I allà a les valls andines del Cotacachi, sota la vigilant mirada dels volcans equatorians, al costat de la majestuositat de lEsglésia alçada per missioners espanyols, descobrirà la fusió de jocs dindígenes i mestissos, que mantenen el «quinze i chaza», el traure i el rest, la pilota de cautxú indígena i la mà adobada pel treball agrícola. Pilota i mà, terra i sòl equatorians, elements primaris en la necessitat lúdica. Fusió de races i de cultures, dallò autòcton i dallò universal. Tot a la meitat de la Terra. Daquella expedició descobridora naixerà el Compromís de Quito entre amants del joc arribats des de Mèxic, de lEquador, de Colòmbia i valencians de lArgentina i dEspanya. Sestampa la signatura dintencions un 26 de març de 1996. Història de gents compromeses amb la il·lusió. Patrocina un mecenes valencià, enamorat de la universalitat de Blasco Ibáñez. Essència generosa de renovació. Al setembre daquest mateix any sorganitzava en diverses localitats valencianes el I Campionat del Món amb la presència de set països: Holanda, França, Itàlia, Espanya (amb la seua selecció valenciana), Mèxic, Argentina i Colòmbia.
Mesos després, els pilotaris valencians viatgen per a retrobar-se amb la seua sang en terres de lArgentina, de Xile o de lUruguai. És una expedició gravitada en els centres valencians de Sant Joan, Santiago de Xile i Montevideo on se cimentaran noves incorporacions a la CIJB, revitalitzada amb laportació de nous homes i noves terres. Allí, en el centre de Sant Joan, debat democràtic, obertura didees i nous compromisos de futur. És el 28 de març de 1997 quan es reafirma la tenacitat de seguir junts. Un dia després sinaugurarà amb les primeres figures el trinquet valencià alçat en les instal·lacions del Centre Valencià. I animarà en les seus universitàries els camperols de les oblidades regions colombianes de Nariño perquè respecten i fomenten els seus jocs de pilota i els consideren com a patrimoni cultural dels pobles indígenes. Fins i tot el govern colombià recuperarà la seua memòria amb lemissió de segells filatèlics
Setembre de 2009. Conseqüència duna filosofia que forjarà el caràcter valencià: unir en la diversitat; el mateix pensament que va covar el I Congrés Mundial de pilota a mà celebrat a València, el mes de juny de 1994 amb la seua Carta de València que recull els principis que regiran el treball de gents diferents, en llengües i cultures diverses, per a unir en el respecte les diferències. Arribaran els Mundials de València en lany 2000; de Paranà (Argentina), en 2002;dItàlia, en 2004, i Imbabura (Equador), en 2008.
A països dAmèrica Llatina com ara Argentina també es practiquen jocs de pilota a mà com ara el «manito». Precisament en San Juan (regió de Cuyo) es troba lúnic trinquet que es localitza enllà de les fronteres valencianes.
4. La consolidació a València
I mentre es consolida la presència i els contactes internacionals, el vell joc de pilota valenciana recupera a la seua terra espais perduts, reconquesta territoris deixats en loblit, la indiferència o el menyspreu. I vells trinquets es rehabiliten; i salcen noves canxes. Les competicions reglades salven totes les modalitats heretades de la història. I lassociacionisme sinstal·la en el futur en creure en el treball de les escoles. No hi haurà competició oficial ni modalitat que no exigisca la presència dels més menuts. Més de dos-cents clubs registrats en tants altres pobles valencians certifiquen que la pilota valenciana, aquella que lloava Sant Vicent Ferrer com a joc no pecaminós, aquella de la qual es va enamorar lhumanista Ludovico Vives, la mateixa que va descriure lil·lustrat Francesc Amorós (primer espanyol que va elaborar un tractat de gimnàstica que inclou una completa descripció dels jocs de pilota, aquest joc popular i entranyable), està salvada.
Des del govern de la Generalitat saposta de manera decidida, sense complexos, apassionadament pel seu futur. I naix el decret del conseller Tarancón, natural de Borriana, enamorat del joc de Rovellet i cronista daquest esport durant la seua joventut, perquè tot col·legi de nova construcció dispose de les instal·lacions completes per a les diverses modalitats del joc de pilota: gairebé tres-cents centres escolars disposen daquestes instal·lacions, que juntament amb la presència de projectes dinnovació educatius que, de manera voluntària, animarà els professors a incloure aquest esport en les seues programacions. I sorgirà el majestuós projecte de la Ciutat de la Pilota, emblema mundial daquest esport. Juliet, figura de llegenda, símbol de les essències populars i democràtiques daquest esport, «home de poble, tot un home», posarà la primera pedra en presència del president de la Generalitat. Una Ciutat que alberga instal·lacions per a totes les modalitats valencianes i per a aquelles que shan adoptat com a pròpies en aquest procés dimpregnació que ha suposat el recorregut per la geografia mundial. La Ciutat, inaugurada amb el Campionat dEuropa de València 2010, simbolitza, com a realitat de futur, el respecte cap a la història acumulada entre tantes gents diverses de cultures diverses en regions diverses.
