El diumenge 5 de gener de 1393, shi registra còpia duna àpoca signada pel rei Joan I amb el vist-i-plau del seu tresorer Julià Garrius per valor de 500 florins dor que els diputats de la vila presents en València havien entregat al sobirà. El text en llatí es tanca amb la indicació del registre que va fer el susdit Garrius en el foli 43 del cinquè llibre ordinari de la tresoreria reial. Es tractava del famós home de negocis llombard que junt a Lucchino Scarampi i altres financers acabaren processats per diversos fraus, aprofitant-se de lestat de ruïna total que patí el monarca des del començament del regnat.5 Sembla que finalmente la vila pagà una nova quantitat al sobirà com degueren fer totes les ciutats i viles dels seus regnes. Ara bé, allò no feia altra cosa que enfonsar més i més la situació econòmica local.
El dijous 16 de gener el consell reconeixia que les imposicions de la vila havien estat subhastades i no pujaven les ofertes més enllà dels 41.510 sous, la qual cosa significava que calia aprovar noves ordenances per a permetre que els jurats, el justícia, el mostassaf o alguns dells pogueren comprar-les i pagar més per elles que els altres postors (f. 22r-v). De totes maneres, les demandes del rei no saturaven mai. El dilluns 17 de febrer de 1393 sol·licitava atzembles al consell per a portar la fusta de les galeres (f. 25v) i encara el 8 de maig arribava una lletra seua al consell demanant lenviament dun o dos prohoms per a tractar amb ell al voltant de la reparació del patrimoni reial (f. 33r-v).
Els albarans comencen al foli 38r i acaben al 46v, sumant un total de 44 registres encapçalats per la paraula llatina factum, és a dir, fet, com a confirmació de lexecució efectiva de les diverses ordes de pagament efectuades. Després apareixen sols dos deutes que tenia la vila, el primer dels quals de 1.220 sous a favor del notari Pasqual Ferrando, qui els prestà al clavari. El segon deute era el dels ja esmentats 800 florins dor per al casament de la filla del rei, prestats en aquesta ocasió per un home de negocis genovés de la ciutat de València (f. 48r). La cara posterior daquest darrer foli apareix barrada amb dues línies verticals i al full següent, el 49r, on sinicia el registre de sis lletres missives diferents copiades en dos folis (ff. 50r-51v). La primera delles va dirigida als jurats de la vila de Mosquerola sobre lherbatge dels corders i de les ovelles al terme de Terol, tema present també en la darrera de les sis lletres enviada en aquesta ocasió als regidors de la ciutat i aldees de Terol. Tres de les restants lletres van dirigides al prevere de lesglésia dAlmassora i laltra missiva que completa les sis es dirigeix als diputats del General del regne de València tractant laportació de la vila de Castelló per a pagar als llancers que defensaren el Rosselló de les gents estranyes que havien envaït aquell territori de la Corona dAragó.
EL LLIBRE DE CONSELLS DE 1400-1401
Des de la fi de maig de 1393, en que acabà el darrer llibre, no es conserven actes municipals. Ara bé, a partir del diumenge 6 de juny de 1400, comença set anys després un nou manuscrit dactes del consell amb albarans i lletres, com era costum. La mida de les 58 fulles de paper que el componen oscil·la a lentorn de 320-310 × 205-200 mm. La numeració aràbiga amb llapis és moderna i salta des del foli 36 al 49, de manera que el darrer full del manuscrit que, està numerat com a 71, és en realitat el 58. Daltra banda, apareixen en blanc els folis 32v, 36r-v, 49v i 64v-67v. Alguns dells serveixen per a separar clarament les actes del consell per una banda, del Libre albaranorum venerabilis consilli ville Castellionis (ff. 49r-64r) per laltra, i aquest darrer dun costat i les Letres (ff. 68r-71r) de laltre. Està enquadernat amb coberta de pergamí reutilitzat de gran format, doblegat de fet en quatre parts i cosit amb lligadures de fil de cànem, cosa que acaba donant-li laspecte duna doble coberta, tant per davant com per darrere. El componen dos quaderns que reuneixen els primers trenta-sis fulls (ff. 1-36) i els darrers vint-i-dos (ff. 49-71), tenint en compte el salt que ja hem dit que hi ha en lesmentada numeració.
