Les festes tradicionals del territori valencià - AAVV 2 стр.

Cremà de la Falla de lAjuntament de Valencia 2016. Foto: Armando Romero (Junta Central Fallera).

Els Enfarinats. Festes dHivern dIbi. Foto: Francisco Gil (Ajuntament dIbi).

Mascletà. Foto: Calendario de Fiestas de Invierno de la Comunitat Valenciana.

Moros i Cristians dAlcoi. Foto: Paco Grau (Ajuntament dAlcoi).

Setmana Santa Marinera. Foto: Arxiu Junta Major de la Setmana Santa Marinera.

Les gaiates a les festes de la Magdalena. Foto: Amparo Navas (Ajuntament de Castelló).

El catàleg: origen, estructura i continguts

Per a la confecció daquesta exposició sha pres com a referència el Calendario de fiestas de la Comunidad Valenciana (1999-2002), una magna obra de quatre volums coordinada pels professors de la Universitat de València Antonio Ariño i Vicent Salavert. Partint daquesta base documental, ens hem centrat en les festes que han sigut catalogades dInterès Turístic, des de les reconegudes a escala internacional fins a les festes dàmbit més local. A aquesta galeria de festivitats valencianes de primer ordre hem afegit aquelles que han sigut nomenades Patrimoni Cultural Immaterial i les festes o elements festius que són considerats Bé dInterès Cultural.

Lorganització dels plafons que componen lexposició ha seguit dos criteris. Duna banda, la major part tenen una estructura comarcal. En els textos es relaten i senumeren les festes més rellevants de la comarca o comarques, i es complementen amb un calendari organitzat per mesos que intenta compilar la riquesa de festes i un mapa de coropletes que mostra la distribució (percentual i absoluta) daquestes al territori. Daltra banda, shan reservat uns plafons monogràfics per a aquelles festivitats de gran arrelament, com són la Setmana Santa, els Moros i Cristians o les festes relacionades amb el foc, entre altres. En el cas dels Moros i Cristians també sinclou un calendari i un mapa que representa làmbit autonòmic.

En els calendaris que acompanyen els plafons comarcals sha introduït lextensa informació que ofereixen els toms del Calendario de fiestas de la Comunidad Valenciana. Sobre aquesta base sha treballat per ampliar-la i actualitzar-la. I amb aqueix objectiu sha recorregut a la publicació Anem de festa. Fiestas populares de los municipios de la provincia (2004), que abasta les festivitats de la província de València, i hem consultat la informació que els mateixos ajuntaments faciliten en les seues pàgines web. Així mateix, shan mantingut en els calendaris les festes que recentment han deixat de celebrar-se, fonamentalment pel seu valor historicosocial. En aquest sentit, preguem per endavant disculpes per les possibles imprecisions que puguen aparèixer en el resultat final daquest exhaustiu procés de documentació i compilació.

Els calendaris estan organitzats per mesos i, dins daquests, les festes estan enunciades per ordre alfabètic. En el cas de les festivitats que tenen dates variades, aquestes shan col·locat en el mes que més sovint són celebrades al llarg dels anys. Cada calendari està coordinat amb el mapa que li correspon en el plafó, de manera que les festes dinterès han sigut ressaltades en tots dos, cosa que permet situar-les amb una sola ullada tant en el pla espacial com en el cronològic.

