Jaume Guiscafrè (La simbombada: una performance carnavalesca del llevant mallorquí) fa una anàlisi descriptiva duna simbombada del llevant de Mallorca, una modalitat de performance pròpia de lèpoca de Carnaval en què pren part un nombre variable de persones i que té lloc, preferentment, en un espai domèstic i privat. Ben allunyat del Carnaval uniformat, hi té cabuda un repertori variat de cançons (gloses, glosades, codolades i balades) dins un exercici crític descrutini social festiu, informal i col·laboratiu.
Ángel Narro (Le carnaval de Guadeloupe dans la littérature antillaise. Une approche didactique), a partir de textos literaris, aborda la festa de carnaval com a tret identitari cultural crioll de Guadalupe i apunta les possibilitats didàctiques daquests textos en el marc dun ensenyament de la llengua francesa que tinga en compte la multiculturalitat.
Caterina Valriu (Lantiga festa de Carnaval o Darrers Dies a Mallorca, una aproximació) fa un repàs a les activitat burlesques pròpies del carnaval mallorquí de finals del segle XIX i les tres primeres dècades del s. XX. Analitza els jocs que es feien en els Darrers Dies a Mallorca, com una manifestació de lesperit dalliberament i permissivitat, dins els paràmetres de lesperit carnavalesc: el joc de la inversió, la sàtira i la crítica vers la realitat quotidiana, la tolerància i llicència en temes sexuals i el menjar i beure sense restriccions.
La tercera secció (El component ciutadà i identitari) centra latenció en aquelles celebracions festives que tenen un valor de celebració nacional, com és el cas del 9 doctubre valencià o la Festa de lEstendard mallorquina, però també les corregudes de bous, tractades com festa nacional. Dirigida o no, la ciutadania és, al remat, qui fa la festa, com mostra la Festa de lÀliga tarragonina.
Antonio Martín (La alteridad y el descubrimiento de lo propio. Propuesta de una lectura dialógica de los Diarios de George Ticknor) analitza la mirada de lestranger sobre les festes, com a part del component identitari o nacional dels pobles. La lectura dels Diarios de viaje por España de lescriptor americà George Ticknor (1818) li permet reflexionar sobre lanomenada festa nacional, com a estereotip atribuït al caràcter espanyol. Sobre aquest component nacional shi aporten propostes didàctiques a partir de textos i autors coetanis.
David Parra i Josep Ramon Segarra (Festes i tradicions historicoculturals en lescola: potencialitats i reptes per a una educació ciutadana) analitzen el tractament escolar de leducació ciutadana a les aules valencianes dEducació Primària de la festivitat del 9 dOctubre. Destaquen leliminació dels components polítics, amb la banalització dels actes i la introducció dactivitats de caràcter exclusivament lúdic i festiu que defugen les implicacions ciutadanes. Els autors reclamen la construcció duna ciutadania democràtica i crítica a partir de la relació entre el component cívic i festes o tradicions de caràcter historicocultural.
Emili Samper (La Baixada de lÀliga de Tarragona: lèxit dun acte festiu espontani) explica la gènesi i evolució de la La Baixada de lÀliga, una cercavila nocturna que se celebra a Tarragona la nit del 21 de setembre, en la qual diversos elements del seguici són portats per persones que no ho fan habitualment. Per una nit, els tarragonins poden fer ballar els elements del seguici al ritme del pasdoble Amparito Roca. Un acte que lany 2015 celebrà el seu 30è aniversari, que començà sent extraoficial i que ara ha esdevingut un acte institucionalitzat.
Tomás Vibot (La Festa de lEstendard. Diada Nacional de Mallorca) se centra en la Festa de lEstendard que commemora lentrada a la Madina Mayurqa el 31 de desembre de 1229 de les tropes del rei Jaume I, que ha passat de ser un acte purament folklòric a ser una commemoració reivindicativa dels drets dels mallorquins com a poble. Tot i ser considerada una jornada reivindicativa dels drets històrics, culturals i identitaris, la festa no és avui un acte de participació massiva ni té el caràcter de festa oficial a Mallorca.
La quarta i última secció (Projectes i experiències educatives) mostra experiències didàctiques i projectes educatius que prenen la festa com a element de treball motivador.
Alexandre Bataller (Festa a lescola: projectes i experiències didàctiques per a làrea de llengua i literatura) mostra el panorama de diferents propostes i projectes educatius dels darrers anys relacionats amb la festa. La festa és un recurs de motivació del treball escolar, de relació amb lentorn o, fins i tot, de celebració de tota la comunitat escolar, fins al punt que pot constituir un tret identari de moltes escoles. És també un element de cohesió intercultural i presenta connexió amb el patrimoni, raó per la qual shan desenvolupat propostes didàctiques específiques i, de manera recurrent, és present en obres de literatura infantil i juvenil.
