19. Les lectures dificultoses o no segures que sí poden restituir-se pel significat o per aparèixer en altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts []. També pot advertir-se mitjançant un signe dinterrogació.
20. Les notes i mots al marge del document, la indicació dun símbol o dibuix, així com els ratllats en el text van en nota a peu de pàgina.
21. Els interliniats van al seu lloc natural en la frase indicats amb les dues barres inclinades daquesta manera: \abc/.
22. Cal indicar que el desenvolupament dalgunes abreviatures és en part dubtós atenent la fonètica de lèpoca. Hem unificat la transcripció de la darrera vocal de la tercera persona del singular del present dindicatiu amb la lletra «e» perquè, en els casos en que hi apareix complet el verb, així ho fan els manuscrits. Per la mateixa raó daparèixer en alguna ocasió la paraula completa, hem desenvolupat «voluntat» i no «volentat»; «Guillamó» i no «Guillemó».
23. Els casos sovintejats dabreviatures que sempre sescriuen en llatí, en els documents no llatins, shan normalitzat, com ara Barchinona per Barcelona.
24. La t tironiana, amb sentit det, es transcriu et o e dacord amb lús de lescrivà.
BIBLIOGRAFIA
BETÍ BONFILL, Manuel, «Itinerario de Benedicto XIII en España (1409-1423)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, IV (1923), pp. 51-94.
DOÑATE SEBASTIÀ, José, «Presencia del Papa Luna en las tierras de la Plana», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LVI (1980), pp. 464-482.
DUALDE SERRANO, Manuel, «Reacción de Castellón contra la sentencia de Caspe», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXVI (1950), pp. 1-9.
ESPAÑOL BERTRAN, Francesca, «Sicut ut decet: sepulcro y espacio funerario en la Cataluña bajomedieval», dins J. Aurell i J. Pavón (coord.), Ante la muerte: actitudes, espacios y formas en la España medieval, Pamplona, Universidad de Navarra, 2002, pp. 95-156.
«El córrer les armes un aparte caballeresco en las exequias medievales hispanas», Anuario de Estudios Medievales, 37/1 (2007), pp. 867-905.
GARCIA GRIÑÓ, Marc, Respuesta de Castellón al interregno de Caspe, Lleida, Universitat de Lleida, Treball de fi de màster, 2015, <https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/59742>.
GONZÁLEZ SÁNCHEZ, Santiago, Itinerario de don Fernando, regente de Castilla y rey de Aragón (1407-1416), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2013.
GUINOT RODRÍGUEZ, Enric, «El patrimoni reial al País Valencià als inicis del segle XV», Anuario de Estudios Medievales, 22 (1992), pp. 581-640.
LÓPEZ RODRÍGUEZ, Carlos, Nobleza y poder político. El Reino de Valencia (1416-1446), València, Publicacions de la Universitat de València, 2005,
NARBONA VIZCAÍNO, Rafael, «Els valencians davant el Compromís de Casp», dins R. Bellveser (coord.), Els valencians en el Compromís de Casp i en el cisma dOccident, Valencia, Institució Alfons el Magnànim, 2013, pp. 121-164.
REDONDO GARCÍA, E., «Coronatges i maridatges a la Corona dAragó (segles XIV i XV). El procediment administratiu dels subsidis extraordinaris», dins M. Sánchez Martínez, J. Morelló i Baget, P. Ortí i Gost, P. Verdés i Pijuan (coord.), Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval: estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez, Barcelona, Institució Milà i Fontanals, 2018, pp. 61-93.
RUBIO VELA, Agustín, «Urgellistas valencianos. Sobre la oposición a Fernando I de Trastámara», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003), pp. 191-261.
SERVER SERVER, Blai, «La visita del papa Benet XIII a València de 1414-1415 una aproximació a la seua memòria en la tradició historiogràfica valenciana», Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 9 (2017), pp. 60-80.