Finalment, volem mostrar el nostre més sincer agraïment a totes les entitats que han col·laborat en lexposició amb el material fotogràfic aportat, que ha permès complementar els plafons: Agencia Valenciana del Turisme, els Ajuntament dAgres, Alcoi, Alpuente, Altura, Andilla, Aspe, Ayora, Benejúzar, Benicarló, Bétera, Borriana, Castelló de la Plana, Cheste, Cocentaina, Crevillent, Cullera, Elx, Enguera, Forcall, Gata de Gorgos, Guadassuar, Ibi, la Vall dUixó, lAlcora, les Useres, Llíria, lOlleria, Morella, Peníscola, Pilar de la Horadada, Potries, Requena, Riba-roja de Túria, Sagunt, Sax, Segorbe, Sueca, Torrent, Torrevieja, Utiel, Vilafranca i Villena, lArxiu de la Mostra de Pallassos i Pallasses de Xirivella, Arxiu de lÀrea dAntropologia Social de la Universitat dAlacant, Arxiu Municipal de Manises, Associació de Festes de Moros i Cristians de Bocairent, la Biblioteca Valenciana, Clavaris de Titaguas, Diari Xàbia al dia, Federació de Moros i Cristians dOliva, Federació Junta Fallera de Sagunt, Institut dEstudis Comarcals del Baix Vinalopó, Joventuts Antonianes, Junta Central de Comparsas de Moros y Cristianos dElda, Junta Central de Moros i Cristians de Pego, la Junta Central Fallera, Junta de Germandats i Confraries de Setmana Santa dAlzira, Junta Local Fallera dAlzira, Junta Local Fallera de Cullera, Junta Local Fallera de Gandia, Junta Major de la Setmana Santa Marinera, Junta Mayor de Hermandades de Gandia, Museu Valencià de la Festa, Oficina de Turisme de Cofrentes, Oficina de Turisme de Muro de Alcoy, Patronato de la Pasión de Callosa de Segura, Patronato Junta Reyes Magos de Cañada, Societat de Festers del Santíssim Crist de lAgonia, Tourist Info de Moncofa, i Visitelche, als companys del departament de Geografia de la Universitat de València, i a totes i tots els particulars i fotògrafs professionals i aficionats, que ens han cedit les seues fotos per fer possible aquest treball, que figuren acreditats als peus de cada foto al llarg daquest volum.

Moros i Cristians de Pego. Foto: Junta Central de Moros i Cristians de Pego.

Tomba i Tomba. Carnestoltes de Vinarós. Foto: Jordi Febrer Beltrán.

Tradicional cordà de Bétera. Foto: Carlos Pla (Ajuntament de Bétera).

Processó de les Palmes dElx. Foto: Visitelche. Ajuntament dElx.

Danses de Guadassuar. Foto: Ajuntament de Guadassuar.

Festes de la Magdalena. Foto: Amparo Navas (Ajuntament de Castelló).

Falla de lAjuntament de València (2015). Foto: Armando Romero (Junta Central Fallera).

Els Ports - lAlt Maestrat

Els Ports - lAlt Maestrat

Festa sexennal i devoció a Sant Antoni

El Sexenni en honor a la Mare de Déu de la Vallivana se celebra a Morella cada sis anys. Lorigen daquesta important festivitat es remunta al segle XVII quan, després de successives calamitats que van delmar la comarca, els morellans van traslladar la imatge de la Vallivana a la ciutat per a invocar la seua protecció. La primera festivitat en agraïment a la Verge es va realitzar en 1678, i així ha continuat fins avui amb tan sols dues excepcions: la guerra de Successió i la invasió Napoleònica.

Lany anterior a cada festa sexennal té lloc lAnunci. Els tres primers diumenges dagost es planten els ninots, que són figuracions humanes fetes pels veïns amb interès satíric i que se situen en diferents racons de la ciutat. El quart diumenge es fa la festa major, el pregó, la desfilada de carrosses i el rosari de la nit. Després daçò queda proclamat lany sexennal.

