9. Utilització de ||núm. pàgina per indicar el canvi de pàgina.
10. Els interlineats apareixen entre \.../.
11. Reservem els claudàtors [...] per marcar els trossos il·legibles per taques dhumitat o per estar trencat el llibre. Quan podem restituir la paraula o paraules que segurament hi apareixiria pel sentit del text les posem dins del claudàtor.
12. Evitem sempre que és possible lús del sic. Quan es evident que falta una paraula o una lletra per a la correcta interpretació, la restituïm entre parèntesis angulars <...>. Els errors de lescrivà en lescriptura duna paraula els indiquem en nota al peu.
13. Les paraules o frases amb ratlla passada les indiquem en nota a peu de pàgina, així com les anotacions al marge o les correccions.
14. Quan loriginal deixa un espai en blanc per oblit o per desconeixement duna dada o duna quantitat, ho indiquem així: (en blanc).
15. Les xifres romanes les col·loquem entre dos punts.
16. Utilització de la cursiva per als textos escrits en una llengua diferent al català (normalment en llatí).
17. El signe tironià el transcrivim per et, ja que quan sescriu de manera completa gairebé sempre apareix et.
¶ 1 R. NaRboNa VizcaíNo, «El trienio negro: Valencia, 1389-1391. Turbulencias coetáneas al asalto de la judería», En la España Medieval, 35 (2012), pp. 177-210. ¶ 2 La infanta Violant dAragó i Bar (1384-1442), era filla del rei Joan I i de la regina Violant de Bar, i va contraure matrimoni en 1400 amb Lluís II dAnjou, rei de Nàpols. ¶ 3 J. A. SESMA MUÑOZ i G. NAVARRO ESPINACH, «Herbajes de ganados valencianos en tierras de Teruel (siglo XV)», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 75 (1999), pp. 783-801. ¶ 4 J. R. MAGDALENA NOMDEDÉU, La aljama hebrea de Castellón de la Plana en la Baja Edad Media, Castelló, Societat Castellonenca de Cultura, 1978. ¶ 5 G. NAVARRO ESPINACH, «Las elites financieras de la monarquía aragonesa entre Juan I y Alfonso V (1387-1458)», e-Spania. Revue Interdisciplinaire dÉtudes Hispaniques Médiévales et Modernes, 20 (2015), doi: 10.4000/ e-spania.24259. ¶ 6 María Rosa MUÑOZ POMER, «Las Cortes y la Generalidad Valenciana durante el reinado de don Martín», en Martí lHumà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (1396-1410). LInterregne i el Compromís de Casp, Barcelona, 2015, pp. 207-240. ¶ 7 P. IRADIEL, G. NAVARRO, D. IGUAL i J. APARICI, Oficios artesanales y comercio en Castelló de la Plana (1371-1527), Castelló de la Plana, Fundació Dávalos-Fletcher, 1995.
Llibre de Consells (Any 1391-1392)
||Coberta Libre de consells de la vila de Castelló del temps [...] en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats de la dita vila del any .MCCC. noranta-hun e [...] finirà en lany .M.CCC.XC.II.1
Any .M.CCC.LXXXXI. finí en .LXXXXII.2
||1bis-r Ihesus ad sit [...].
Omnes. A .VI. de de[embre] [...] Monserrat de [...] cent .XXI. b[orregos] los quals volie que [...] de la vila.
.CCC.L. sous censals de Bonanat M[artí] a .X. de [esborrat] e a .X. de noembre, preu [...] .CC. sous.
||1bis-v [...] a .XXII. de maig any .XCI. [...] per los honrats en Pere Moster [...] de traure .II. dotzenes de [...].
Die dominica, .Vª. mensis novembris anno a Nativitate Domini .Mº.CCCº.XCº. primo comptave.
Dilluns a .VI. de noembre del dit any lo discret en Guillem Feliu, notari, manifestà .CIIII. moltons però dix que no·ls obligave com no havien stat sinó .III. dies en lo bovallar.
Ítem, lo discret en Pasqual Ferrando, notari, manifestà que tenie .CCCC. moltons.
Ítem, en Pere Miquel manifestà que tenie .CC. e .X. borregos.
