Però potser he anat massa lluny dient que un gust cultivat en les belles arts amorteix les passions i ens fa indiferents a objectes pels quals la resta del gènere humà té molta estima. Reflexionant-hi més, trobe que això millora la nostra sensibilitat respecte de totes les passions tendres i agradables, alhora que ens incapacita per a les emocions més grolleres i turbulentes.
Ingenuas didicisse fideliter artes, emollit mores, nec sinit esse feros. 5
En defensa daixò, crec que hi ha dues raons molt naturals que podem subscriure. En primer lloc, res no millora tant el temperament com lestudi de les belleses de la poesia, de leloqüència, de la música o de la pintura, ja que donen una elegància de sentiment que la resta de la humanitat desconeix. Susciten emocions dèbils i tendres, que aparten la ment del tràfec dels negocis i de linterès propi, estimulen la reflexió, predisposen a la serenitat i causen una agradable malenconia que, comptat i debatut, és de totes les disposicions de la ment la que més escau a lamor i a lamistat.
En segon lloc, la delicadesa del gust afavoreix lamor i lamistat, en confinar la nostra elecció a unes poques persones i fer-nos indiferents a la companyia i la conversació de la majoria dels homes. Rarament trobaràs que els senzills homes del carrer, per molt entenimentats que siguen, sàpiguen distingir amb exactitud els caràcters, o assenyalar les inapreciables diferències i gradacions que fan un home preferible a un altre. Amb qualsevol persona que tinga un judici competent poden entretenir-se: li parlen dels seus plaers i dels seus assumptes amb la mateixa franquesa que ho farien a qualsevol altra persona, i, com que troben que molts podrien ocupar el seu lloc, no senten cap enyorament o mancança si hi és absent. Però fent servir lal·lusió dun cèlebre autor francès,6 el judici7 pot comparar-se amb un rellotge, car la màquina més correnta és suficient per a dir-nos lhora, però només els més sofisticats poden marcar els minuts i els segons i discriminar les diferències més petites de temps. Qui assimila adequadament el coneixement que es pot extraure dels llibres i dels homes no fruirà molt si no és en companyies selectes. Serà massa sensible a la manca daccés de la resta de la humanitat a les nocions que ell ha comprés. I, en estar les seues emocions confinades daquesta manera a un cercle tan estret, no és estrany que les duga més lluny que si fossen més generals i mediocres. Amb ell, lalegria i la gresca dun company de botella evoluciona en una amistat sòlida, i lenardiment dun apetit jovenívol esdevé una passió elegant.
1.Hume empra de vegades el terme «sentiment» en un sentit ampli, volent dir «passió» o «emoció» en general, i daltres, com ací, com a sinònim de «gust», referint-se a lemoció particular daprovació o desaprovació que segueix a la contemplació dobjectes, personatges o accions. El gust, o sentiment en aquest darrer sentit, subjau tant als judicis de bellesa com als de valor moral. En la primera Investigació, Hume defensa que: «Les morals i la crítica no són tan pròpiament objectes de lenteniment com del gust i el sentiment. La bellesa, tant moral com natural, és més aviat sentida que no pas percebuda.» Investigació sobre lenteniment humà, sec. XII, part III; versió de J. M. Sala-Valldaura, p. 205.
2.El següent fragment va ser suprimit per a ledició de 1777, que seguim: «Fins a quin punt estan connectades la delicadesa del gust i de la passió en la configuració originària de la ment és una cosa difícil de determinar. Per a mi, és considerable, perquè podem observar que les dones, que tenen passions més delicades que els homes, també tenen un gust més delicat pels ornaments de la vida, la roba, els carruatges i la decència en la conducta quotidiana. Qualsevol excel·lència daquestes coses colpeja el seu gust molt abans que el nostre, i si plaus el seu gust, aviat captives les seues afeccions.»
3.Una connexió és «originària» quan rau en la naturalesa humana mateixa. Hume vol dir que el «gust» és una passió que té coses en comú amb altres passions. La connexió entre passions diverses lexamina en el llibre II («Sobre les passions») del Tractat de la naturalesa humana i en la «Dissertació sobre les passions».
4.«Les arts referides a la ment diu Ben Jonson tenen una reputació més noble que aquelles que serveixen al cos». Citat per Samuel Johnson en el seu Dictionary (accepció «Art»).
5.«Lestudi fidel de les arts liberals ha assuaujat el teu caràcter i no permet que sigui cruel»: Ovidi, Pòntiques, vol. I, II, 9, 47-48; versió de Carme Boyé, Fundació Bernat Metge, Barcelona, 1984.
6.*Mons. Fontenelle, Pluralité des Mondes. Soir, 6. [Bernard Le Bouyer de Fontenelle (1657 1757), escriptor francès, autor tant dobres teòriques, principalment divulgatives, com literàries. «Entretiens sur la pluralité des mondes habités» es publicà en 1986 (en ŒuvresComplètes, vol. II, edició dAlain Niderst, París, 1990-2001, pp. 7-130); és una obra de divulgació de les idees copernicanes.]
7.Tal com és caracteritzat en el Tractat, «el judici» és loperació de la ment per la qual fem inferències partint de les impressions sensorials, com ara els judicis de causa i efecte. Les emocions produïdes pel sentiment moral també es tracten, de vegades, però no sempre, com a judicis.