a) Fonts arqueològiques
Dins aquestes tipologies de fonts i amb metodologia arqueològica es pot estudiar lemplaçament, lestructura i les característiques de trinquets reutilitzats per a altres usos o ja desapareguts sota construccions més modernes, com ha passat en el cas de trinquets de localitats com València o Ontinyent entre altres, lexistència dels quals és coneguda per altres fonts com la toponímia.
b) Fonts artístiques, com ara pintura, escultura o gravats
La pilota ha tingut el seu reflex en les arts plàstiques. La pintura, lescultura i larquitectura són bons referents per a analitzar la consideració social que gaudia en cada època aquest joc entre les diferents classes socials, així com per a la identificació dels espais, dels elements utilitzats i dels contextos de la seua pràctica. Lexemple paradigmàtic i més reproduït seria, sense dubte, el quadre El Joc de Pilota de Josep Bru, però també les escultures de Manolo Boix, la reproducció dun gravat de Xeraco dEnric Bofí de 1850 o, fins i tot, la representació filatèlica duna foto de Daniel Arnau podrien ser bons exemples daquestes fonts de coneixement i destudi de gran utilitat per a la contextualització i lanàlisi del joc de pilota a lèpoca que es van realitzar.
c) Fotografia i altres documents gràfics, entre les que es poden destacar cartells, plànols o pel·lícules
Amb el sorgiment de la tècnica fotogràfica, pilotaires, trinquets i partides han quedat plasmats com un dels motius predilectes de fotògrafs professionals i aficionats a aquest joc popular que, juntament amb els cartells anunciadors de campionats i partides, constitueixen una font gràfica de gran interès, la qual és necessària conèixer i divulgar. Tres dels exemples més paradigmàtics els trobem, duna banda, en una partida a llargues en el carrer de lArrabal de Set Aigües obra del mestre Miguel Crespo i recuperada pel fotògraf Federico Fuertes, la qual data de 1893 i serigeix com el testimoni fotogràfic més antic amb una data exacta; daltra banda, tenim dos testimonis més del segle xix, com ara la pràctica del joc de pilota al carrer Major de Godella o en un trinquet de la Vall de Tavernes que, juntament amb tants i tants espais emblemàtics dels nostres pobles i ciutats, han quedat plasmats en valuoses fotografies des de finals del segle xix, moltes delles de caràcter privat, conservades i atresorades com autèntiques joies per familiars i aficionats de la pilota.
d) Testimonis escrits directes. Dins daquesta categoria de fonts documentals primàries per a la investigació podem trobar fonts literàries, documents darxiu o premsa escrita
Trobem referències al joc de pilota en diverses obres literàries de personatges illustres, bé de forma central o com a reflex marginal de lacció descrita. I també la narrativa actual integra la pilota, els espais de joc o els pilotaires en les seues trames. Els exemples més reiterats descriptors i humanistes dels segles passats que han fet referència al joc de pilota serien Arnau de Vilanova, Sant Vicent Ferrer o Lluís Vives. I entre els escriptors més moderns que han integrat o abordat en els seus escrits la pràctica del joc de pilota es podrien destacar, en una llista il·lustrativa però molt incompleta, Gabriel Miró, Azorín, Bernat Capó, Joan Olivares o Enric Valor.
Potser els arxius són la font més desconeguda per a lestudi del joc de pilota. En la mesura en què aquest joc ha interferit en les activitats regulades per les diferents administracions i poders polítics al llarg de la història, la pràctica del joc de pilota ha quedat reflectida en documents diversos, com ara bans o disposicions que tractaven de regular o de prohibir directament la seua pràctica per considerar que interferia en lordre públic o en el mobiliari urbà. Tenim testimonis de processos judicials quan alguna partida derivava en baralles o aldarulls i, llavors, hi intervenia lautoritat per a restablir lordre, i també la regulació del funcionament i de les activitats econòmiques dalguns trinquets, entre altres exemples.
Finalment, les notícies, reportatges i articles dopinió de la premsa diària escrita permeten captar la quotidianitat informativa que ha generat aquest món des del segle xix fins a lactualitat.
e) Onomàstica: antroponímia i toponímia
Lestudi dels noms de persona (antropònims) i dels noms de llocs, despais físics o geogràfics (toponímia) són fonts molt interessants a les quals cal prestar una major atenció.
f) Altres fonts documentals
La pilota ha rebut una especial atenció en llibres de festes, publicacions monogràfiques i congressos i jornades.
g) Testimonis orals i documents sonors
Finalment, no es pot oblidar la història oral que ha servit per a reconstruir de primera mà, a partir del relat i de la veu dels seus protagonistes o dels seus descendents, quins eren els espais o els llocs, les principals figures de lèpoca de la seua joventut, els costums i les anècdotes.