Divendres a .VI. de deembre manifestà .CXXXXIII. borregos en Jacme Monserrat.
En Ramon de Tous manifestà .C. moltons e los que comprarie.
||1r Ihesus.3
Libre de consells del temps dels honrats en Pere Moster, Pasqual Ferrando, notari, en Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats de la universitat de la vila de Castelló, la administració dels quals començà die dominica .XIIIIª. mensis madii anno a Nativitate Domini millesimo .CCC. nonagesimo primo, e finirà anno nonagesimo secundo. Los quals damunt dits honrats jurats juraren e feren lo sagrament acostumat fer en poder del honrat en Berenguer Moliner, lochtinent de batlle de la dita vila, denant lo poble de aquella en la església de Madona Santa Maria de la vila desús dita, ans del Evvangeli cantant o dit. Et foren elets en consellers de aquell matex any los dejús scrits:4
Santa Maria: Salvador Penafell, maestre Domingo Rodrigo, Johan dAlçamora, Guillamó Gomar, Jacme Roig, Berthomeu5 Pèriz, Bernat Mirales.
Sent Agostí: Berthomeu Giner, Lorenç Tauhenga, Pere Nàtger, Guillem Ripoll, Pere dArenys, Bernat Ribalta, Johan Alquècer.
Sent Pere: Bernat Cabeça, Bernat Andreu, Guillem Johan, Berenguer Serra menor, Pasqual Franch,6 Berenguer Marçal, Guillamó Palau, Ramon Ferrer, Arnau Sala, Pere Strader, Ramon Johan, Benat Pelegrí.
Sent Johan: Berenguer Solà, Domingo Bataller, Berenguer Gilabert, Michel Guascó, Guerau Canet, Pere Muntanyà, Pere Ribaroja.
Sent Nicholau: maestre Arnau de Peralta, Bernat Bosch, Berthomeu Bosch, Bernat Cavaller, Berenguer Sala, Berenguer Miró, Bernat de Belda.
Sent Thomàs: Pere Pintor, Berenguer Guitart, Guillamó Català, Romeu Bonet, Michel Marbruscha, Pere Oliver, Nicholau Squerre.
||1v Die lune, .XVª. mensis madii anno a Nativitate Domini .Mº CCCº. nonagesimo primo.
Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, crida, trompeta públich de la vila desús dita, en lo qual dit consell foren presents los honrats en Bernat de Libià, justícia de la desús dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando, Guillem Trullols e en Bernat Mut, jurats. Consellers: Bernat Cabeça, Johan dAlçamora, Ramon Ferrer, Arnau Sala, Ramon Johan, Pere Strader, Berenguer Sala, Guillem Johan, Domingo Bataller, Salvador Penafell, Nicholau Squerre, Berenguer Guitart, maestre Domingo Rodrigo, Guillem Català, Pere Pintor, Bernat de Belda, Berthomeu Giner, Pere Muntanyà, Guillamó Palau, Guillem Ripoll,7 Bernat Ribalta, Bernat Pelegrí, Bernat Bosch, Berenguer Miró, Michel Marbruscha, Pere Oliver, Pere Ribarroja, Michel Gascó, Lorenç Tauhenga, Bernat Mirales, prohòmens e consellers de la dita vila.
En lo qual dit honorable consell per los desús dits honrats jurats fonch proposat que, primerament e ans de totes coses, los fos donat scrivà qui regís la scrivania \del dit honrat consell e dells/ durant llur administració, e de aquell dit scrivà fos feta elecció, et enaprés que fos elet síndich e clavari. Ítem, que fos elet síndich e procurador quant és als pleyts e qüestions, com les dites persones e officiis la dita vila hagués mester de gran necessitat, e ells en loch, nom e veu de aquella.
