Els llibres de Consells de la vila de Castelló
.III.
(1391 1404)
fonts històriques valenciane s
71.
Els llibres de Consells de la vila de Castelló
.III.
(1391 1404)
Edició a cura de
Germán Navarro Espinach i Joaquín Aparici Martí
2018
fonts històriques valenciane s
Directors de la col·lecció
Antoni Furió i Enric Guinot
© Germán Navarro Espinach i Joaquín Aparici Martí, 2018
© Daquesta edició: Universitat de València, 2018
Disseny de la col·lecció: J.P.
Il·lustració de la coberta:
Llibre de Peita de 1641, Arxiu Municipal de Castelló
Maquetació: Inmaculada Mesa
Introducció
Aquest tercer volum que sedita de la sèrie dels llibres de Consells de la vila de Castelló recull quatre manuscrits corresponents als anys 1391-1392, 1392-1393, 1400-1401 i 1403-1404. Malgrat que els dos primers són consecutius, entre el segon i el tercer falten fins a set períodes de govern local (1393-1394, 1394-1395, 1395-1396, 1396-1397, 1397-1398, 1398-1399 i 1399-1400), com tampoc no hi són els períodes 1401-1402 i 1402-1403 entre el tercer i el darrer manuscrits publicats. La cronologia de la qual estem parlant ocupa els darrers anys del regnat de Joan I (1387-1396) i els primers del seu germà Martí I (1396-1410). Estem davant duna època de la història del País Valencià coneguda com a temps de dificultats econòmiques i tensions socials, preàmbul de la crisi successòria de la dinastia reial que tindrà amb el Compromís de Casp un punt final, donant pas a la nova dinastia castellana dels Trastàmares. Ara bé, a diferència del primer llibre de Consells de la sèrie, els quatre que comentarem tot seguit estan lligats en la seua part final amb registres dalbarans i lletres missives, la qual cosa implica un major volum dinformació, complementant les mateixes deliberacions dels jurats i el consell de la vila.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1391-1392
El primer llibre que editem està enquadernat amb un pergamí reutilitzat de 310 × 210 mm. A la coberta podem llegir el nom dels quatre jurats del període i els anys. Són 71 fulls de paper numerats, a més dun inicial sense numerar. La numeració original era amb números romans al marge superior dret de cadascú dels rectes, però després es va fer una segona numeració amb llapis i números aràbigs sota lanterior. Està compost per dos quaderns, el primer contè els fulls 1-56 i el segon la resta, tot i que hi ha alguns fulls descosits de lenquadernació cosida amb fil de cànem. No estem parlant dun llibre que té solament actes del consell. En realitat des del full 50 al 65 es troba un registre dalbarans i des del 66 fins a la fi del llibre còpia dalgunes lletres missives enviades pels jurats de la vila de Castelló a les autoritats locals daltres poblacions. Apareixen en blanc solament els folis 61v, 65v i 67v. El 65v palesa el canvi de tipus de documentació, és a dir, el pas dels albarans a les lletres.
Pel que fa als primers cinquanta folis que recullen les esmentades actes, hi ha registrades trenta reunions del Consell. El llibre dactes comença el diumenge 14 de maig de 1391 amb el jurament i sagrament acostumat dels seus càrrecs per part dels quatre jurats elets: Pere Moster, Pasqual Ferrando, Guillem Trullols i Bernat Mut. La cerimònia tingué lloc, com sempre, davant de tot el poble de la vila en lesglésia de Santa Maria. Es reprodueixen també els noms dels consellers electes per cadascuna de les sis parròquies. I al dia següent, dilluns 15 de maig, fou ajustat el consell en el palau comú de la vila per procedir a lelecció de lescrivà, el notari Pasqual Bataller. Mesos després, el consell del dijous 28 de setembre, la vespra de la festa de sant Miquel, procedirà a lelecció del mostassaf segons estableixen els furs i privilegis del regne de València, assolint aquest càrrec Arnau Sala (f. 22v). De la mateixa manera, trobem que en el consell del divendres 22 de desembre tingué lloc lelecció del justícia de la vila, tres jorns abans de la festa de Nadal, és a dir, lendemà de sant Tomàs, segons els esmentats furs i privilegis del regne. La persona elegia fou Berenguer Moliner (f. 28r).
A banda de lampli ventall de temes tractats en les reunions, destaquen algunes notícies registrades en les actes, ja que mostren limpacte que produïren determinats esdeveniments de lexterior de la vila en la ment de llurs prohoms. Per exemple, el dissabte 17 de juny es fa referència al gran disbarat que hi hagué a la jueria de València amb els robatoris patits pels seus habitants, la qual cosa implicava establir alguna provisió per protegir als jueus castellonencs perquè estaven sota el domini directe del senyor rei (ff. 9v-10r).1 Daltra banda, el dilluns 10 de juliol es presentava un correu davant dels jurats amb una lletra del rei Joan I, signada a Saragossa el 17 de juny, anunciant la seua coronació i la de la regina Violant prevista a la capital aragonesa el 29 de novembre. El text en llatí de la lletra fou insert aqueix dia en el llibre de Consells per a que posteriorment el consell prenguera els acords oportuns (f. 11r).