Glòria Bordons (La implicació de lalumnat en projectes de literatura i territori), dins el marc de la reivindicació dels elements de la motivació, de la implicació i de lemoció derivats de la connexió entre literatura i territori, hi descriu diferents projectes aplicats als alumnes de la doble titulació de mestre (infantil i primària) dins lassignatura Llengua catalana per a lensenyament de la UB. Com explica lautora aquest treball per projectes produeix un aprenentatge natural de la llengua, alhora que lencaixa perfectament en el territori i la cultura de què parteix i prepara indirectament els futurs mestres a ensenyar daquesta manera.
Les mestres del Departament dAnglés del Ceip La Patacona (Alboraia) Cynthia Couriel, Amparo Fernández Ortiz i Leonor Medina (From bonfire night to hawaiian lei day: festivities as a way to develop the intercultural competence in the efl classroom in pre-primary and primary levels) posen en relleu la importància dintegrar la competència intercultural dins lensenyament de llengües estrangeres. Hi exposen tres projectes duts a la pràctica, des del curs 2014-2015, basats en tres festes de làmbit anglòfon: la nit de la foguera (Gran Bretanya, 5 de novembre), connectada amb les festes del foc, el dia de Sant Valentí (EUA, 14 de febrer), aprofitable per a lescriptura de cartes damor, i el dia de Sant Patrici (Irlanda, 17 de març) relacionable amb el treball amb contes i llegendes.
Anna Gispert (De la paraula a la Festa. Una interpretació de Santa Tecla a Tarragona) exposa el projecte danàlisi i producció de textos relacionats amb el Seguici de la Festa de Santa Tecla de Tarragona dins una assignatura optativa per a 3r i 4t dESO duta a terme, des dels inicis de la Reforma Educativa fins el curs 2014-2015, dins lINS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona. Es completa lexposició amb les propostes de treball de recerca, sobre aquesta mateixa temàtica festiva, per a segon de Batxillerat, que han donat com a fruit ledició de llibres (editorial El Mèdol, etc.) i la publicació digital de múltiples treballs.
Margarida Prats (Un projecte per treballar les festes de Nadal a Educació Infantil basat en la il·luminació nadalenca de Barcelona) presenta un projecte pensat per a estudiants del darrer curs del Grau dEducació Infantil de lassignatura Didàctica de la Comunicació Literària, basat en els motius de la il·luminació nadalenca a Barcelona, com ara la nadala Fum, fum, fum. Els estudiants dissenyen un projecte a partir delements dornamentació del Nadal de Barcelona en relació amb amb mostres de comunicació artística-literària, sobretot de folklore, visual i musical.
Entre els diversos agraïments que cal fer constar per a ledició del llibre hem desmentar principalment el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, que ha dut endavant el projecte. També hem de fer constar el suport rebut pels ajuntaments dOntinyent i Bocairent, els quals posaren les bases perquè la iniciativa de lencontre acadèmic que hi ha a la base daquest volum fora possible. El nostre reconeixement ha de fer esment, de manera expressa, al Servei de Formació Permanent i Innovació Educativa de la Universitat de València, adscrit al Vicerectorat de Polítiques de Formació i Qualitat Educativa, que ens ha possibilitat la continuïtat del projecte dinnovació Geografies Literàries, nascut el curs 2010-2011, convertit en una Xarxa Interuniversitària des del curs 2013-2014, que en el camí ja ha donat diversos fruits, bé en forma de publicació (Bataller i H. Gassó, 2014) o bé de portal web del projecte (http://geografiesliteraries.com/). Finalment, hem de fer constar la feina del becari del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la UV Federico Fojas, el qual ha collaborat valuosament en el procés dedició del present llibre.
Referències bibliogràfiques
ARIÑO, A. (1999): El Teatre en la festa valenciana, València, Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura, 414 p.
ARIÑO, A. i GÓMEZ, S. (2012): La Festa mare: les festes en una era postcristiana, València, Museu Valencià dEtnologia, 319 p.
BATALLER, A. i H. GASSÓ, H. (2014): Un amor, uns carrers. Cap a una didàctica de les geografies literàries, València, Publicacions de la Universitat de València, 258 p.
DELGADO, M. (1992): La Festa a Catalunya, avui, Barcelona, Barcanova, 169 p.
FÀBREGAS, X. (1976): Cavallers, dracs i dimonis: itinerari a través de les festes populars, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 236 p.