Et feta la dita proposició per los dits honrats jurats, per lo dit honrat consell [fon] elet e donat per scrivà durant la administració dels dits honrats jurats, per un any sigüent, per sorts,8 ço és en Pasqual Bataller, notari.9
Et feta la dita elecció del desús dit scrivà, encontinent per lo honrat en Bernat de Libià, justícia damunt dit, reebut primerament e abans sagrament per lo dit scrivà dels dits honrats10 jurats e de tots los consellers desús declarats, los quals eren presents en lo dit palau, per Déu e per los sants Quatre Evvangelis de aquell, de les llurs mans ||2r corporalment tocats segons forma de les ordenacions e segons és acostumat cas[cun] any, fon reebut homenatge de mans e de bocha dels desús dits honrats jurats e consellers e del dit scrivà sagrament e homenatge. Et per lo dit scrivà fonch reebut del dit honrat justícia lo desús dit sagrament e homenatge que donaran consell, favor e ajuda en fer lo dit quitament.
Fon ordenat per lo dit honorable consell, per tolre tota matèria de frau e de sospita, que los síndich e clavari qui de present serà elet e ordenat e tots los altres síndichs e clavaris qui enaprés per temps elets e ordenats seran \per lo dit consell/,11 no reeben ne donen alcunes quantitats de diners en loch, nom e veu de la dita universitat, sens que·l scrivà dels dits honrats jurats qui ara és e enaprés per temps daquí avant serà, a la dació e recepció de aquelles dites quantitats no hic sie present, lo qual dit scrivà encontinent que per lo dit clavari, en nom de la dita universitat, alcunes quantitats per aquell seran reebudes o donades, scrive de sa mà pròpria en lo libre del dit clavari lo que reebrà e donarà lo dit síndich. Et semblantment, de tot ço que en lo libre del dit clavari scriurà, sie tengut de fer libre e registre, lo qual romangue12 en poder del dit honrat consell. En altra manera, si·l dit síndich e clavari qui ara serà ordenat e los altres qui enaprés per temps seran, en absència del dit scrivà, alcunes quantitats donarà e reebrà en nom de la dita universitat, e per mà pròpria del dit scrivà, en lo libre e libres del dit síndich e síndichs \e clavaris/ aquelles dites quantitats, axí de reebudes com de dates e eco[...], scrites no seran, que no li sien admeses ne reebudes en compte de data13
ans ho haje a pagar de ço del seu propri, ço que donat haurà, si per aquell la desús dita ordenació servada no serà en la forma desús dita.
Et feta la14 desús dita ordenació, encontinent per lo dit honrat consell fon elet en síndich e clavari del dit any, per més veus, ço és, lo honrat en Pere Moster, \notari/, lo sindicat del qual, sens revocació del sindicat fet al discret en Guillem Herau, notari, ciutadà de la ciutat de València, e altres per mi, dit Pasqual Bataller, notari e scrivà dels dits honrats jurats, en lo present dia de huy fon reebut e en presència dels testimonis15 dejús scrits publicat. Et semblantment, fon elet en síndich e procurador als ||2v pleyts e qüestions de la dita vila sens revocació del sindicat e procuració fet al discret en Guillem Erau e de altres síndichs e procuradors per la dita universitat e singulars de aquella constituhits ans de la confecció del present sindicat e procuració \feta/, ço és, lo discret en Berenguer Guitart, notari, lo sindicat del qual per mi, dit notari en lo present dia de huy fon reebut.
Presents testimonis foren de les dites coses en Pere Bondia e Michel Guerau, vehins de la vila de Castelló.
Ítem, fon proposat per los dits honrats jurats que com a ells fossen estades trameses dues letres per los sis síndichs e elets dels tres braços del regne de València, qui fan part en lo pleyt de les inhibicions, en la una de les quals ere declarat que trametessen a aquells per la segona talla del scrutini mil .DC.LX. <sous> que pertanyen a la dita vila. Et en laltra, que trametessen un síndich al loch de Muncada per hoir relació de la misatgeria que en lo dit loch serie feta, lo qual dit síndich haje a ésser lo disapte primervinent. Per ço, supplicaren e requeriren al dit honrat consell que en les dites coses degués provehir e donar manera que la dita quantitat se haje, com lo dit síndich no y bestraurie un diner de ço del seu. Quant és al dit síndich trametedor a hoir la dita relació, lo dit consell acordà e ordenà que16 en Pere Miquel, síndich dels quatre síndichs constituhits, fos forçat17 de anar al dit loch de Muncada per fer la dita misatgeria.
||3r Die lune, .XXIXª. mensis madii anno a Nativitate Domini millesimo .CCCº. nonagesimo primo.
