12. La pilota valenciana vista des del País Basc
Lagermanament entre la pilota basca i valenciana
Tiburcio Arraztoa Investigador de la pilota basca i president de l'associació Laxoa Elkartea
Pilota basca i informació: context actual i breus apunts sobre la pilota valenciana
José Mari Otermin Periodista especialitzat en pilota basca
El procés desportivització en els jocs de pilota basca i valenciana. Volem ésser com la resta de disciplines esportives?
Oidui Usabiaga Arruabarrena Universitat del País Basc UPV/EHU
Daniel Martos i García Universitat de València
Galeria Fotogràfica i Cartogràfica
Mitgers
Escaleters
Elements de joc
Instantànies del joc
La pilota i el territori valencià
Presentació
La Pilota Valenciana. Pràctica, ciència i codi és una obra col·lectiva que tracta sobre lesport valencià per excel·lència i que pretén donar una visió integral del joc de pilota. El volum que té el lector a les seues mans ha estat coordinat pels doctors Víctor Agulló, Gregorio González i Javier Gómez, tots ells docents i investigadors de la Universitat de València. La pilota valenciana potser siga un dels elements valencians amb major capacitat de relació, del nord al sud i doest a est de les comarques castellanoparlants a les de parla valenciana. Amb aquesta obra la nostra Universitat, centenària, mostra tot el seu suport a un esport també centenari i tan arrelat al territori valencià.
Les pàgines daquest llibre recullen els diversos aspectes daquest esport com són les diferents modalitats practicades, la relació entre el joc i la seua llengua vehicular, el valencià, aborden una anàlisi des de lòptica de la didàctica i làmbit educatiu, relaten la relació de la pilota amb els mitjans de comunicació, el paper dactors claus en la promoció i pervivència daquest esport, la Universitat i la seua vinculació amb la pilota, i fins i tot, sanalitza la pilota valenciana des del punt de vista de la integració social, del gènere, el món cultural, la ruralitat, lassociacionisme, o el pagament dimpostos. Menció a part mereixen dos enfocaments que van més enllà de les nostres fronteres territorials. Per una banda el llibre comença amb lestudi de la pilota al món i la relació que els pilotaris valencians mantenen amb els jugadors de pilota a altres parts dEuropa i a Amèrica. Un fet dinternacionalització. Una vegada més, trobem en la pilota aquesta capacitat de crear i recuperar vincles humans. I per laltra banda lobra conclou amb la relació entre la pilota valenciana i la pilota basca: desafiament esportiu, trobada cultural, amb dos pobles units per lestima a un esport.
Els autors i autores de La Pilota Valenciana són membres de la Universitat de València, professors i mestres deducació física a lensenyament primari i secundari, periodistes, lingüistes, pilotaris professionals, aficionats a la pilota... en definitiva persones que aporten els seus coneixements i punts de vista al voltant daquesta pràctica esportiva. És aquesta obra, doncs, un punt de trobada per a diferents veus amb una intenció formativa i divulgativa per tal que els lectors i lectores coneguen millor un esport que és tan nostre però que en ocasions sembla tan desconegut.
Quines repercussions ha tingut el tancament de RTVV per al foment de la pilota? Quins canvis ha experimentat el joc en aquestes últimes dècades? Quins valors pot aportar en leducació dels xiquets i xiquetes? Quin és el significat social de la pilota valenciana? Quin és el seu futur al segle XXI? Des de la Universitat de València la nostra intenció és que els lectors puguen buscar les claus per resoldre aquestes i altres preguntes que de segur es formularan en aquesta obra. En tot cas, la pilota valenciana constitueix una manifestació del patrimoni cultural valencià, amb base històrica, consciència social i funcionalitat tradicional.
La Universitat de València, cinc vegades centenària, es congratula per lexcel·lent resultat daquesta obra coral que té a veure amb el passat i el present duna manifestació patrimonial de referència, com és la pilota valenciana.
Esteban Morcillo Sánchez
Rector de la Universitat de València
Jorge Hermosilla Pla
Vicerector de Participació i Projecció Territorial
Pròleg
Diuen que la distància i lelevació ofereixen una millor perspectiva de les coses, així com de la vida, i en eixe sentit crec que ledat, amb la seua alçària, nés una prova fefaent deixe criteri. Ledat i lexperiència ofereixen criteris conservadors, tot i que siguen ferms, basats en tot allò viscut, experimentat i manta vegades patit, tot i que també, de vegades, fruït.
Em demanar-me laportació dun pròleg per a aquest treball dinvestigació, redactat per persones enamorades de la Pilota en general i de la Valenciana en particular, amb formacions ben distintes, que pretenen parlar des de punts de vista bastant distints, em vaig demanar si tan sols hauria de fer una anàlisi del treball o podria tractar de completar-lo, aportant allò que lexperiència personal i ledat han anat reblint els buits dels meus coneixements i estima per joc tan nostrat, i fruit daixò és el contingut daquest escrit.
