Amb aquest esforç, lany 2016, després duns anys dentrebancs des del govern central, quasi tots els autonòmics i ajuntaments principals com ara València, torna a ser un moment dinflexió en la construcció de la memòria democràtica. Les eleccions locals i autonòmiques de 2015 han estat un revulsiu en molts ajuntaments, diputacions i comunitats autònomes amb governs progressistes. Lajuntament de València o Alacant, la diputació de València i la Generalitat Valenciana, amb el projecte de llei de memòria democràtica que facilitarà excavar fosses en són exemples. Cal, doncs, aprofitar i superar, duna vegada, lanomalia democràtica sobre la qüestió.
* * *
En qualsevol cas, a hores dara, a la societat espanyola li cal una veritable política per a construir una memòria democràtica. Cal actuar en diversos fronts.
En primer lloc, fomentar lacció i la praxi de les associacions de memòria, dels centres destudi dhistòria local o comarcal: coordinar-se entre ells, amb els centres densenyament secundari i amb la Universitat.
En segon lloc, potser la tasca més complexa i de les més necessàries, és desenvolupar una veritable política de la història del temps present, amb particular atenció a la població escolar de primària, secundària i universitat, ja que en el nostre sistema educatiu el coneixement del temps present (República, Guerra, Dictadura i Transició) és un forat negre, com va mostrar una enquesta del CIS feta el 2008, a lany dentrar en vigor la llei de la Memòria Històrica.10 Conèixer la història del temps present be (com passa als països del nostre entorn) i no seguir ignorant-la o persistint en els tòpics i mites de la interpretació maniquea del franquisme o largumentari que va marcar la FAES és condició necessària per a la formació cívica dels ciutadans. Segons aquest tòpics, es presenta la República com a un règim radical, poc inclusiu; la guerra com una confrontació de germans impulsada per minories polítiques on tots foren culpables per igual de que esclatara, així com duna simètrica responsabilitat en la repressió i número de víctimes; el franquisme es mostra com un règim essencialment funcional que va saber auto-regenerar-se al compàs de levolució del context internacional i va propiciar un creixement econòmic i canvi social intern. I, en fi, la Transició, com una obra política admirable i modèlica al món sencer, sense entrar en una mirada més atenta a defectes i omissions 11
Hi ha, en tercer lloc, altres tasques importants. Cal institucionalitzar instruments que siguen alhora independents i oficials, que facen una recerca exhaustiva de la informació de les violacions dels Drets Humans que es van fer entre 1936 i 1976, i elaboren propostes concretes. Les Comissions de la Veritat han demostrat, en diversos països, ser una eina útil per a aprendre, copsar errors i mirar el futur amb eixe coneixement. Lobjectiu daquestes institucions (que shan estés per molts països que han patit conflictes i dictadures on shan violat els Drets Humans) és aconseguir la reconciliació, lluitar contra la impunitat i defensar els Drets Humans. Mitjançant el pacte de silenci, com va passar a Espanya, la reconciliació no saconsegueix, com estem comprovant, perquè les ferides socials, si val la metàfora, no es tanquen amb el silenci.
Les Comissions de la Veritat, de les que hi ha unes 40 a tot el món, es proposen restaurar la pau la convivència, garantir a les víctimes el dret a la veritat, la reparació i la justícia.12 Són òrgans temporals, tenen caràcter oficial però són independents dels governs, constaten els fets, proposen mesures de reparació i no tenen caràcter judicial (potser alguna, la de Sudàfrica per exemple, tenen nexes amb la justícia).
En cada país on shan creat han desenvolupat la seua idiosincràsia: cada lloc ha construït, en el seu context i circumstàncies, la seua Comissió. Trets comuns són tres. El primer és exhumar la veritat, perquè tant les víctimes com la col·lectivitat té dret a conèixer-la, produint un relat contrastat i objectivat que és la millor manera de conèixer, tancar i superar les ferides obertes. El segon és impulsar el dret que tenen les víctimes a la reparació de les violacions dels Drets Humans. La reparació, que forma part dun procés de consolidació democràtica i dels Drets Humans, sha dentendre com un procés. Comporta restitucions, indemnitzacions i rehabilitacions a diversos nivells però on és important el nivell simbòlic i moral. El tercer tret és fer una tasca que sencamina a la restauració de la justícia a les víctimes de les violacions dels Drets Humans. Però he dit que sencamina; les Comissions que ha hagut o hi ha, ninguna delles és tribunal de justícia. Operen en un altre registre: valoren i interpreten comportaments i pràctiques, principalment col·lectius (algunes no poden entrar en identificació individual), i no entren en la determinació de responsabilitats penals individuals que, en tot cas, corresponen als jutjats.
