ELS VERSOS
DELS CALAIXOS
Ferran Carbó
ELS VERSOS
DELS CALAIXOS
Sobre Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació, en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altre, sense el permís previ de l'editorial.
© Del text: Ferran Carbó, 2018
© Daquesta edició: Universitat de València, 2018
Producció editorial: Maite Simon
Disseny interior i maquetació: Inmaculada Mesa
Correcció: Elvira Iñigo
Disseny de la coberta: Celso Hernández de la Figuera i Maite Simon
A Paco i Consuelo, in memoriam
per aquelles semblances sexalça lànima a membrar, entendre e voler RAMON LLULL
Índex
Introducció
1. Lautor i la seua poesia
1. Durant els anys quaranta: els inicis
2. Dels anys cinquanta als anys seixanta: el poeta de la postguerra valenciana
3. Dels anys setanta als anys vuitanta: el poeta nacional dels valencians
4. Una escriptura singular
2. La creació dels textos i la difusió del llibre
1. La documentació original existent
2. Les edicions
3. El procés delaboració i descriptura
3. Els paratextos
1. Distintes formes de transtextualitat
2. Títol, sobretítol, intertítols i títols de poemes
3. Citacions i epígrafs
4. Ramon Llull i Ausiàs March
4.1 «Cant de Ramon» i «Cant de Vicent»
4.2 «Jo sóc aquest que em dic»
4. Lestructura
1. De lorganització en seccions a lestructura de tríptic
2. Dos cossos laterals i un cos central
5. La consciència del present
1. Sobre el conjunt
2. Els poemes
6. Els episodis (del passat i del present)
1. Sobre el conjunt
2. Les seccions i els poemes
2.1 I: lescriptura del record
2.2 II: els documents del context
2.3 III: la guerra i la postguerra
2.4 IV: un entreacte de llàgrimes
2.5 V: un temps damargor
2.6 VI: la guerra i la postguerra
2.7 VII: de lexili i la llibertat
7. Lesperança en el futur
1. Sobre el conjunt
2. Els poemes
8. Cloenda
Annex:
«Pròleg» de Manuel Sanchis Guarner a la primera edició de Llibre de meravelles
Bibliografia
Introducció
Presentem una aproximació a Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés. Aquesta obra no sols és una de les principals de lautor, sinó també de la poesia en llengua catalana del segle XX. A més, es tracta dun llibre emblemàtic per a diverses generacions de lectors del País Valencià, des de fa prop de mig segle. Avui, com abans, la seua lectura continua atraient i sorprenent, crea emocions i sensacions, enriqueix els sentiments i el pensament daquells que shi endinsen.
Quan lany 1970 Estellés va publicar, mitjançant la gestió de lamic i poeta mallorquí Josep Maria Llompart i per primera vegada a Palma, el petit recull Lletres de canvi, el qual avançava alguns sonets de Lofici de demà (editat també a Palma dos anys més tard), es va superar la dificultat de la postguerra per a ledició i la difusió de la seua producció literària, ja que des dels inicis de la seua escriptura i fins aleshores, durant vint-i-cinc anys, només havia publicat quatre llibres, tot i haver-ne escrit, totalment o parcial, prop duna trentena.
Això no obstant, lany següent, el 1971, fou el seu annus mirabilis. De colp, al País Valencià, va editar quatre títols: La clau que obri tots els panys, Linventari clement, Llibre de meravelles i Primera audició. Aquesta nova difusió i la recepció comportaven la seua consagració definitiva, la qual recorda per allò dany miraculós i de ser-ne quatre els llibres, el que, quasi una dècada abans, va passar amb Joan Fuster el 1962, entre les quatre obres del qual llavors es trobava lemblemàtic Nosaltres, els valencians.
En el cas del poeta de Burjassot, aquell 1971 tots quatre títols eren dobres inèdites que havien estat escrites durant la llarga postguerra. La primera i la tercera, si seguim lordre desment anterior, són dues obres principals, de les essencials en la seua poesia. La segona obra és rellevant. La quarta nés més aviat una entre tantes. Laparició alhora de les quatre va motivar comentaris com el de Joan Fuster, del 1972, quan escrivia que aquella producció estellesiana apareguda lany anterior era «un bloc de versos massa dens i massa complex perquè lhàgem pogut digerir amb la perspectiva deguda. Però limpacte hi quedava consumat. Un impacte al·lucinant» (Fuster, 1972: 19).