VICIANO NAVARRO, Pau, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV, 2008.
«El impacto económico de las visitas reales en las finanzas del municipio. Las villas de Castellón y Vila-real en los siglos XIV-XV», dins A. Beauchamp, A. Furió, G. Gamero Igea i M. Narbona Cárceles (eds.), Acoger, abastecer y financiar la corte. Las relaciones entre las cortes ibéricas y las sociedades urbanas a finales de la Edad Media, València, PUV, 2019, pp. 361-375.
____________
¶1 Vegeu el que indiquen: M. DUALDE SERRANO, «Reacción de Castellón contra la sentencia de Caspe», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 26 (1950), pp. 1-9; A. RUBIO VELA, «Urgellistas valencianos. Sobre la oposición a Fernando I de Trastámara», Anuario de Estudios Medievales, 33/1 (2003), pp. 191-261; P. VICIANO NAVARRO, Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV), València, PUV, 2008, pp. 57-59; R. NARBONA VIZCAÍNO, «Els valencians davant el Compromís de Casp», dins R. Bellveser (coord.), Els valencians en el Compromís de Casp i en el cisma dOccident, València, Institució Alfons el Magnànim, 2013, pp. 121-164.
2 Han estat estudiades de manera conjunta a partir daquesta mateixa font documental per: M. GARCIA GRIÑÓ, Respuesta de Castellón al interregno de Caspe, Lleida, Universitat de Lleida, Treball de fi de màster, 2015, <https://repositori.udl.cat/handle/10459.1/59742>.
¶3 Els itineraris dambdós han estat prèviament treballats: S. GONZÁLEZ SÁNCHEZ, Itinerario de don Fernando, regente de Castilla y rey de Aragón (1407-1416), Saragossa, Institución Fernando el Católico, 2013; M. BETÍ BONFILL, «Itinerario de Benedicto XIII en España (1409-1423)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 4 (1923), pp. 51-94.
¶4 No sha pogut esclarir tal com indica: J. DOÑATE, «Presencia del Papa Luna en las tierras de la Plana», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 56 (1980), pp. 464-482.
¶5 Sobre lentrada de Benet XIII a València, vegeu: B. SERVER SERVER, «La visita del papa Benet XIII a València de 1414-1415 una aproximació a la seua memòria en la tradició historiogràfica valenciana», Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 9 (2017), pp. 60-80.
¶6 Pel que al cost que tenien les visites reials, vegeu P. VICIANO NAVARRO, «El impacto económico de las visitas reales en las finanzas del municipio. Las villas de Castellón y Vila-real en los siglos XIV-XV», dins A. Beauchamp, A. Furió, G. Gamero Igea i M. Narbona Cárceles (eds.), Acoger, abastecer y financiar la corte. Las relaciones entre las cortes ibéricas y las sociedades urbanas a finales de la Edad Media, València, PUV, 2019, pp. 361-375.
¶7 Sobre els maridatges, vegeu: E. REDONDO GARCÍA, «Coronatges i maridatges a la Corona dAragó (segles XIV i XV). El procediment administratiu dels subsidis extraordinaris», dins M. Sánchez Martínez, J. Morelló i Baget, P. Ortí i Gost, P. Verdés i Pijuan (coord.), Renda feudal i fiscalitat a la Catalunya baixmedieval: estudis dedicats a Manuel Sánchez Martínez, Barcelona, Institució Milà i Fontanals, 2018, pp. 61-93.
¶8 Sobre la qüestió: F. ESPAÑOL BERTRAN, «Sicut ut decet: sepulcro y espacio funerario en la Cataluña bajomedieval», dins Jaume Aurell i Julia Pavón (coord.), Ante la muerte: actitudes, espacios y formas en la España medieval, Pamplona, Universidad de Navarra, 2002, pp. 95-156. I de la mateixa autora: «El córrer les armes un aparte caballeresco en las exequias medievales hispanas», Anuario de Estudios Medievales, 37/1 (2007), pp. 867-905.
