ELS CONSTRUCTORS
DE LHORTA DE VALÈNCIA
ORIGEN, EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA SOCIAL
DUNA GRAN HORTA ANDALUSINA
ENTRE ELS SEGLES VIII I XIII
HISTÒRIA / 183
DIRECTORS
Mónica Bolufer Peruga (Universitat de València)
Francisco Gimeno Blay (Universitat de València)
Pedro Ruiz Torres (Universitat de València)
CONSELL EDITORIAL
Pedro Barceló (Universität Postdam)
Peter Burke (University of Cambridge)
Guglielmo Cavallo (Università della Sapienza, Roma)
Roger Chartier (EHESS)
Rosa Congost (Universitat de Girona)
Mercedes García Arenal (CSIC)
Sabina Loriga (EHESS)
Antonella Romano (CNRS)
Adeline Rucquoi (EHESS)
Jean-Claude Schmitt (EHESS)
Françoise Thébaud (Université dAvignon)
ELS CONSTRUCTORS
DE LHORTA DE VALÈNCIA
ORIGEN, EVOLUCIÓ I ESTRUCTURA SOCIAL
DUNA GRAN HORTA ANDALUSINA
ENTRE ELS SEGLES VIII I XIII
Ferran Esquilache Martí
UNIVERSITAT DE VALÈNCIA
Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment,
ni enregistrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació dinformació,
en cap forma ni per cap mitjà, sia fotomecànic, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia
o per qualsevol altre, sense el permís previ de leditorial.
© Ferran Esquilache Martí, 2018
© Daquesta edició: Publicacions de la Universitat de València, 2018
Publicacions de la Universitat de València
http://puv.uv.es
publicacions@uv.es
Il·lustració de la coberta:
1960-28 Acequia Tormos-Benimamet BMAL HV
Boletín de Información Municipal 28, Ajuntament de València (1960)
Correcció: Elvira Iñigo
Maquetació: Inmaculada Mesa
Als mestres de 1939: Miquel Barceló, Pierre Guichardi Thomas Glick, perquè aquest llibre mai no hagués estatpossible sense el seu treball previ de molts anys.A Enric Guinot, per tot el que hi ha aportat i mha ajudat.
ÍNDEX
PRÒLEG, per Enric Guinot
INTRODUCCIÓ
Dos falsos debats: lorigen de les grans hortes uvials
Objectius i metodologia: la societat andalusina a través dels espais agraris irrigats