2. Les publicacions acadèmiques i científiques sobre el joc de pilota
Un recent estudi va analitzar la investigació acadèmica sobre el joc de pilota valenciana: El desenvolupament de la investigació sobre pilota valenciana: guia bibliogràfica i fonts dinformació. A partir de la seua consulta, observem uns resultats que ens podrien parèixer sorprenents per la gran quantitat destudis i aspectes analitzats al voltant del joc de pilota, malgrat el fet que siga un esport minoritari enfront daltres com el futbol o el bàsquet. A nivell metodològic, el procés seguit en aquest estudi es pot sintetitzar en tres passos:
a) Delimitació de lobjecte destudi
b) Identificació i localització de documents
c) Anàlisi de resultats, descripció i ordenació bibliogràfica
En relació amb lobjecte destudi, es tractaren de recollir totes les publicacions impreses de caràcter monogràfic, lobjecte central de les quals fóra lestudi de la pilota valenciana en qualsevol dels seus vessants, així com aquells treballs de caràcter acadèmic, és a dir, que documenten les fonts que utilitzen, realitzats amb el propòsit daugmentar el coneixement daquesta pràctica, difosos en forma darticles de revista, comunicacions a congressos i tesis doctorals. Per a la identificació i la localització de documents es consultaren les biblioteques de la Federació de Pilota Valenciana i del Museu de la Pilota del Genovés, que disposen dimportants fons bibliogràfics sobre Pilota Valenciana, així com els catàlegs de la Biblioteca Valenciana i de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana. Una vegada recuperat el primer nucli de documents, es consultaren les «bibliografies ocultes», és a dir, els llistats de referències bibliogràfiques consignades a linterior o al final dels treballs, la qual cosa va permetre ampliar el nombre de referències esmentades.
El principal resultat de lestudi fou constatar que existeix una bibliografia cada vegada més nombrosa amb una àmplia varietat de treballs sobre la pilota valenciana: articles, tesis i tesines, monografies, obres de referència i comunicacions a congressos. Sidentificaren 181 treballs publicats fins a 2007: 95 articles de revista, 40 publicacions monogràfiques (llibres o capítols de llibre), 37 comunicacions a congressos i 5 tesis i tesines, a més del fet que la pilota estava present en 4 destacades obres de referència on sarrepleguen nombroses entrades relacionades amb la Pilota Valenciana
Levolució diacrònica del nombre de treballs ha mostrat que, a banda de diverses obres pioneres aïllades, des de la meitat de la dècada dels 70 comencen a aparèixer, amb certa regularitat, diversos treballs centrats en la pilota. La investigació es remunta a mitjans de la dècada dels 80, coincidint amb la consolidació de la democràcia, la creació de la Federació de Pilota Valenciana i la figura del pilotaire el Genovés, factors que van propiciar una presència cada vegada major en els mitjans de comunicació, en leducació i en làmbit acadèmic.
Entre les obres i autors pioners del que es podrien considerar fonts secundàries destudi del joc de pilota, podem destacar Francesc Almela i Vives i el seu treball El juego de pelota en Valencia (1960); Vicent Vidal Corella amb La pelota valenciana, un deporte con historia de siglos (1969); Jorge Cela Trulock, que va publicar Joc de pilota. Pelota valenciana (1973); Llorenç Millo i Casas, autor de El trinquet (1976), i Miguel Ángel López Egea amb Pelota valenciana: entrevistas y reportajes (1976).
Les tesis doctorals i tesines són el principal document acadèmic, ja que la seua presentació permet assolir el grau més elevat que atorga una universitat als seus alumnes, el grau de Doctor, i exigeix el desenvolupament destudi dinvestigació inèdit i posterior defensa pública davant un tribunal despecialistes en aqueixa àrea de coneixement. Per tant, són una importantíssima font de coneixement i un bon termòmetre per a mesurar el desenvolupament del coneixement científic en un determinat àmbit. Entre les tesis doctorals i les tesines al voltant de la pilota cal destacar El juego de la pelota valenciana en la calle, de Juan Ignacio Gallach (1977); El joc de pilota al País Valencià: estudi lexicogràfic de cultura popular, de Frederic Llopis i Bauset (1984); Pasado y Presente de la pelota valenciana, de Juan Ignacio Gallach (1990); El joc de pilota en la Comunitat Valenciana, de Salvador Olaso i Climent (1993); Estudio de los trinquetes de pilota valenciana, según criterios epidemiológicos, de opinión y biomecánicos, dAna María Montaner Sesmero (2010); Diseño de un guante de protección para jugar a pilota valenciana en función de la opinión de los usuarios y de criterios epidemiológicos y biomecánicos, de Carlos Montaner Sesmero, i, finalment, Análisis de los factores de rendimiento en Pelota Valenciana: una propuesta para la Educación Superior, de José Antonio Martínez Carbonell (2012).
