3. Investigadors, idioma i temes dinvestigació
Vora 200 autors han publicat treballs sobre pilota valenciana. És interessant destacar les activitats professionals dels principals estudiosos del món de la pilota, que són, per aquest ordre, professors deducació secundària, periodistes, investigadors de lInstitut de Biomecànica de València, mestres descola i professors universitaris deducació física. Altres professions, ja més puntuals, són la darquitecte, la de coordinador local desports, la descultor, la de rector i la de sociòleg. Per tant, trobem que làmbit educatiu no universitari i el periodisme són els dos sectors que més estan impulsant el coneixement sobre el joc de pilota, aspecte que cal valorar molt positivament, ja que garanteix, en el primer dels casos, la inculcació de linterès als xiquets i estudiants que representen el futur de la pràctica daquest joc i, en el segon cas, afavoreix la divulgació social daquest esport a través dels mitjans de comunicació, un aspecte també essencial.
El valencià té una presència molt significativa en la investigació sobre la pilota valenciana, amb un 71% de documents en el citat estudi, enfront del 27% del castellà i el 2% daltres idiomes (com ara lèuscar o langlès). Per tant, hom pot afirmar que la pilota és lesport del valencià i que el valencià té en la pilota un vehicle de difusió del seu ús fonamental.
Entre els temes objecte destudi destaquen molts treballs que aborden els orígens històrics, la situació actual del joc de pilota i la seua projecció de futur, així com també les modalitats, regles i espais físics on es desenvolupa el joc i el vocabulari. La relació amb làmbit educatiu i els valors que aporten de cara a leducació física, el desenvolupament pedagògic, els estudis socials i sociològics, els estudis daspectes biomecànics i psicomotrius i les lesions pròpies del joc estan presents en la investigació.
4. Conclusions i polítiques per a afavorir i consolidar linterès acadèmic sobre la pilota
La principal conclusió que es pot extraure de tot el que sha comentat és que la pilota valenciana aporta valors culturals, didentitat, històrics, lingüístics, de salut i benestar, formatius, de convivència i, a més, és una activitat que té unes particularitats, estudiades per la biomecànica, que no són comparables amb cap altra activitat.
Algunes actuacions que poden afavorir la consolidació i linterès acadèmic pel joc de pilota podrien ser:
a) Impulsar la integració del joc de pilota a làmbit educatiu a tots els nivells
Leducació primària i la secundària són els períodes vitals fonamentals en el quals es creen els hàbits i els comportaments que marquen la vida adulta. Qui haja practicat el joc de pilota a lescola i/o a linstitut probablement el seguirà practicant tota la seua vida de forma activa com a jugador o passiva com a espectador. I en el cas dalumnes que accedeixen a la universitat, poden sentir, en major mesura, latracció de fer estudis, recerques o inclús la seua tesi sobre qualsevol aspecte del joc de pilota.
b) Consolidar la celebració de congressos i reunions científiques, jornades de debat, difusió de publicacions, etc.
Potenciar accions com congressos i reunions científiques, jornades de debat i difusió de publicacions on la paraula és la protagonista, és una de les millors maneres de difondre la cultura i la investigació sobre la pilota. En aquest sentit, és important, pel que fa als organitzadors daquests esdeveniments, que tinguem present que vivim en una societat marcada per lescriptura enfront de loralitat, és a dir, el coneixement acumulat que es difon en les societats futures és bàsicament escrit i, per tant, deixar constància per mitjà dactes de congressos o daltres publicacions de les accions que hem fet és fonamental per al futur, i també és una forma de reconeixement i un estímul per als participants en aquests esdeveniments.
c) Crear una publicació de caràcter científic per a difondre els estudis del joc de pilota
La creació duna revista científica monogràfica sobre la pilota, que com a joc i pràctica esportiva universal de segur atrauria gran quantitat de continguts diversos i universals, potser siga una de les millors formes destimular la generació així com la difusió del coneixement sobre la pilota. Possibilitar que tot aquell que tinga alguna cosa a dir al voltant del joc de pilota puga fer-ho en un canal específic, amb independència que tinga altres canals de difusió en revistes desports, afavoriria, en primer lloc, que puga expressar·se en valencià i seria un estímul per a la difusió en la llengua pròpia de la pilota, i en segon lloc, afavoriria la creació o bé una major cohesió duna comunitat dautors i lectors interessada en aquests temes.
d) Prendre iniciatives per a difondre el corpus de coneixement existent
Algunes daquestes iniciatives de difusió del corpus de coneixement existent poden ser afavorir i millorar la presència en Internet de la pilota valenciana; elaborar una bibliografia o guia bibliogràfica sobre el joc de pilota, o establir relacions de cooperació i intercanvi mutu didees amb altres territoris on es practiquen jocs de pilota.
Partida a llargues en la localitat de Siete Aguas (la Foia de Bunyol). Aquesta foto datada de 1894 està considerada com una de les més antigues del nostre esport (Miguel Crespo·Federico Fuertes Banacloig).
Bibliografia
Agulló Albuixech, Recaredo (2003). Diccionario Espasa: términos deportivos. Madrid: Espasa·Calpe.
