PIERRE VILAR
HISTÒRIA TOTAL,
HISTÒRIA EN CONSTRUCCIÓ
Arón Cohen, Rosa Congost i Pablo F. Luna (coords.)
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
UNIVERSIDAD DE GRANADA
2006
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment,
ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació,
en cap forma ni per cap mitjà,
sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia
o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
Aquest llibre ha estat editat amb el suport de la Generalitat de Catalunya
Títol original: Pierre Vilar: une histoire totale, une histoire en construction
© Éditions Syllepse, 2006
© Els autors, 2006
© De la present edició: Publicacions de la Universitat de València i
Editorial Universidad de Granada, 2006
© De la fotografia de la coberta: Jean i Sylvia Vilar
© De la traducció: Francesc Jubany
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es
publicacions@uv.es
Editorial Universidad de Granada
http://www.editorialugr.com
edito4@ucartuja.ugr.es
Disseny de la maqueta: Inmaculada Mesa
Il·lustració de la coberta: Sobre el terreny. El jove geògraf esdevé historiador.
Foto als Alps, segurament el 1939
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera
Realització ePub: produccioneditorial.com
ÍNDEX
PORTADA
PORTADA INTERIOR
CRÈDITS
INTRODUCCIÓ
Pimera Part. PIERRE VILAR AVUI
Actualitat de Pierre Vilar, actualitat del marxisme, Josep Fontana
Una història social «total»: rigor teòric i ciència del real a Pierre Vilar, Michel Vovelle
Segona Part. ANÀLISI HISTÒRICA, ANÀLISI DE LES ESTRUCTURES DE LES SOCIETATS
Pierre Vilar i lanàlisi històrica, Rosa Congost
Perspectives marxistes i crítica de la història idealista (a lentorn de la Con- ferència dEstocolm de 1962), Claude Mazauric
El concepte de mode de producció segons Pierre Vilar, Guy Lemarchand
Producció, productivitat i preus en la història en construcció de Pierre Vilar, Pablo F. Luna
Debat, conduït per Maurice Aymard
Tercera Part. LHISTORIADOR SOBRE EL TERRENY
Pierre Vilar i Espanya: un terreny dexperimentació, Jacques Maurice
Lestat brasiler (1930-1954) en lenfocament vilarià de la qüestió nacional, Marcia Mansor dAlessio
Els modes de producció sotmesos a la prova de les relacions de producció reals: capitalisme i assalariats a lAmèrica Llatina, Jean Piel
Quarta Part. HISTÒRIA I CIÈNCIES SOCIALS: CRÍTIQUES I CONSTRUCCIÓ
Els fenòmens poblacionals en lanàlisi històrica de Pierre Vilar, Arón Cohen+++++
Història i economia a lobra de Pierre Vilar, Miriam Halpern Pereira
Pierre Vilar i la història social, Bernard Vincent
Utopia dun projecte i limitacions duna pràctica: lart social a França entre dues revolucions, Laura Malvano
Debat, conduït per Maurice Aymard
Cinquena Part. LHISTORIADOR I LENSENYAMENT DE LA HISTÒRIA
Reflexions sobre el valor exemplar per als joves investigadors de la im- portància conferida per Pierre Vilar al vocabulari de lanàlisi històrica, Bernard Peloille
Aportacions teòriques, conceptuals i pràctiques de Pierre Vilar als pro- cessos densenyament i aprenentatge de la disciplina històrica, Luis Carlos Ortiz
BIBLIOGRAFIES I ÍNDEXS
Bibliografia general
Principals publicacions de Pierre Vilar citades a les comunicacions in- closes en aquesta obra
Índex de noms
INTRODUCCIÓ
Comitè diniciativa de lAtelier Pierre Vilar
1.
Aquest llibre aplega la quinzena de comunicacions presentades el dia 1 doctubre de 2004 a Nanterre, en el marc de l«Atelier Pierre Vilar, per a una història en construcció». Shi transcriuen també, en dues parts, les intervencions del públic així com les discussions suscitades i animades entre els participants. Arribats de França i de diferents països del món, la major part dells pels seus propis mitjans econòmics, els historiadors i els hispanistes reunits, davant dun públic atent i interessat, van voler recordar lobra i la memòria daquell que havia estat el seu mestre, el seu col·lega o simplement el seu amic.