Llibre de meravelles en aquella primera edició del 1971 tenia un pròleg de Manuel Sanchis Guarner, un dels responsables del fet que sen produís ledició, el qual avalava completament el poeta i aquell «llibre amerat de valenciania» (Sanchis Guarner, 1971: 10). Tot just lany següent va aparèixer ledició de Recomane tenebres. Obra completa 1, el primer volum de la poesia completa de lescriptor de Burjassot. El fet important és que les publicacions daquells 1971 i 1972 foren els primers passos dun procés tendent a convertir el que era el poeta de la postguerra valenciana (ja que, tot i haver publicat només quatre llibres, al País Valencià ningú feia versos com ell) en el poeta nacional dels valencians i que, amb el reconeixement posterior, ha esdevingut, sense cap mena de dubte, un dels grans noms de la poesia contemporània en llengua catalana.
Aquesta obra de meravelles aviat es va convertir en una pedra angular de la poesia editada durant aquells anys setanta, cosa que va passar també amb daltres dèxit malgrat ser un gènere considerat minoritari, com, per exemple, una mica més tard en el temps, Estimada Marta (1978), de Miquel Martí i Pol. Ara mateix, després dels quaranta-set anys transcorreguts des de la primera edició, no sols és el llibre més conegut, editat, venut i llegit dEstellés sinó també de la poesia contemporània al País Valencià. Efectivament, si sen fa balanç, ha estat «un impacte al·lucinant».
Els dos primers capítols del present estudi són una mica complementaris: mentre que al primer es presenta una visió de conjunt de lautor i la seua trajectòria i, de manera especial, la producció que va precedir i envoltar lobra que ens ocupa; al segon, en canvi, es revisa la documentació original existent daquest llibre al Fons Estellés, a Burjassot, i també es comenta la difusió que se nha fet a posteriori amb les diferents edicions. Lanàlisi estricta es realitza entre els capítols tercer i setè: primer, amb la revisió del potent acompanyament paratextual; després, amb lestudi de la complexa organització de lestructura; i, posteriorment, amb lanàlisi més minuciosa a partir del seguiment i del comentari de poemes de cadascuna de les parts. A tall de cloenda hi ha algunes reflexions últimes sobre el conjunt.
El treball es complementa amb un annex: es recupera el pròleg que Manuel Sanchis Guarner va fer a la primera edició del llibre el 1971, un document interessant de conèixer en laproximació que hi proposem i que ha estat oblidat en les edicions posteriors.
Durant alguns cursos acadèmics hem treballat a classe aquesta obra literària. Diferents generacions dalumnes universitaris de Filologia Catalana han enriquit la inicial proposta de lectura i ens han fet sentir i compartir, cada vegada amb més intensitat, la grandesa de versos i de poemes, la de lobra. A tots ells els manifestem lagraïment, per motivar-nos en la necessitat delaborar aquest estudi; un deute i un repte concebuts fa anys peròendarrerits i perllongats durant massa temps. També mostrem gratitud a Carmina i Vicent Andrés, Vicent Anyó, Mariola Aparicio, Enric Izquierdo i Vicent Simbor, sempre atents a les consultes. És evident que la proposta danàlisi i dinterpretació del present llibre té un component personal i subjectiu per part de qui la signa i nés responsable. Per tant, nés una entre tantes. Una gran obra literària com aquesta en mereix, sense cap mena de dubte, moltes més.
