I tot això en un context de participació: la capta o plega en què es recullen les aportacions menjar, dolços, pastissos i licors casolans que després són subhastades a benefici del sant, és a dir, de la festa. És clar que avui ja no rifarem un gorrinet, baconet o porquet que anés solt pels carrers i fos alimentat per tota la comunitat. Com a molt, podem fer una rifa dembotits i productes derivats del porc, dacord a les normatives vigents lleis sobre animals i sanitàries, i ni podem esperar que els moliners de la vila aportin sacs de farina a benefici de sant Antoni, encara que com a Biar es pugui continuar fent la rifa. Però la dinàmica de participació que es deriva de la plega i subhasta és cabdal i exigeix un ritus: un Rei Pàixaro, a Biar, que ens recorda les antigues festes de folls, o uns diablets que, com a la Torre del Compte, porten encara uns sabres metàl·lics amb què aplegaven antigament els trossos de cansalada que els hi oferia el veïnat.
I el foc, element important en les festes hivernals. Fogueres al voltant de les quals es balla la jota, es fa un ball rodat, de plaça Fogueres pels carrers, al davant de les cases, al voltant de les quals tomben els animals com a ritus de protecció o que shan de saltar. Fogueres que exigeixen preparació, que impliquen sectors concrets de la població, com en el cas de les barraques del Ports, de forma cònica, com ho és també la foguera monumental de Canals.
A la festa de sant Antoni la paraula és un component molt important: les lloes, els versets, els ditxos; poesia popular, en definitiva, que reflecteix fets i esdeveniments dactualitat, fa crítica de personatges, expressa reivindicacions o fa burla; poesia oral, preparada per al moment o potser improvisada, recitada o cantada segons el costum, un component importantíssim de la festa. La paraula fusiona passat i present, amb cobles i versos que es repeteixen dany en any, o que es fan nous, es composen per a cada festa o sinventen al moment. La paraula, recitada o cantada, que pot fer de lespectador, actor. Dels versos que els pagesos recitaven davant la imatge del sant, en el moment de fer-li una ofrena, després de beneir lanimal, als que, a la plaça, davant de tothom i adreçats a un públic específicament local, pot aviar el corresponent rapsode de la població. De les cançons de picat a ritme de ximbomba, en els pobles mallorquins, als combats dialèctics entre fadrins comparses de quintos i gitanos a la festa de la Granadella (les Garrigues) o les rondes al so de formacions de corda.
I encara podríem esmentar altres representacions concretes, com lAjustà o el llaurar i sembrar, que ens recorden els orígens agrícoles de la festa. O el fet que les cavalcades de la diada a Mallorca, per exemple participen de la recreació daquesta vida a pagès que, com sha dit, és ben present en el desenvolupament de lactual model dels Tres Tombs.
La festa de Sant Antoni ofereix, per tant, en lactualitat nombrosos components que poden ser actualitzats sense perdre la seva funció. Només cal anar més enllà de la forma. Des del record del passat que pot esdevenir eina pedagògica fins a lús dels recursos festius, com la paraula, que tenen en la seva permanent actualització, el seu sentit més tradicional.
Referències bibliogràfiques
BERTRAN, J. i PALOMAR, S. (2006): La dramatúrgia festiva, en: Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya, Barcelona, Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, vol. VI, 206.
FLORÍA, B. (2003): Sant Antoni arranca, La Vanguardia. Vivir en Tarragona, 13-01-2003, 1.
PALOMAR, S. (2003): Estratègies de supervivència festiva: els Tres Tombs de Sant Antoni. Disponible a: http://www.festes.org/media.php?id_media=58 [Consulta: 20-04-2015]
PALOMAR, S. (2007): La reinvenció de la festa de Sant Antoni, en: Actes de les Jornades dEstudi sobre la Festa de Sant Antoni als Països Catalan, Flix, Centre dEstudis de la Ribera dEbre, 117-131.
1 Membre fundador del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa (Reus).