Grup de joves presoners fent exercicis gimnàstics a lAppellplatz, sota la supervisió dun kapo. (Fons Amical de Mauthausen)
Heinrich Himmler amb la seua comitiva durant una visita dinspecció al camp de Mauthausen. (Fons Amical de Mauthausen)
Els riberencs també foren utilitzats abans de morir per construir el camp, exactament un mur que sedicà al voltant del perímetre de l daram despí electricat. Un dels fets que més sorprengué alguns presoners que després pogueren sobreviure i contar-ho és que aquest treball es desenvolupava al costat duna carretera per la qual passava gent constantment, i en especial molts xiquets i xiquetes de matí. El salvatge tracte exercit per les SS era observat amb normalitat, i els presos eren inclús insultats i increpats pels joves, cosa que ha dut a un ampli debat en el qual sha intentat entendre les raons duna inhumanitat que podia ser víctima, en uns casos, del terror exercit des de les elits, o en altres casos, de ladoctrinament que dugué molts alemanys i moltes alemanyes a comportar-se com autèntics criminals o com còmplices de brutals crims. Als centres daniquilació nazis es polaritzà la condició humana ns a desenvolupar-shi alguns dels comportaments més salvatges mai coneguts. Serveix lexperiència, segons sha pogut analitzar després, per a entendre els paràmetres de funcionament de les societats. En aquells centres es visualitzaren, per exemple, comportaments capitalistes essencials (per bàsics) en els quals es pogué observar que la sort sempre acabà depenent de condicions subjectives i recaigué, més que en els valents que la cercaven, en aquells que tenien, a priori, millors condicions per a sobreviure. És la proximitat del capital al capital. És la reducció del poder per a vincular-lo sempre a algun tipus de poder. Segons el sociòleg Zygmunt Bauman, «la burocràcia està programada per a cercar la solució òptima, per a mesurar loptimitat en termes tals que no es puga distingir els objectes humans duns altres o els objectes humans dels inhumans. El que importa és leciència i reduir els costos del procés».8
Aquestes condicions convivien amb el fet que les autoritats alemanyes sotmetien els retinguts a un règim horrorós en què el descans era interromput continuadament per a traurels dels barracons i fer-los aguantar nus damunt la neu temperatures que superaven els deu graus centígrads negatius. Molts morien durant la nit i pràcticament tots ho feien al llarg de lendemà com a conseqüència de les malalties provocades. Segons les anàlisis a les quals ha arribat el món cientíc després destudiar les dades ocials, dels 3.846 espanyols que arribaren a Gusen el 1941, sols en seguien vius 444 al gener del 1944. Lesperança de vida en els dos primers anys no superava els sis mesos des del moment de larribada al camp, i el pes mitjà dels presoners era de quaranta quilograms.
Vista de la pedrera de Mauthausen. (Fons Amical de Mauthausen)
El resistent antifeixista italià Primo Levi ha passat a la història per ser lautor duna de les referències bibliogràques més important sobre lHolocaust. Levi estigué internat al subcamp dAuschwitz Monowitz. Els seus relats suposen una rememoració exquisida de les condicions de vida viscudes als camps nazis:
Se sent respirar i roncar els que dormen, algú gemega i parla. Molts fan espentejar els llavis i mouen les mandíbules. Somien que mengen: també aquest és un somni col·lectiu. És un somni despietat, qui va crear el mite de Tàntal el devia conèixer. No sols es veuen els aliments, sinó que se senten a les mans, distingibles i concrets, sen percep lolor deliciosa i forta; algú sels acosta ns a tocar la boca, però alguna circumstància qualsevol, cada vegada diferent, fa que lacte no sarribi a acomplir. Aleshores el somni es desfà i sescindeix en els seus elements, però es recompon immediatament després, i comença una altra vegada semblant i canviat: i això sense treva, per a cada un de nosaltres, cada nit i durant tota la durada del son.9
Levi afegeix:
Durant tota la nit, a través de totes les alternances de son, de vigília i de malson, vetlla lespera i el terror del moment del despertar: mitjançant la misteriosa facultat que molts coneixen, estem capacitats, ns i tot sense rellotges, de preveuren larribada amb molta aproximació. A lhora de la diana, que varia segons lestació però que sempre cau força abans de lalba, sona llargament la campana del camp, i aleshores a tots els barracons el guàrdia de nit acaba la seva comesa: encén els llums, saixeca, es desempereseix i pronuncia la condemna de cada dia: Austeben o més sovint, en polonès, Wstawac. Són molt pocs els que esperen dormint el Wstawac: és un moment de dolor massa agut perquè el son més fort no sesvaneixi en aproximar-se. El guàrdia nocturn ho sap, i és per això que no el pronuncia amb to dordre, sinó amb veu plana i baixa, com de qui sap que lanunci trobarà totes les orelles parades i que serà sentit i obeït. La paraula estrangera cau com una llosa en el fons de tots els ànims. Lleveu-vos: la il·lusòria barrera de les mantes calentes, la fràgil cuirassa del son, lencara que angoixosa evasió nocturna, es fan miques al voltant nostre i ens trobem altre cop desperts sense remissió, exposats a lofensa, atroçment despullats i vulnerables. Comença un dia com cada dia, ns a tal extrem llarg que no sen pot concebre raonablement la , de tant fred, de tanta gana, de tant cansament com ens en separen: per la qual cosa és millor concentrar latenció i el desig en el tros de pa gris, que és petit, però que daquí a una hora serà certament nostre, i durant cinc minuts, ns que no lhaurem devorat, constituirà tot allò que la llei del lloc ens permet de posseir.10
Lexperimentació pseudocientíca per part de metges arribats de tot Alemanya fou una altra de les pràctiques criminals dels nazis. Per combatre la tuberculosi (no precisament entre malalts, sinó per tenir remeis per a futures plagues) sinjectaven egmes purulentes en els pulmons sans dels presoners. Els obligaven després a córrer per observar-ne la reacció i, quan sasxiaven pel cansament i lacció del tractament, un SS els injectava benzè en els pulmons, i lagonia sintensicava així ns a la mort. Molts valencians foren víctimes daquests tractaments.