I. LA SOCIETAT RURAL ANDALUSINA
1. Els antecedents historiogràcs
2. El «paradigma» tribal de Guichard
3. La societat a través del territori: castells, alqueries i espais agraris
3.1 El poblament rural de Šarq al-Andalus
3.2 Laportació de larqueologia hidràulica: xarxes dalqueries i espais irrigats
3.3 El debat actual: la relació entre el món rural i les ciutats
4. Estructura socioeconòmica i funcionament intern de les comunitats rurals
4.1 Llinatges i habitatges: lorganització social i el model familiar andalusí
4.2 Lorganització política de les aljames i la coordinació dels processos de treball
4.3 Lestraticació social i la suposada dissolució dels lligams gentilicis
5. Societat tribal o destribalització? Levolució de la societat andalusina
II. LA ZONA DESTUDI: LHORTA DE VALÈNCIA
1. El medi natural
1.1 La formació geològica de la plana al·luvial de València
1.2 Barrancs, paleobarrancs i marjals
1.3 Climatologia i torrencialitat històrica
2. La xarxa viària històrica
III. ANÀLISI MORFOLÒGICA DELS SISTEMES HIDRÀULICS
1. La séquia de Montcada (ns al Carraixet)
1.1 Interpretació morfològica de Paterna
1.2 Interpretació morfològica de lArc de Montcada
2. La séquia de Quart, Benàger i Faitanar
2.1 Interpretació morfològica de Manises, Quart i Aldaia
2.2 Interpretació morfològica de Benàger i Faitanar
3. La séquia de Tormos
3.1 Interpretació morfològica de Tormos
4. La séquia de Mislata
4.1 Interpretació morfològica de Mislata, Xirivella i Andarella
5. La séquia de Mestalla
5.1 Interpretació morfològica de Campanar i Petra
5.2 Interpretació morfològica de Rambla i Algiròs
6. La séquia de Favara
6.1 Interpretació morfològica de Favara
7. La séquia de Rascanya
7.1 Interpretació morfològica del pla de Sant Bernat i Palmaret .
7.2 Interpretació morfològica dAlboraia i Almàssera
8. La séquia de Rovella
9. Lhorta que va veure Jaume I
IV. CRITERIS DIDENTIFICACIÓ MORFOLÒGICA I ANÀLISI DE CONJUNT
1. Els parcel·laris posteriors a la conquesta del segle XIII
1.1 La colonització i el concepte de «regularitat orgànica»
1.2 La densicació parcel·lària del Repartiment
2. Els espais hidràulics andalusins: identicació, morfologia i superfície
2.1 Una classicació morfològica
2.2 Anàlisi de les mides de superfície
2.3 La qüestió del parcel·lari andalusí
3. Lestructura dels sistemes hidràulics
V. LES FASES DE CONSTRUCCIÓ DE LHORTA DE VALÈNCIA
1. Els antecedents: lager valentinus en època romana
1.1 El problema dels aqüeductes de Riba-roja
1.2 El debat sobre les centuriacions
1.3 Restes de centuriacions romanes en el paisatge agrari de lHorta
2. La fase 1: els primers grups camperols
2.1 Els conceptes de āra i qarya: un reex de la societat tribal en el poblament?
2.2 Els Hawwāra i els altres: el paper de les tribus en la construcció de lHorta
3. La fase 2: les ampliacions dels sistemes hidràulics
3.1 Grups immigrats i segmentació: els nous acords per laigua.
4. La fase 3: densicació i abandonament del disseny proporcional
4.1 El desenvolupament de lEstat i la ciutat com a probable explicació
VI. EVOLUCIÓ DIACRÒNICA DE LHORTA DE VALÈNCIA
1. Les fonts escrites prèvies a la conquesta cristiana
2. Larqueologia dexcavació: datacions absolutes
3. Quan i en quin ordre es van construir les séquies de lHorta de València?
3.1 El cas de la triple séquia de Mestalla i la construcció de la séquia dIsba
4. Una proposta de datació de les fases de construcció de lHorta
VII. LA CIUTAT: CENTRE DINTERCANVIS I SEU DEL PODER
1. La ciutat com a seu del mercat
1.1 Mercat rural i mercats urbans
1.2 Els mercats de Madīnat Balansiya i la seua xarxa dalqueries
2. La ciutat com a seu del poder
2.1 Formació i desenvolupament urbà de Madīnat Balansiya.
2.2 Lorganització territorial del hāwz de Madīnat Balansiya
VIII. LESTAT I LES HORTES PERIURBANES
1. El sūlan. Què és lEstat en el món islàmic medieval?
2. Els estats islàmics i la construcció de canals dirrigació
2.1 Activitat hidràulica estatal en lHorta de València
3. El limitat control estatal de la irrigació
3.1 El āib al-sāqiya
3.2 La wakālat al-sāqiya de Mubārak i Muaffar
4. Modicacions de lespai agrari perirubà: rafals i reals
4.1 El debat sobre la naturalesa dels rafals
4.2 Els rafals de lHorta de València
4.3 La qüestió dels manzīl i altres concessions de terra
4.4 Els riyād i els horts: on estaven emplaçats
CONCLUSIONS
BIBLIOGRAFIA CITADA
APÈNDIXS
I. Esquema de divisió dels sistemes hidràulics de lHorta de València
II. Superfície i tipologia dels espais hidràulics andalusins
III. Llista de topònims de lHorta de València relacionats amb hortes andalusines
IV. Llista de rafals del terme de València recollits al Llibre del Repartiment
V. Apèndix gràc
PRÒLEG
LHorta de València és un dels espais més emblemàtics de la societat valenciana, per la qual cosa ha estat objecte datenció, estudi i referència des de fa moltes generacions, especialment a mesura que la societat urbana va anar imposant-se sobre el món rural en làmbit polític, econòmic i cultural. No és destranyar, doncs, que haja estat un tema dinterès erudit i literari, però també geogràc, etnogràc i històric amb estudis sobre les seues característiques, la seua societat, la realitat material i, evidentment, també els seus orígens.
En aquesta darrera qüestió, les respostes que shan donat ns ara al quan i el com del naixement de lHorta de València tenen molt a veure amb la ideologia cultural de la societat concreta que sha fet aquestes dues preguntes, bàsicament entre els segles XIX i XX. El «presentisme», és a dir, el fet de traslladar realitats socials i polítiques del moment en el qual viu lautor vers el passat, ha estat un plantejament molt habitual a lhora de dilucidar com fou lHorta de València en èpoques més antigues. També és veritat que el nivell conceptual dels models històrics amb els quals expliquem actualment el passat ha evolucionat molt, com és lògic, i allò que sabem ara sobre la societat romana dHispània, la musulmana dal-Andalus o la medieval feudal del Regne de València és molt diferent a la visió que es tenia el segle passat sobre les dites èpoques i, per tant, les expliquem duna altra manera.
Tanmateix, cal insistir en el pes daquestes visions daltres èpoques. La complexitat del paisatge històric de lHorta de València ha estat una evidència per a tots aquells que shi han apropat. Un veritable puzle territorial travessat per canals i séquies, camins de tota mena i direcció, puntejat de pobles i cases disperses les alqueries, i amb uns parcel·laris molt fragmentats per estar aterrassats, condició necessària per a poder regar. En paral·lel, una complexitat social pel que fa als ocupants daquestes terres, les famílies de llauradors que han construït i transformat lhorta durant segles, que alhora han bastit, usat i gestionat les poderoses institucions immaterials del regadiu. Comunes de regants, sequiers, Tribunal de les Aigües, guardes i veedors, elets, síndics i notaris, propietaris de terres, emteutes i arrendataris, nobles, cavallers, eclesiàstics, burgesos, mercaders, artesans i llauradors molts llauradors són igualment la matèria primera de la qual ha estat feta aquesta Horta de València.
El lògic interès i constatació de la complexitat que la caracteritza és el que en altres èpoques ha portat a situar els seus orígens en el passat més remot possible. I en això han jugat fort dues idees «presentistes» dels erudits del segle XIX, i dalguns acadèmics del XX. La primera és el domini de la ciutat sobre el camp: lhorta no podia ser obra de llauradors sense estudis; només les elits urbanes, amb formació intel·lectual, tenien els coneixements per a organitzar aquest complex paisatge. La segona, en part derivada de la primera, és lestabliment duna relació entre la fundació de la ciutat de València en època romana i la importància de lEstat en aquella societat. Les pautes culturals dels segles XIX i XX, establertes en un món fonamentalment urbà i en el marc de la revolució burgesa que va construir un Estat modern enfront del feudalisme, només podien comprendre lorigen i creació daquest espai físic i social tan complex en el mirall de la societat antiga que consideraven més propera al seu model: lImperi romà. Un període miticat per la cultura burgesa, molt marcada pel Romanticisme, com un exemple de societat forta, culta i urbana enfront de períodes més foscos, medievals, de bàrbars dorigen germànic, de musulmans dal-Andalus considerats sempre com a estrangers, i de senyors medievals de caràcter feudal i endarrerit.