* * *
Les Comissions de la Veritat, com la política de la història del temps present al sistema educatiu i al nivell general de la societat, són eines per a construir una memòria democràtica. Daçò es tracta. De construir-la. La porta a la reconciliació i a un futur lliure no és loblit, el silenci ni un passat manipulat.
Moltes gràcies.
Bibliografia
AGUILAR, P., Memoria y olvido en la guerra civil española, Madrid, Alianza, 1996.
ARIÑO, A.; ROMERO, J., La secesión de los ricos, Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2016.
AZAÑA, M., Discurso en el Ayuntamiento de Barcelona (pronunciado el 18 de julio de 1938), Obras Completas, III, Madrid, Ediciones Giner, 1990.
CARDONA, G., El gigante descalzo, El ejército de Franco, Madrid, Aguilar, 2003.
CLAVERO, B., España 1978. La amnesia constituyente, Madrid, Marcial Pons, 2014.
COTARELO, R.; ROCA, J.M., La antitransición. La derecha neofranquista y el saqueo de España, Valencia, Tirant lo Blanch, 2015.
CUESTA BUSTILLO, J., La odisea de la memoria: historia de la memoria de España siglo XX, Madrid, Alianza, 2008.
ESPINOSA, F., Violencia roja y azul: España 1936-1950, Barcelona, Crítica, 2010.
FERNÁNDEZ GARCÍA, C., Las comisiones de la Verdad en el mundo. El pasado frente al espejo. Análisis comparativo de distintas experiencias y reflexión sobre la aplicación de este instrumento al caso español, dins LUZUNDIA, F.I. cit. infra.
GINZBURG, C., El juez y el historiador, Madrid, Anaya, 1992.
GONZÁLEZ CALLEJA, E. Et al., La Segunda República Española, Barcelona, Pasado y Presente, 2015.
LUZUNDIA, F.I., El exterminio de la memoria. Una Comisión de la Verdad contra el olvido de las víctimas del franquismo, Madrid, Catarata, 2015.
MAINER, J.C., Años de vísperas. La vida de la cultura en España (1931-1939), Madrid, Espasa-Calpe, 2006.
MORÁN, G., El precio de la transición, Madrid, Akal, 2015.
RIQUER, B., La dictadura de Franco, Historia de España (vol. IX). Barcelona, Crítica, 2010.
PÉREZ GARZÓN, J.S.; MANZANO, P., Memoria histórica, Madrid, La Catarata, 2010.
MAINER, J.C., Años de vísperas. La vida de la cultura en España (1931-1939), Madrid, Espasa-Calpe, 2006.
MORÁN, G., El precio de la transición, Madrid, Akal, 2015.
RIQUER, B., La dictadura de Franco, Historia de España (vol. IX). Barcelona, Crítica, 2010.
PÉREZ GARZÓN, J.S.; MANZANO, P., Memoria histórica, Madrid, La Catarata, 2010.
ROBLEDO, R., Esa salvaje pesadilla. Salamanca en la guerra civil, Barcelona, Crítica, 2007.
SAZ, I., El pasado que aún no puede pasar, dins Fascismo y franquismo, València, PUV, 2004.
VIÑAS, A., La otra cara del Caudillo: mitos y realidades en la biografía de Franco, Barcelona, Crítica, 2015.
VIÑAS, A, (ed.), En el combate por la historia. La República, la guerra civil, el franquismo, Barcelona, Pasado y Presente, 2012.
TRAVERSO, E. El pasado, instrucciones de uso. Historia, memoria, política, Madrid, Marcial Pons, 2007.
TODOROV, T., Los abusos de la memoria, Barcelona, Paidós, 2000.
1 Departament dHistòria Moderna i Contemporània (Universitat de València).
2 Manuel Azaña, Discurso en el Ayuntamiento de Barcelona (pronunciado el 18 de julio de 1938), Obras Completas, III, Madrid, Ediciones Giner, 1990, p. 378.
3 José Carlos Mainer, Años de vísperas: la vida de la cultura en España, 1931-1939, Madrid, Espasa Calpe, 2006.
4 Julián Casanova, La Iglesia de Franco, Barcelona, Crítica, 2005.
5 Antonio Ariño i Joan Romero, La secesión de los ricos, Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2016.
6 Per a aquests conceptes, Marc Baldó, El saber histórico, Valencia, Tirant lo Blanch, 2013; Juan Sisinio Pérez Garzón y Pedro Manzano, Memoria histórica, Madrid, La Catarata, 2010; Josefina Cuesta, La odisea de la memoria: historia de la memoria de España siglo XX, Madrid, Alianza, 2008; Paloma Aguilar, Memoria y olvido en la guerra civil española, Madrid, Alianza, 1996; Tzvetan Todorov, Los abusos de la memoria, Barcelona, Paidós, 2000; Enzo Traverso, El pasado, instrucciones de uso. Historia, memoria, política, Madrid, Marcial Pons, 2007.