Agulló Albuixech, Recaredo; Agulló Calatayud, Víctor (2009). El joc de pilota a través de la prensa valenciana 1790-1909 Valencia: Diputació; Federació de Pilota Valenciana.
Almela i Vives, Francesc (1960). El juego de pelota en Valencia Tiratge a part de la revista Valencia Atracción.] València: Societat Valenciana Foment del Turisme.
Cela Trulock, Jorge (1973). Joc de pilota. Pelota valenciana Madrid: Instituto Nacional de Educación Física.
Cerdà Arroyo, Paco; Mascarell Garcia, Purificació (2009). La revolució va de bo. La modernització de la pilota valenciana. València: Servei de Publicacions de la Universitat de València.
Conca Pavía, Manolo; Garcia Frasquet, Gabriel; Gimeno Salom, Toni; Llopis Bauset, Frederic; Naya Nogueroles, Jordi; Pérez Bernabeu, Vicent (2003). La pilota valenciana: unitat didàctica Valencia: Conselleria de Cultura i Educació.
Gallach Lazcorreta, Juan Ignacio (1977). El juego de la pelota valenciana en la calle. [Tesina llegida a lInstituto Nacional de Educación Física y Deportes.] Madrid: l autor.
Gallach Lazcorreta, Juan Ignacio (1990). Pasado y presente de la pelota valenciana. [Tesi doctoral.] Granada: Universidad de Granada.
Garcia frasquet, Gabriel; Llopis Bauset, Frederic (1991). Vocabulari del joc de pilota. València: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, D.L.
Giner, Sebastià; Molines, Vicent; Luque, Ferran (2009). Tallers de cultura popular valenciana. Joc de la pilota. València: Edicions 96 S.L.
González Alcaide, Gregorio; Agulló Calatayud, Víctor; Valderrama Zurián, Juan Carlos; Aleixandre Benavent, Rafael (2010). El desenvolupament de la investigació sobre pilota valenciana: guia bibliogràfica i fonts d´informació, dins Apunts: Educació Física i Esports (2010;99 (1):5-12).
Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana (2005). Valencia: Prensa Valencia, D.L. Veus sobre Pilota Valenciana redactades per Víctor Agulló Calatayud i Rafael Mora Sesma.
Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (1973). Valencia: Gran Enciclopedia de la Región Valenciana. Veus sobre Pilota Valenciana redactades per Llorenç Millo i Casas.
Llopis Bauset, Frederic (1984). El joc de pilota al País Valencià: estudi lexicogràfic de cultura popular. [Tesis de llicenciatura.] Valencia: Universitat de Valencia.
López Egea, Miguel Ángel (1998). Pelota valenciana. Entrevistas y reportajes. València: l autor.
López i Muñoz, Aureli (2004). La pilota valenciana: deport, cultura i llengua del nostre poble. Valencia: Real Acadèmia de Cultura Valenciana, D.L.
Martos García, Daniel; Torrent Benavent, Guillem (2009). Pilota valenciana. Propostes didàctiques per ensenyar i aprendre el nostre joc. Paiporta: Denes.
Millo i Casas, Llorenç (1976). El trinquet. Valencia: Prometeo, D.L.
Mollà Orts, Toni (1994). El Genovés. Valencia: Tàndem.
Olaso i Climent, Salvador (1993). El joc de pilota en la Comunitat Valenciana. [Tesi doctoral.] Barcelona: Universitat de Barcelona.
Soldado Hernández, Alberto (1998). El joc de pilota: Historia de un deporte valenciano. Valencia: Publitrade, D.L. Obra que va comptar amb els següents collaboradors: Llorenç Millo i Casas; Paco Durà López; Enrique Balaguer; Rafael Blasco Hernández; Josep Sapena; Armand Verdú; Francisco García; Salomé Cardet; Francisco Cortell Chesa; Jesús Cortell Chesa; Vicent Malonda i Mestre, i Toni Martí.
Vidal Corella, Vicent (1969). La pelota valenciana, un deporte con historia de siglos, València: Boletín de Información Municipal (1969 (62):5-47).
Vocabulari del joc de pilota (2010). València: Publicacions de lAcadèmia Valenciana de la Llengua.
1. Universitat de València.
Bloc 2
Modalitats
Evolució històrica del reglament de pilota a llargues
Sebastià Giner1
A hores dara no tenim cap certesa per poder dir quin és i on se situa lorigen del joc de pilota a mà. El Joc de Pilota, que al País Valencià coneixem també com a Pilota Valenciana, és una de les activitats lúdiques més antigues conegudes i va lligada a lexistència de la humanitat. Sabem, per indicis i troballes, que en totes les civilitzacions conegudes sha practicat, duna o daltra manera, el joc directe al llarg: a la ciutat de Tebes (Egipte), les tombes dels reis i de lalta noblesa contenien pilotes usades daquest joc; a la península del Iucatan (les runes arqueològiques de Cobà) hi ha una pista de lèpoca dels maies, quan es jugava a una mena de joc de pilota entre dos equips de guerrers, lobjectiu del qual era leternitat. De la mateixa manera podem parlar daltres civilitzacions antigues, com els xinesos, els esquimals... tots han jugat, duna manera o daltra, al que ara coneixem com el joc de pilota. Cal dir també que el material utilitzat sempre anava lligat al tipus de material conegut en cada lloc: cautxú, llana, greix... Segons diferents autors (Ter Grouw, Joan Amades, Llorenç Millo), el filòsof grec Herodot 848 a. C. diu que el joc de pilota fou inventat pels lidis, un poble que vivia a Àsia menor, actual Turquia. Un dels seus reis, Giges, es va inventar el joc per a distraure el poble en una època difícil i de moltes necessitats. Tanmateix, aquesta teoria no parteix de testimonis evidents sinó de llegendes.