Van fer-ho duna manera concreta i aplicada (i molt sovint personal): concentrant tota la seva atenció en un aspecte específic de lherència intel·lectual de Pierre Vilar, recordant, no pas superficialment ni frívolament, la seva relació amb el director dinvestigació o el col·lega que havia estat per a ells, evocant el paper central i la lògica dels seus arguments en una discussió (o controvèrsia), indicant fins al detall més precís els avenços aconseguits, gràcies a ell, en la disciplina històrica i en la pràctica de lofici o, finalment, recordant la vitalitat i la validesa actual de la seva manera dacostar-se al passat i al present.
Aquesta suma desforços realitzada pel conjunt de col·legues participants, així com la seva simpatia i la seva seriositat, es van traduir duna manera natural no només en textos i comunicacions, sinó també en amistat i disponibilitat per aportar-hi les correccions necessàries, en atenció a les nostres demandes, a fi de millorar-los i fer-los compatibles amb els criteris editorials. Així, gràcies a ells, i sense caure en lautocomplaença fàcil, podem afirmar que aquesta obra representa, en la diversitat de les seves aportacions, una primera síntesi (però només la primera) del mètode vilarià de fer història i construir-la, i un intent de situar el mètode històric en el cor del pensament i de la reflexió dels ciutadans. Perquè aquests dos aspectes, dun costat, lofici i la producció de lhistoriador i, de laltre, la projecció de lhistoriador-ciutadà en el seu entorn, no van estar mai dissociats en la pràctica professional de Pierre Vilar.
2.
Per la seva constitució precisa i en funció dels textos definitius que hi hem recollit, aquest llibre ha volgut conjugar cinc aspectes de lobra de Pierre Vilar. En primer lloc, la actualitat de lobra i la del marxisme que ell reivindicava, més enllà de modes i de conjuntures intel·lectuals. En segon lloc, les dues grans preocupacions metodològiques: la necessitat de fer un treball danàlisi històrica i la daproximar-se a les estructures de les societats estudiades. En tercer lloc, la manera de fer (i dencoratjar) treballs concrets de recerca sobre el terreny. En quart lloc, els intents de diàleg (i dintercanvi crític) amb el conjunt de les ciències socials i els seus practicants. Finalment, la vocació de transmetre el saber i densenyar a pensar històricament, com una forma de pedagogia ciutadana.
Així, Josep Fontana i Michel Vovelle obren aquest volum i posen respectivament de relleu, cadascú a la seva manera, tant el vigor i lactualitat dun Pierre Vilar conscient de la necessitat dajudar a la humanitat a comprendre el món on vivim (inclosos els mecanismes de canvi daquest món) com la dun Pierre Vilar atent a les grans qüestions plantejades als historiadors que desitgen construir la història-intel·ligència i la història-saber.
Després, en la segona part de lobra, quatre comunicacions presenten alguns aspectes de les principals preocupacions metodològiques que hem assenyalat adés. En primer lloc, Rosa Congost recorda la naturalesa de lanàlisi històrica proposada per Pierre Vilar i explica que, contràriament a algunes opinions fàcils i corrents, laproximació de Vilar al marxisme no va ser conseqüència de la «conjuntura historiogràfica» sinó el resultat duna opció i duna reflexió madura. Tot seguit, Claude Mazauric repassa exhaustivament el caràcter programàtic del text dEstocolm (Vilar 1960a), en relació a lanàlisi històrica del creixement econòmic i social, tot subratllant-ne el lloc central que ocupa en el procés dedificació de lobra de lhistoriador. En tercer lloc, Guy Lemarchand evoca la utilitat de la noció de mode de producció, tractat per Vilar com objecte històric i, per tant, susceptible danàlisi, per estudiar les articulacions entre el conjunt de les estructures materials i mentals, al si de formacions econòmiques i socials complexes i contradictòries. Per últim, Pablo F. Luna posa de relleu la manera com Vilar incorpora lanàlisi econòmica a lanàlisi de les societats i subratlla la crítica feta per Vilar als supòsits (sovint tàcits, si bé recurrents i presentats com a «veritats universals») dels esquemes ideològics de leconomia política vigent.
