal
5. El període de 1859 a 1913: entre la reivindicació elitista duna llengua literària compartida i les necessitats comunicatives locals
6. El període de 1913 a 1932: formulació i difusió de la codificació normativa fabrista
7. A tall de cloenda: recapitulació i corol·lari
Bibliografia
7. Les Normes de Castelló: desplegament i consolidació (1932-1983)
1. Els precedents immediats i els límits de lacord: el paper dAdolf Pizcueta
2. La praxi ortogràfica i gramatical als anys republicans: el mestratge de Carles Salvador (1932-1939)
3. El desplegament gramatical i lexicogràfic durant el primer franquisme: el paper de Lo Rat Penat i de lEditorial Torre (1939-1962)
4. Laportació singular de Josep Giner
5. A la recerca de la màxima convergència normativa: la influència de Sanchis Guarner, Joan Fuster i Enric Valor (1962-1977)
6. Socialització del valencià i flexibilització gramatical i lèxica (1977-1983)
7. La persistència del problema de lautoritat normativa
8. Conclusions
Bibliografia
8. Lideal idiomàtic de Manuel Sanchis Guarner
1. Les bases ideològiques
2. Praxi lingüística i model literari
3. El model lingüístic sanchisguarnerià
Bibliografia
Apèndix
9. Francesc de B. Moll i Manuel Sanchis Guarner: dues maneres de vehicular el fabrisme
1. Una qüestió prèvia: el discurs sobre la unitat i la diversitat de la llengua catalana
2. Dos punts de partença diferents
3. Els criteris lingüístics
4. La concepció de la llengua literària
Bibliografia
10. Lideal idiomàtic de Joan Fuster
1. La llengua, un instrument de comunicació
2. Per una llengua supradialectal
3. La llengua literària: el «terme mitjà»
4. La unitat lingüística com a garantia de la normalitat cultural
5. La flexibilitat prudent de la llengua estàndard
6. El futur de la llengua
Bibliografia
Índex antroponímic
Índex onomàstic general
PRESENTACIÓ
La figura de Pompeu Fabra sempre ha despertat admiració i gratitud entre tots els catalanoparlants que ens estimem la llengua. Ja el 1968, en el centenari del seu naixement, Fabra fou objecte de nombrosos homenatges als més diversos indrets de tot làmbit lingüístic català. Les càlides adhesions al mestre Fabra foren alhora una expressió de la resistència al franquisme. Enguany, en complir-se els 150 anys del seu naixement, les direccions de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Govern de les Illes Balears i la Generalitat Valenciana no podíem restar alienes al clam de nombroses entitats culturals, acadèmiques, col·lectius cívics i estudiosos de la nostra llengua per reiterar lagraïment a lhome que reeixí a convertir el català en una llengua moderna de cultura.
Lobra codificadora de Fabra sempre tingué present tota la comunitat lingüística catalana. La millor expressió daquesta orientació foren les Normes ortogràfiques (1913). Tanmateix, Fabra era conscient que calia una adaptació de la morfologia i del lèxic normatiu a les circumstàncies de cada un dels grans territoris de la llengua. En un conegut escrit seu de 1918, demanava als gramàtics i escriptors catalans i balears demprendre aqueixa tasca.