Cartes de poblamentvalencianes modernes(segles XVI-XVIII)
fonts històriques valencianeS62A.
Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII)
Edició a cura de
Enric Guinot Rodríguez
Manuel Ardit Lucas
fonts històriques valencianes
Directors de la col·lecció
Antoni Furió i Enric Guinot
© Enric Guinot Rodríguez i hereus de Manuel Ardit Lucas, 2015
© Daquesta edició: Universitat de València, 2015
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta:
Mestre / Vicent: Lexpulsió dels moriscos.
Embarcament dels moriscos al Grau de Dénia (1613)
Maquetació: Inmaculada Mesa
Pròleg in memoriam
A hores dara no és fàcil per a mi escriure aquestes ratlles de presentació al llibre que publiquem. Lany 2008, arran de laleshores proper quart centenari de lexpulsió dels moriscos, el professor Manuel Ardit i jo mateix pensàrem en la possibilitat de començar a reunir les cartes de poblament atorgades després daquests fets. Tanmateix, al poc de temps de començar a fer-ne el catàleg, ens adonàrem que era més convenient ampliar el ventall cronològic als tres segles de lèpoca moderna, atès que ja havien estat editades en el seu moment les cartes pobles medievals. Tot i que quedava prop la data de la commemoració, el projecte començà a rodar lentament, a temps parcial, lúnica manera de mantenir lobligatòria continuïtat de les investigacions pròpies que teníem en marxa i dacomplir els compromisos acadèmics respectius. Però en aquesta actitud danar pas a pas també van influir poderosament daltres consideracions: la primera era que la nostra motivació original no era lesmentada commemoració, sinó el desig de fer un treball acadèmic i històric amb lexhaustivitat que requeria una obra de les dimensions que ha acabat per tenir i que ja presumíem. Lobjectiu principal era reunir la major col·lecció possible de cartes pobles i, per tant, el projecte hauria dallargar-se tot el que fos necessari.
El cas, però, és que la recerca documental començà a complicar-se a poc a poc per la gran dispersió geogràfica de la documentació que calia consultar, no sols pels diversos arxius estatals sinó també pels municipals i fins i tot per alguns de senyorials, de caràcter privat, amb els viatges i la petició de còpies corresponents. Junt a aquesta causa cal afegir el fet dhaver de consultar sèries arxivístiques noves per rastrejar més localitats i documents. La llista de despoblats moriscos de principi del segle xvii esdevingué, així, un punt de partida per a pensar on poder localitzar textos de poblacions que no eren coneguts fins ara. I en alguns moments la tasca arribà a ser quasi detectivesca per poder pensar on i com buscar una altra carta de poblament: fer llistes de senyories, fer llistes de notaris, consultar amb arxivers i cronistes locals, etc.
Aquestes circumstàncies, unit a lesmentada dedicació a temps parcial, han acabat per allargar la nostra tasca més del que hauríem volgut. I en això, el terrible impacte. Aquesta introducció, que havia destar escrita a quatre mans, finalment només ho ha estat a dues. A les darreries de novembre del 2013 faltava Manuel Ardit Lucas.
Calia, doncs, replantejar-se el treball, encara aleshores a mig gas. Però no calia dubtar. El millor homenatge a lhistoriador, amic i col·lega era que aquesta obra veiés el final i arribàs a lectors i especialistes. Que esdevingués una important obra de consulta sobre la història de les senyories i la societat rural de lèpoca moderna, però també dels nostres pobles i de tots els valencians, sobre els orígens de moltes de les localitats actuals, tal com volíem els dos autors des del seu principi. I per això el darrer any ha estat el dun esforç considerable per poder reunir fins a un poc més de tres-centes trenta cartes de poblament valencianes de lèpoca moderna, que són les que finalment aportem en aquesta col·lecció.
Estudi introductori
Les cartes de poblament són els documents jurídics que utilitzà el poder feudal (monarquia, noblesa laica i eclesiàstica) de lèpoca medieval i moderna als diversos regnes ibèrics, especialment a la Corona dAragó, per a dirigir els processos de repoblament i colonització dels diversos territoris. Lògicament, durant el temps de les conquestes medievals de les terres dalÀndalus foren un instrument usual en el marc del que anomenem la repoblació dels segles xii al xiv, i el mateix tornà a passar en un episodi crucial i traumàtic com lexpulsió dels moriscos valencians al principi del segle xvii. Però cal tenir en compte que també foren utilitzades per la noblesa o la corona al llarg dels segles en el marc de processos més locals de fundació de noves viles i localitats, de la posada en explotació de zones no cultivades fins aleshores i, en general, per regular o modificar les condicions de poblament dels vassalls duna senyoria concreta.