Una primera sèrie de discussions dirigida per Maurice Aymard va permetre de completar les comunicacions presentades, debatre (on guaitaven, de vegades, posicions contradictòries) algunes de les qüestions plantejades, i preguntar-se sobre el lloc ocupat per Vilar en la historiografia francesa del segle XX, tot això abans de conèixer el testimoni dEric Hobsbawm, en una notable intervenció, tant per la seva lucidesa com pel caràcter afectuós.[1]
Les tres comunicacions de la tercera part es refereixen, duna banda, a la manera com Vilar va construir les seues pròpies investigacions sobre Catalunya i sobre Espanya i, de laltra, a recerques concretes dirigides o inspirades per Vilar. En primer lloc, Jacques Maurice fa una introducció completa i minuciosa del laboratori espanyol de Pierre Vilar, on posa de relleu la seua voluntat i compromís per impregnar-se de la realitat espanyola, inclosa la contemporània, però també lopció per una història comparada, per tal de comprendre millor lespecificitat del seu propi camp de treball. Marcia dAléssio proposa, mitjançant la utilització de criteris i nocions desenvolupats per Pierre Vilar, lanàlisi dun període crucial en la formació de lEstat brasiler contemporani, on la vocació nacional dels grups socials emergents (oposats a les elites tradicionals) sorienta cap a la conquesta i ocupació del territori-mercat. Jean Piel, per la seva banda, sendinsa en el terreny de les estructures salarials llatinoamericanes després del període espanyol, i tot seguit, ens convida a interrogar-nos sobre la complexitat del règim dacumulació de capital en aquesta part del món; es tractava, cal recordar-ho, duna realitat que Vilar seguia també amb molta atenció i interès; també als aspectes més contemporanis.
La quarta part del llibre es dedica als esforços desplegats per Pierre Vilar per impulsar (o restablir) un diàleg constructiu amb les ciències socials, que shauria de recolzar sobre la crítica de les fonts, dels mètodes i de les adquisicions. En primer lloc, Arón Cohen hi exposa els lligams estrets que Pierre Vilar va establir amb la demografia històrica i la preocupació per tractar la població com a objecte històric. Al mateix temps ens recorda, però, que Vilar, com Marx, rebutjava les anomenades lleis naturals de la població i lamentava molt sovint els abusos antics i nous del pandemografisme. Miriam Halpern Pereira es fixa en la manera com Vilar entreveia les relacions entre la història i la teoria econòmica i entre els historiadors i els economistes; també evoca la crítica de Vilar a leconomisme, cada vegada més important (i complex) en la mesura en què el procés de coneixement es fa més formal i rigorós. Bernard Vincent, daltra banda, fa una revisió detallada de lobra publicada de Pierre Vilar, a la recerca de la concepció i dels usos de la noció dhistòria social; però també presenta alguns aspectes de les relacions desenvolupades per Vilar en primer lloc amb la geografia, després amb el dret, la filosofia i la sociologia, i també amb la psicologia i la psicoanàlisi. Finalment, Laura Malvano ens mostra, en el camp de la història de lart, el profit que va extreure de les propostes de Pierre Vilar, en interrogar-se sobre el destinatari final i efectiu de lart social a França, en un context (el segle XIX) en què es fixaren les fronteres que sepaven els grups socials, alhora que es construïen les noves identitats nacionals.
A continuació, trobem una segona sèrie de discussions, com la primera dirigida per Maurice Aymard, centrada en particular sobre les relacions mantingudes (i buscades) per Vilar amb els especialistes en ciències socials, antigues o més recents, i sobre els combats que va triar demprendre. Els participants hi formulen i construeixen les seves opinions argumentades i els intercanvis enregistrats es troben lluny de ser opinions formals, hagiogràfiques, falsament consensuals i/o ecumèniques.
Finalment, les dues comunicacions de la darrera part es dediquen a recordar la dimensió pedagògica de lobra de Pierre Vilar. Dentrada, Bernard Peloille tracta sobre la importància que lhistoriador atorgava als estudis del vocabulari, tant pel que fa al vocabulari emprat pels mateixos protagonistes com pel que fa a lutilitzat per lhistoriador per parlar del seu treball. Si bé lhistoriador ha devitar pensar que el seu propi vocabulari constitueix lessencial de la seva recerca, ha daprendre igualment a utilitzar el vocabulari dels contemporanis per tal de contextualitzar de forma adequada lobjecte de recerca. Finalment, Luis Carlos Ortiz recorda que la recerca i lensenyament es troben estretament lligats en la reflexió de Pierre Vilar, abans de posar de relleu la reivindicació dun ensenyament de la història i duna pedagogia ciutadana orientats per la necessitat densenyar als estudiants dels diferents nivells deducació a pensar històricament, és a dir, a pensar de manera crítica.