¶9 E. Guinot Rodríguez, «El patrimoni reial al País Valencià als inicis del segle xv», Anuario de Estudios Medievales, 22 (1992), pp. 581-640.
¶10 Sobre el funcionament del sistema fiscal municipal, vegeu el capítol que hi dedica: P. Viciano, Regir la cosa pública, pp. 307-348.
¶11 Sobre la donació revocada de la vila de Llíria, vegeu: Carlos LÓPEZ RODRÍGUEZ, Nobleza y poder político. El Reino de Valencia (1416-1446), València, PUV, 2005, p. 237.
Llibre de Consells
(Any 1411-1412)
||Coberta-r Any .Mº .CCCC.XI., finí en .XII.1
||1r Ihesus.
Libre dels consells de la universitat de la vila de Castelló en lo temps dels honrats en Francés [Sa]la, en Ramon Johan, notari, en Bernat de Belda, e en Pere Castell, jurats de la universitat de la dita vila, la administració dels quals començà digmenge, a .XXI. dies del mes de maig del any de la Nativitat de Nostre Senyor mil .CCCC. onze, et finirà en lany mil .CCCC.XII, los quals juraren en poder del honrat en Guillem Sanç, batle de la dita vila denant laltar major de la ecclésia de Nostra Dona Senta Maria de la dita vila, denant lo poble, abans que·l sant Evvangeli se legís en lo dit altar, en la qual ora lo dit poble, e o la major partida de aquell era ajustat, et feren lo sagrament acostumat de fer. E foren elets per consellers en lo dit any los següents:
Senta Maria: Anthoni Navarro, [Francés] Enyego, [Johan] Rubió, Domingo Castell, [Jo]han Miró, [], [], [] Steve, [].
[Sent] Johan: [Guillem] Agramunt, [Domin]go Gatell, [Guill]amó Mut, [] [Agra]munt, [Domingo Alti]bell, [Bonan]at Merí, Bernat de Luçà, [Bernat Bosch], [Pere Serres?].
Sent Nicholau: Pere Miquel, Matheu Morell, Johan Barbarossa, menor, Pere Mut, Guiamó Rubert, Pere Mas, Bernat Bosch, major, mestre Arnau de Peralta, Guiamó Merí.
Sent Pere: Guillem Feliu, Miquell Marçal, Guillem Johan, Bernat Cabeça, Johan Tauhenga, Guiamó Març, Jacme Martorell, major, Pere Mas, Pasqual Franch, Jacme Aranda.
Sent Agostí: [Andreu] de Pous, Francés Reboll, Domingo Torner, Johan Mas, Pere dArenys, Guiamó [], Bernat Reboll, major, Bernat Frexinet.
Sent [Thomàs]: Guiamó [Albiol], Jacme [], Johan Barbarossa, [major], Bernat [], Johan [Prats], Guiamó [Almenara], Nicholau [Squerre], [].
||1v Die lune, prima die iunii anno a Nativitate Domini .Mº.CCCCº. undecimo.
Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Jacme Matheu alias Barber, crida pública del honrat consell de la dita vila, ab so de trompeta e nafill, axí com és acostumat, en lo qual consell foren presents los honrats2 en Domingo Gaschó, justícia lany present de la dita vila, en Ramon Johan, en Bernat de Belda e en Pere Castell, jurats de la universitat damunt dita, mestre Domingo Rodrigo, Pasqual Bataller, Guillem Agramunt, Berthomeu Steve, Guiamó Albiol, Miquel Marçal, Domingo Gatell, Bernat Reboll, Bernat Cabeça, Bernat Frexinet, Johan Barbarossa, menor, Berthomeu Agramunt, Johan Prats, Pasqual Franch, Johan Homdedéu, Johan Miró, Guiamó Almenara, Garcia Vigoscha, Johan Mas, Pere Mas, Matheu Morell, Guiamó Bellido, Arnau de Peralta,3 Guiamó Març, en Pere Miquel, laurador, Anthoni Navarro, Francés Reboll, consellers de la dita vila.