Em cal dir per començar que, els Jocs de Pilota són tan antics com la Humanitat, i gosaria dir que inclús més. Qui no ha vist mai els primats jugar, tirar-se una fruita i inclús barallar-se per la seua possessió, corrent, empenyent-se, com si foren persones, arribant a barallar-se per la seua possessió??
Tinc costum de dir que tot això constitueix el «Jugar amb una pilota», acció natural de molts éssers vius, de diversa «animalitat», etapa natural que en el cas dels homínids, arriba fins que, passat el temps, eixos individus juganers es plantegen que, tal vegada, caldria establir unes condicions de joc, unes regles que tots haurien de respectar i complir, uns llocs determinats on jugar i per descomptat unes dimensions, pes i material de la pilota amb la que shaurà de jugar.
Cavallers ! Ara si que va de bo.
En aquell moment la Humanitat deixà de «Jugar amb una pilota» i va començar a «Jugar a pilota».
El contingut daquest llibre tracta danalitzar levolució, la diversificació, el conjunt de regles, els espais de joc, les especificacions segons pobles i cultures evolucionades de formes distintes al llarg de la Història, així com una càlida aproximació a la vida dalguns destacats practicants del Joc, tot i que eixe coneixement es troba, malauradament, altament limitat per la manca documental en la majoria de les cultures, o el desconeixement de la interpretació gràfica dallò que ens ha pogut arribar, tant pel que fa a documents com inscripcions i llegendes.
És a partir de la creació lany 1985 de la Federació de Pilota Valenciana (FPV), que una colla daficionats, de forma altruista, començaren a dedicar el seu temps i pecúnia particular, a desplaçar-se per tot el País Valencià, inicialment, i terres enfora posteriorment, per tal dhomologar modalitats, materials, reglamentacions, espais de joc, nomenclatures, etc. essent així que jo mateix, ajudat pels presidents dels distints comitès de les diverses modalitats, vaig redactar i publicar els primers Reglaments, fonament de treballs i publicacions posteriors.
Sempre he sigut persona convençuda que, la «Mitificació» crea addicció, i amb eixe criteri em vaig aplicar a localitzar un fris del que havia sentit parlar, i potser vist, durant els meus anys de formació, cosa que tenia dins dun núvol. Aprofitant-me de la relació que havia fet amb la simpàtica Paloma Gómez Borrero, ella em va dir que no es trobava al Museu Vaticà sinó al Museu de lÀtica dAtenes, i ràpidament em vaig desplaçar a aquella ciutat on, després dinnombrables problemes vaig fer-li una fotografia al fris del segle V a.n.e.
En tornar li vaig demanar permís al president Joan Lerma per tal dinstituir el Trofeu President de la Generalitat (LIndividual), que ell va acceptar, després dhaver aconseguit una còpia en escaiola que fonguérem en bronze, constituint el guardó que avui tots coneixem.
Eixa mateixa il·lusió em va dur a realitzar una sèrie daccions, que avui semblen ser normals, com si hagueren eixit per generació espontània, dentre la terra de la muntanya o de lhorta, com ara:
Relacions amb la CIJB, (Confédération Internationale du Jeu de Balle), fins poder, malgrat els entrebancs eixits de qualsevol lloc, integrar-hi la Pilota Valenciana.
Organització del Primer Congrés Mundial de Pilota a Mà, amb la sorprenent participació, per a molta gent, de països com ara França, Irlanda, Itàlia, Bèlgica, Holanda, Mèxic, Argentina, i a nivell nacional, Euskadi, Canàries i València. En aquest Congrés vaig forçar la redacció, signatura i publicació de la Carta de València, document al qual shi fèiem ressò de limpuls i desitjos denlairament per als Jocs de Pilota, constituint la base de tots el Campionats Internacionals posteriors.
Actualment, amb la pressió de les modalitats saxones, com ara el potenciat One Wall, (Frontó duna sola paret), ens caldria defendre que, per a nosaltres, no es tracta de cap novetat, donat que durant generacions, sempre hem jugat a les nostres terres a allò que anomenàvem, «pareteta», és a dir Frontó duna sola paret. Veges tu quina novetat! O que jocs amb ferramenta com lalabat «Paddle», no deixa désser una adaptació de loriginal «Jeu de Paume», què una vegada evolucionat a través del vell «Triquet» va donar el Tennis, la Passaka, el Bracciale o el nostre Trinquet a laire o per terra, tots ells, realment, fills de la vella «Feninde», què jugaven els grecs fa 2.500 anys i què avui tenim present en el representatiu Fris, abans exposat.