Albuixec / Forcall / Vila-real, tardor de 2017
1
Lautor i la seua poesia
Lescriptor daquesta gran obra literària va nàixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i va morir el 27 de març de 1993. La seua infantesa es va caracteritzar per les vivències relacionades amb el seu entorn més immediat i pròxim, el del conjunt de pobles i indrets de la comarca, lHorta, i el de la ciutat de València; i també es va singularitzar per lajuda al pare i a lavi en el forn de Burjassot on treballaven, àmbit que es recorda i refereix en poemes posteriors com, per exemple, «Lofici», de Llibre de meravelles. Durant ladolescència («tretze o catorze anys»)1 va fer daprenent dorfebre, com recorda al poema «Dies», del mateix recull. Linterès per la literatura es va originar a partir de la lectura, amb els llibres que li deixava un veí lletraferit i republicà, Juli Llopis. Durant els anys trenta es va sentir especialment atret pel gènere del teatre; i, des dels anys quaranta, sobretot per la poesia, la qual va començar a conrear, cada vegada amb més intensitat.
La seua extensa producció poètica abraça més de cent títols, i va començar a publicar-se, primer amb textos en llengua castellana, a partir del 1944; i, ja amb obres en llengua catalana, des del 1953. Ledició va arribar, en la seua vida, fins al 1992 (amb lúltim llibre publicat Mare de terra); és a dir, tot plegat abraça un període de gairebé cinquanta anys. A més a més, després de la seua mort han aparegut, pòstumament, alguns llibres, com els tres volums de Mural del País Valencià (1996) o Linventari clement de Gandia (2012), que completen el conjunt de la producció. Fins i tot més recentment, el 2016, sha editat una reconstrucció del seu primer llibre de versos en llengua catalana, Ombra dales a laigua (escrit el 1952).
Aquesta llarga trajectòria poètica es pot sistematitzar mitjançant lorganització i lagrupació a partir de les dècades durant les quals lautor va escriure. Així doncs, hi ha una primera dècada, els anys quaranta, caracteritzada per lescriptura inicial en llengua castellana, la qual mostra la seua formació i laprenentatge del gènere poètic. Tot seguit hi ha dues dècades durant la postguerra, els anys cinquanta i els seixanta, en què va elaborar una intensa producció literària en llengua catalana que romangué majoritàriament inèdita, la qual palesa el pas de la consolidació al de la plenitud. I, finalment, hi ha dues dècades arran dels anys setanta i fins a la seua mort, les quals foren de recuperació de lobra anterior que havia romàs inèdita i alhora declosió de la nova producció escrita durant la maduresa.
Si en les dècades dels anys cinquanta i seixanta, del període de la postguerra, només va aconseguir deditar quatre llibres, Ciutat a cau dorella (1953), La nit (1956), Donzell amarg (1958) i Lamant de tota la vida (1965); en les dècades posteriors i més actuals, dels anys setanta ençà, es va encadenar, de manera prou continuada, la primera edició de la seua obra completa (en deu volums), la qual cosa difonia i posava a labast dels lectors la major part de la seua poesia: aquests deu volums foren publicats entre els anys 1972 i 1990.2 A més a més, per completar el conjunt de la seua poesia, cal afegir-hi els tres extensos volums esmentats de Mural del País Valencià (1996), a banda dalguna altra obra solta no inclosa en aquestes recopilacions, com Llibre de meravelles (1971), El procés (1978), Cançoneret de Ripoll (1985), Puig Antich (1989), Estat dexcepció (1991) i Mare de terra (1992). Cal dir que si la seua producció dels anys cinquanta i seixanta el singularitza com el gran poeta de la postguerra valenciana, la de les dècades posteriors, els anys setanta i vuitanta, el consagren com el poeta nacional dels valencians.
1. Durant els anys quaranta: els inicis
El 20 de juny de 1942 Estellés va editar el seu primer text, que era una col·laboració de premsa, escrita en prosa, per al diari Jornada, de València, el qual tractava sobre lescriptor noruec Knut Hamsun, que havia estat premi Nobel el 1920. Després daquesta primera participació a la premsa escrita i mitjançant una beca, lany 1943 el jove de Burjassot sen va anar a estudiar a lEscuela Oficial de Periodismo de Madrid, fins al 1945: «Ho recordava, en carn viva, des de Madrid. / Era per maig. Recorde que recordava el poble» (poema «Epistolari 1945», del llibre analitzat).