Al llarg de les actes dels consells, shi troben trenta-una reunions registrades, començant com és costum amb el jurament dels jurats i consellers de les parròquies el diumenge 6 de juny de 1400, i la primera assemblea celebrada al dia següent dilluns per a nomenar a lescrivà (ff. 1v-2r). Mentrestant, la darrera reunió del consell registrada és el dissabte 21 de maig de 1401, vespra de la festa de cinquantena de Pasqua, que acaba amb lelecció dels jurats del següent període de govern corresponent als anys 1401-1402, el llibre dactes del qual no es conserva (ff. 33v-35v). Lelecció del mostassaf de la vila es registra el dimarts 28 de setembre, vespra de la festa de sant Miquel, amb el nomenament dArnau Sala, qui ja fou elet per a ocupar aquest mateix càrrec en 1391 (f. 13r-v). I el dimecres 22 de desembre, tercer dia abans de la festa de Nadal, apareix també, com era costum, lelecció del justícia, en aquest cas Pere de Begues (f. 17v).
Com en la resta dels llibres la varietat de temes que trobem a les actes és molt gran, la major part dells relacionats amb afers i negocis propis de ladministració qüotidiana de la vila. En tot cas, comentarem breument aquelles qüestions de major transcendència per a la població, especialment les relacionades amb la corona i la situació financera com ja hem fet abans. Al respecte, el consell celebrat el dimecres 25 dagost de 1400 inclou una lletra del nou rei Martí I, escrita a Barcelona el 22 de juliol, demanant ajut a la vila per sostenir les despeses de la coronació de la seua primera esposa, la regina Maria de Lluna, coronada el 23 dabril de 1399 i morta el 1406. Les instruccions eren clares, els jurats de Castelló devien possar-se en contacte directe amb els oficials de la tresoreria per complir amb lajut demanat (f. 8r-v). De fet, el dimarts 31 dagost es presentarem davant del consell de la vila aquests oficials reials i digueren que com el rei havia fet moltes despeses amb la coronació de la reina es trobava tant obligat amb els mercaders catalans que li prestaren els diners que, pràcticament, no podia eixir de la ciutat de Barcelona fins que tornara les dites quantitats (f. 9r).
En la reunió del diumenge 5 de setembre els jurats proposaren un ajut de 525 florins dor per al sosteniment de la coronació de la regina, els quals pagarien per parts, 150 florins dins de deu dies i la resta en novembre. Per recaptar-los es faria una tributació extraordinària entre els veïns amb una aportació de 4 diners per cadascuna lliura de peita que hagueren declarat (f. 10v). La situació de la hisenda municipal sevidenciava amb claredat el dimarts 28 de desembre. Després de vendre més censals per a sostenir els comptes, el síndic Pere de Reus presentava uns resultats de 25.042 sous de rebudes o ingressos front a 24.076 sous de dates o despeses, la qual cosa derivava en un balanç possitiu de 966 sous (f. 19v). Molts mesos després, en la reunió del consell del dissabte 21 de maig de 1401 surt una altra informació econòmica important. El comprador de les imposicions de lany anterior havia estat Huguet Espàrrech i havia pagat un preu de 40.900 sous (f. 34r). Lestudi dels 61 registres que recull lanomenat Libre albaranorum dels folis 50r-64r completa molt bé aquestes dades generals amb tot tipus de detalls comptables. Daltra banda, les nou lletres missives copiades als fulls 68r-71r proporcionen informacions sobre temes reiteratius en la història de les relacions exteriors de la vila, com és el cas dels conflictes ramaders amb la ciutat de Terol i les seues aldees, que registren les tres darreres lletres copiades.