Algunes de les publicacions monogràfiques més rellevants que han afavorit el coneixement de molts aspectes del joc de pilota, sobretot entre el gran públic per tractar-se les monografies duna tipologia documental de difusió comercial i amb una presència destacada a les biblioteques, són lobra de Gabriel García i Frasquet i Frederic Llopis Bauset Vocabulari del joc de pilota (1991); la de Toni Mollà Orts, El Genovés (1994); el llibre coordinat i dirigit per Alberto Soldado, El joc de pilota: historia de un deporte valenciano (1998); lobra dAureli López Muñoz, La pilota valenciana: deport, cultura i llengua del nostre poble, (2004), i La pilota valenciana: unitat didàctica (2003), de Manolo Conca Pavia, Gabriel Garcia i Frasquet, Toni Gimeno Salom, Frederic Llopis Bauset, Jordi Naya Nogueroles i Vicent Pérez Bernabeu.
A totes aquestes obres caldria afegir publicacions més recents i que, per tant, van quedar fora de la cobertura de lestudi comentat, entre altres, El joc de pilota a través de la prensa valenciana 1790-1909 (2009), de Recaredo Agulló i Víctor Agulló; Pilota valenciana. Propostes didàctiques per ensenyar i aprendre el nostre joc (2011),de Daniel Martos i Guillem Torrent; La Revolució va de bo. La modernització de la pilota valenciana (2009), de Paco Cerdà i Purificació Mascarell; Tallers de cultura popular valenciana, Joc de la pilota (2009), de Sebastià Giner, Vicent Molines i Ferran Luque, i el mateix Vocabulari del joc de pilota (2010), editat per lAcadèmia Valenciana de la Llengua i que va constituir el referent per a la celebració de les I Jornades de Pilota al Monestir de Sant Miquel dels Reis.
Els articles de revista i les comunicacions a congressos com a treballs que aborden en profunditat un aspecte més específic destudi són també una tipologia documental destacada. Molts daquestos estudis shan publicat en revistes com L´Esport i Temps Lliure i Traure: Revista de Pilota Valenciana, publicacions que, malauradament, no han tingut continuïtat, o també en Apunts: Educació Física i Esports, un dels principals referents de les revistes o publicacions per als estudiosos dins làmbit dels esports.
També són importants els congressos, perquè faciliten lencontre destudiosos, lintercanvi dexperiències i idees i lexposició pública de treballs en curs o que pel seu caràcter molt específic és difícil publicar en revistes científiques. En aquest sentit, és important reconèixer el paper de la Universitat Catòlica de València que va impulsar el I Congrés Mundial de Pilota a mà (1994), el I Simposi Nacional de Pilota Valenciana (2005) i el II Congrés Mundial de Pilota a mà (2007), així com el de la Uni·versitat de València amb la celebració de diferents esdeveniments, com ara el Fòrum de lEsport que sempre ha atorgat un paper destacat a la pilota, i diferents cursos i activitats, com ara també la I Jornada sobre Esports Tradicionals Valencians celebrada a la Facultat de Ciències Socials en desembre de 2012. En definitiva, iniciatives i activitats que, tant en el cas de la Universitat Catòlica de Valencia com en el de la Universitat de València, sempre han estat recolzades o en alguns casos també impulsades per la Federació de Pilota Valenciana.
Les publicacions acadèmiques de pilota, una realitat que va a més. En acció Roberto del Palomar i Lluïset de Beniarrés en la final de raspall disputada al Genovés (Arxiu FPV).
Finalment, la pilota està present, com no podia ser duna altra manera, en diverses entrades o veus dobres de referència com la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (1973), la Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005) i el Diccionario Espasa de términos deportivos (2003).
Lenumeració realitzada es tracta, en qualsevol cas, duna selecció arbitrària, ja que tots i cadascun dels 181 treballs i els publicats amb posterioritat tenen el seu valor i la seua importància i, al remat, contribueixen, en tant que publicacions escrites amb rigor científic, a lavanç del coneixement sobre la pilota.
3. Investigadors, idioma i temes dinvestigació
Vora 200 autors han publicat treballs sobre pilota valenciana. És interessant destacar les activitats professionals dels principals estudiosos del món de la pilota, que són, per aquest ordre, professors deducació secundària, periodistes, investigadors de lInstitut de Biomecànica de València, mestres descola i professors universitaris deducació física. Altres professions, ja més puntuals, són la darquitecte, la de coordinador local desports, la descultor, la de rector i la de sociòleg. Per tant, trobem que làmbit educatiu no universitari i el periodisme són els dos sectors que més estan impulsant el coneixement sobre el joc de pilota, aspecte que cal valorar molt positivament, ja que garanteix, en el primer dels casos, la inculcació de linterès als xiquets i estudiants que representen el futur de la pràctica daquest joc i, en el segon cas, afavoreix la divulgació social daquest esport a través dels mitjans de comunicació, un aspecte també essencial.