JANER MANILA, G. (2006): Lesplendor de la festa, en Munar, Felip (ed.) (2006) Lesplendor de la festa: màgia i misteri de les festes antigues, Palma, Institut dEstudis Baleàrics, Conselleria dEducació i Cultura, 9-11.
NINYOLES, R. Ll. (1996): Sociologia de la ciutat de València, Alzira, Germania, 123 p.
1 Professors del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de València. Xarxa dInnovació Geografies Literàries 3.0.
SECCIÓ 1.La dimensió literària
Joan Borja
Festa i poètica popular
Tatiana Jordà
Els elements literaris i teatrals de les festes popularsvalencianes com a recursos didàctics
Salvador Palomar
Teatre popular a lentorn de la festa de Sant Antoni
Llorenç Soldevila
La Patum, la Muixiganga i els Castellers: centres de la
Festa a Endrets.Cat
Festa i poètica popular1
Joan Borja i Sanz2
La paraula festa té, particularment en els parlars valencians, un valor idiomàtic: un sentit específic, adherit a la idiosincràsia del context cultural propi de la llengua; i a les circumstàncies històriques al tarannà col·lectiu de la societat que nha encunyat i nha anat forjant el concepte. Dir festa en un qualsevol poble valencià, segons el context, connota matisos subtilment (o substancialment) diferents als que es desprenen de la mateixa paraula a Mallorca, Menorca, Andorra, Eivissa, Catalunya o el Rosselló. Sens dubte pressuposa especificitats semàntiques que resisteixen lequivalència amb el castellà fiesta. I, evidentment, comporta un abisme de diferències conceptuals (derivat de la paral·lela distància en els plantejaments, els hàbits i els costums vitals) respecte de les nocions angleses celebration, party, event o feast; dels conceptes francesos célébration, commémoration o fête; o, no cal dir-ho, de per exemple labstracció finesa juhlaa.
No resulta senzill, tanmateix, definir amb precisió en un escenari internacional què sentén per festa: quin és, amb exactitud, el conjunt de manifestacions, fenòmens, celebracions, espectacles, rituals, emocions i sentiments que abraça la nominalització festa en làmbit cultural i lingüístic valencià, i en el conjunt del domini lingüístic català. Això sí: tal com ens proposem de mostrar tot seguit, en tots i cadascun dels vessants semàntics daquest terme tan sovint argüit a lhora de proposar caracteritzacions genèriques per al poble valencià, el folklore poètic exerceix un paper central. Altrament formulada la premissa: la poètica popular (lart dels versos i les cançons tradicionals i col·lectives) és, ben mirat, un ingredient consubstancial a totes i cadascuna de les manifestacions de la festa. Amb la paraula dita, cantada, declamada o proclamada amb finalitat estètica amb la paraula feta poesia catalans, balears i valencians (cada país amb la seua forma i intensitat) celebrem les vacances, les solemnitats, les cerimònies, els espectacles, lhonor, la memòria, el divertiment. La vida.
1. Dies de celebració religiosa
Dins làmbit religiós, la paraula festa refereix els dies de lany en què lEsglésia catòlica celebra, amb especial solemnitat, un aspecte concret del misteri de Crist, la memòria dun sant determinat o de la Mare de Déu, etc. I és una evidència que en el nostre àmbit cultural per celebrar Déu, la Mare de Déu o els dies més assenyalats del santoral juguem i conjuguem lart de la veu, la música i les paraules. Hi ha prou a fer esment ací de lespectacular Misteri dElx conegut tradicionalment precisament com la Festa dElx per copsar la funció nuclear que la poètica popular pot arribar assumir, i de fet assumeix, en les celebracions religioses.3
Figura 1. El Misteri o Festa dElx, obra mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat
Un altre exemple remarcable de poètica popular al servei duna festa religiosa és el Cant de la Sibil·la. Prodigiosament conservat a Mallorca, es tracta, com se sap, duna peça de teatre popular que pronostica larribada del Messies i la fi del món, i que tradicionalment es representa just abans de la Missa del Gall, la Nit de Nadal.4 Com els del Misteri dElx, els versos del Cant de la Sibil·la responen al triple requisit definitori de la literatura popular: lautoria anònima, la transmissió oral i la imaginació compartida. Si bé es cert que des del segle XIII hi ha documentades versions en català del Cant de la Sibil·la, i que sen conserva un còdex del segle XIV a lArxiu Diocesà de Mallorca (localitzat el 1908 al monestir de la Concepció, procedent del Convent de Santa Magdalena), la transmissió oral amb la conseqüent diversitat de versions és la que en realitat nha garantit la continuïtat.