7 La Operación Galaxia o conspiració prevista per a novembre de 1978, lintent de colp destat del 23F del 1981, la conspiració prevista per a octubre del 82, la conspiració prevista per a octubre de 1985 són proves. També ho són fets com que els antics membres de la UMD, expulsats de lexèrcit, foren rehabilitats, però en la reserva, el 1987, i fins 2010 no sels rehabilità per complet, quan ja quasi tots havien mort per raons dedat. Per a lexèrcit, Gabriel Cardona, El gigante descalzo, el ejército de Franco, Madrid, Aguilar, 2003; Fernando Puell de Villa, El ejército del tiempo presente (1978-3003), dins Aproximación a la historia militar de España, 3 v., Madrid, Ministerio de Defensa, 2006, v. 2, pp. 723-740.
8 Ángel Viñas (ed.), En el combate por la historia. La República, la guerra civil, el franquismo, Barcelona, Pasado y Presente, 2012.
9 Ramón Cotarelo, José Manuel Roca, La antitransición. La derecha neofranquista y el saqueo de España, Valencia, Tirant lo Blanch, 2015.
10 Lenquesta en CIS: 2760/Memorias de la guerra civil y el franquismo, http://www.cis.es/cis/opencm/ES/1_encuestas/estudios/ver.jsp?estudio=9220&cuestionario=10774&muestra=16345
11 Fernando Hernández Sánchez, ¿Franco fue un mamífero? El corto siglo XX español en las aulas de Secundaria: un pretérito imperfecto, Pasos a la izquierda, 4 (2016); Del mateix autor, El bulldozer negro del general Franco: Historia de España del siglo XX para la primera generación del XXI, Barcelona, Pasado y Presente, 2016.
12 Covadonga Fernández García, Las Comisiones de la Verdad en el mundo. El pasado frente al espejo. Análisis comparativo de distintas experiencias y reflexión sobre la aplicación de este instrumento al caso español, dins Fernando I. Luzundia, El exterminio de la memoria. Una Comisión de la Verdad contra el Olvido de las víctimas del franquismo, Madrid, Catarata, 2015, pp. 137-190.
COMUNICACIONS. BLOC GENERAL
Pilar Vidal Monferrer
El Grup de Recuperació de la memòria històrica de Benassal, una trajectòria de 13 anys
Mélanie Ibáñez Domingo
Investigar y divulgar desde la Universitat de València. Aula de Historia y Memoria Democrática
Jorge Ramos Tolosa
Posar en valor un patrimoni desmemoritzat: un projecte dexposició sobre patrimoni valencià de la Guerra Civil
El Grup de Recuperació de la memòria històrica de Benassal, una trajectòria de 13 anys
Pilar Vidal Monferrer1
El Grup de Recuperació de la memòria històrica de Benassal va nàixer lany 2003, farà ara 13 anys. En esta comunicació es vol donar unes pinzellades del que ha estat el nostre treball, que va començar a lany 2003, i explicar breuement els trets que ens defineixen.
El GRMH de Benassal és un grup heterogeni format per unes 15 persones que treballa per investigar el passat més recent del nostre poble, i utilitza les fonts orals com a metodologia, complementades amb altres fonts primàries i secundàries. Des del començament hem treballat de manera col·lectiva. La nostra trajectòria investigadora es centra principalment en làmbit local i la podem definir per tres grans projectes duts a terme:
Benassal segle XX, un estudi dun poble rural basat en fonts orals (2003- 2007).
Els masos de Benassal (2008-2011).
Lexposició itinerant, Experiments de la legió Còndor a lAlt Maestrat, 1938: Benassal, Ares, Vilar de Canes i Albocàsser (2012-2016).
Un mètode de treball que emprem sovint, com ja hem dit, són les fonts orals: les històries de vida en la primera publicació, les entrevistes en el segon projecte i els testimonis sobre els bombardejos en el tercer. Les fonts orals faciliten lestudi de la realitat més propera i permeten abordar temes i problemàtiques que no shan recollit o que ens poden ajudar a contrastar la versió oficial, a la vegada que democratitzen el discurs històric perquè prenen la gent senzilla i treballadora (pares, mares, avis, joves, veïns, immigrants, mestresses de casa, treballadors del camp i dels xicotets tallers, etc.) com a protagonistes de la història. Són conscients que els testimonis, mitjançant el seus records reconstrueixen la història des de la seua vivència, per tant la feina de lhistoriador És contrastar les diverses fonts que té a labast per arribar a uns fets més objectius. El treball amb les fonts orals ens ha permès crear una secció de Fonts Orals en larxiu municipal, que de moment està ubicat en la seu de la Fundació Carles Salvador a Benassal.