LLIBRE DE CONSELLS DE 1403-1404
Després del llibre anterior manca el corresponent al període 1402-1403. Per tant, es passa directament al darrer manuscrit dels quatre que editem ací, el referent als anys 1403-1404, que conté un munt de dades interessants per omplir, en la mesura del que siga possible, el buit que el precedeix. En definitiva, el llibre de Consells que analitzem tot seguit està enquadernat amb coberta de pergamí reutilitzat amb lligadures de fil de cànem i contracuberta o part posterior molt deteriorada. Són 93 fulls de paper de dimensions 310 × 200 mm que estan numerats amb llapis en època recent amb àrabics als marges superiors drets. Lestructura interna la formen dos quaderns que agrupen els folis 1-49 i 50-93 respectivament. En blanc trobem els folis 61r-63v, 88v-89v i 91v-92v. Són els fulls que fan de separació entre les actes del consell i els albarans que comencen al f. 64r, entre els albarans i les lletres que sinicien al f. 90r, i entre aquestes darreres i el f. 91r, dedicat específicament a lletres de veïns novells, darrere del qual continuen la resta de missives de nou, des del f. 93r fins al darrer full del llibre.
La primera part del manuscrit recull les actes de vint-i-set reunions del consell de la vila de Castelló començant pel jurament dels nous jurats el diumenge 3 de juny de 1403 i la celebració del primer consell lendemà dilluns. La darrera reunió registrada correspon al dissabte 17 de maig de 1404, vespra de la festa de cinquantena de Pasqua i per tant data delecció de les persones següents que ocuparan els càrrecs de jurats (ff. 57v-60r). Les actes són normalment llargues de contingut, si les comparem amb les dels tres llibres anteriors, la qual cosa justifica que amb un nombre menor de reunions (27 front a 30-32) lextensió del text siga major (60 fulles davant 35-36 o 50). Lelecció del mostassaf en la persona de Bernat Pelegrí fou feta el divendres 28 de setembre de 1403 (f. 21r-v). I tres dies abans de Nadal, el dissabte 22 de desembre elegiren Guillem Loreta com a justícia de la vila (f. 37r-v).
Un dels temes més importants al qual fan referència les actes és la celebració de les Corts valencianes que el rei Martí I realitzà durant els anys 1401-1407. La convocatòria la va fer a Altura el 18 de juliol de 1401, encara que no siniciaren a Sogorb fins al 14 dagost de 1402, amb el discurs dobertura pronunciat pel rei el dia 20. Les pestilències patides en aquells temps obligaren a traslladar succesivament el lloc de les sessions a la mateixa vila de Castelló, la ciutat de València i, de nou, Sogorb i València, capital del regne on varen concloure el 28 de setembre de 1403, malgrat que la comissió responsable de recaptar i gestionar el donatiu al rei continuà treballant fins al 16 dagost de 1407, data en la que es tancaren definitivament, convertint així aquestes Corts valencianes en les de durada més llarga de totes les celebrades al regne en tota lèpoca foral.6
El dissabte 25 dagost de 1403 intervingué a la reunió del consell el procurador en Corts de la vila, Pasqual Ferrando, per a explicar la seua activitat a la ciutat de Sogorb, on aleshores sestaven celebrant les sessions parlamentàries. El seu treball shavia centrat en atendre el plet que Bernat Colomer havia mogut davant del rei contra la vila de Castelló per raó dun problema trobat als comptes de la hisenda municipal. De fet, els jurats li havien imposat una pena de 2.000 sous per no tornar els diners que devia després dadministrar la comptabilitat municipal (ff. 12r-13r). El diumenge 9 de setembre el consell va decidir enviar també a les Corts de Sogorb al notari Ramon Joan per tal de donar suport al susdit procurador, i fins i tot restar allà perquè aquell tornara per a atendre els seus camps de vinyes (ff. 13v-14r). El divendres 14 de setembre el notari va enviar un missatge al consell castellonenc informant del «moviment que·l molt alt senyor rey fehie prestament de Segorb per entrar en València», amb la pròrroga de les sessions de les Corts i el seu trasllat a la capital del regne (f. 14v). Mentrestant, el consell encarregà al procurador Pasqual Ferrando que en València manara fer un bell penó de la vila per a honrar-la en son lloc en les Corts (f. 15v). Així, el dissabte 22 de desembre de 1403 el mateix Ferrando informava al consell que hagués entés que en breu les Corts devien prendre fi i per això ell havia tornat de la ciutat de València (ff. 36v-37r).