Unir en la diversitat, el lema de la CIJB. Una Confederació que decideix en lAssemblea dIbarra (Equador), al novembre de 2008, atorgar a València la seu permanent de la institució. És el reconeixement al treball, a lesforç acumulat. És el reconeixement de laposta de la Generalitat que presideix Francisco Camps, per declarar aquest esport Bé dInterés Cultural. És també el reconeixement dun poble que té com a dirigents enamorats daquest esport, sorgits de pobles duna gran història, com el cas del conseller Serafín Castellano, natural de Benissanó, «el conseller pilotari». I és el reconeixement dun poble que aposta amb la seua televisió pública per la innovació tecnològica que permeta difondre a lunivers sencer la bellesa de les modalitats pròpies. És el premi a tot el que un poble és capaç daconseguir quan sengega per respectar la seua identitat, la seua llengua i la seua cultura, i quan obri les finestres per a conèixer i deixar-se conèixer, per a estimar i deixar-se estimar.
5. Confédération Internationale des Jeux de Balle (CIJB): vint nacions unides per un ideal
El lema d«Unir en la Diversitat» atrau els jocs autòctons americans o europeus. La Confederació Internacional respectarà en cada competició internacional la presència duna modalitat autòctona, la del país organitzador, al mateix nivell oficial i de puntuació que les modalitats aprovades per tots, en un procés creatiu en el qual cada federació ha aportat una idea de canxa, un tipus de pilota. La pilota, entesa a cada país, a cada regió i, fins i tot, a cada comarca com un joc propi, diferenciat, es compromet a unir forces amb altres jocs de pilota semblants i créixer junts. És un camí en construcció amb una finalitat última: recuperar la dignitat de les manifestacions ludicoculturals entorn el joc de pilota de cada regió, internacionalitzar-les, reglamentar-les, institucionalitzar-les. Procés democràtic, de superació. A la llunyania, qui sap si recuperar la presència en unes Olimpíades.
Traslladar el vell joc de la feninde grega a la modernitat de les Olimpíades del segle XXI. I en aquest procés, saber combinar lessència cultural daquesta manifestació amb la necessitat dadaptació a les noves aportacions de la imatge televisada. Ací està lesforç de la Televisió Valenciana, recolzant aquesta renovació. Ací està lexemple de lúltima gran competició continental: Europilota, amb la seua imatge desport de hui. Més de vint nacions dEuropa, Amèrica, Àsia i Oceania ja estan involucrades en la idea, vertebrades a través de la CIJB. I tot impulsat i sentint-nos, per tant, legítimament orgullosos des del fòrum valencià.
El Campionat Europilota 2010 que es va disputar a terres valencianes va suposar un autèntic èxit organitzatiu, de públic i esportiu.
Bibliografia
Agulló Albuixech, Recaredo; Agulló Calatayud, Víctor (2009). El joc de pilota a través de la prensa valenciana 1790-1909. Valencia: Diputació; Federació de Pilota Valenciana.
Conca Pavía, Manolo; Garcia Frasquet, Gabriel; Gimeno Salom, Toni; Llopis Bauset, Frederic; Naya Nogueroles, Jordi; Pérez Bernabeu, Vicent (2003). La pilota valenciana: unitat didàctica. Valencia: Conselleria de Cultura i Educació.
Conca Pavia, Manolo; Pérez Bernabeu, Vicent. La pilota valenciana, el nostre esport. Dins Villamón Herrera, Miguel (dir.) (1999). Formación de los Maestros especialistas en Educación Física. Valencia: Conselleria de cultura i Educació.
Gómez Bayarri, Josep Vicent (2004). El juego de la pelota valenciana en tiempos de Juan Luis Vives. Sèrie Històrica: Acadèmia de Cultura Valenciana, Aula de Humanitats i Ciències [(26):135-158].
Iñúrria Montero, Víctor (1994). El relleu sepulcral. El joc de pilota i la feninde. Origen dels jocs a llargues. Dins I Congrés Mundial de Pilota a mà: Valencia 2, 3 y 4 de junio de 1994.
López i Muñoz, Aureli (2004). La pilota valenciana: deport, cultura i llengua del nostre poble. València: Real Acadèmia de Cultura Valenciana, D.L.
Mollà Orts, Toni. El Genovés (1994). Valencia: Tàndem.
Pérez Bernabeu, Vicent; Conca Pavia, Manolo (1999). Joc popular i tradicional valencià: la pilota valenciana. Dins Villamón Herrera, Miguel (coord.): Formación de los maestros especialistas en Educación Física. València: Generalitat Valenciana, Direcció General dOrdenació, Innovació Educativa i Política Lingüística.
Soldado Hernández, Alberto (1998). El joc de pilota: Historia de un deporte valenciano, València, Publitrade, D.L.
Soldado Hernández, Alberto (1994). «Por un futuro en común», dins I Congrés Mundial de Pilota a mà: València 2, 3 i 4 de juny de 1994.