Ara sembla que a poc a poc, tot i que siga anant a dits, es va conformant una conjunció didees i desitjos, per tal de conjuminar les variades modalitats arreu de la vella Ibèria i de la resta del món, havent, per primera vegada en la història, la possibilitat de recosir eixe teixit que els homes amb els seus interessos i altres problemes va esgarrar.
El futur, és inqüestionable, serà, i així ha désser, la unió de tots, sense cap prepotència per part de cap dels components, i així, tot i estar integrats, haurem de defendre, mantenir i enlairar les nostres modalitats que al llarg de set segles, si més no, han anat configurant allò que amb tota lestima possible coneixem com a Pilota Valenciana.
Cal en aquest sentit donar les gràcies als autors i editors daquest esforç editorial que, opine, ve a omplir un buit en les lleixes on tenim la resta del bagatge bibliogràfic fins ara publicat, alhora que donarà al públic en general, la possibilitat de conèixer o complementar de forma sistemàtica i fefaent, tot allò que sobre la Pilota en general i la Valenciana en particular sha vingut publicant.
Així doncs, la meua més coral enhorabona a tots, desitjant que aquestes paraules servisquen destímul i empenta per continuar, al temps que com a exemple a seguir per tots aquells que tinguen res a dir i aportar al nostre món pilotaire, joves i no tan joves, ajuntant la força de la joventut, la il·lusió dels grans i lexperiència dels d«Edat», que com deia al principi daquest recull de pensaments i sentiments, poden donar laltura del punt de mira per guanyar perspectiva, essent uns bons guaites del demà.
Des de la meua edat, experiència i il·lusió done fe de forma fefaent del meu agraïment, tant de la tasca feta, com per lHonor dhaver-me triat com a redactor daquest Pròleg, i com sempre dic a tots els meus escrits, eleve un crit encoratjador dient amb veu forta i clara:
«AVANT, SEMPRE AVANT»
Víctor Iñúrria Montero
Primer President de la Federació de Pilota Valenciana
Bloc 1
La pilota valenciana: pràcttca, investtgació i projecció internacional
Pilota valenciana: passat, present i perspectives de futur
Víctor Agulló Calatayud, Gregorio González Alcaide i Javier Gómez Ferri1
La pilota valenciana és lesport popular per excel·lència del poble valencià. És el més antic i el que disposa dun arrelament més fort a la nostra terra per davant, fins i tot, de les corregudes de joies, del tir i arrossegament, dels colombaires o de la vela llatina. Els carrers valencians han sigut lescenari de milers de partides, com a mínim, des de fa més de 750 anys. Cap altre esport no pot presumir dhaver superat tanta diversitat dentrebancs i avatars que, malgrat tot, no han aconseguit fer-lo desaparèixer. A lantic Regne de València sabem que era practicat tant per nobles com pel poble pla, cosa que el féu arrelar doblement en la societat. La seua pràctica va adquirir tanta notorietat que, abans de finalitzar el segle xiv, es va produir al cap i casal una famosa prohibició, que ha estat, malauradament, una de les principals reglamentacions que ha patit el joc de pilota al llarg dels segles.
El 14 de juny de 1391 els jurats de la ciutat de València manaven publicar una severa crida amb la qual prohibien el joc de pilota «arruladissa» dins els murs de la ciutat als majors de 10 anys per causa de les blasfèmies i les injúries de paraula i de fet que hi sofrien «les gents anants e stants». La pena per als contraventors era de vint morabatins dor. El ban va rebre una forta contestació, una de les més considerables que ha tingut la ciutat en la seua història i, vista la importància que van adoptar els esdeveniments, el Consell de la ciutat es va veure forçat a retractar-se de la mesura tot i recordant les «viltats e mals» que provocava el joc prohibit i les blasfèmies i els enuigs que patien els vianants per causa que «era vengut en tant, que molts ne fahien oci, e tots carrers e tots dies e hores los eren bons a tal joch».
Durant el segle xv continuaren les interdiccions, sempre fortament contestades, que mai no afectaren la popularitat del joc, ans al contrari. En el segle xvi, moltes famílies nobles practicaven el joc de pilota i, fins i tot, algunes van decidir bastir recintes particulars propis dels quals senorgullien. Els trinquets del Miracle, de Centelles, den Ciurana, de Mossén Olcina, de Mascó i de Mossén Sanç en són un exemple. Tots aquests pertanyien a cognoms il·lustres de la ciutat. Per la seua banda, els «plebeus» havien dacudir a algun trinquet popular com el del Trabuquet, probablement conegut abans pel nom de trinquet del Bordell dels Negres, o al de na Segarra, també denominat trinquet de la Morera o el de Faigs.