Tant per aquesta raó de lestudi de les relacions socials senyorials de lèpoca medieval i moderna, com pel valor que poden tenir en molts casos de referència de la fundació o refundació duna localitat, han estat objecte tradicional destudi tant per part derudits locals com despecialistes acadèmics, sobretot les corresponents a lèpoca medieval. Ja des de la segona meitat del segle xix en trobem les primeres recopilacions parcials, de cartes pobles parlant més estricament en el cas de la Corona dAragó, perquè en el cas de la Corona castellana, tot i que conegudes i usades, els documents més habituals amb funcions similars foren els que sanomenen fueros, tant de generals com de locals.1 Posteriorment i al llarg del segle xx fou habitual la publicació periòdica daquest tipus de documents històrics en edicions locals, si bé cal esperar a lany 1969 perquè el professor J. M. Font Rius publicàs el primer volum dels tres dedicats a la recopilació, aquesta vegada sí bastant exhaustiva, de les cartes de poblament i franqueses de la Catalunya medieval.2 Anys més avant, i curiosament en el mateix 1991, van veure la llum ledició ben completa de les cartes pobles del regne dAragó, a cura de la professora M.ª Luisa Ledesma, i les cartes medievals valencianes a cura dE. Guinot,3 amb la qual cosa podem dir que es tancava el cercle de les corresponents al conjunt de la Corona dAragó.
En el cas valencià, aquest caràcter de documents relacionats amb el repoblament i la fundació o refundació de viles i pobles valencians arran de la conquesta de Jaume I en el segle xiii, va despertar linterès i la curiositat, quan no fins i tot lorgull local, dels primers erudits i estudiosos des del principi del segle xx. En aquest sentit cal ressenyar dentrada la tasca duta a terme pel Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura des de la dècada del 1920. De forma individual, una per una, diversos autors anaren transcrivint i publicant cartes de poblament castellonenques i del Maestrat o els Ports de Morella. La majoria eren medievals però també, a poc a poc, anaren incloentsen algunes dèpoca moderna, relacionades amb lexpulsió dels moriscos, com ara les de Benicàssim i Montornés del segle xvi conservades als protocols notarials custodiats a lArxiu Municipal de Castelló.
Ledició de cartes pobles estrictament dèpoca moderna ha estat més tardana, més lenta i, sobretot, més dispersa fins a lactualitat. El format habitual ha estat el duna edició local, lligada més sovint a històries daquest caire, o de forma més rellevant, i normalment amb major nivell històric, en revistes acadèmiques i en el marc de publicacions relacionades amb lestudi històric de la senyoria i les seues rendes, o de les conseqüències de lexpulsió dels moriscos.
Per a poder parlar dobres que en reunissen una certa col·lecció pràcticament cal esperar a la fi de la dècada de 1970. Ens referim, en primer lloc, a lobra dEugenio Ciscar Pallarés, del 1977, una tesi doctoral sobre el règim senyorial valencià dabans i després de lexpulsió dels moriscos, que incloïa una quinzena de cartes pobles del segle xvii. Tot i que eren inèdites, la gran majoria delles només incorporaven els capítols amb les condicions del poblament, però no el text complet dels documents.6
També en un context similar destudi del règim senyorial del comtat de Cocentaina a època moderna, hem de situar lobra de Primitivo Pla Alberola, arran de la qual va localitzar una nova sèrie de cartes pobles posteriors a lexpulsió dels moriscos en aquesta senyoria. Lany 1986 publicava una col·lecció documental amb un bon grapat delles i, ara sí, amb el text complet. Probablement siga aquest autor el major especialista daquest tipus documental i, fruit daixò, ha continuat editantne algunes més posteriorment (la Sarga, Turballos, Benimeixís, etc.).7
A partir del mateix origen, estudiar senyories valencianes i, en general, el règim senyorial dels segles xvi al xviii, des de la dècada de 1980 daltres autors també han aprofitat la seua recerca per donar notícia i publicar noves cartes de poblament. Aquest seria el cas dAntoni Grau Escrihuela, amb una sèrie de localitats relacionades amb la casa ducal de Medinaceli (Sogorb, Eslida, Fanzara...) i també amb el marquesat de Dénia, com ara el Verger.8 Igualment cal citar els estudis del règim senyorial modern, sobretot de les comarques dAlacant, de David Bernabé Gil sobre la comarca del Baix Segura;9 Armando Alberola Romà sobre les comarques dAlacant;10 les de Tomàs Pérez Medina11 i Glicerio Sán chez Recio sobre la Vall del Vinalopó.12 També els estudis de Ricardo Franch sobre la batlia de Corbera i el monestir dAigües Vives;13 el mateix Manuel Ardit sobre la Foia de Llombai i Vilamarxant;14 J. Català i P. Pérez sobre Cortes de Pallars,15 J. Chiner sobre Navaixes i altres localitats de lAlt Palància,16 i més indirectament Antonio Gil Olcina, expert estudiós durant molts anys del dit règim senyorial valencià però que fins fa molt poc no havia arribat a editar aquest tipus de textos.17