Fon ajustat e plegat consell en lo palau comú de la vila de Castelló per veu de Ramon de Belsa, trompeta e corredor públich de la dita vila, en lo qual foren presents los honrats en Pasqual Bataller, tinent loch del honrat en Bernat de Libià, justícia de la dita vila, en Pere Moster, Pasqual Ferrando e en Bernat Mut, jurats de la dita vila. Consellers: Berenguer Guitart, Bernat Miralles, Berthomeu Giner, Guillamó Palau, Bernat Bosch, Domingo Bataller, Arnau de Peralta, Guillamó Català, Nicholau Squerre, Johan dAlçamora, Berenguer Miró, Guillamó Ripoll, Guillamó Gomar, Domingo Rodrigo, Ramon Johan, Bernat Pelegrí, Berthomeu Pèriç, Miquel Marbruscha, Bernat Andreu, Ramon Ferrer, Berenguer Gillabert, Guillem Johan. Per gineroses: Guillem Miró, Ramon de Tous, dels quals dits generoses e de alcuns dels dits consellers qui no havien jurat fon reebut sagrament e homenatge en poder del dit honrat lochtinent de prestar e donar conseyll, favor e ajuda al feyt del quitament.
Fon proposat per en Domingo Ferrer q<u>e com ell peytàs de moble .IIIIe. lliures e aquell dit moble no tingués, e diverses vegades ho hagués proposat e no·n hagués curat res fer lo dit consell, per ço supplicà a aquell de paraula que li fos feta la justícia segons que als altres ere stada feta en \levament/ del moble. Lo consell acordà que si les dites .IIIIe. lliures són quitades, que li sien levades fahent sagrament que no ha moble e, si no són quitades, que les quite.
Ítem, fon proposat per en Guillem Feliu, notari, un dels companyons dels18 compradors de les imposicions del present any, que com per lo dit honrat justícia fos estada tolta una espassa a·n Campos, macip o servent de la imposició, e fos stat lo dit justícia pregat que la li tornàs e no·n haje volgut res fer, per ço supplicà al dit consell que li plagués de provehir en lo dit feyt. Lo consell acordà que·ls jurats parlen ab lo dit justícia del19 feyt de la spassa del dit Campos, que anant honestament hajen prorogància los moços de la sissa.
Ítem, fon proposat per en Bernat Pelegrí, notari e scrivà dels jurats passats, que com ell hagués haüts grans treballs e afanys en scriure los béns de cascun vehín de la dita vila per lo feyt del cequiatge, e de aquell hagués feyt e scrit libre, per ço supplicà al dit consell que fos pagat de fer lo dit libre e que li fos feyt albarà. Lo consell acordà que·l dit libre de cequiatge sie regonegut per los jurats e assessor proppassats e, de20 la \quantitat/ que conexeran, que·l dit Bernat Pelegrí deje haver \del dit libre/ que li sie feyt albarà.
Fon proposat per los honrats en Guillem Miró e en Ramon de Tous, generoses, que com cascun any, segons forma de fur nou, dien ésser admeses e reebuts en consellers ||3v dos generoses si en la dita vila hic \són/21 atrobats, e com los dits dos generoses hic sien en la dita vila atrobats, per tal requeriren lo dit consell que \aquells dits/ fossen assignats consellers per ço que alcun prejuhí a aquells en són privilegi no·ls fos feyt o enpetrat. Lo consell acordà que, servan lo dit fur, que fossen \assignats/22 dos generosos per consellers e nomenaren23 e assignaren per consellers generoses del present any, ço és, los honrats en Guillem Miró e en Ramon de Tous, dels quals, segons forma de les ordenacions e segons és acustumat, fon reebut sagrament sobre los sants Quatre Evvangelis de Déu de les llurs mans corporalment \tocats/ e homenatge de mans e de bocha en poder del dit honrat lochtinent de justícia, de donar consell, favor e ajuda en lo feyt del24 quitament e de fer tenir e servar aquell segons forma de la carta25 del desús dit quitament e capítols en aquella enarrats e contenguts.