El que sí que podem afirmar, a partir del treball de tots els historiadors que han dedicat temps a estudiar directament o indirecta el nostre esport, és que la pilota, així com nosaltres els valencians lentenem, té les seues arrels en la cultura grega, la qual cosa no és destranyar si tenim en compte que tota la cultura occidental europea prové, de forma directa o indirecta, de Grècia, on se senten les bases de les diferents cultures occidentals. Linvestigador Víctor Iñúrria va realitzar un estudi on conclou que la feninde provindria daquell joc grec. Doncs bé, segons Iñúrria, lautor del fris intenta deixar constància de la manera de jugar, ja que si analitzem el quadre, els jugadors representen fil per randa una partida de pilota al llarg. Tres jugadors contra tres: col·locats uns enfront dels altres i preparats per fer front al llançament de la pilota. Tanmateix, si bé els grecs van ser els iniciadors de la pràctica del joc, és en lèpoca dels romans quan passa de tenir-ne un objectiu religiós o dentrenament militar a ser-ne un acte lúdic sense més; una activitat saludable recomanada pels metges. Segons Luis Bombín Fernández és en aquesta època i a causa de la popularitat que adquireix el joc de pilota quan comença a jugar-se en llocs tancats, pels problemes de trànsit als carrers i places. Així, comencen a jugar en les termes públiques amb tota mena de comoditats. I aquest fet pot ser un possible precedent del trinquet que després apareixerà a ledat mitjana. Un exemple podria ser lestadi de Domicià, on cabien 30.000 espectadors i tenia 250 metres de llargada.
França és lestat europeu on el joc de pilota va adquirir més prompte i durant segles el caràcter desport nacional. A més a més, és on més documentació i bibliografia sha generat: hi ha escrits des del segle xii i es coneixia com el jeu de paume. Les primeres formes o modalitats del joc de palma es jugaven a lexterior, sobre una praderia o en un camí. En el transcurs del segle xiii, el joc va penetrar a les ciutats i es va practicar als carrers i places. No existia diferència de classes en la pràctica del joc, encara que la noblesa es refugiava en sales tancades originant el joc de courte paume (curta palma) i el poble pla utilitzava terrenys públics, fins i tot fora de les ciutats. Continuaren la pràctica del joc sota la seua forma inicial amb el nom de longue paume (llarga palma), molt semblant al joc de llargues valencià. Tanmateix, la pilota a França deixà de difondres durant la Revolució perquè el poble francés identificà el joc com una activitat pròpia de la reialesa i, per tant, contrària a la revolució. Actualment aquest joc es juga, encara que amb una presència molt minsa, als carrers i places públiques amb normatives equivalents a les del joc de llargues, tot i que ha acabat per jugar-se tan sols en espais oberts amb unes línies a terra que demarquen el perímetre de joc. Les mesures són 65 metres de llargada per 12 damplada. Es juga al nord de França, a la regió de Picardia, i, com ja he dit, les regles també són paregudes al joc de llargues.
A Itàlia, molts són els testimonis que observem en la toponímia dels carrers de Roma possiblement per la influència que durant el Renaixement (segles xv-xvi) van tenir els valencians i els papes Borja a la ciutat. Cal dir que també hi havia trinquets i eren pareguts als francesos, tot i que els italians tenien teulada a les dues galeries. En lactualitat, el joc de pilota només es practica a les comarques del nord dItàlia, Piemont i Ligúria, en dues modalitats de joc directe. La primera modalitat, el bracciale,ha evolucionat al llarg del temps i ha romàs més pura en algunes zones dItàlia com ara Treia, on se celebra tots els anys La Disfide del Bracialle. Té els seus orígens en els antics guerrers que portaven un braçalet de puntes i jugaven fora del castell aprofitant una de les seues parets. Quan van deixar dutilitzar el bracciale, els italians es protegien els punys amb benes, fent néixer la modalitat del pallone elástico (80 metres per 18 damplada amb una paret lateral de 20 metres), la qual actualment ha estat homologada com a pallapugno, i shi juga amb una enorme afició als esferiteris. El joc és similar al de les llargues. No només es juga a Itàlia el pallapugno, sinó que també hi ha modalitats com ara la palla Eh!, modalitat idèntica a la valenciana de llargues que es juga en una comarca de la Toscana. Les dimensions de les pistes i les regles de joc són gairebé les mateixes que en llargues.