No sempre es copiaven els continguts de les lletres rebudes en el llibre. Això depenia de la transcendència de lafer. Per exemple, el dimarts 22 dagost, els jurats informaven al consell que havien rebut una missiva del mestre racional Pere dArtés, en la qual expressava alguns dubtes sobre ladministració de les rendes del senyor rei a la vila, en concret reclamava 1.000 sous de limpost de cena que lantic batlle de la població havia rebut dels recaptadors del tribut però que després no se sabia en poder de qui eren (f. 18r). Un altre dimarts de reunió, el 5 de setembre, també els jurats explicaven que havien rebut una lletra del noble Roger de Muncada, portaveu del governador del regne, requerint el nomenament dun home que anara a la ciutat de València en representació del consell (f. 19v). Quant a lesmentat requeriment del mestre racional, el divendres 22 de setembre els jurats registraren còpia duna lletra certificatòria de resposta en la qual donaven tot tipus de detalls al voltant dels 2.119 sous i 5 diners en concepte de rebudes que ladministrador de les rendes havia percebut aleshores (ff. 20r-v). El ben cert és que, uns quants mesos després, durant la reunió celebrada el dissabte 2 de març de 1392, el mateix mestre racional en persona presentà al consell de la vila una lletra closa amb el segell menor del rei, el contingut de la qual va reproduir-se sencer a lacta. La missiva estava signada a Barcelona el 7 de febrer i en ella demanava suport econòmic per a les obres de reparació necessàries al palau reial de València (f. 37r). Però les rendes i drets del senyor rei a la vila estaven empenyorades, supplicant els jurats al sobirà que els tingués per escusats en aquesta exigència (f. 37v). La insistència del mestre racional al respecte tornà a produir-se el dimecres 24 dabril, quan de nou va presentar davant del consell de la vila una altra lletra del rei escrita a Barcelona el 10 dabril anterior, demanant les restes de les seues rendes a la vida per a dur endavant lobra del palau reial de València, per la qual cosa ladministrador va rebre lordre de donar-li-les, malgrat les cauteles establertes pels empenyoraments de les mateixes (ff. 44v-45v).
La hisenda municipal era una qüestió que protagonitzava habitualment les deliberacions. La recaptació dels impostos locals era un procediment oferit al millor postor des de començaments de lany. En la sessió del dissabte 20 de gener de 1392, per exemple, el notari Bernat Colomer proposava al consell que com ell hagué obtingut ladministració de les imposicions de la vila i terme de Castelló durant un any al preu de 42.850 sous, per tal dassegurar aquesta quantitat presentava les fermances o avals del batlle Guillem Miró o del mostassaf Arnau Sala entre altres prohoms, garantint-ne així la seua solvència (f. 31v). La pressió contínua del rei demanant contribucions extraordinàries era insuportable. Quan el mestre racional feia poc que estava demanant diners per a lobra del palau de València, el dissabte 4 de maig arribava una altra lletra del rei, reproduida sencera al llibre, amb la qual sol·licitava ajut per al matrimoni de la seua filla Violant amb el rei de Nàpols, és a dir, un impost de maridatge (f. 46r).2 En concret, shi havien presentat davant del consell el mestre racional, Pere dArtés, i el batlle general del regne, Ramon de Soler, demanant el pagament de 2.500 florins a la vila, quantitat que la vila no podia pagar degut al seu endeutament i pobresa. Els oficials reials digueren que no podien baixar menys de 1.000 florins, però el consell ofertà un ajut de 800 com a molt (f. 47r). La negociació continuava en les deliberacions del dilluns 6 de maig quan els jurats explicaren que havien parlat amb el mestre racional i el batlle general per tal dobtindre una baixada a 600 o 500 florins, però van voler els 800, i no hi havia res més a dir al respecte (f. 48v).
Doncs bé, si la primera reunió del consell fou el dilluns 15 de maig de 1392, la darrera que trobem al llibre és del diumenge 26 de maig, tractant diverses qüestions entre les quals destaca el compromís signat per la vila de Castelló i la ciutat i aldees de Terol per raó de pastures dels ramats en els termes respectius (f. 49). Ara bé, encara que a partir del full següent és quan sinicia el Llibre dalbarans de lhonrat consell de la vila de Castelló de lany 1391 (ff. 50r-64v), malgrat això, als fulls 62v-64r apareix una reunió de consell aillada amb data de dissabte 1 de juny de 1392 que, en realitat, és la sessió delecció dels jurats de la vila, la qual, segons els furs i privilegis del regne, calia fer-se cada any en la vespra de la festa de la cinquantena de Pasqua, tancant daquesta manera, com era costum, el present llibre, per donar pas al següent llibre dactes de 1392-1393 que vorem tot seguit i que comença, com va fer el present, amb el jurament del càrrec dels jurats i el nomenament dels consellers de les parròquies.