El Sexenni és celebrat entorn del tercer diumenge dagost, a lany següent de lAnunci. És una festa amb organització estamental i gremial, i un format de novenari (nou dies de celebracions). Els organitzadors són els alets (electes), que representen als gremis i la junta de festes. Dos dies abans de larribada de la Verge a la ciutat té lloc lentrada de colònies, rebuda formal als morellans que viuen fora. Lendemà es fa la rogació a Vallivana, que és la processó que anirà a arreplegar la imatge patronal. A la nit es realitza la plantà de les decoracions dels carrers, les quals són un dels trets més coneguts de la festa. La processó general se celebra el diumenge, dia de festa major i primera jornada del novenari. En ella participen tots els gremis, les danses i els grups figuratius. Cada dia ho organitza un gremi i el repartiment és el següent: dia 1, ajuntament i església; dia 2, gent gran; dia 3, pages os i ramaders; dia 4, colònia morellanocatalana; dia 5, colònia de morellans absents; dia 6, gremi de professions, indústria i transport; dia 7, comerç; dia 8, gremi darts i oficis; i dia 9, gremi de la joventut. El programa bàsic dactes de cadascun dels dies es compon de missa solemne, retaule processional, processó i activitats lúdiques. Els quadres figuratius i les danses tenen un significat simbòlic i estan organitzats per cada gremi. Destaquem el quadre de les Heroïnes Bíbliques, el carro triomfant, el quadre de les Heroïnes del Nou Testament o el grup de les Miraverges. Entre les danses ressenyem la dansa dels Torners, la dels Llauradors, la dels Teixidors, la dels Oficis o les Gitanetes. Però hi ha altres actes distintius com el rosari de torxes del segon dia, o les actuacions de cas-tellers, de cobles i correfocs el dia de la colònia morellanocatalana. Una mascletà, castell de focs artificials, actuacions infantils, concerts diversos i competicions esportives completen un programa que conclou el dia posterior a la novena.

En molts municipis Sant Antoni Abat era i és la festa gran de lhivern. En Forcall (els Ports) i Vilafranca (Alt Maestrat) a més de la foguera i la benedicció danimals, la festa adquireix una funció dramàtica que reprodueix escenes de la vida del sant. En la Santantonada de Forcall (localment Santantonà) la foguera exerceix la funció de barraca o cabanya del sant, que queda buida al seu interior. Una comitiva formada per diables, botargues, Sant Antoni i els seus acompanyants recorren els carrers amb la finalitat descenificar la persecució dels dimonis al sant en el desert. En arribar a la plaça el sant es refugia a linterior de la barraca i els dimonis li calen foc. Sant Antoni resisteix la calor i el fum, i fuig per una porta falsa. Mentre el foc consumeix la barraca, els assistents poden travessar-la també. A Vilafranca la festa rep el nom de Sant Antoni el Vell o del Portal. En la festa destaca lobtenció de fusta per a confeccionar la foguera amb lEntrada de la Malea, un acte on la comitiva és detinguda pel guarda forestal i sestableix un parlament sobre la propietat de la fusta. Abans de la crema de la foguera sefectuen representacions de la vida del sant.

Altres festes remarcables als Ports i lAlt Maestrat són la peregrinació de Culla a Sant Joan de Penyagolosa, la Mare de Déu de la Consolació a Forcall, les romeries a Sant Pere de Castellfort, la devoció a sant Pau a Albocàsser, o la Mare de Déu de la Balma a Zorita del Maestrazgo, on sinterpreten balls que es remunten al segle XVII i es realitza una peregrinació al santuari de la Balma, que inclou una representació de la lluita entre el Bé i el Mal.

Foguera de Sant Antoni a Forcall. Foto: Julián Silvestre (Ajuntament de Forcall).

Sant Antoni perseguit pels dimonis. Foto: Àngels Peñarroya (Ajuntament de Forcall).

Dansa dels Torners i carrer decorat. Foto: David Gil (Ajuntament de Morella).

Entrada de la Malea. Foto: Toni García (Ajuntament de Vilafranca).

La Rogativa a Vallivana. Foto: David Gil (Ajuntament de Morella).

Dansa de les Arts i Oficis. Foto: David Gil (Ajuntament de Morella).

Preparent la foguera de Sant Antoni. Foto: Toni García (Ajuntament de Vilafranca).

Calendari Comarcal

Gener

Febrer