Un cas diferent és el dAbel Soler, qui a partir de la publicació de quasi 60 històries locals entre els anys 2004 i 2012, en la seua majoria de les comarques centrals valencianes, en moltes delles ha aprofitat per a editar la carta pobla corresponent i en una proporció notable textos encara inèdits. Així mateix, les commemoracions al voltant de lexpulsió dels moriscos lany 2009 han estat motiu perquè finalment sanimàs una recerca de documents relacionats i, sovint a nivell local, se nhagen editat unes quantes més. Així, podem citar casos com el de J. Corbalán de Celis, que ha donat a la llum cartes pobles de la comarca del Camp de Morvedre i del comtat de Bunyol;18 Francisco Verdet sobre la baronia de Xest; les de Benicàssim per Ferran Olucha; i fa més anys les cartes pobles de la Vall dUixó per L. Peñarroja, o les de Massalavés i Paredes per Peregrín Llorens Raga. La llista, com pot veures a la bibliografia, és llarga i encara en dates molt recents sha trobat la darrera coneguda fins ara, la de Setla, per part de S. Silvestre. Tanmateix, sobre algunes altres edicions locals que se nhan fet cal recomanar certa precaució pel que fa als textos que presenten, no tant perquè poden estar incomplets, que també, sinó perquè hi ha casos en què les transcripcions són manifestament millorables i haurien merescut que els editors sho pensassen un poc més.
PERÒ,QUÈ SÓN LES CARTES DE POBLAMENT?
La conquesta cristiana del Sharq alÀndalus durant les dècades centrals del segle xiii per part de la Corona dAragó, encapçalada pel rei Jaume I, va comportar la instauració duna societat feudal, molt diferent en les característiques de les seues relacions socials a les de lanterior andalusina musulmana, però també a les dels segles més recents, posteriors a la revolució burgesa del segle xix.
Una de les conseqüències de la conquesta fou el repartiment per part de la monarquia del territori valencià entre els conquistadors i repobladors, en parallel a la creació de les senyories feudals, tant eclesiàstiques com, majoritàriament, nobiliàries laiques. A la ciutat de València i a les viles i terres reials el repartiment de cases i terres fou dirigit per la corona, mentre que a les senyories fou el corresponent senyor. I linstrument jurídic escrit usat de forma general per a aquests assentaments col·lectius de nous pobladors fou la carta de poblament.
Es tractava dun tipus de contracte legal, atorgat pel rei o senyor a un grup de persones que anaven a viure en una de les poblacions conquistades als musulmans, o bé en una de nova fundació en el context del repoblament. Malgrat que les dues parts no tenien el mateix poder, aquestes cartes venien a ser pactes entre dues bandes (senyors i vassalls) que establien amb major o menor detall els drets i béns materials que els senyors o rei donaven als nous pobladors i, en contrapartida, els drets i obligacions que aquests podien gaudir o nestaven obligats, a la inversa.
Tot i que no hi hagué un model únic, el aspectes bàsics que apareixen en moltes delles eren la concessió de cases i terres als nous pobladors, o la ratificació de les que shavien donat, i, a canvi, el reconeixement per part daquests dels drets de la corona o de la senyoria. Això implicava normalment el pagament dunes rendes anuals majoritàriament per les terres, variables en el seu valor segons els llocs, així com alguns altres drets en favor dels senyors, els més habituals els anomenats monopolis de forn, molí, ferreria, pastures, etc.
Atenent el caràcter de conquesta militar del procés del segle xiii, també hi hagué pactes del rei o dels nous senyors amb comunitats musulmanes que no foren expulsades. Aquestes cartes de capitulació sovint tingueren un caràcter similar al de les cartes de poblament per als colons cristians, amb la principal peculiaritat que podien incloure apartats relacionats amb la garantia de la pràctica de la religió islàmica i lensenyament de lalcorà i el manteniment de les mesquites.