1. Periodista i escriptor, Levante-EMV.
El joc de pilota en el cor dEuropa
Víctor Agulló Calatayud1
La Grand Place de Brussel·les és un daqueixos llocs que atrapa el viatger per la seua rara bellesa. És ací on batega el cor de la ciutat. És tracta dun indret pensat per als vianants, i és tracta sens dubte del primer lloc que visita el rodamón. La plaça està coronada per una imponent torre de 96 metres, obra de Jan van Ruysbroeck en 1449, i en algunes de les seues edificacions es van instal·lar, en altre temps, intel·lectuals de la talla de Victor Hugo, Arthur Rimbaud o Karl Marx, en lexili. En lactualitat, el passejant pot recrear-se durant hores en la contemplació de la seua majestuosa arquitectura i la diversitat del públic que la visita. És alegre, eclèctica i cosmopolita, i en ella es donen cita turistes dels cinc continents que departeixen amigablement mentres es besen, compren una aquarel·la, prenen un gofre amb xocolate calent i fraules o degusten tranquil·lament una cervesa, en una de les seues nombroses terrasses.
Però el que pocs turistes esperen és que, en un assolejat matí de diumenge, la plaça es transforme per unes hores, en un autèntic ballodrome (trinquet en la parla local) on es congreguen anualment els quatre millors equips belgues de ballepelote (la denominació que rep el joc de pilota en aquest racó del món) per a dirimir la seua supremacia en la modalitat que els valencians coneixem amb el nom de llargues. Igual que ocorre en el cap i casal, la Grand Place és el marc triat per a albergar dos importants esdeveniments esportius: larribada de la Marató Popular de Brussel·les i el Gran Premi de Ballepelote, com ocorre en la plaça de lAjuntament de València amb larribada de la Sant Silvestre i el Dia de la Pilota.
I fins a les seues lloses empedrades es van acostar curiosos de tots els llocs que, estranyats, es preguntaven què era allò que estaven veient. Altres un poc més informats comentaven entre si que es tractava dun esport tradicional. Només alguns turistes bascos van reconèixer aquell esport com la pilota valenciana. Del que no hi ha dubte és que mai una partida de pilota va ser tan retratada o filmada per tantes càmeres de tots els confins del món. Molts segurament amb la intenció dinformar-se després què era realment aquell espectacle que estaven contemplant. Ja dins de limprovisat recinte, més de 1.500 amants de la ballepelote, que prèviament havien pagat set euros per a gaudir de lesdeveniment, van animar incessantment als seus, alguns amb bubuzelas incloses, i a penes es van alçar dels seus seients durant les més de cinc hores que van durar les distintes confrontacions.
Els vincles i paral·lelismes entre la pilota a mà al País Valencià i Bèlgica són enormes i vénen de lluny. Lhumanista valencià Joan Lluís Vives va haver dexiliar-se a Bruges, amb el seu amic Erasme, per motius ideològics. En aquesta darrera ciutat, es pot visitar una bonica escultura en el seu honor en el lloc més pintoresc de la localitat. Vives descriu àmpliament la pràctica del joc en París i Flandes i ho compara amb el joc de pilota en el Regne de València com documenta Julien Desees en la seua obra Les Jeux-Sportifs de Pelote-Paume en Belgique du XIV au XIX siècle. Més prop en el temps, la ciutat de València acull, des de 1993, la seu de la Confederació Internacional de Pilota a Mà (CIJB) nascuda en la ciutat de Brussel·les en 1928. Igualment la ciutat valona dAth, alberga en el seu ajuntament el Musée National des Jeux de Paume, una excel·lent col·lecció que fa un repàs dels distints jocs de pilota a mà a través del temps i les cultures: maies, egipcis, grecs, romans, etc fins a arribar a la Bèlgica actual. Es tracta dun enclavament que bé val una visita. Igualment acaba de ser publicat un excel·lent llibre de divulgació firmat per lhistoriador Benoît Gofin titulat La Ballepelote au coeur de notre region: histoire, traditions et acteurs que vé a cobrir una important funció didàctica i documental com al seu dia va ocórrer amb el llibre El Trinquet de Llorenç Millo.
El Gran Prix de Ballepelote de Brussel·les està organitzat anualment per la Fédération Belge de Ballepelote. Lesdeveniment compta a més amb el patrocini de diversos espònsors, el més destacat, lentitat benèfica la Confrérie des Chevaliers de Saint-Michel, mentre els trofeus sentreguen en limponent sala del Cabinet des Échevins de lAjuntament. Els valencians fa molt de temps que no es proclamen guanyadors en la modalitat de les llargues en lesfera internacional. Diversos elements ho expliquen. Duna banda les llargues és la modalitat més important a Bèlgica, compten amb jugadors professionals i una xifra elevada de federats. A més a més cal destacar que la ballepelote suposa un nexe dunió entre les comunitats valones i flamenques, sovint enfrontades. En darrer lloc comentar que seria interessant i oportú aprofundir en els intercanvis esportius i culturals entre Bèlgica i València i ben bé es podria agafar la figura de Joan Lluís Vives com a fil conductor.