Com dirà Bauman:
La lliçó de lHolocaust és la facilitat amb què la major part de les persones, quan hom les posa en una situació en la qual no tenen una elecció bona o bé lelecció és massa costosa, sautoconvencen i sallunyen de la qüestió del deure moral (o no es convencen de seguir-la) adoptant, per contra, els preceptes de linterès racional i la mateixa conservació. En un sistema en el qual la racionalitat i lètica apunten en direccions oposades, la humanitat és la principal derrotada. El mal pot fer el seu treball brut amb lesperança que la major part de les persones, durant la major part del temps, sabstinguen de fer coses imprudents i precipitades, i resistir-se al mal és imprudent i precipitat. El mal no necessita seguidors entusiastes ni un públic que laplaudisca. Linstint de conservació ho farà tot.11
Lexperimentació pseudocientíca per part de metges arribats de tot Alemanya fou una altra de les pràctiques criminals dels nazis. Per combatre la tuberculosi (no precisament entre malalts, sinó per tenir remeis per a futures plagues) sinjectaven egmes purulentes en els pulmons sans dels presoners. Els obligaven després a córrer per observar-ne la reacció i, quan sasxiaven pel cansament i lacció del tractament, un SS els injectava benzè en els pulmons, i lagonia sintensicava així ns a la mort. Molts valencians foren víctimes daquests tractaments.
Com dirà Bauman:
La lliçó de lHolocaust és la facilitat amb què la major part de les persones, quan hom les posa en una situació en la qual no tenen una elecció bona o bé lelecció és massa costosa, sautoconvencen i sallunyen de la qüestió del deure moral (o no es convencen de seguir-la) adoptant, per contra, els preceptes de linterès racional i la mateixa conservació. En un sistema en el qual la racionalitat i lètica apunten en direccions oposades, la humanitat és la principal derrotada. El mal pot fer el seu treball brut amb lesperança que la major part de les persones, durant la major part del temps, sabstinguen de fer coses imprudents i precipitades, i resistir-se al mal és imprudent i precipitat. El mal no necessita seguidors entusiastes ni un públic que laplaudisca. Linstint de conservació ho farà tot.11
1 Algunes investigacions havien situat Bartolomé Coleto Caballero i Antonio Sánchez Sáez com a procedents de Castelló de la Ribera, però ha quedat conrmat que nasqueren a Villanueva de Córdoba, localitat de la província de Còrdova. Per tant, no han de ser comptabilitzats en la llista de riberencs.
2 Adrián Blas Mínguez, Javier López Cavero i Javier Martí Oltra (coords.): Mauthausen des de la perspectiva espanyola. Quaderns dels Museus Municipals de València, Ajuntament de València. Regidoria de Cultura, 2005. Cita de Torán en la pàgina 24 dins larticle «Un deure de la memòria: els republicans als camps nazis».
3 El País: Valls reprueba la «humillación» a los refugiados españoles en Francia (16-10-2015). <http://internacional.elpais.com/internacional/2015/10/16/actualidad/1445013323_320535.html?id_externo_rsoc=FB_CM>.
4 Adrián Blas Mínguez, Javier López Cavero i Javier Martí Oltra (coords.), op. cit. Citació de Martínez Gallego en la pàgina 16 dins la introducció del volum.
5 Adrián Blas Mínguez, Javier López Cavero i Javier Martí Oltra (coords.), op. cit., p. 41.
6 David Wingeate Pike, Españoles en el Holocausto. Vida y muerte de los republicanos en Mauthausen, Barcelona, Editorial Debolsillo, 2015. Cita a Michelet, pp. 154-156.
7 Adrián Blas Mínguez, Javier López Cavero i Javier Martí Oltra (coords.), op. cit., p. 33.
8 Zygmunt Bauman, Modernidad y Holocausto, Madrid. Sequitur, 1998. Edició digital, p. 226.
9 Primo Levi, Si això és un home, Barcelona, Edicions 62, 2001, p. 12.
10 Primo Levi, op. cit., p. 92.
11 Zygmunt Bauman, op. cit., p. 429.