El diumenge 10 de febrer de 1404 el procurador de la vila de Castelló a les Corts de València confirmà que les sessions eren acabades de cloure i que aquells greuges que restaren per proveïr serien tractats pels vint-i-quatre diputats electes, puix que les Corts havien estat finalitzades i llicenciades pel rei la vespra de sant Miquel a lhora de mitjanit. Fins i tot, el procurador havia portat trasllat dels furs que eren fets en les dites Corts pel rei Martí (ff. 47v-48r). Malgrat això, el diumenge 6 dabril el procurador Ferrando detallava que entre els afers que restaven per finir a les Corts estava encara el de lembotigament dels blats a què Xàtiva i Alzira soposaven. Emperò, ladvocat de la vila, Guillem Saera, li havia dit que si romania en les Corts segurament finiria també aquesta qüestió. I aquesta va ser la darrera informació que registren les actes daquest llibre al respecte (f. 53v).
Ara bé, una anàlisi curada dels continguts dels 89 registres dalbarans que trobem després a les fulles 64r-88r del manuscrit mostren moltes ordres de pagament dirigides a Pasqual Ferrando en relació amb les Corts i els altres plets i qüestions que tenia oberts la vila de Castelló davant del rei. Daltra banda, ja hem dit abans que dins del petit grup de cinc lletres copiades que senviaren als jurats dAlmassora, Benassal i Onda, trobem un full de lletres referides a veïns novells que estan dirigides als jurats dels seus llocs dorigen com a certificatòries sense dubte a efecte de control fiscal: Andreu Fuster procedent de Borriol o Berenguer Ferrando, Pere Domingo i Guillem Escolà, els tres originaris dOrpesa, els dos darrers pescadors dofici. La gent de lartesanat i els comerciantes eren particularment mòbils en centres econòmics com Castelló.7
GERMÁN NAVARRO ESPINACH
Catedràtic dHistòria Medieval
Universidad de Zaragoza
JOAQUÍN APARICI MARTÍ
Professor Ajudant Doctor de Didàctica de les Ciències Socials
Universitat Jaume I de Castelló
CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ
1. Seguir escrupulosament el manuscrit.
2. Conservació de les grafies de loriginal.
3. Separació de les paraules segons la llengua moderna.
4. Simplificació de les consonants dobles inicials.
5. Regularització de lús de u i v, i del de i i j.
6. La ce trencada (ç) ha estat restituïda quan ho exigeix la lectura.
7. Normalització dels signes de puntuació, accents, guionets i apòstrofs segons el català actual. Quan una contracció no es possible en la normativa actual indiquem les elisions mitjançant el punt volat.
8. Regularització de lús de majúscules: es farà el seu ús modern, sense tenir en compte el sistema emprat per lescrivà.
9. Utilització de ||núm. pàgina per indicar el canvi de pàgina.
10. Els interlineats apareixen entre \.../.
11. Reservem els claudàtors [...] per marcar els trossos il·legibles per taques dhumitat o per estar trencat el llibre. Quan podem restituir la paraula o paraules que segurament hi apareixiria pel sentit del text les posem dins del claudàtor.