En lo qual dit consell fon proposat per los dits honrats jurats que plagués al dit honrat consell que fos elet [scrivà] dels dits honrats jurats e consell per al present any; ítem [sín]dich e clavari de la dita vila; ítem síndich als pl[ets] tantum.
Et feta la dita proposició per los dits honrats jurats, fon el[et] per lo dit honrat consell scrivà de jurats e del dit honrat conse[ll] en lany present per més veus, ço és, en Berthomeu Steve, notari, v[ehí] de la \dita/ vila de Castelló.4
Inquam, lo dit honrat consell, enseguín la ordenació per aquell feta sobre la elecció fahedora del dit síndich e clavari, féu scriure per lo dit scrivà en tres albarans los noms de aquelles persones, tres tantsolament, que hagueren més veus a la ||2r elecció fahedora del síndich e clavari, ço <és>, en Berenguer Castell, en Pasqual Franch e en Pere Mut, los quals dits tres albarans lo dit honrat justícia pres en si, e en aquells per lo dit scrivà féu scriure los noms de aquells e mès-los en sendes redolins de cera vermella, e féu aquells dits redolins tots de un gran e mès-los en un pací (sic) ple daygua e cridà a·n Jacme Matheu alias Barber e, en presència del dit honrat consell per lo dit Jacme Matheu fon tret un dels redolins dessús dits e mès-lo en la mà del dit honrat justícia, e per aquell lo dit redolí fon desfet e atrobà dins en lo paper scrit lo nom del dit en Berenguer Castell, e aquell dit nom, ço és, en Berenguer Castell, per lo dit honrat justícia al dit honrat consell fon dit e nomenat, lo qual dit en Berenguer Castell, per vigor de la dita ordenació e elecció de aquell feta, lo dit honrat consell hac per síndich e clavari de la dita vila per un any següent.5
Rursus, fon elet per més de veus en síndich quo ad lites tantum del present any qui finirà la vespra de Cinquagèsima primervinent, ço és, lo discret en6 Johan Tauhenga, notari, vehín de la dita vila.7
Los8 sindicats dels sobredits síndich e clavari, e síndich dels pleyts, foren rebuts per mi, Berthomeu Steve, notari e scrivà dels dits honrats jurats, sens revocació del sindicat e procuració feta al discret en Francés Scolà, notari, ciutadan de la ciutat de València, segons que en los libres de les mies notes és contengut largament.
Presents testimonis foren a les dites coses nArnau Agramunt, en Guillem Çaffont e Diago de Peralta.
||2v Ítem, lo dit honrat consell, provehint a una suplicació feta per alcuns prohòmens de la parròquia de Sent Nicholau9 que·ls plagués fer obrir lo portal appellat den Pomar, o que·ls fos pagada la mesió que feta havien en tornar lo pont, lo dit honrat consell provehí que fos ubert lo dit portal durant les meses e fos tanquat lo portal appellat den Trullols tant com al consell plaurà.
Ítem, lo dit honrat consell, provehint a una suplicació feta per en Jacme Ruvió o son companyó, juglàs, dient que plagués al honrat consell que·ls fos fet albarà de sa soldada del any passat e que·ls plagués prestar de la soldada del any present quatre florins. Lo dit honrat consell provehí.10
Ítem, lo dit honrat consell,11 provehint a una suplicació feta per alcuns hereters que·ls plagués fer adobar la céquia que havia romput lo camí al riu, que no podien passar los passants per aquell, o lo pont de la céquia prop lo riu, que està en punt de caure, que plagués al honrat consell fer-ho adobar en tal manera que daquí avant no guaste lo camí e lo dit pont no caygue. Lo dit honrat consell provehí que fos comanat a·n Guillamó Almenara e a·n Apparici Spasa que u adobassen.