Al llarg del text hi ha unes cinquanta lletres copiades que són ordres de pagament encapçalades per lexpressió Del consell de la vila de Castelló i dirigides normalment al clavari perquè les execute i faça els albarans corresponents. La cronologia arranca de la fi de maig del 1391 fins a l1 de juny del 1392, quan sefectuà el pagament dels salaris dels oficials municipals. Les informacions que trobem en aquests albarans són molt variades, i destaquen entre elles, per exemple, lordre dirigida el 28 de febrer de 1392 al notari Pasqual Ferrando, administrador de les rendes del rei a la vila, per al pagament de 6.000 sous censals del preu de les dites rendes que es fan a certes persones de la ciutat de València en lesmentat mes de febrer com a primera anyada de les dues que es fan cada any per aquest concepte (ff. 55v-56r).
Per últim, les lletres missives copiades en la darrera part daquest llibre tenen destins propers, començant per quatre lletres que anaven amb les persones que guiaven els bestiars cap als termes de la ciutat i aldees de Terol (17-19 de maig de 1391).3 Més endavant, des del full 70r trobem més missives cap al mateix destí i la mateixa qüestió ramadera, datades des del 4 dagost de 1391 al 24 de maig de 1392. Cal destacar també dins de la quasi trentena de lletres, tretze delles amb caràcter certificatori per a jueus que aleshores shavien convertit i eren cristians novells (ff. 68r-70r).4
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1392-1393
Aquest manuscrit permet una continuitat informativa respecte a lanterior, són consecutius, malgrat que després no es conserven els següents fins a set anys després. Està enquadernat amb coberta de pergamí reutilitzat de les mateixes dimensions que lanterior, és a dir, 320 × 210 mm, encara que sols es conserva completa la part de davant. Conté 52 fulls de paper més un dinicial sense numeració al principi. La numeració és aràbiga i està feta amb llapis en època actual, situada al marge superior dret de cada foli. Sestructura en dos quaderns que ocupen els fulls 1-31 i 33-52 respectivament, cosits amb una tira molt fina de pell que sols es conserva a la part de dalt, la de baix sha perdut. Per altra banda, estan en blanc els folis 32v, 35v-37v, 47r-v, 48v, 49v i 52r. Lespai en blanc dels fulls 35v-37v serveix per a separar les actes dels consells dels registres dalbarans, de la mateixa manera que els folis 47r-v i 48v marquen la fi dels registres dalbarans i el començament de les lletres missives, i queda enmig lapartat breu de deutes de la vila que hi ha al full 48r.
Les reunions del consell celebrades són un total de trenta-dues des de la primera del dilluns 3 de juny de 1392 fins a la darrera del dissabte 24 de maig de 1393, a la fi de la qual es va procedir a lelecció dels jurats del nou període 1393-1394, que no es conserva, tractant també el tema de lauditoria dels comptes municipals. Lelecció de mostassaf apareix registrada el dissabte 28 de setembre a favor de Bernat Miralles (f. 10v). També a la fi de lany, tres dies abans de la festa de Nadal, fou elet Arnau de Peralta per a exercir el càrrec de justícia (f. 18r-v).
Els afers del llibre anterior continuen cuejant. Al segon consell celebrat el dimarts 11 de juny sacordà fer una col·lecta entre els veïns de la vila en funció del béns declarats a la peita ordinària per tal de pagar els 800 florins dor promesos al rei per al casament de sa filla (ff. 3v-4r). La taxa establerta més avant fou de 20 diners per lliura declarada (f. 7r). El dilluns 4 de novembre es fa referència a la compra dun pal·li i duns cordons de seda per a lentrada de la regina Violant de Bar en la vila (f. 12v). De fet, el dilluns 18 de novembre fou presentada una lletra del rei escrita a la Pobla Tornesa tres dies abans, en la qual demanava el lliurament dels esmentats 800 florins dor el primer dia de desembre en el palau reial de València (f. 14r). El cert és que el diumenge 8 de desembre sacordà que els procuradors de la vila presents a València suplicàren al rei que no els demanara també ajut per a finançar un viatge a Sardenya perquè les misèries de la dita població eren grans i no tenien res per donar-li (f. 15v). Veritablement, la hisenda municipal estava prou endeutada. El diumenge 22 de desembre el consell acordà que un dels seus jurats trobara comprador per al carregament dun nou censal de 12.000 sous (f. 18r).
El diumenge 5 de gener de 1393, shi registra còpia duna àpoca signada pel rei Joan I amb el vist-i-plau del seu tresorer Julià Garrius per valor de 500 florins dor que els diputats de la vila presents en València havien entregat al sobirà. El text en llatí es tanca amb la indicació del registre que va fer el susdit Garrius en el foli 43 del cinquè llibre ordinari de la tresoreria reial. Es tractava del famós home de negocis llombard que junt a Lucchino Scarampi i altres financers acabaren processats per diversos fraus, aprofitant-se de lestat de ruïna total que patí el monarca des del començament del regnat.5 Sembla que finalmente la vila pagà una nova quantitat al sobirà com degueren fer totes les ciutats i viles dels seus regnes. Ara bé, allò no feia altra cosa que enfonsar més i més la situació econòmica local.